ENTRENAMENTS GRUP - TERRASSA

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4860

Una maratï¿½ no ï¿½s qualsevol cosa i molt ho sabem i el respecte que li tenim ï¿½s mï¿½xim. Jo venia d'una recent retirada d'un 100 de pista i a mï¿½s m'havien quedat dubtes de tornar a presentar-me a una prova de tanta resistï¿½ncia. Amb els entrenaments que tinc la sort de fer acompanyat de molts amics, sabia que de fons no me'n faltava, perï¿½ per fer segons quins ritmes, abans t'hi has de pensar. Els darrers entrenaments en feien pensar d'esborrar-me de sortir: perï¿½ un no se quï¿½ interior em deia que era important i mï¿½s aprofitant els entrenaments que han anat sedimentant en mi.

Les sortides esportives les enfoquem a mï¿½s com a turï¿½stiques. A Castellï¿½ hi hem estat en forï¿½a ocasions de passada, sobretot a dinar quan anï¿½vem a una maratï¿½ que aprecio molt, com ï¿½s la de Valï¿½ncia. El viatge el fem per carreteres nacionals, per estalviar-nos els seixanta-euros que costa l'autopista i com a primera aturada tenim clixat un forn a l'Hospitalet de l'Infant que fan un suc de taronja i uns entrepans que et posen de molt bon humor. L'hotel de Castellï¿½ el vam triar a booking.com prop de la sortida i va ï¿½sser el Jaume I, on a mï¿½s ens van tractar molt bï¿½.

L'Oriol i la Marisol, sense els quals aquest viatge no haguï¿½s estat tan interessant. Em fan costat i m'animen i els ho agraeixo. Es retraten al costat del monument del que grï¿½cies al qual tenim el sistema de mediciï¿½: el metro, en Pierre Mechain que va morir a Castellï¿½

Recullit el pitrall a la fira i visitats els stands, fem recorreguts per la ciutat i anem a dinar a un lloc que ens satisfï¿½ tant que al diumenge repetirï¿½em.

ja em la bossa amb el pitrall i amb el nostre fill l'Oriol, que a mï¿½s d'entrenar de vegades plegats ens acompanya molts cops a les nostres sortides esportives

Aquest arbre deu ser centenari, i per les dimensions ï¿½s el mï¿½s gran que hem vist a les nostres vides. ï¿½s impressionant

El que m'agrada molt de Castellï¿½, ï¿½s la quantitat i quantitat de d'estatues que hi ha per tot arreu. Moltes amb un realisme calcat de la realitat, que son les que mï¿½s m'agraden a mi. Un dia ens podrien dedicar a retratar-les i us ven asseguro que n'hi ha moltes. A mi el que diuen art moderns, senzillament no m'agrada. En canvi, tot el que vaig veure Castellï¿½ m'encanta. Serï¿½ que tinc avantpassats fa un parell de generacions Castellonines. Per cert que vaig veure apuntants divuit persones amb el cognom "Moliner"

Una olivera milï¿½lenaira molt ben cuidada. Diu molt dels habitants d'aquesta gran ciutat.
Em va sobtar que hi havien pisos per vint-i-nou milt euros de mï¿½s de setanta metres quadrats a la veda: vol dir que les persones podrien viure sense hipotecar de per vida les seves vides, com passa a moltes persones que coneixem i que ens envolten. Em va fer pensar i reflexionar sobre els preus dels habitatges.

El dia "D" a la hora "H" Vaig cap a la sortida tot tranquil i ja pel camï¿½ xerro amb un atleta d'Olesa i a la meta m'ubico i veig com estï¿½ muntada la graella, els camions que traslladaran la roba que ens treurem i no veig a ningï¿½ de moment, conegut.

Em poso a l'hora a la gï¿½bia que corresponia al meu pitrall i per sort puc parlar amb en Fernando del Corral i Jordi Serrano, als que no conec massa i si amb en Bartolomï¿½ Serrano: un dels meus ï¿½dols, que anava a ajudar en el que fos. Per cert que no tenia segur si acabaria la maratï¿½ i la va acabar molt bï¿½ amb tres hores. Quin orgull te aquest home, en Bartolomï¿½ !

Per aquelles coses aquï¿½ em vaig comenï¿½ar a fabricar la meva pelï¿½lï¿½cula. Per aquelles coses de la mala memï¿½ria m'havia deixat el garmin gps a casa i no sabia quin ritme adoptar, encara que si sabia al que podia aspirar i em feia ilï¿½lusiï¿½. I pels voltants corria el globus de les 3h15 , que no vaig deixar de mirar mentre ens esperï¿½vem i que poc sabia que seria el protagonista de la meva aventura.
Pels que no estan acostumats, a les maratons hi ha una persona que porta un globus inflat d'hidrï¿½gen amb el temps el que te previst portar a qui el segueixi, i no t'has d'amoï¿½nar de mirar el rellotge.
Va de Globus:

Quin globus porto !!

Als comenï¿½aments ï¿½s baixada i com m'esperava i ï¿½s tï¿½pic dels Valencians, la presï¿½ncia de focs d'artifici. Perï¿½ anava convenient taponat d'orelles. Tinc que reconeixer que va ser molt bonic i discret i em van, inclï¿½s, agradar tot i tï¿½mer els ensurts que en fan patir.

