Pep Moliner
Registrat: 30 Mai 2005
Missatges: 4740
|
 Publicat: Dl Jun 13, 2005 4:07 pm Assumpte: |
 |
|
Ens vam llevar d'hora a casa; no vàrem llegir massa bé l'hora del començament de la cursa, i ens vam avançar una hora i mitja.
Arribem i veiem com encara estan acabar de perfilar la zona de sortides/arribades, les taules amb l'aigua i tinc l'oportunitat de veure tot el procés de darrera hora. Em va apuntar els nens l'Ernesto, que em feia un favor, ja que al ser col·laborador, em resultava de gran comoditat. Ja feia dies que jo era apuntat, se'n havia encarregat l'Agustin pare.
Em vaig començar a posar nerviós en el moment que no era capaç de localitzar les pitralls dels nens, que no sabia tenia el mateix Ernesto a casa seva. Un tip de busca, i preguntant a tort i a dret, i ja hi havia algun cosí del Bartolomé que no sabia que dir-me i ja l'estava posant nerviós. En Bartolomé Serrano va organitzar una de les millors curses que recordo s'han fet a Terrassa. El mateix Bartolomé, em va dir que no em preocupés que els nens corrien segur. L'any passa no em vaig poder apuntar, perquè una setmana abans ja havia fet tard.
Resulta que; jo pensava que començava mitja hora abans i l'Ernesto sin aparecer; el truco a casa i em diu que ja venia i li "fumu" un susto pensant que veritablement anava tard (cosa que no era).
Ufff !!! arriben els pitralls, els hi enfundo als nens, quatre rectes per escalfar el motor i apunt de començar. Els dic que es col·loquin bé, però queden passa escorats a un cantó, i al primer revolt el nen, volent passar a gent, s'entrebanca i cap a terra. Volia plegar, però li dic que no s'ha fet mal i que aviat es recuperarà; jo mentre vaig fent el seguiment de l'Anna, que no vol sentir-se sola. I fa una magnifica cursa i aconsegueix la segona posició i la primera copa de la seva vida. Contenta a més no poder. No se li oblidarà fàcilment.
La nostra cursa, dels grans, anava darrera de la dels nens.
Intento no situar-me massa malament, però acabo estant en un mal lloc. Només sortir, tinc que fer uns bots estranys per no perdre massa a la sortida. Mai entendré com la gent que no pensa apretar, es posa al davant de tot. Al cap d'uns dos-cents metres, ja vaig a la meva velocitat de creuer. Encara tinc temps de divisar algú del cap de cursa, encara que pel coi de sortida, els veig més lluny del que esperava. Apreto encara més i vaig a un règim alt i arriscat, però amb un cert control. Vaig fent la cursa i un cop passat el qm. 2 vec que vaig a uns 3'40 de mitjana, contant la sortida més lenta de l'esperat. Vaig fent la meva cursa i torno a disfrutar de les diferents combinacions; primer vaig sol, després vaig amb la segona dona, m'apropo a Elkadi, la primera dona, no passo a massa gent, però no me'n passa massa, vaig reullant si la cursa va bé, i un munt de grates sensacions fa que aquesta cursa engruixeixi de nou les que qualifico de patrimoni cursaril positiu.
Un cop arribats, anem fent la xerrada ara amb un ara amb un altre; gent molt maca i fent estona per parar de suar i recullir el trofeu que l'Anna s'ha guanyat. Després us adjunto la fotografia per que la veieu.
Regals a tort i a dret, al micro el mestre Bonastre i la seva gràcia, Els propietaris del California Sports, al peu del canó, donat que són els màxims aportadors de material i en un segon pla el veritable "MAG" de la festa; un dels millors atletes que he tingut la sort de conèixer a la meva vida i que viu prop nostre, en Bartolomé Serrano; ex-professional i segur que un atleta per la història. S'ho anava mirant com que es mira al seu fill.
UNA GRAN CURSA !!! |
|
FAQ
Buscar
Llista de Membres
Grups d'Usuaris
Registrar-se
Perfil
Inicia una sessió per veure els teus missatges privats
Iniciar Sessió
