ENTRENAMENTS GRUP - TERRASSA

Joaquín · Invitat

Quería abrir esta conversación para dar ánimos a Pau en los treinta de Alpens.

Yo creo que le irá muy bien. El otro día la vi fuerte, esprintándome en la subida a la Font de l'Argelaguet. Tuve que apretar los dientes para no quedar mal.

Pues lo dicho, Pau que te vaya bonito y que la disfrutes a tope.

Joaquín

Pau · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 661

Joaquín, gracias por los animos. La verdad es que tengo muchos nervios y ya me han dado varias contracturas en los gemelos por soñar que me hago la carrera una y otra vez por la noche Confused

Se que la acabaré y espero saber dosificarme, tengo miedo de perderme, de apajarame de ir sola tantas horas, en fin todo un reto para el cuerpo y la mente.

Joaquín · Invitat

Tú tranquila, aplica esto: si te pierdes, que sea con alguien y si te apajaras, te pides algo en un avituallamiento, descansas un poco y adelante.

Pero, verás como va todo bien. Además, supongo que habrá gente que conozcas por allí y te echaran una mano.

Pau · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 661

Us poso la crónica que he fet d'Alpens pels companys i mestres de 10de1000 que m'0han ajudat tan al meu entrenament físic i psiquic per la muntanya Very Happy

un ,dos ,tres....

Es la primera cursa de muntanya que feia i he patit uns nervis tota la setmana que ni te cuen .
Hem anat a Alpens amb en Pau i en rmasferr , hem arribat tant dora que ens ha donat temps de fer un café al bar del poble on he tingut el plaer de coneixer a l'abuelo que davant meu s'ha crospit una cervessa i un entrepá de llonganissa , li he acceptat un tros , el que llavors era un caprici meu em séría d'ajut a la cursa .

Saludo a un munt de DDM, Ricadinho i els seus pares, Crhistian i els seus, James Bond , perill, nemo i cronops , Xinoxano, Aire,Mag, Monica( no la veis desde la sansil) i Pericco ( per fí el coneixo ).
Comença la cursa, ens enfilem capa amunt per la carretera i jo com sempre al darrera, nom'importa gens, se que després vaig passant gent.

Els primers 10 km els faig bé, seguint a dos homes que aviat se m'escapen al començar les pujades fortes. Alterno caminar i córrer tal com en MAssaguer m'ha ensenyat, triant en cada moment el mes efectiu.

En arrivar al primer avituallament amb aliment sólid, resulta que us heu crospit TOT i no tinc res i l'ànima em cau a terra , amb lo que em queda de pujades i de km si no menjo sucre puntxo segur i m'han de recollir els del RACC
Sort de la mica d'entrepá que m'ha donat l'Abuelo.

En debíen veure una cara tan trista que m'ofereixen unes galetes principe que menjaba una nena, agafo dues i ja em veieu a mí, a una ma l'ampolla d'aigua, a l'altra i embolicades en una estovalla de paper,dues galetes príncipe ,sóla en mig dels boscos i dels prats,rodeijada de vaques i intentant que la moral no emcaigues a terra.

Penso, nena, aixó es com a les pelis, tinc que racionar l'aigua,les galetes i les forces i sobretot seguir be els senyals!!

M'entretinc mirant el màgnific paisatge i pensant "en MAssaguer m'ha dit que adminri les vistes, que disfruti" .. i tant disfrutar que m'en adono que fa estona que no veig cap senyal, Merdaaaaaa!! no us imagineu els renecs que he fet
Giro cua fins que trovo de nou les marques.
PAso per boscos preciosos, i pujades infernals, m'entretinc calculant que tinc que fer per arrivar a fer 3:30 cosa que sembla factible i tant entretinguda sumant restant i dividint que alço la vista i OStres!! cap senyal, ja m'he tornat a perdre , torno enrera fins que trovo les senyals.

Encara em vaig perdre un tercer cop i a llí vaig dir que prou, i fins el final de la cursa vaig parar mooolta atenció als senyals.

DE sobte en la llunania veig un esser humáà quina alegria!! es en xeix que va ferit, li ofereixo aigua i ajut pero diu que en el proper control agafarà el cotxe de l'organització.

