Índex del Fòrum de ENTRENAMENTS GRUP - TERRASSA ENTRENAMENTS GRUP - TERRASSA

www.mossenhoms.be


 
 FAQFAQ   BuscarBuscar   Llista de MembresLlista de Membres   Grups d'UsuarisGrups d'Usuaris   Registrar-seRegistrar-se 
 PerfilPerfil   Inicia una sessió per veure els teus missatges privatsInicia una sessió per veure els teus missatges privats   Iniciar SessióIniciar Sessió 

17- novembre '07 -Entrenament per MOSSÈN HOMS -Hora: 08:00
Anar a pàgina 1, 2  Següent
 
Publicar un tema nou   Aquest tema està bloquejat i no hi pots editar temes ni publicar respostes    Índex del Fòrum de ENTRENAMENTS GRUP - TERRASSA -> TOTS ELS DISSABTES DE L'ANY <---cliquiriqui
Veure tema anterior :: Veure tema següent  
Autor Missatge
Mossener



Registrat: 26 Mai 2005
Missatges: 406

MissatgePublicat: Dj Nov 15, 2007 5:59 am    Assumpte: 17- novembre '07 -Entrenament per MOSSÈN HOMS -Hora: 08:00 Respondre citant

Ara que comença a fer fred, vine que amb nosaltres hi trobaràs caliu. Dissabte t'esperem.

Tornar a dalt
Veure perfil de l'usuari Enviar missatge privat Enviar email
socanna



Registrat: 05 Mai 2007
Missatges: 301

MissatgePublicat: Dj Nov 15, 2007 8:41 pm    Assumpte: Respondre citant

Jo vindré i portaré beguda i galetes per quan acabem. Celebrem que vaig poder acabar la mitja de Castellbisbal sense dolor. Avui però estic desanimada perquè em torna a fer mal tristot Embarassed Quin rotllo..., espero que dissabte pugui aguantar l'entrenament. Demà descansaré. Fins dissabte!!!!!
Tornar a dalt
Veure perfil de l'usuari Enviar missatge privat Enviar email
lluis



Registrat: 06 Oct 2007
Missatges: 96
Ubicació: Santpedor

MissatgePublicat: Dj Nov 15, 2007 10:22 pm    Assumpte: Respondre citant

En primer lloc,felicitar-te per la Mitja de Castellbisbal ENHORABONA Very Happy I després aconsellar-te que descansis una mica perque si no ho fas no podras venir a Vallvidrera el proper dia 2 Crying or Very sad Per cert, recorda de dur per aquest dia MOTXILLA i no RONYONERA Cuidat molt i fins disabte a MH Razz
Tornar a dalt
Veure perfil de l'usuari Enviar missatge privat Enviar email
socanna



Registrat: 05 Mai 2007
Missatges: 301

MissatgePublicat: Dv Nov 16, 2007 8:41 am    Assumpte: Respondre citant

Gràcies LLuis , la meva victoria a Castellbisbal es deu , en part, a aquell entrenament per Vallvidrera amb 3 km de puja da i la resta baixada Laughing Espero recuperar-me per poder venir el dia 2. Ja diuen quee aquesta lessió és dificil de curar i fa pujades i baixades Rolling Eyes Ja m'he comprat una ronyonera tal i com manen els experts Question . Fins dissabte
Tornar a dalt
Veure perfil de l'usuari Enviar missatge privat Enviar email
Daniel



Registrat: 28 Feb 2007
Missatges: 15

MissatgePublicat: Ds Nov 17, 2007 12:57 pm    Assumpte: Una empenteta més a NY Respondre citant

Avui, seguint els consells de l'Anna Cos, (per cert, molt bones les galetes daneses) he fet el xafarder a la web de corredors.cat, a l'apartat de NY (ja sabeu que és la meva dèria per l'any que ve) He trobat dos escrits que crec que són d'antologia. Els còpio, a veure si al final l'any que ve acabem tenint una bona representació de mossenaires al pont de Verrozano

Salut

Daniel
*****************************************************

hurtaga
Associat




La marató de NY és especial i a continuació us explicare el perquè és espècial i les meves vivències durant la cursa i en els moments previs.

