ENTRENAMENTS GRUP - TERRASSA

Schrek · Registrat: 08 Jun 2005 Missatges: 48

Soc una mica timid i vergonyï¿½s, perï¿½ amb el vostre permis em ve de gust compartir l'experiï¿½ncia de la meva participaciï¿½ al Campionat del Mon de Veterans...

El debut, en 5.000m. Una hora abans de la cursa vaig a la "camara de llamadas", que no estava a l'estadi, sino al velï¿½drom cobert, a 500m. 25' abans, et criden pel nom, et donen el num del pantalï¿½ i t'acompanyen a l'Estadi. L'escalfament va ser molt nerviï¿½s, casi m'atropella un velocista, vaig anar dos cops a pixar... Sort que conec en Jordi, de les Can Dragï¿½, i fem pinya... Ara ve el millor, lentrada a l'Estadi per la porta de Maratï¿½. No tinc paraules, no les trobo...

Sortida, anem juntets pero estirats, quedo al final del grup. A la segona volta anem lents, avanï¿½o i em poso sobre el 9-10 del grup, perï¿½ els primers son inabastables. S'obre un forat davant meu i em veig tirant del Jordi i d'un txec tatuat. I aixï¿½ com un parell de kmï¿½ Al final, em fonc I em passen els dos. Intento enganxar-me, perï¿½ vaig cansat. Tambï¿½ colï¿½labora lï¿½aire. Deixo que se separin un parell de metres, i a 3ï¿½35ï¿½ aixï¿½ no ï¿½s aire, ï¿½s ventoleraï¿½

Ara vï¿½ el millor : Em queden 4 voltes, i el jutge em toca la campana de ï¿½ltima volta. Miro enrrera i veig ningï¿½ï¿½ Sï¿½ha equivocat. Al gir, em diu que em queden dues voltes (aixeca un retol amb un 2). Alï¿½lucinoï¿½ Torno a passar i em diu que he acabat !! Perï¿½ veig que el Jordi i el txec estan davant i corrents encara, i decideixo seguir. Quan ells sï¿½aturin, mï¿½aturo jo. Aixï¿½ ho faig i ve un altre jutge i em diu que em queden dues voltes. Sï¿½ens acosta un altre jutge i li diu que no, que ja he acabatï¿½ surrealistaï¿½ Els deixo barallant-se i meï¿½n vaig a xerrar amb el Jordi, i a fer-me unes fotos. Estic rebentat perï¿½ content, perque era un repte : 12,5 voltes a la pista !! Al dia segï¿½ent me nï¿½assabento que he quedat el 13ï¿½. 13ï¿½ del mon !!! No ï¿½s molt, perï¿½ per a mi ja ï¿½s mï¿½s del que pensava fa uns vuit anys, quan vaig comenï¿½ar.

Quan surto de lï¿½Estadi a les fosques i amb la familia, sec en una vorera del carrer, rebentat. Sï¿½acosta un suï¿½s i mig en frances mig anglï¿½s mï¿½explica que anava darrera meu, pero que no em pot enganxar, i que ja havia fet (agafaeu-vos) : el cross de 8km, el 1500, que faria el 800, el 10.000 i la maratï¿½ encara estic cansat dï¿½escoltar-loï¿½

Cinc dies desprï¿½s, ve el 10.000. El dia, plujos, fred, tonto. Estic molt cansat i molt atemorit. Vaig patir molt al 5.000, i no sï¿½ si aguantarï¿½ 25 voltes a la pista. Tornem al ritual : ï¿½camara de llamadasï¿½. Estï¿½ ple, per la pluja. En un cantï¿½ sï¿½entrena Naroa Agirre, la campiona dï¿½Espanya de perxa. En viu sembla (i ï¿½s) mï¿½s guapa que per la TV. Estic molt nerviï¿½s, i una mica angoixat. Escalfo fatal, i em noto lï¿½Aquiles molt fred. Patirï¿½. Anem a lï¿½Estadi.

