ENTRENAMENTS GRUP - TERRASSA

Miquel Pucurull · Registrat: 10 Des 2007 Missatges: 4

Per a qui vulgui gaudir corrent una cursa gratuï¿½ta en un paratge excepcional, ja pot apuntar-sï¿½ho a la seva agenda esportiva.

El diumenge 5 de juny se celebrarï¿½ la VII Cursa de Cantonigrï¿½s - Memorial Ramon Oliu.

Per als que no ho sï¿½piguen, la cursa de Cantonigrï¿½s es fa cada any com a homenatge al desaparegut Ramon Oliu, creador de la primera maratï¿½ popular que es va celebrar a Catalunya i a tot l'Estat lï¿½any 1978 a Palafrugell, i de la qual seï¿½n va derivar tot el que coneixem avui com el mï¿½n popular del cï¿½rrer.

La prova ï¿½s de 10 quilï¿½metres. El recorregut ï¿½s fa per una pista forestal amb sortida i arribada a Cantonigrï¿½s (amb un curt tram d'asfalt pel poble), la poblaciï¿½ a prop de Vic on va nï¿½ixer lï¿½Oliu, i ï¿½s caracteritza per ser eminentment popular i no competitiva.

Enguany, i com els darrers anys, hi haurï¿½ tambï¿½ dues curses infantils: una de 800 metres i una altra de 2.500, abans de la prova dels 10 kms que comenï¿½arï¿½ a les 10.

Les inscripcions per a totes les curses seran gratuï¿½tes.

Detalls:

VII Cursa de Cantonigrï¿½s - Memorial Ramon Oliu

Dia: diumenge 5 de juny de 2011
Lloc: Cantonigrï¿½s
Distï¿½ncia: 10 quilï¿½metres
Hora sortida: 10,00 del matï¿½
Curses infantils: 800 metres per a nens i nenes de 2 a 9 anys (sortida a les 9,15)
2.500 metres per a nens i nenes de 10 a 14 anys (sortida a les 9,30)
Caire de totes les curses: No competitives
Inscripcions: Gratuï¿½tes
Recollida de dorsals: Abans de la cursa, en el lloc de la sortida (Camp de futbol)
Premis: No.
Obsequi: l'Obra Social del grup Unnim ens envia un llibre per a cada participant.
El llibre ï¿½s la novelï¿½la guanyadora de l'ediciï¿½ 2008 del Premi Sant Joan, "Cada castell i totes les ombres", de Baltasar Porcel.
Avituallaments: Qm.5 i arribada. (Infantils: arribada)
Degustaciï¿½ gratuï¿½ta: Productes de la terra en acabar la cursa a Can Colom
Vestuari i Dutxes: Camp de futbol
Guarderia: Servei gratuï¿½t per facilitar que els pares corrin la cursa de 10 kms
Pï¿½rquing: A dojo. (Excepte als voltants de la sortida/arribada, on es prega no fer-ho)
Patrocini: Regidoria de Cantonigrï¿½s
Organitzaciï¿½: Uniï¿½ Esportiva Cantonigrï¿½s

Forma dï¿½inscriureï¿½s: Per internet enviant les dades segï¿½ents

http://cursacantonigros.blogspot.com/

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4860

Aconsello a tots els mossenaires aquesta cursa, feta amb el cor i el cap per una persona que al llarg de la vida ha fet i estï¿½ fent una tasca impagable en el nostre mon de l'atletisme. A en Miquel Pucurull, en Pucu, principalment l'he llegit.
A la cursa vaig estar-hi una de les VII edicions. Un dia li vaig preguntar si tenia web i em va dir que de moment no. Sense pensar-ho dues vegades i sabent que ï¿½s una persona que fa molt pels demï¿½s, he fet aquesta petita colï¿½laboraciï¿½ amb un blog en la lï¿½nea dels que tinc i costumo de portar, junt amb el mateix Pucu.

Bï¿½, si teniu ganes de venir, us hi apunteu. Us emplaï¿½o a la crï¿½nica que vaig realitzar fa anys per que tingueu una idea i a veure si hi anem forï¿½a Mossenaires.