Moments previs:la veritat que aterro a NY i no veig un ambient molt maratonià , jo esperava cartells anunciant la marató per manhattan, però res de res. A posteriori, entenc perquè no coloquen cartells, no els hi cal, la gent ja ho sap i es nota el dia de la marató. El que si que veus són corredors, per tot arreu. En la fira comprovo el que deien de l'organització, passes la porta del javits centre i ja et trobes a un munt de voluntaris informant-te. El pitrall l'agafes sense fer cua i la dona que te'l dona només li va faltar patenejar-me, la veritat super carinyosa i amable. La expo molt guapa, l'ASICS un super stand, amb preus de bambes interesants, i la resta de marques destacaría la mizuno amb preus de saldo, moltes bambes a 50 dolars, en canvi, la nike stand ridícul.

El dia de la cursa, "super madrugón" et fan estar molt d'hora a la public library (amb això l'organització crec podria fer alguna cosa) i tot i que et donen de menjar i beure crec que estar més de 4 hores esperant la sortida és inhumà pel fred i pels nervis previs que es fan eterns. Però la sorpresa meva comença al sortir al carrrer, eren les 5 del matí i vaig a comprar un plàtan a les típiques botigues de 24 hores i el venedor em comença a animar com si fos el seu fill, però això no es tot, desde l'hotel a la public library camino uns 15 minuts i més de 10 persones em criden animant-me i desitjant-me sort, alucino la veritat. Arribo al lloc d'agafar els autocars i em trobo uns 30 o 40 voluntaris fent un passadís fins als autocars també desitjant sort a tothom. Impressionant. L'autocar en 30 min arriba al Verrozano, allà t'espera com un institud amb unes explanades gegants on esperes la sortida. Et donen de menjar, de beure i tens molts lavabos per evacuar la gran quantitat d'aigua que et fiques al cos. Però sobretot el que fas es pensar. Es temps de pensar, tens temps en pensar de tot i amb tothom, en la carrera, en els ritmes, en la preparació, en la familia, en la mala sort del JAG (una abraçada), en els amics, en tothom. Falten 20 minuts i m'apropo al corral i l'última pixadeta. Ja falta menys i escoltem per primera vegada l'himne dels EUA, després un altre cop (sortida de les dones) i per última vegada amb la sortida open, em despullo i sona el tret de sortida i a continuació la cançoneta famosa del Frank Sinatra, ja comencem....

La cursa sortim pel pont famós i als 300 metres gires el cap i veus una de les imatges més maques que he vist en la meva vida , una vista espatarrant de manhattan amb l'Empire State i el Chrysler Building sobresortint i penses... que lluny que està la punyetera, era per parar i tirar fotos. Baixes del pont i passes per uns carrers solitaris però després d'aquestes dues primeres milles, sorpresa, un riu de gent fins a la meta, si si multíssima gent cridant, animant, saltant, ballant, impressionant, en alguns carrers hi habia com 4 o 5 files de persones cridant-te, et posaven la pell de gallina. És un dia que veus clarament el que diuen de l'espectacular barreja racial de la ciutat, increible com animaven als seus compatriotes, era per gravar-ho, els italians, els mexicans, els equatorians, realment la gent es tornava boja quan veien un corredor del seu pais, viva mexico, viva italia el vaig sentir més de 100 cops, es deixaven la veu, molts d'ells a l'endemà segur que anaven a la feina afònics. Gràcies public de new york, l'última anècdota del públic, en el carrer 59 (milla 25) on m'esperava la dona i la meva filla, veig la bandera que portaven a uns 200 metres però quan em falten uns 100 metres per passar per davant d'elles començo a sentir el meu nom, penso joder aquest manuel quina afició que té pensant que al meu costat va un mexicà o algun corredor sudamericà, però em vaig apropant i renoi sopresa hi havia com 20 americans/es i les meves dues catalanetes al mig cridant el meu nom i sorpresa la bandera catalana la portava un xino que saltava amb ella com un boig, eren per mí aquells crits, la mare que els va parir, va ser el moment més emotiu per mí, a més va ser quan estava bastant trinxat i a punt de rampes i això em va donar ales per fer la milla i poc que em faltava. Després la meva dona em va explicar que fins i tot una americana quan ja habia passat li va petonejar el cap i li va dir: "no pateixis carinyo que el teu home ja arriba"