Pel cami, xerro amb Thomas, el suï¿½s. Acredita una marca una mica pitjor que la meva, perï¿½ sï¿½ que es farol, lï¿½he vist al 5.000. Ens fan esperar 30ï¿½ al tunel dï¿½accï¿½s, pel retard de la jornada. Fa fred i intent cï¿½rrer per dins, perï¿½ llisco amb les sabatilles. Faig saltirons, em moc... Cada cop mï¿½s angoixat !! Veig entrar als marxadors entre 60 i 75 anys. Tot un poema. Tremendo. Arriben rebentats i algï¿½ amb principi dï¿½hipotï¿½rmia.

Al final, ens posen a la pista. Alea Jacta est !!

Surto lent, i amb els temps de pas memoritzats. 1ï¿½30-1ï¿½32ï¿½ el 400m Se mï¿½escapen tots, inclï¿½s el suï¿½s, perï¿½ sï¿½ que caurï¿½. Han sortit molt rï¿½pids, per a fer 32ï¿½ o 32ï¿½ poc. E suï¿½s sï¿½escapa 200m perï¿½ no em preocupo. Fa fred i plou, es tota una aventura !! Va caient les voltes, i aquest cop, no sï¿½equivoquen. Em va perfecte, perquï¿½ aixï¿½ no haig de comptar...

La cursa ï¿½s un autï¿½ntic patiment i una lluita contra tot : contra la pluja, el fred, les ganes dï¿½abandonar... A falta de 4 voltes ï¿½pescoï¿½ en Thomas Ho sabia !!! ï¿½s una tonteria, perï¿½ em fa content, he pogut mantenir un ritme mï¿½s o menys regular, perï¿½ em fa molt de mal lï¿½Aquiles, i els quadriceps. Ultima volta !! Estic molt emocionat i alleugerit. He superat la prova !! Un voluntaria em dona aigua i riu de la ganyota que faig. Espero en Thomas i ens abracem. A ell encara l queda la maratï¿½, perï¿½ jo ja estic pentinat !! Al final, he fet el 9ï¿½. No esta mal, no?

Potser si haguï¿½s estat mï¿½s ambiciï¿½s, haguï¿½s pogut fer 8ï¿½ i diploma, perï¿½ impossible. Em va treure 300m ...

O sigui, que una per ambiciï¿½ i lï¿½altre per conservador, ha sortit els puestos... He fet les marques que em mereixia, i que per a mi son fluixetes, perï¿½ el que queda ï¿½s el lloc...

En resum, una experiencia fabulosa. La gent corre moltï¿½ssim, i mï¿½s a la meva categoria. Alguns companys dï¿½entrenaments han tret medalla a les seves categories, i he conegut encara mï¿½s Euskadi, un dels meus indrets favorits... quï¿½ mï¿½s demanar ? I puc dir que he estat mundialista i dues vegades internacional...

Ah !! Un dia ens vam apropar a Loiola, i vaig visitar lï¿½estï¿½tua homenatge a en Diego Garcia, subcampiï¿½ dï¿½Europa de Maratï¿½ al 95, lï¿½any del triplet amb Fiz i Juzdado, i que va morir el 2001 just quan rodava el dia abans de la mitja Azkoitia-Azpeitia. Just on va caure hi ha una reproducciï¿½ a mida natural dï¿½ell correns. La fidelitat i la imatge corpren, perï¿½ mï¿½s corpren la frase que hi ha a la placa : ï¿½Diego Garcia Corrales, tan noble persona como buen deportistaï¿½ Quin record mï¿½s maco !! Vaig seure uns minuts en un banc, just al costat, en silenci ...

Tinc penjada la foto de lï¿½estï¿½tua al meu despatx, i ï¿½s molt inspiradora de com mï¿½agradaria ser recordat pels meus.

