Veure tema anterior :: Veure tema següent |
Autor |
Missatge |
Pep Moliner

Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4701
|
Publicat: Dl Mai 15, 2006 5:22 am Assumpte: Crònica de la Marxa de la Primavera |
|
|
Fer una caminada s'està convertint en aquesta època de l'any per nosaltres amb quelcom quotidià. Ahir vam anar de casualitat a la marxa de la primavera d'Arbúcies. Vaig posar-me a l'agenda a començaments d'any que el dia 14 de maig hi havia aquesta prova i tenia que lluitar amb la preciosa cursa de Cardedeu que tenia in ment. Donat que a casa ja havien demostrat que poden aguantar amb garanties caminades de tres hores, aquesta era de nou el repte a seguir. A més, l'Eli va convidar a la seva millor amiga, que desconeixia aquest tipus de contacte amb la natura.
Ens llevem a una hora intempestiva per ser diumenge i sortim de casa direcció Arbúcies on arribem sense cap problema. Aparquem el cotxe i ens dirigim a l'escola on estaven situades les taules on emplenar els nostres cartrons de controls. Sense res mes ens disposem a seguir la perfecta senyalització i continuem paral·lels a la riera d'Arbúcies per un camí preciós i amb la remor de l'aigua. Ja ens situem en dos grups, el de la Marisol, Oriol, Anna i jo i el de la Noemi i l'Elisabet, que ja sabien que podia anar a la seva per divertir-se. Jo una mica preocupat per què van començar a un ritme una poc fluix i nosaltres anàvem a ritme de caminant, que vol dir que anem per feina. M'encanta caminar per aquests llocs que en porten records d'infantesa, ja que vaig anar de colònies cinc anys i recordava força llocs pels que passava. Una sensació especial quan vaig tornar a veure la Casa del Congost on unes estades d'infantesa ja molt llunyana vaig passar uns grans moments de la vida d'un nen,
Després anem recorren els corriols i vaig fent fotografies, que potser no massa pensades, llavors ens deixa el record que podrem repassa a casa un cop arribats. El dia perfecte, no massa calor i una fresca agradable i passada una estona arribem a un revolt on una colla de voluntaris ens marquen el cartró de control i ens deixen fer un traguinyol a raig del canti, d'aquells d'abans. Un tros de taronja i els nens amb la clara sensació que estan disfrutant. La Marisol li encanten aquestes caminades i no cal ni preguntar-li per veure que està disfrutant. Ens desvien per dreceres i corriols omplerts de color vert que ens fan alimentar el plaer d'un diumenge ben aprofitat. Els paisatges del Montseny ens fan vibrar i passem un munt de ponts de fusta molt ben conservats i anem fent pujades i baixades. Un dels controls ja el trobem situat a les portes d'una masia on veiem el bestiar amb aquella olor típica de les cases de pagès. Anem fent camí disfrutant també de la companyia dels caminants, que tenen aquest amor a la natura i que se'ls veu aquella lluentor de gaudir d'aquesta sort. De vegades ens fèiem un truc al telefon amb l'Eli per saber els temps de diferència i per animar-les. Sense poder explicar tot el que passa pel cap, però en converses plenes de contingut.
Arbúcies ens rep amb una bona colla de persones que fan les delícies de la nostra gana: botifarra amb llesques de pa de pagès i amb un all i oli posat per una persona tota curiosa. No parava de fer comentaris molt bonics i agradables i a tots els que ens pren la llesca que deixar-la ben fregada d'aquest ingredient que fa que l'esmorzar millori: quin all i oli !!!. La frase simpàtica d'aquest bon home em va fer riure. Deia "Quan a Adam i Eva els van fotre fora del paradís van trobar que Arbúcies és el que més se li assemblava". I així tota l'estona no parava de fer comentaris als marxaries. Tenia una imatge agradable i l'Anna no va dubtar de demanar-li li omplis el got de Coca-Cola. És més bona quan qui te la dona ho fa amb aquest esperit. Un munt de porrons amb vinet i begudes per tothom. Unes safates amb ceba i olives fan que aquest regust ens duri encara més estona.
Finalment anem cap a casa amb una mica de tristor: quan t'ho passes tan bé voldries que la cosa durés. Però sempre hi haurà un endemà.
Perdoneu el rotllo
 |
|
Tornar a dalt |
|
 |
Joaquín

Registrat: 11 Jun 2005 Missatges: 543
|
Publicat: Dt Mai 16, 2006 2:02 am Assumpte: |
|
|
Maques les caminades que vas explicant, Pep. Motiva a provar alguna, de fet a la meva family els agrada caminar, ens falta temps però.
De fet, ens estem plantejant fer alguna i fins i tot, provar alguna cursa d'orientació. |
|
Tornar a dalt |
|
 |
Pep Moliner

Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4701
|
Publicat: Dt Mai 16, 2006 2:34 am Assumpte: |
|
|
A mi m'agradava i ja ho havia provat i vam fer un parèisi llarg, donat que ens marcava que els nens eren petits. Ara fer-ho amb aquesta filosofia de retrovar llocs propers i desconeguts, moltes vegades i anar-hi en plan familiar ha estat divertit. Ara tinc un altre pensada, a Arenys, tot i que fins a darrera hora no ens poden decidir. I aixi anar fent..... gràcies |
|
Tornar a dalt |
|
 |
Josep

Registrat: 01 Jun 2005 Missatges: 1180
|
Publicat: Dt Mai 16, 2006 3:40 am Assumpte: |
|
|
Si ja ho dic jo.... vas pel camí de fotograf profesional.
Que maco totes aquestes caminades i curses d' orientació, de moment no puc abarcar tantes diferents proves
Josep |
|
Tornar a dalt |
|
 |
Pep Moliner

Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4701
|
Publicat: Dt Mai 16, 2006 3:59 am Assumpte: |
|
|
i la llàstima és que no es poden fer tantes fotografies com voldries, ja que hores d'ara encara no hagués arribat a Arbúcies... i és clar, no hi ha haurien les bones botifarres |
|
Tornar a dalt |
|
 |
XP

Registrat: 13 Jun 2005 Missatges: 139
|
Publicat: Dj Mai 18, 2006 3:36 pm Assumpte: |
|
|
Pep jo aquesta marxa la vaig fer l'any seguent de haverme operat els lligaments i tinc que dir que es la marxa més maca que he fet mai. Vaig arrivar 30' tard i jo aquestes marxes les feia correns, vaig arrivar primer jejeje!!!! i a l'arrivada amanida, carn, vi i postre.
Aquest any despres de 9 anys encara rebo el triptic i la veritat es que per diverses raons no li fet més.
Pero la recomano 100 per 100. Es imposible no gaudir.
Les fotos???? molt maques |
|
Tornar a dalt |
|
 |
|