Durant la cursa l'organització, menys l'espera presortida, un 10, habituallament cada dos per tres, bandes de música tocant cada 5 klm (més o menys), a l'arribada molts voluntaris cuidant de tu, et donaven una manta tèrmica, un altre t'enganxava una enganxina en la manta perquè s'aguantes sola i sobretot el congratulation, més de 50 voluntaris em van felicitar desde l'arrivada a la zona de trobada. La recollida del guardarropia a mi personalment perfecte sense cua.

I ja està, ja has acabat, t'envas a l'hotel amb la medalla al coll i continues escoltant paraules de gent que et felicita, la veritat es que et sent com si fossis un heroi.

Sobre el circuit i la meva carrera, puc comentar que es un circuit dur, un trencacames constant. Personalment estic content a mitges, content perquè he fet marca personal 3:11 però al no conèixer el circuit la vaig cagar en el ritme de la primera mitja i això ho vaig pagar els últimns 7 klm on notava les cames carregades i anunciant-me que patiria rampes. Estic segur que perdent 1 o 2 minuts en la primera mitja hagués arribat a meta amb un temps entre 3:07 i 3:10, però no passa res perquè he gaudit de la millor marató del món.

GRÀCIES CIUTADANS DE NEW YORK,

Per cert, Marga et demano disculpes a tu i a tots per no poder anar el dia 2 a dinar amb tots vosaltres, però no us vaig trobar i no vaig poder dedicar-me molt de temps en buscar-vos perquè anava carregat com una mula amb les bosses de la expo i perquè la meva filla que té dos anys tenia gana i pobreta ... m'enteneu no.

Quin pal us he fotut, perdoneu però tenia ganes de expressar les meves vivències.



vikingosdu
New Member




« 13 Novembre 2007, 11:48:40 »

--------------------------------------------------------------------------------
Ara tinc una estona per escriuré la crònica de la millor cursa que he fet en la meva vida.
Primer de tot felicitar als correcats que van participar a la cursa i gràcies a tots els que ens han animat des del foro.

