ENTRENAMENTS GRUP - TERRASSA

Schrek · Registrat: 08 Jun 2005 Missatges: 48

Soc una mica timid i vergonyós, però amb el vostre permis em ve de gust compartir l'experiència de la meva participació al Campionat del Mon de Veterans...

El debut, en 5.000m. Una hora abans de la cursa vaig a la "camara de llamadas", que no estava a l'estadi, sino al velòdrom cobert, a 500m. 25' abans, et criden pel nom, et donen el num del pantaló i t'acompanyen a l'Estadi. L'escalfament va ser molt nerviós, casi m'atropella un velocista, vaig anar dos cops a pixar... Sort que conec en Jordi, de les Can Dragó, i fem pinya... Ara ve el millor, lentrada a l'Estadi per la porta de Marató. No tinc paraules, no les trobo...

Sortida, anem juntets pero estirats, quedo al final del grup. A la segona volta anem lents, avanço i em poso sobre el 9-10 del grup, però els primers son inabastables. S'obre un forat davant meu i em veig tirant del Jordi i d'un txec tatuat. I així com un parell de km… Al final, em fonc I em passen els dos. Intento enganxar-me, però vaig cansat. També col•labora l’aire. Deixo que se separin un parell de metres, i a 3’35” això no és aire, és ventolera…

Ara vé el millor : Em queden 4 voltes, i el jutge em toca la campana de última volta. Miro enrrera i veig ningú… S’ha equivocat. Al gir, em diu que em queden dues voltes (aixeca un retol amb un 2). Al•lucino… Torno a passar i em diu que he acabat !! Però veig que el Jordi i el txec estan davant i corrents encara, i decideixo seguir. Quan ells s’aturin, m’aturo jo. Així ho faig i ve un altre jutge i em diu que em queden dues voltes. S’ens acosta un altre jutge i li diu que no, que ja he acabat… surrealista… Els deixo barallant-se i me’n vaig a xerrar amb el Jordi, i a fer-me unes fotos. Estic rebentat però content, perque era un repte : 12,5 voltes a la pista !! Al dia següent me n’assabento que he quedat el 13è. 13è del mon !!! No és molt, però per a mi ja és més del que pensava fa uns vuit anys, quan vaig començar.

Quan surto de l’Estadi a les fosques i amb la familia, sec en una vorera del carrer, rebentat. S’acosta un suïs i mig en frances mig anglès m’explica que anava darrera meu, pero que no em pot enganxar, i que ja havia fet (agafaeu-vos) : el cross de 8km, el 1500, que faria el 800, el 10.000 i la marató… encara estic cansat d’escoltar-lo…

Cinc dies després, ve el 10.000. El dia, plujos, fred, tonto. Estic molt cansat i molt atemorit. Vaig patir molt al 5.000, i no sé si aguantaré 25 voltes a la pista. Tornem al ritual : “camara de llamadas”. Està ple, per la pluja. En un cantó s’entrena Naroa Agirre, la campiona d’Espanya de perxa. En viu sembla (i és) més guapa que per la TV. Estic molt nerviós, i una mica angoixat. Escalfo fatal, i em noto l’Aquiles molt fred. Patiré. Anem a l’Estadi.

Pel cami, xerro amb Thomas, el suís. Acredita una marca una mica pitjor que la meva, però sé que es farol, l’he vist al 5.000. Ens fan esperar 30’ al tunel d’accés, pel retard de la jornada. Fa fred i intent còrrer per dins, però llisco amb les sabatilles. Faig saltirons, em moc... Cada cop més angoixat !! Veig entrar als marxadors entre 60 i 75 anys. Tot un poema. Tremendo. Arriben rebentats i algú amb principi d’hipotèrmia.

Al final, ens posen a la pista. Alea Jacta est !!

Surto lent, i amb els temps de pas memoritzats. 1’30-1’32” el 400m Se m’escapen tots, inclús el suïs, però sé que caurà. Han sortit molt ràpids, per a fer 32’ o 32” poc. E suïs s’escapa 200m però no em preocupo. Fa fred i plou, es tota una aventura !! Va caient les voltes, i aquest cop, no s’equivoquen. Em va perfecte, perquè així no haig de comptar...

La cursa és un autèntic patiment i una lluita contra tot : contra la pluja, el fred, les ganes d’abandonar... A falta de 4 voltes “pesco” en Thomas Ho sabia !!! És una tonteria, però em fa content, he pogut mantenir un ritme més o menys regular, però em fa molt de mal l’Aquiles, i els quadriceps. Ultima volta !! Estic molt emocionat i alleugerit. He superat la prova !! Un voluntaria em dona aigua i riu de la ganyota que faig. Espero en Thomas i ens abracem. A ell encara l queda la marató, però jo ja estic pentinat !! Al final, he fet el 9è. No esta mal, no?

Potser si hagués estat més ambiciós, hagués pogut fer 8è i diploma, però impossible. Em va treure 300m ...