Continui el meu periple sola, mossegant les meves galetes príncipe i refrescant-me el clatell amb aigua.
Arribo a una fajeda preciosa, de compte de fades i penso que ha valgut la pena anar fins allá i em faig el proposit de tornar a la tardor per veure la bellessa suprema d'aquest lloc.
Aquí trobo unaltre esser humá, un senyor gran i fibrós y la temptació m'asalta, redueixo el ritme a costa de no arrivar en menys de 4h peró vaig en companyia o continuo sola? decideixo fer-me companyía a mi mateixa dons trobo que m'estic agradant

Comença la pujada en Majúsculas i penso que al km21 tot será bufar i fer bombolles, paso a dos tíos mes i arribo a una ermita desde on disfruto d'unes vistes impresionants, decideixo invertit un minut en admirarla.

Renovo l'aigua i capa avall, lleugera peró sense deixar de mirar el terre i les senyals, paso un parell mes, km 22.... vinga pau ara ja está, baixades perilloses, compte no rellisquis, mira les senyals, ai que no et torcis el tormell, ostres aquesta branca per poc em treu un ull, ai que per poc me la foto amb aquesta arrel traidora... i sobre tot alça la vista de tant entant per veure ELS SENYALS!!!
Baixo amb els 5 sentits concentrats.
Adelanto un parell mes i quan falten 500 mts pillo a un senyor gran que en veure'm rera seu es posa a correr com un boix i jo darrera, pel camí en ricardihno , la Mónica i en Pericco m'animen un munt,
En arribar a la plaça , l'home amablement em diu que pasi i jo declino i li ofereixo la ma per entrar junts amb un gran somriure.
Alço la vista i us veig a tots esperant-me i aplaudint , que monooooooosssss!
estic contenta i feliça, i de sobte, em veig allá davant a ... en MAssaguer i l'Esteve , noi quina il·lusió li clavo una abraçada i uns petons enormes ( després vaig pensar que amb lo suada que anava debía quedar ...disculpa'm josep)

3:48 ,no m'han tancat el control ni he estat la última, que mes puc demanar?
Menjo polos,bec aigua em posen de costat amb els altres dos DDm que han comés l'ignominia de perdre's també , per escarni public
I marxem,la caputxeta vermella rmasferr i jo.
Se que la crónica es llarga, pero quasi 4h amb mí mateixa donent per molt.
Gracies companys pels vostres ànims.

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4740

Una proesa, i pel que fa a la crònica, un munt d'experiències molt maques i una passada el temps que et vas passar corrent... de debò, que en el meu cas soc del tot incapaç.

Quins renecs dius que vas dir ? :O

Enhorabona !!

Pau · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 661

Pep, com tu compendrás si jo aguantes 4h correns ja m'hagués feu una marató Very Happy

.
Jo diría que vaig correr una mica mes de meitat dels km i l'altre va ser caminar ràpit.
Ara dur ho va ser i bastant, pel traçat i per la soledat.

Joaquín · Invitat

Crec que hauries d'escriure un llibre de cròniques, perque són les millors amb diferència, casi no cal fer la cursa.

Ya sabes lo que es una cursa dura de muntanya. Ahora igual te acostumbras y no paras (además eso de ir pasando hombres supongo que se le coge el gustillo)

Lo dicho, que muy bien, nos vemos un día de estos y no lo explicas con más detalle.

Pau · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 661

Joaquín, pués anda que tus crónicas no son buenas ni nà! Very Happy

No sé si voy a hacer mas de montaña sóla, porque lo peor de todo fué la soledad, eso fué muy duro, una experiencia pero muy duro.

Josep · Registrat: 01 Jun 2005 Missatges: 1180

Felicitats Pau, per començar per inscriure't en una prova tan dura, i ja en cursa per ser tan valenta en els moments en que et quedes sola i amb els dubtes del recorregut correcte, et vas sobreposar a la situació amb molta força interior , ets una autentica corredora de fons, Felicitats

Josep

Invitat · Publicat: Dc Jun 08, 2005 10:55 am Assumpte:

Felicitats a Pau per haver afrontat un repte amb les braços oberts i la petjada ferma. No tinc cap dubte que aquesta cursa li ha fer creixer com a persona i com a esportista.

Tot i això, queda clar que li costa una mica correr, pensar i seguir senyals... Very Happy

(i admiro el fet d'aturar-se en mig d'una cursa a admirar el paissatge; potser ho hauriem de fer tots més sovint; que l'arribar abans no ens tregui el camí...)