Dons bï¿½ hi estic INSCRIT i en fa ilï¿½lusiï¿½ tornar-hi

so voleu donar una ullada ara fa tres anys quan hi vam anar
A veure qui mï¿½s s'hi anima.

clica aquï¿½

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4860

Quan un vol escriure bï¿½ d'una cursa per que saps que darrera hi ha molt sentiment, de ben segur que et quedarï¿½s curt.
Descobreixo aquesta cursa com la majoria de les vegades, per que estï¿½s enxarxat i segueixes a persones que pel que diuen o pel que fan, desperten el teu interï¿½s. La xarxa va plena, perï¿½ amb en Miquel Pucurull de vegades m'hi entretenc. Persona que li agrada opinar i enriquir amb elements informatius, que mostra, tambï¿½, aspectes crï¿½tics sobre tot el que l'envolta. De vegades t'hi sents identificat, d'altres entens els seu raonament fruit de la seva formaciï¿½.

Sense mï¿½s preï¿½mbuls, fa una colla d'anys em convidava, com de fet feia amb tothom, a anar a fer una cursa en homenatge al pioner de totes les curses. A la primera persona, que junt amb altres amics, fundava la maratï¿½ a Catalunya i que portava aquest estil de prendre els carrers per cï¿½rrer. D'en Miquel sortia la possibilitat de fer una cursa molt familiar en el poble natal d'en Ramon Oliu i de passada honorar la seva memï¿½ria.

La primera ediciï¿½, ni tan sols la segona, ni potser la tercera crec que vaig anar. Tenia coses a fer que no m'ho permetien. Com que m'agrada tambï¿½ informar a la gent que m'envolta, i no trobava on fer-ho, excepte en un fï¿½rum on en Miquel ï¿½s molt estimat de l'associaciï¿½ de corredors.cat . Quan li pregunto la web, em diu: "no en tenim" perï¿½ jo t'informo. Li proposo portar juntament amb ell mateix i posar elements informatius en un blog, per que no es perdi en un racï¿½ de la xarxa internï¿½utica i hi ha posats el que ell cregui oportï¿½. Li vaig donant un cop de ma des d'aquell moment i ell sempre troba un moment per mostrar-me el seu agraï¿½ment. Si voleu donar-hi una ullada: http://cursacantonigros.blogspot.com Enguany ha utilitzat un foto-muntatge que vaig veure que agradava a molta gent, i que fa anys que vaig actualitzant, per encabir-hi el nï¿½mero del dorsal i per mi que l'ha encertada, i sentia comentaris de com agradava.

Hi havï¿½em d'anar amb la Marisol i l'Oriol, perï¿½ a Terrassa havia plogut forï¿½a les darreres hores i tambï¿½ al moment de sortir. Aixï¿½ va ï¿½sser motiu per quï¿½ no m'acompanyessin i jo veient com plovia, vaig dubtar. El fet de sentir-m'hi compromï¿½s, va fer que em posï¿½s a punt per dirigir-me a mï¿½s de cent quilï¿½metres de casa per fer la cursa. Mentre en preparava m'envia l'Oriol Farrï¿½ un sms, que tambï¿½ hi era apuntat. "Pep, tu hi vas ?" . El truco i decidim anar-hi plegats en un cotxe. Aprofitem el viatge doncs per xerrar, per fer plans, per explicar coses d'aquï¿½ i d'allï¿½. Ja l'adverteixo que no podrï¿½ anar amb ell, per quï¿½ estï¿½ molt fort i que no em situarï¿½ en primera lï¿½nia.

A l'arribar m'omple de satisfacciï¿½ veure que en Miquel estï¿½ content, que el dia no ï¿½s plujï¿½s i la quitxalla poden fer les seves curses en un camp de gespa magnï¿½fica.

Bï¿½, la cursa sortim valents pels carrers de Cantonigrï¿½s.

Hi ha una millor manera de fer turisme ? no contesteu.

Vaig sense alï¿½ darrera els primers i quan arribem a una pista forestal, prop del quilï¿½metre tres, veig que m'apropo a l'Oriol. El dia abans havia disputat una cursa a Terrassa, la del Bonaire, i es protegia de fer-se mal. El passo pensant que anirem plegats, perï¿½ veig que no. Vaig gaudint i em trobo bï¿½, i davant tinc poca gent. La cursa, com moltes, ja ho sabeu. Nomï¿½s dir-vos que a pocs metres de l'arribada vaig fer un intent de desempallegar-me a "modus" competitiu de corredors, perï¿½ res: em van donar un joc de bufetades i dels que anï¿½vem vaig quedar el darrer. Tot i aixï¿½ el vuitï¿½ de la general en una distï¿½ncia mesurada de nou quilï¿½metres i mig amb trenta-nou minuts i mig. Fantï¿½stic i de nou, no m'hi fet mal. Aixï¿½ si, algun muscle m'avisava que no em passï¿½s.