Arribo a NY el dimecres molt cansat del viatge, però no em podia perdre el Hallowen als carrers, va ser increïble el nivell de disfresso i la quantitat de gent que anava disfressada.
Al dia següent, dijous, vaig a l’expo a recollir el pitral i a veure el material esportiu, quina canya, preus súper barats, em vaig tornar boig comprant.
El divendres matino molt per fer un trote en Central Park, vaig acabar amb dolentes sensacions, suposo que va ser el viatge, el clima, el Jet, després una dutxa i a l’expo, a la trobada amb els correcats per conèixer-nos i anar a dinar, va ser un dinar molt xulo.
Dissabte, mini cursa de les nacions, va ser molt divertida, en compte d'una cursa semblava una manifestació, tothom amb banderes, a la nostre van fer un bon grup, passem una bona estona.
Arriba el dia de la Marató, quedem a les 6:05 h al metro per anar a agafar el Ferry que ens portaven a Stated Insland, a les 7:10 arribem a l’estació del Ferry, quin ambient de corredors, a les 7:40 agafem el bus que ens apropaven a la sortida, per entrar al recinte hi ha control de pitrals, si no ho tens no corres, una vegada a dins cadascun se’n va al seu lloc, em separo amb el Ricsol que s’han va al lloc blau i em quedo amb el CarlesB i el Bernaus en el lloc verd, i menos mal de la companyia si no l’espera hagués segut duríssima, una hora abans de la sortida, ja cridaven a tothom per anar cadascú al seu corral, en el meu corral vaig trobar al Cachirulo i els seu amic (Tortxu) de Vitoria, gent molt maca, molt aviat va arribar el tret de sortida, els de pitral verd anaven per sota i les noies i els blaus per d’alt del pont de Verrozano, degut a les obres, vaig començar al mateix ritme que el Cachirulo però en la milla 8 vaig desistir amb aquest ritme, en aquesta mateixa milla vaig veure la meva dona, molt contenta per veure’m i per l’animació que hi havia, ella ràpidament s’han va anar a la milla 16. La part Brooklyn va ser increïble una animació indescriptible, concerts de tota classe de música, si aixecaves els braços et cridaven com bojos, cada vegada que penso en l’animació encara em posa la pell de gallina, arribo al quilometro 10 en 41m, el que volia amb molt bones sensacions, continua amb el mateix ritme, passo la mitja marató en 1h21m, estava en Queens, l’animació va baixar una mica sobre tots la part Jueva, arribo a la milla 16 i començo a notar que les cames afluixen, vaig tenir que començar a baixar el ritme per no tenir rampes, cada vegada veia mes lluny baixar de tres hores. Arribo al quilometro 33 i estic molt cardat, vaig tenir que parar una vegada a fer estiraments, la gent em cridava donant-me molts ànims, quan arribo al Bronx em quedo sorprès, nens molt petits que et donaven plàtans, taronges, i si li agafaves encara es posava més contents, arribo a Harlem i començo a millorar, suposo perquè pensava que queda poc per arribar, la gent t’animava com si fos el primer, nens que et donaven gominoles, sucs de taronja, els Paquistanis que tenien tendes et donaven aigua, ja arribant a Central Park va ser un continuo d’ànims, gent a tota arreu, ja arribava el final, de sobte veig a la meva dona que em dona molts ànims, agafo totes les forces que et queden i faig els últim quilòmetres, molt ràpids, al final no em puc queixar em surt 3h19m i bastant sencer.

Cursa molt recomanable, ciutat molt bonica per fer turisme, per mi l’organització un 10, l’ùnic que els hotels són molts cars, però el que diu el dit, els diners s’obliden però els records no.


Moltes felicitats Margab, ja ets maratoniana.

Salutacions i fins la propera.

_________________
Daniel
Tornar a dalt
Veure perfil de l'usuari Enviar missatge privat
socanna



Registrat: 05 Mai 2007
Missatges: 301

MissatgePublicat: Ds Nov 17, 2007 8:09 pm    Assumpte: Respondre citant

Uau!!!!Daniel.... Shocked només llegint aquestes cròniques se'm ha posat la pell de gallina com si la que estés allà corrent fos jo. Super emotiu Laughing encara en tinc més ganes i avui li he tornat a dir al Josep M. que hi hem d'anar... Segur que llegint això i amb els anims que ens ha donat el Salvador, algún altre mossenaire s'animarà.
Tornar a dalt
Veure perfil de l'usuari Enviar missatge privat Enviar email
Pep Moliner



Registrat: 30 Mai 2005
Missatges: 4705

MissatgePublicat: Dl Nov 19, 2007 3:25 pm    Assumpte: Respondre citant





Si dic que no em deixa de sorprendre la vostra fidel vinguda cada setmana a terres mossenaires, és així.

Fa uns quants dies en Carles López va ser pare per segona vegada, i quasi ho vivim com cosa nostra.

Fa pocs dies l'Anna va fer un pòdium a Castellbisbal i ho ha volgut compartir amb nosaltres.

Espero el dissabte, de vegades, més que qualsevol prova del calendari.

Llavors voldria que persones que sé que pateixen molt quan se les espera i recordo a la nostra Pau, l'Aurora, i ara en Javi39, que pateix per què us sembla que feu anar el grup a ritme lent, i ja sabeu la meva teoria. Si els encreuaments fem un anada i tornada, ens ajudem tots plegats a gaudir d'un bon entrenament. A mi m'encanta sentir-me acompanyat per vosaltres i anar amb el que va una mica més lent, en fa encara més feliç i ho deixo escrit per què penso que la paraula escrita queda més gravada que l'oral que se l'emporta el vent. Algú em diu que no hauria d'escriure tant i penso que és com un contracte: sempre es pot revisar.