Disculpeu pel totxo... Embarassed

_________________
Triatlï¿½ : aigua, aire, terra; el foc el poses tu

XP · Registrat: 13 Jun 2005 Missatges: 139

Pepe no mï¿½s puc dirte dues coses.
La primera es felicitarte per els teus resultats i la segona es que has fet que la teva crï¿½nica m'hagi emocionat.
Loiola, Diego Garcia, Azkoitia-Azpeitia tot aixï¿½ es molt maco hi vaig estar l'any pasat per la mitja i tens tota la raï¿½ del mon, Euskadi ? un lloc digna de visitar

Josep · Registrat: 01 Jun 2005 Missatges: 1180

Schreck , Felicitar-te per la teva participaciï¿½ en aquest campionat, que maco tot aixï¿½ que expliques, imagino que no se' t oblidarï¿½n aquests dies allï¿½, es algo especial, possiblement irrepetible , amb atletes foranis, amb companyerisme , els detalls com la espera a que et toqui cï¿½rrer,... a mï¿½ tambï¿½ m' ha emocionat , com si jo mateix haguï¿½s anat
Dius que el 10.000 anaves "lentet " a 1.30-32 el 400...ufff, aixï¿½ ï¿½s lentet? jo no podria anar a aquest ritme

Josep

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4859

Explicat d'aquesta manera tan bonica, m'ha fet imaginar-te i quasi veure't. El moment davant l'estatua d'en Diego, molt profund. Tot molt interessant.

Enhorabona per la participaciï¿½ a les dues proves i ara a continuar per poguer tenir noves oportunitats de fer aquestes proves tan meravelloses i poguer escriure i omplir la histï¿½ria de la teva vida.

Joaquï¿½n · Registrat: 11 Jun 2005 Missatges: 543

Realmente, sorprendido me has. Muy guapa la crï¿½nica y emotivo lo de la estatua.
Y asombrado por el nivel mostrado. Enhorabuena!

Pau · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 661

El forum de Mossen Homs, es petit, senzil pero inmensament entranyable i ho serï¿½ mentre les persones que el fan realitat ho siguin i mantinguin la mï¿½gia que, al menys per a mï¿½ tï¿½.

LA teva crï¿½nica senzilla, sincera i bonica, ens permet imaginar i si mes no "sentir" una miqueta aquesta vivencia teva.

Grï¿½cies per compartir-la Very Happy

Felicitats per les fites aconseguides! Very Happy

_________________
el cel de nit de NZ

Schrek · Registrat: 08 Jun 2005 Missatges: 48

uix... us agraeixo molt les vostres felicitacions...

Pep, aquell moment va ser molt profun, i el lloc, que ve coneix en Papi de la Mitja maratï¿½, acompanya. A totes les fotos surto molt seriï¿½s, potser impressionat pel moment.

Jo provinc de la maratï¿½, i Diego Garcia sempre ha estat un exemple dï¿½esportista i de persona : noble, treballador, bon company. No tenia gaire talent, perï¿½ era un ï¿½curranteï¿½, i feia unes kilometrades de por, fregant els 220km setmanals !! Per si no ho sabeu, va ser qui va recomanar en Fiz que es passï¿½s a la maratï¿½, desprï¿½s dels Jocs de Barcelona.

Tinc lï¿½espineta clavada dï¿½haver-ho pogut fer una mica millor, perï¿½, pels qui coneixeu la meva teoria de la guardiola, al final de la preparaciï¿½ no es que poses gaire monedes, i a la pista, aquestes monedes son les mes importants. El 10.000 es va guanyar amb 32 poc i el 5.000 amb 14ï¿½40ipico, marques estratï¿½sfï¿½riques per a mi. Aixï¿½ sï¿½, vaig clavar el nombre de cops que em doblarien a cada cursa !! jajajaja !!

Recordo tambï¿½ tot un ritual desconegut pels que provenim de la cursa popular, i no de lï¿½atletisme en pista : signar convocatï¿½ries, ï¿½camaras de llamadasï¿½, etc. Coses que potser em vist per la TV, i que estava vivint de primera persona.

Ja veieu que massa coses per explicar per escrit !! Espero poder-me passar i poder compartir-les de viva veu amb vosaltres. Potser el dia de lï¿½examen del professor Cooper?

Moltes gracies de nou pel vostre reconeixement !!
_________________
Triatlï¿½ : aigua, aire, terra; el foc el poses tu