Ja per acabar i desprï¿½s de dutxar-nos venia una de les caracterï¿½stiques d'aquesta prova. En Miquel rep regals per repartir de molta gent, i de fet fent una cursa gratuï¿½ta, sempre t'emportes bons records, com per exemple un llibre d'en Baltasar Porcel, begudes, caldos; tot d'agrair. Perï¿½ a mï¿½s tens uns tastets d'embotits casolans de la millor relacions pï¿½bliques que he vist darrerament. La mestressa de Can Colom: quina dona !! Ens rep a casa seva i mentre en dona a tastar aquests productes elï¿½laborats a casa seva, ens parla d'en Ramon Oliu i per exemple ens explica que va ser manobre, quan tenia vuit anys, del seu pare. Tambï¿½ que el seu fill li deu l'aficiï¿½ al cï¿½rrer en Ramon i que aixï¿½ l'ha fet, encara, millor persona. Ens dona detalls, mentre, de tot el que va tallant i anem menjant: que si aixï¿½ ï¿½s pilota de no se quï¿½, que si aixï¿½ estï¿½ fet amb que se jo: l'ï¿½nic que se ï¿½s que mï¿½s bo no pot estar i a mï¿½s regat amb un vi, blanc o negre, que fa ennuvolar la raï¿½: ep, ï¿½s broma.

Amb l'Oriol hem quedat bocabadats per tot plegat i ens ha quedat a mï¿½s la sensaciï¿½ d'haver passat un dia inoblidable, com segur amb els anys anirem recordant.
Grï¿½cies Miquel, Grï¿½cies Oriol i si tot va bï¿½: hi tornarem. Per mi aquestes curses sï¿½n l'essï¿½ncia de la meva aficiï¿½ de tants anys: familiars i de tracte sublim.

Amb l'Oriol i l'Esther, moments previs a fer els 9,5 qms. per llocs molt bonics. l'Esther la coneixem grï¿½cies als entrenaments en grup a Torre Mossï¿½n Homs. A mï¿½s ï¿½s pucelana. Quan m'ho va dir, amb un inculte com jo, ja pensar qualsevol cosa menys el que era: nascuda de Valladolid. Si que son guapes les pucelanes ;)

i en Xavi Papell tambï¿½ el conec grï¿½cies a entrenar a Mossï¿½n Homs. ï¿½s nascut a sud-America, encara que de Castellar i viu a Barcelona. No fa pas massa que ï¿½s casat en segones nï¿½pcies i te descendï¿½ncia. Un nano gran- ï¿½s una persona excepcional i molt estimada: tambï¿½ per mi. EL tenim com a Mossenaire d'honor, a la llarga llista que estem confeccionant i que us agraeixo de tot cor.

Ens fa molta ilï¿½lusiï¿½ posar al costat d'en Josep Costa. Segur que no n'hi ha dos com ell i la seva famï¿½lia i molta gent de la que cï¿½rrer actualment per molts llocs, ho fan degut a la seva lluita frenï¿½tica d'escampar el plaer de cï¿½rrer. ï¿½s un dels exemples de persona que ha ajudat a persones com jo a estimar aquest esport. Porta un club, organitza tres curses i quan vaig comenï¿½ar a cï¿½rrer em veia sempre superat pel seu alt nivell i velocitat. Continua estant al peu del canï¿½ i encara que la vista no li permet fer-ho com voldria i fa un munt de curses. Diu que ja te una edat, perï¿½ ï¿½s l'enveja de qui te la mateixa edat, sempre acompanyat de la seva inseparable muller la Rosa Maria, i ara tambï¿½ nets, fills i tota la saga de Costa. Ens fa feliï¿½os comptar amb la seva amistat.

La Rosa Maria la veus fent de reportera i va sempre per tot el mon amb el seu inseparable marit, en Josep. Avui m'explicava els seus problemes amb l'alï¿½alï¿½lï¿½rgia que certament desconeixia.

Quï¿½, esteu d'acord amb mi que tenim un amics guapos, guapos. Per una banda l'Oriol, que se'l rifarien en permï¿½s de la seva muller la Rocio i l'Esther, que a mï¿½s ha portat al seu fill a cï¿½rrer. Els entrenaments "Mossenaires" ha possibilitat la coneixenï¿½a.

Mentre l'Oriol ens retrata a en Xavi Papell i a mi, la Rosa Maria fa el mateix amb tots nosaltres. Simpï¿½tic moment. A saber si tambï¿½ retrataven a la Rosa Maria, jeje

Un record que volï¿½em en Xavi i jo: el millor trufeig

Josep Costa, posat seriï¿½s i no se si preocupat, segur com tots.