O sigui, que una per ambició i l’altre per conservador, ha sortit els puestos... He fet les marques que em mereixia, i que per a mi son fluixetes, però el que queda és el lloc...

En resum, una experiencia fabulosa. La gent corre moltíssim, i més a la meva categoria. Alguns companys d’entrenaments han tret medalla a les seves categories, i he conegut encara més Euskadi, un dels meus indrets favorits... què més demanar ? I puc dir que he estat mundialista i dues vegades internacional...

Ah !! Un dia ens vam apropar a Loiola, i vaig visitar l’estàtua homenatge a en Diego Garcia, subcampió d’Europa de Marató al 95, l’any del triplet amb Fiz i Juzdado, i que va morir el 2001 just quan rodava el dia abans de la mitja Azkoitia-Azpeitia. Just on va caure hi ha una reproducció a mida natural d’ell correns. La fidelitat i la imatge corpren, però més corpren la frase que hi ha a la placa : “Diego Garcia Corrales, tan noble persona como buen deportista” Quin record més maco !! Vaig seure uns minuts en un banc, just al costat, en silenci ...

Tinc penjada la foto de l’estàtua al meu despatx, i és molt inspiradora de com m’agradaria ser recordat pels meus.

Disculpeu pel totxo... Embarassed

_________________
Triatló : aigua, aire, terra; el foc el poses tu

XP · Registrat: 13 Jun 2005 Missatges: 139

Pepe no més puc dirte dues coses.
La primera es felicitarte per els teus resultats i la segona es que has fet que la teva crónica m'hagi emocionat.
Loiola, Diego Garcia, Azkoitia-Azpeitia tot aixó es molt maco hi vaig estar l'any pasat per la mitja i tens tota la raó del mon, Euskadi ? un lloc digna de visitar

Josep · Registrat: 01 Jun 2005 Missatges: 1180

Schreck , Felicitar-te per la teva participació en aquest campionat, que maco tot això que expliques, imagino que no se' t oblidaràn aquests dies allà, es algo especial, possiblement irrepetible , amb atletes foranis, amb companyerisme , els detalls com la espera a que et toqui córrer,... a mí també m' ha emocionat , com si jo mateix hagués anat
Dius que el 10.000 anaves "lentet " a 1.30-32 el 400...ufff, això és lentet? jo no podria anar a aquest ritme

Josep

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4701

Explicat d'aquesta manera tan bonica, m'ha fet imaginar-te i quasi veure't. El moment davant l'estatua d'en Diego, molt profund. Tot molt interessant.

Enhorabona per la participació a les dues proves i ara a continuar per poguer tenir noves oportunitats de fer aquestes proves tan meravelloses i poguer escriure i omplir la història de la teva vida.

Joaquín · Registrat: 11 Jun 2005 Missatges: 543

Realmente, sorprendido me has. Muy guapa la crónica y emotivo lo de la estatua.
Y asombrado por el nivel mostrado. Enhorabuena!

Pau · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 661

El forum de Mossen Homs, es petit, senzil pero inmensament entranyable i ho será mentre les persones que el fan realitat ho siguin i mantinguin la màgia que, al menys per a mí té.

LA teva crónica senzilla, sincera i bonica, ens permet imaginar i si mes no "sentir" una miqueta aquesta vivencia teva.

Gràcies per compartir-la Very Happy

Felicitats per les fites aconseguides! Very Happy

_________________
el cel de nit de NZ

Schrek · Registrat: 08 Jun 2005 Missatges: 48

uix... us agraeixo molt les vostres felicitacions...

Pep, aquell moment va ser molt profun, i el lloc, que ve coneix en Papi de la Mitja marató, acompanya. A totes les fotos surto molt seriós, potser impressionat pel moment.

Jo provinc de la marató, i Diego Garcia sempre ha estat un exemple d’esportista i de persona : noble, treballador, bon company. No tenia gaire talent, però era un “currante”, i feia unes kilometrades de por, fregant els 220km setmanals !! Per si no ho sabeu, va ser qui va recomanar en Fiz que es passés a la marató, després dels Jocs de Barcelona.

Tinc l’espineta clavada d’haver-ho pogut fer una mica millor, però, pels qui coneixeu la meva teoria de la guardiola, al final de la preparació no es que poses gaire monedes, i a la pista, aquestes monedes son les mes importants. El 10.000 es va guanyar amb 32 poc i el 5.000 amb 14’40ipico, marques estratòsfèriques per a mi. Això sí, vaig clavar el nombre de cops que em doblarien a cada cursa !! jajajaja !!

Recordo també tot un ritual desconegut pels que provenim de la cursa popular, i no de l’atletisme en pista : signar convocatòries, “camaras de llamadas”, etc. Coses que potser em vist per la TV, i que estava vivint de primera persona.

Ja veieu que massa coses per explicar per escrit !! Espero poder-me passar i poder compartir-les de viva veu amb vosaltres. Potser el dia de l’examen del professor Cooper?

Moltes gracies de nou pel vostre reconeixement !!
_________________
Triatló : aigua, aire, terra; el foc el poses tu