Un amic, en Paco Porras, m'havia comentat que hi hauria en Ricardo Abad, un atleta genial que a mï¿½s de cï¿½rrer en la consecuciï¿½ de Guinness, ho fa per aconseguir diners per a obres benï¿½fiques. Se que estï¿½ fent una maratï¿½ diï¿½ria i ho pensa fer durant cinc-cents dies. M'he situat prop per veure-ho en viu i en directe. De vegades visito el seu blog on ho posa tot.

Bï¿½; anar encabit en un grup costa una mica i et toques de colces, de vegades topes amb alguna espardenya i ets apartat sense voler. Anava, diguem, a tocar del globus i sense adonar-me'n al poc, estava molt endarrerit. Llavors decideixo imantar-me al globus i tan prop anava que m'm'anava colpejant la gorra. De la resta del grup acabes sentint com que formen part de tu. Tota l'estona som els mateixos i vas com assegut dins d'un cotxe, encara que a 4'37 de promig.

Una gran alegria ï¿½s veure com una molt bona amistat, l'Eduard Martï¿½nez em ve expressament a saludar a les primeres posicions i es mantï¿½ a l'ï¿½rbita del globus tambï¿½. Perï¿½ vaig centrat i ens fem una abraï¿½ada, perï¿½ ens posem els dos a la feina amb total concentraciï¿½: repeteixo que una maratï¿½ no es cap broma i molts sabem que tard o d'hora ens haurem d'enfrontar amb la manca de forï¿½a per desgast d'aquesta.

Al qm 21 i escaig va tenir un relleu la llebre i van aparï¿½ixer dues persones tot vestides de groc on darrera la samarreta posava "sigueme" i un 3'15 immens. Una imatge que ens acompanya i ens alecciona en aquest important ritme, almenys per mi.
Ara dï¿½eiem dues persones: l'una amb el globus i l'altre amb un cartellet pesat de fusta que duia amb molt d'orgull on el grup ens mantenï¿½em bastant compacte. Perdï¿½em unitats i algunes s'avanï¿½avem, perï¿½ els nostre referent era aquell. Jo m'hi sentia immantat, fins al 38 que vaig comenï¿½ar a flaquejar i a fer la goma. Imagineu si son bona gent les nostres llebres, que m'ofereixen un sobret de gel que m'afanyo a acceptar.

Les rectes finals les vaig fer com el mï¿½s feliï¿½ del mon, rient i aixecant els braï¿½os. Per cert, a les imatges que surten a internet el globus em tapa: perï¿½ el mï¿½rit ha estat en les llebres a qui des d'aqui vull agrair que han estat la clau per fer la maratï¿½ a ritme per primera vegada a la vida i ja en porto vint-i-una de maratons.

La medalla, toballola, samarreta, regals, i tot per mi perfecte i de debï¿½ que si penseu en fer una maratï¿½, aquesta poseu-la. Penseu que el pï¿½blic Castellonï¿½ i els acompanyants dels maratonians estï¿½n en moltes parts del circuit, i per nosaltres els corredors, ens empenyen a cï¿½rrer i qualsevol mostre d'afecte i ï¿½nim, ens ajuda i aixi ho vull reconï¿½ixer. Grï¿½cies pï¿½blic. Per cert: amb van dir Pepote i em va fer grï¿½cia. Eiii ! Al dur el dorsal amb el nostre nom, sempre hi ha qui t'anima pel nom.

Grï¿½cies Maratï¿½ de Castellï¿½ i a tots , amics d'entrenament que em permeten tenir el puntet just de forma per afrontar amb garanties 42.195 metres meravellosos.

La familia Chamorro Serrano, em regala aquestes dues fotografies al darrers quilï¿½metres, concretament al 41.

Aquesta que m'envia en Xavier Carracedo, m'encanta: ï¿½s quan veus l'entrada del Parc i el final feliï¿½

Aquesta que em fa la meva muller, la Marisol, ï¿½s on tinc les mes bones vibracions que us pugueu imaginar

I el globus el gran protagonista, a tots els que he compartit aquests moments i sobretot a les llebres: grï¿½cies !!

i el meu diploma que guardarï¿½ per in secula seculorum

Si ho has llegit tot, si que et mereixes un diploma. Grï¿½cies per llegir-me i espero que t'hagi servit

Alex · Registrat: 07 Jul 2009 Missatges: 771

Perfecte, me'n alegro molt que hagis trobat un ritme cï¿½mode i gaudit d'un altre maratï¿½.
La propera et vull al costat meu.

Salutacions i felicitats!!!

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4860

Impossible anar al teu costat: ets un atleta que va amunt i jo vaig avall . Wink

Alex · Registrat: 07 Jul 2009 Missatges: 771

Agustinjr · Registrat: 09 Jun 2005 Missatges: 1362

TOT LLEGIT i una molt bona nota de EXCELLENT Sr. PEP!!!

Tï¿½HO MEREIXES!!!!!! Wink

Agustinjr

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4860

Ara a fer un reset, que ens convï¿½. Segurament poso els ulls a la Maratï¿½ d'Empï¿½ries, perï¿½ ï¿½s lluny i tenen que passar moltes coses.

Sou un fidels lectors i ja val la pena si heu tingut la santa paciï¿½ncia. Demï¿½ ens veiem per la fotografia per posar colors a les festes que ara venen. Mil grï¿½cies Agus i Alex Wink

Alex · Registrat: 07 Jul 2009 Missatges: 771