I els professionals de tv3 d'esports, tambï¿½ fan curses.l'Arcadi i l'Artur Peguera

La sortida, tranquilï¿½la, en concordanï¿½a amb la jornada familiar. No s'explicaria si no que estiguï¿½s tan endavant, veient com els primers marxen i intentant seguir l'estella del que va com jo.

En Xavier, tot i que te molï¿½sties fï¿½siques, passen els anys i pot fer curses, amb una gran rialla i fent-nos fotografies a tots, com veureu

mentre correm un noi, en CArlos Sï¿½nchez, que al igual que la Cristina ens regala tot un munt de fotografies i que ens serveix de record i podem repassar a casa grï¿½cies a ells. La fotografia perllonga el plaer per aquest esport, natura, amics i tot el que ho envolta.

l'Esther fa uns glops de l'aigua que ens han donat al quilï¿½metre cinc aproximadament

i en aquesta fotografia d'en Xavi, sembla que no pateixi anant a 4 i poc.

Esther feliï¿½

En Jaume fa un munt d'anys que fem batalles d'aquestes. Alguna vegada m'he referit. Porta una maleta d'alumini on recull tot allï¿½ que afecta al seu tarannï¿½ com a corredor. D'ell em ve l'ï¿½poca que vaig cï¿½rrer els 100 qms. de Calella i que vaig estar a punt de guanyar una vegada.

En Costa; una llegenda i un exemple a seguir.

Un pï¿½blic molt especial tenï¿½em avui. Vaig pensar: un ï¿½sser viu com aquest, tan bonic i que ens alimenta, ens dona llet i carn: ara imagineu-vos que en comptes de ser un herbï¿½vor fons un carnï¿½vor: voleu dir que no correrï¿½em encara mï¿½s de pressa ? llenï¿½o la pregunta.

Bï¿½, aquest bon home en Jordi Homs i l'anterior, l'Ignasi Valï¿½ncia m'han posat al meu lloc quan els he ensenyat el meu nas. Per poc me l'arrissen. He intentat fer un esprint, perï¿½ he estat impotent. Un altre cop serï¿½.

vuitï¿½; no estï¿½ gens malament. Alguna cosa per explicar quan ens farem grans; he potser ja ho som ara que hi penso.

Allï¿½ dalt, ja amb el meu regal a esperar l'Oriol

petant la xerrada amb en Jaume Aragonï¿½s . Un corredor que fa molts anys que conec i dels mï¿½s competitius que recordo

I aquï¿½ arriba l'Oriol, amb un gest d'un bon corredor que fa amistats allï¿½ on va. ï¿½s molt bon jan i arribar de la ma d'una persona amb un agraï¿½ment mutu. A mi ï¿½s un gest que em desperta molt bones vibracions. El noi ï¿½s diu Francesc Nï¿½ï¿½ez

En Joan i la Nï¿½ria i el seu gos: histï¿½ria vivent de grans persones que han fet gran l'ultrafons i les proves de 100 quilï¿½metres al nostre paï¿½s.

Fantï¿½stica aquesta arribada. Emocionant de debï¿½.

i en Zenon, a l'esquerra, va a ajudar en els seus darrers metres a en Xavi, que sol patir molt per acabar: tot punt d'honor.

La Nï¿½ria surt una mica abans per fer tota la cursa caminant i el seu marit en Joan, la va a buscar. En el seu interior segur que sap que li deu coses a en Ramon Oliu, com tothom que correm i aquesta cita que en Miquel Pucurull ha fet possible, amb tot el seu cor i la seva capacitat intelï¿½lectual de qui em pocs recursos ha fet "la millor cursa de calendari". Grï¿½cies Pucu.

Alex · Registrat: 07 Jul 2009 Missatges: 771

Bona cursa i millor crï¿½nica.

Tot i ser una cursa familiar quedar en la 8ï¿½ Posiciï¿½ no esta gens malament hi arribar avanï¿½ que l'Oriol..... co...ns Pep com estas de fort!!!!!!!!

Salutacions i felicitats!!!!!!!

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4860

Grï¿½cies a vosaltres, no ho oblido Wink

m'haguï¿½s agradat mï¿½s sisï¿½- Em fa por abusar de la meva musculatura, que si peta s'acaba la temporada.

Confused

Agustinjr · Registrat: 09 Jun 2005 Missatges: 1362

Moltes FElicitats Pep. La foto que mï¿½s mï¿½agrada es la que estï¿½s esperant quan passa lï¿½Ori Laughing

...ets broma pero nano et vas donar canya Wink

salutacions

Agustinjr