ENTRENAMENTS GRUP - TERRASSA

Josep Ma · Registrat: 08 Jun 2005 Missatges: 154

Ara llenço la pedra pero potser hauré d'amagar la má, segons els compromisos de darrera hora.
Per acabar la temporada hi ha dos curses que tenen el seu atractiu i que mereixen tot el respecte per la duressa.
4 de juny: Cursa del LLop (Tortosa)
?: Pujada a Coll de Pal (Bagá)
Com está el patí d'animat?

Josep · Registrat: 01 Jun 2005 Missatges: 1180

Josep Mª.

El pati està animadillo, però un servidor no anirà a patir pujada a Coll de Pal, sorry...
La de Tortosa .. com es? tens link web ?
El meu pati el tinc animadet en distàncies com mitges i maratons, es la distància que m' he em satisfà ara

Josep

Josep Ma · Registrat: 08 Jun 2005 Missatges: 154

Josep
No crec que t'agradi si no caus a la temptació d'anar a pujar a Coll de Pal.

link: www.cursadelllop.com

Es una mitja que va de Tortosa (Roquetes) al Mont Caro amb 1100 m. de desnivell positiu

Josep · Registrat: 01 Jun 2005 Missatges: 1180

Ostres !! es aquesta ... pos va a ser que tampoc..

Molta sort en aquestes pujades,

Josep

Agustinjr · Registrat: 09 Jun 2005 Missatges: 1362

Hola

yo ya estoy apuntado a Coll de Pal, es decir SAlvia te toca la otra que hay que repartir ya que para hacerla maratón yavasa sobradillo.

Agustin jr

Joaquín · Registrat: 11 Jun 2005 Missatges: 543

Vaya final de temporada!!!

A ver si os animais a explicar como van los entrenos y así motivais a algún indeciso (no lo digo por mí claro)

Josep · Registrat: 01 Jun 2005 Missatges: 1180

Agustín, ... aquestes carreres que cal pujar en asfalt, doncs que ara no son de la meva devoció ...
Ara però , no descarto seguir fent maratons, a ritme tranquilet, a excepció d' alguna que ja prepararé una mica més e intentar aproximar-me als 3.20-3:30
Sabeu que hi ha la marató de Perpinyà en dos setmanes?

Josep

Josep Ma · Registrat: 08 Jun 2005 Missatges: 154

Quedem amb en Marcel a les 6 a.m., fem els 200 km. fins a Tortosa i arribem amb temps suficient per fer tots els preparatius. El primer que sobta son les samarretes dels equips participants que no estem acostumats a veure per les curses que s’organitzen prop de Terrassa, El corredors pertanyen a clubs de la provincial de Tarragona i Pais Valenciá. La cursa es limitada a 250 participants i tot es desenvolupa en un pla molt familiar.
Després de pasar el control de sortida es dona la sortida neutralitzada d’un parell de km. plans fins a Roquetes que serveixen d’escalfament als 220 inscrits. Aturada a l’arc de sortida i comencem la mitja que com ens diuen a la xerrada previa no es una mitja convencional.
El primer km. es plá i fins el 10 la carretera es va enfilent progresivament amb unes pendents que ens permeten mantenir un ritme un pel per sobre de 5.30. Durant aquests km. el corredor té temps suficient per familiaritzar-se visaulament amb el Mont Caro mentre t’acostes al principi del port veu perfectament dibuixat a la roca el traçat de la carretera, al km. 10 tot just después de l’avituallamnent amb sals, taronges, barretes, codony i aigua, comença el festival propiament dit. El desnivell acumulat de la cursa es de 1100 m pero gairabé 900 están entre el km. 10 i el 19, el traçat de la carretera té un impacte visual més espectacular des de sota i la comparació de la imatge dels vehicles dels familars que animen i dels parasols dels avituallments a un fotimé de metres amunt comparada amb la imatge del paisatge que vas deixant avall amb ‘lo’ riu Ebre al fons va fer en el meu cas que el cansament al final de la pujada fos més psicologic que fisic. Quan més amunt estás, penses amb el que portes fet i el que encara et falta i si no tens clar el que has vingut a fer lo més comode es posar-se a caminar que segur que també entres en menys de 3.30., el grau de la pendent també t’obliga a pensar, jo vaig fer tota la pujada correns pero algún tram has d’anar a un ritme que et fa dubtar si faries més via caminant amb gambada llarga o corrent poc a poc. En aquests 9 km. tambe hi van haber sorpreses positives, cinc aviutallaments complerts on podies agafar solid i liquid i al estar tan seguits et permetien tot i dosificant l’aigua beure i remullarte el cap i les cames , alguna zona d’ombra i ahir en alguns trams bufava en vent suau que et refrescava i t’oxigenava, també ajudaven els anims dels familiars dels corredors que estavan a la carretera i dels atletes que avançava, realment a aquesta cursa hi ha molta solidaritat .A l’arribar al km. 19 que ja es molt suau fins i tot hi un tram d’uns 30 m. de baixada tot i trobant-me bé de tot menys dels abductors que els notava carregats, el que el cap em demanava no era apretar sino arribar, ho vaig fer a ritme comode en 2.18.07 segons els certificat que et donaven al cap d’un moment a la mateixa linia d’arrivada.
Després, ja caminant, encara has de fer un repetxó fins el refugi on espera una dutxa de campanya diposit amb tubs envoltat d’unes peçes de rafia que serveixen de paret i pica pica pantagruelic amb truita de patates, pernil salat, dolç, xoriço, pizza, formatge, pá amb tomaquet, meló, préssec, toronja, cireres de Pauls i pastisets. Per beure cerevesses i refrescs, de tot a doixo. Entre mos i mos ja més refets i refetes en Marcel parla amb la Marta una noia del Maimakansu que han fet un tram de la pujada junts i li ha donat records per un mossener en Pep amb que havia coincidit amb curses d’ultrafons
Tornada cap a Tortosa, prenem un altre cerevessa amb en Marcel a un bar prop de la sortida, agafem el cotxe i arrivem a Terrassa 5 minuts avans de les 4.
Si la cursa no creix, malgrat la llunyania, crec que es d’aquelles curses que un corredor de fons ha de fer al menys un cop a la vida, també es pot fer coincidir amb una expedició de cap de setmana al delta etc.

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4740

Enhorabona als dos per la impressionant proesa i ens quedem amb la idea de fer-la, en el meu cas quan tingui una mica més de fondo. Molt agraït de rebre aquestes vivències que fem nostres i que donen una idea del que vau passar, tot i que no hi ha res com viure-ho. Ara veig que esteu molt forts tots de debò i a més sou mosseners, que encara és més bonic.

Ara t'agraeixo els records que em dones de la Marta, amb la qual m'uneix, a part d'una amistat, el plaer i coneixement de haver practicat l'ultrafons que tantes alegries m'ha proporcionat. La seva parella és un mite de les proves llargues, en Josep Artigas, que a més arriba a guanyar moltes proves d'aquestes tan exigents.

Quedem amb la idea de fer almenys un cop a la vida, com bé dius, aquesta duríssima prova

Adjunto fotografia de la Marta, que a més ens enorgulleix saber que també ha estat mossenera.

Pau · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 661

Justament ahir tarda vaig pendre un cafetet amb la MArta Oliveró a Castellterçol i li vaig comentar aixó, es va posar molt contenta de que la recordessim.
_________________
el cel de nit de NZ