Josep
Registrat: 01 Jun 2005
Missatges: 1180
|
 Publicat: Dl Oct 10, 2005 11:25 pm Assumpte: |
 |
|
En Josep Maria va escriure aquesta cronica l' any passat, ell descriu molt b� com es aquesta cursa:
"Quan he arribat a la sortida, m'hi he trobat l'Alfredo, que l'altre dia li vaig comentar a les pistes que aniria a fer aquesta cursa, i em va dir que com estaria pel
Pirineus, potser s'hi arribaria per fer un entrenament durillo. Tamb� hi havia en Ferran (Sr. de Ka�era), que m'ha introdu�t en el tema de les curses d'alta muntanya
que no s'assemblen en res amb les que fem pel Vall�s.
La cursa sortia d'una al�ada de 1.700 m i despr�s de passar l'arc del patrocinador, s'enfila fort aproximadament uns 500 m que es fan durs perqu� t'agafen en fred.
Un petit descans i pujada forta fins al primer avituallament al km 3 i a 1.960 m d'al�ada. Despr�s de l'avituallament, amb tot just temps d'escoltar per la megafonia
de la cursa que alg� havia de treure un Opel Corsa Gris perqu� molestava, el terreny passa de pujar fort a pujar encara m�s fort, jo que anava de guiri, he vist que
els professionals comen�aven a caminar, tamb� he vist que l'Alfredo (que anava al meu davant uns 50 m), continuava corrent per� de seguida m'he adonat que
caminant r�pid amb la gambada llarga, es feia m�s via que corrent. Aquesta ha estat la primera lli�� del dia.
Entre el km. 3 i el 8, que est� a 2.517 m (La Tossa d'Alp), el que �s c�rrer c�rrer, pr�cticament se'n fan 500 m. En arribar a dalt, vent de cara que t'eixuga la suor
en un tres i no res, control horari (1h. 07' i segon avituallament. A partir d'aqu� comen�a un descens de 4 km. que no presenta cap perill per� que �s molt t�cnic,
almenys pels que estem acostumats a c�rrer per Mn. Homs o el Parc de Sant Lloren�, una barreja de pedra, terra i herba irregular per les trepitjades del bestiar.
En aquesta baixada he intentat veure La Mola, que els dies clars m'han dit que es podia veure, per� avui la boira del Bergued� ho impedia. Tamb� he aprofitat per
al�lucinar amb l'habilitat amb que baixaven alguns corredors, semblant a la d'En Joaquin o en Folch.
Al Km. 12, 2.110 m es travessa la carretera de Coll de Pal que els Mossos tenien tallada al tr�fic i hi ha un altre avituallament. A partir d�aqu�, en menys de 2 km.
s'ha de salvar un desnivell de 300 m per pujar al Puigllan�ada. Aquesta pujada representa un pendent constant d'aproximadament un 16% i �s criminal pels bessons
i la ronyonada. Els ronyons els pots anar relaxant mentre camines, per� els bessons o arribes a dalt o peten pel cam�. No hi he vist cap corredor que es planteg�s
fer-la corrent, jo m'he afegit a la majoria. Un cop dalt, segon control horari (2h). A partir d'aquest punt ja comen�a el descens cap a La Molina; el primer tram (2
km. llargs) no presenta cap problema, per� en els 2 km. seg�ents, he apr�s la segona lli�� del dia, que �s un nou estil de c�rrer en baixada, ja que pel grau de
desnivell hav�em de c�rrer posant els peus de costat. Jo ho he fet per imitaci� dels que duia al davant. Tot i que el sistema de baixada �s segur, quan portes una
estona, tens totes les cames ben carregades.
Al km. 20, un altre avituallament i "�ltimo repech�n" d'aproximadament 1 km. Ja est�vem a 1.850 m i la pujada m�s suau es podia fer corrent. Al principi de la
�ltima baixada, tamb� et feia treballar les cames d'una manera peculiar donada la inclinaci� que agafaven els peus. M�s endavant baixant per la pista llarga, tamb� he
apr�s que no havia de baixar per la pista, ja que les pedres et duien on elles volien, sin� que s'havia de c�rrer per l'herba del costat que anava retenint els peus. Aix�
ho he apr�s quan m'ha avan�at un grup de corredors.
Sense m�s novetats he arribat al p�rking de La Tossa en 2 h.53', ja ho dono per bo despr�s de la irregularitat que porto aquesta temporada en els entrenaments. �s
el temps aproximat que m'havia pronosticat el Ferran, al voltant de les tres hores. Com entrenament no est� malament. L�Alfredo m�ha comentat que ha entrat
aproximadament un minut abans."
Jo volia destacar que aquest any el temps era molt b�, una mica fresquet a la sortida , pero malgrat que anem pujant for�a altitud no tinc sensaci� de fred ni de vent,dia fantastic, la prova es molt dura, primer pujant de 1700 metres a 2500 i uns kms m�s enll� despres de creuar la ctra. de coll de pal hi ha una pendent fort�ssima, una autentica paret .
En aquesta prova es fa dur incl�s el baixar , amb pendents fortes igualment que has de fer un bon esfor� de cames per frenar,
En resum , una prova maca, molt exigent, amb temps per mirar el paisatge tan maco dels pirineus i donar una ullada a com estan les pistes d' eski abans de que comenci a caure la neu i es com es converteixen en un altre esport
Josep |
|
FAQ
Buscar
Llista de Membres
Grups d'Usuaris
Registrar-se
Perfil
Inicia una sessi� per veure els teus missatges privats
Iniciar Sessi�
