Pep Moliner
Registrat: 30 Mai 2005
Missatges: 4782
|
 Publicat: Dl Set 03, 2007 8:51 am Assumpte: |
 |
|
Sembla que la cosa apunta bé aquesta temporada. Veig a la gent amb ganes de córrer i de passar-s’ho bé..
Un nombrós grup d’amics ens reunim passat el fort de les vacances per fer l’horeta característica;
En Marc, que bé a córrer de fa anys i encara que ell és del món dels castells i concretament dels minyons, aguanta perfectament aquest entrenament;
En Josep Farell, que cada cop és més habitual, s’apunta als canvis i se’l veu en forma.
En Carles (sembla que es diu el nou amic mossenàire), ens rejoveneix a tots i es fa agradable li agradi aquest estil d’entrenar.
Daniel, que ha estat a Nova York i ens va confessar que tant ell com en Jordi Renom, va lluir la nostra samarreta per aquest indret, i van dir que existeix un lloc on hi ha unes trobades a l’estil “mossenhoms”, on si pot anar a córrer. Ens ha promès fotografia, que esperem ansiosament.
L’Antonio, que torna a estar en forma i que gràcies al seu amic inseparable, en Zarco, a les caminades a la Mola i que sovintegen a la pràctica de la bicicleta, mantenen el sistema cardi circulatori amb la itv perfecte.
En Casi, tot un exemple de resistència, bon humor i amb un munt d’anècdotes, aquest dissabte va ser l’encarregat de descobrir-nos una nova variant del circuït. També va lluï la samarreta a una duríssima marató a Ertzegfovina aquest estiu.
En Purroy, que tot i que va anar a fer la marató a Helsinky amb un forts dolors a la cama, va acabar junt amb la Dolors amb una meritòria bona posició.
En Paco, el meu actual company d’entrenament d'aquest darrers dies, que diumenge farà una triatló i al que li desitjo que li vagi molt bé. Almenys la part del córrer la té garantida.
En Josep Serna, que m’indicava com tenia d’engegar el meu crono/pulsòmetre nou igual al seu d’un import de 15 €, que funciona i tot i et diu les calories i que sé jo.
En Vicenç; l’home callat, però prou agraït, que sempre ens fa bellugar quan ens adormim.
La Maribel, nova mossenaire que té unes excel·lents condicions per aquest esport i que en sentirem a parlar de les futures gestes que prepara.
En Carles, el consagrat senderista que ha descobert el món del córrer, i que aprofita les seves prestacions per encarar qualsevol entrenament amb garanties.
En Josep Casasola, que manté un ritme en constant millora i que amb en Martin, arribarà a fer el que es proposi.
En Jordi Renom, la cara seriosa i alegre i que sempre se’l veu cofoi.
En Jordi Maldonado, que és una persona ràpida i que se’ns adapta de meravella i que gaudim de la seva presència com la de tots.
L’Adri, que per segona temporada, té molt a dir al món del córrer. De fet haver practicat arts marcials i la gimnàstica que fa, l'hi dona unes bones perpectives atlètiques.
En Lluis, que des de que ens ha descobert, es fa un company d’entrenament que no falla mai, i que donada la seva història atlètica, té una experiència innegable. De la ma d’ell i de la secció d’atletisme del natació, a l’any noranta tres vaig fer la meva primera marató.
En Pedro, que és de fa temps conegut al món egarenc del córrer. Tot un històric, i prova de fortalesa,
El Zarco: el més gran dels grans. Recordo la seva època de màxima esplendor i em meravella. Un fora de sèrie. Si algun diu li pregunteu la seva vida esportiva, us embaladirà.
L’Aurora, que l’any passat es queixava una mica de les pujades i que gràcies al seu esperit de sacrifi, se la veu molt posada i amb garanties de fer moltes coses en el món de la cursa. Li dic; “anem per la drecera, que retallem uns metres” i em diu, amb el dit “nooooo”, jo si vaig anar-hi. Amb l’excusa d’acompanyar al que va una mica més cansat, jo també reposo. Aquest estiu entrenava de la següent manera; mentre ella corria la seva filla la seguia amb la bicicleta.
La Carina, que tot i que no ha vingut moltes vegades, és mossenàire de ple i aconsegueix sense cap problema, seguir aquest i qualsevol entrenament,. És la dona d'en Paco; que forts esteu ¡
Javi, que tot i arrossegar una osteopatia, torna a venir, ara a ritmes més moderats, i sembla que supera les adversitats.
En Joan; l’home de Lleida. Aquest accent tan bonic i la seva capacitat de sacrifi que fa els seus ritmes durant molts anys segueixen estant molt elevats i que, amb els tests de Cooper, que no hi faltava mai i qui li agraeixo, donava mostres de lo gran que és.
I en Martin, que encara tot a la marató i que si tot va bé, rebrà la satisfacció d’acabar-la, aquesta prova tan mítica que només els més grans acaben alguna vegada.
Gràcies a tots per voler encetar la temporada de nou mossenàirement i espero tingueu una molt bona temporada i si alguna setmana feu la crònica, en traureu una feina: (que a més no se’m dona massa bé).
Records
 |
|
FAQ
Buscar
Llista de Membres
Grups d'Usuaris
Registrar-se
Perfil
Inicia una sessió per veure els teus missatges privats
Iniciar Sessió