Javi39, espero que per terres mossenaires mai deixis de venir per que et sembli que els demés van més ràpids que nosaltres. De debò que anar amb tu és un lujazo !!!

Bé, avui el circuït va ser triat precisament per tu i realment vam baixar a un bon ritme.

És d'admirar que siguem un grup que pertanyem de molts llocs i aquí radica el mèrit i a mi m'agrada veure que no decau. En el fons sempre penso: això no pot durar. Però ara ja fa anys que ho penso.

Fa deu anys estava trist per què el quart cinturó passarà per molts dels nostres circuïts, i ves per on han passat molts anys. Quan va fer el camp de golf, un munt de recorreguts que teníem van desaparèixer, però en van quedar uns altres i de la mà de'n Curull i altres amics, vam anar fabricant noves alternatives.

Bé: baixada a Sant Vicenç de Verders i foto històrica d'amics. Algun canvi de ritme i amics nous com l'amic de l'Orzo. Ja sabeu que sou vosaltres que feu gran als mossenaries.

Fins dissabte !!!!

--
------------------------------------------

http://www.mossenhoms.be

------------------------------------------
Tornar a dalt
Veure perfil de l'usuari Enviar missatge privat Visitar pàgina web de l'autor Yahoo Messenger MSN Messenger
Pau



Registrat: 30 Mai 2005
Missatges: 661

MissatgePublicat: Dt Nov 20, 2007 7:59 am    Assumpte: Respondre citant

Sr Mossener, som uns afortunats de la vida er poder tenir aquest racò de 1h fixa de felicitat setmanal mínima garantida !!
gràcies per posar-nos les fotos i les petites històries que la resumeixen.

Annacos, gràcies pel piscolabis, va estar genial tot un detall, tu ves guanyant €urillos que nosaltres ens els polirem Very Happy
_________________
el cel de nit de NZ
Tornar a dalt
Veure perfil de l'usuari Enviar missatge privat Visitar pàgina web de l'autor
socanna



Registrat: 05 Mai 2007
Missatges: 301

MissatgePublicat: Dt Nov 20, 2007 8:36 am    Assumpte: Respondre citant

Gràcies Pep per aquest reportatge Surprised Jo també em considero una afortunada per poder compartir amb tots vosaltres aquesta horeta de dissabte per Mossen Homs. Gràcies a tots, i a veure si entre tots fem real la teoria del Pep. Wink
Tornar a dalt
Veure perfil de l'usuari Enviar missatge privat Enviar email
Marga



Registrat: 14 Mar 2007
Missatges: 83

MissatgePublicat: Dt Nov 20, 2007 11:32 am    Assumpte: Respondre citant

Anna! moltes felicitats!!!!
Tornar a dalt
Veure perfil de l'usuari Enviar missatge privat
Mostrar missatges d'anteriors:   
Publicar un tema nou   Aquest tema està bloquejat i no hi pots editar temes ni publicar respostes    Índex del Fòrum de ENTRENAMENTS GRUP - TERRASSA -> TOTS ELS DISSABTES DE L'ANY <---cliquiriqui Totes les hores són GMT + 1 Hora
Anar a pàgina 1, 2  Següent
Pàgina 1 de 2

 
Canviar a:  
No pots publicar nous temes en aquest fòrum
No pots respondre a temes en aquest fòrum
No pots editar els teus missatges en aquest fòrum
No pots esborrar els teus missatges aquest fòrum
No pots votar a les enquestes en aquest fòrum


Powered by phpBB © phpBB Group. Hosted by phpBB.BizHat.com


For Support - http://forums.BizHat.com

Free Web Hosting | Free Forum Hosting | FlashWebHost.com | Image Hosting | Photo Gallery | FreeMarriage.com

Powered by PhpBBweb.com, setup your forum now!