ENTRENAMENTS GRUP - TERRASSA

mirabet · Registrat: 03 Gen 2006 Missatges: 322

L’ALTRE NADAL
De petit ho esperava, tota la il•lusió dels infants es traslladaven al pares perquè els dies més assenyalats de l’any són les festes Nadalenques.

Quan arriba l’època més fosca de l’any, és temps de reflexió, l’esperit del Nadal truca a la teva porta, no li neguis la raó en el teu pensament.

De petit la diada és alegria, farem un bon dinar, convidarem a la família, als amics al ressopó, farem molta xerinola, els pares ens miren, ulls alegres i de tristor, tothom canta, a prop del foc, nadales al nen Redentor.

Ja sóc gran, els meus fills han crescut i viuen la seva pròpia vida, a casa i fora de ella, a poc a poc et quedes sol, el pares ja no hi són, el pas del temps es reflexa en el meu cos, ja no sóc el nen que somiava amb els reis, ni tampoc el pare joiós que els espera per veure la cara dels seus fills el 6 de Gener, quan de bon matí esclatava l’alegria al veure les joguines escampades al menjador de casa.

Ja sóc gran, penso amb les persones que estan soles, les que et somriuen quan les creues al carrer al saludar-te, també per ells es Nadal.

Ja sóc gran, però l’esperit de les festes no el vull perdre, vull sentir dins meu les nadales, hem vull emocionar amb les persones del meu voltant, que tot són bons desitjos, però la veritat és la del nen aquell que fa dos mil anys nasqué pobre, sense llit va venir al món, va arribar a ser i és seguit per milions de persones que soles o acompanyades fan que la tradició no es perdi.

Ja sóc gran, a taula trobo a faltar molta gent, per sort, altres persones entren en la meva vida , fan que la seva presencia sigui el que faci viure el meu Nadal i sigui jo ara el que sóc feliç en la seva companyia, jo sóc feliç altre cop ara que ja sóc gran.

Josep Mirabet i Rusiñol
Nadal 2010