ENTRENAMENTS GRUP - TERRASSA

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4845

Una setmana mï¿½s i, es perden en el record si no fos pels reportatges fotogrï¿½fics i les croniquetes, el dissabte que s'ha proposat un entrenament per anar plegats amb certa duresa avui.
Val a dir que com que el dia era calorï¿½s, se'ns feia interessant tornar a visitar els paratges que normalment visitem tot corrent a l'ï¿½poca estival on a mï¿½s tenim ganes de veure aigua ben fresqueta, com ï¿½s a la font de la Moreria tot travessant el torrent de Gotelles. Avui, perï¿½ l'hem fet de baixada i advertint que la pujada ens esperava tard o d'hora.
Ens ha estat un prova de primer nivell per saber com estan els mossenaires i s'ha vist que estï¿½ mï¿½s en forma, com ara el nostre estimat mossenaire mï¿½s jove l'Adriï¿½, que trenca motlles amb la seva fortalesa. Perï¿½, heu aconseguit arribar a dalt i ara sabeu com esteu.
Hem tingut un damnificat; en Margarit. El seu bessï¿½ no ha aguantat i l'ha tingut d'anar a buscar en cotxe. El circuit a causat estralls.
Ara, segur que el circuit ï¿½s dels mï¿½s macos que podem fer per aquestes contrades, i ens recorden llocs del Montseny.

En Rafael cada setmana ens immortalitza a la xarxa, per quï¿½ tots us endugueu un bon record.

Avui venen molts mossenaires que per una cosa o per un altre no havien pogut venir: en Josï¿½ Carlos, en Vicenï¿½, la Gemma, en Marc, mï¿½s tres de nous.
El dia que vinguem tots alhora, no s'hi cabrï¿½

Avui la muller de l'Albert serï¿½ la nostra Mossenaire de la setmana

En Marc, un dels fundadors de "Minyons de Terrassa", al costat de l'Enric Mateu, un antic amic del Club Escacs Terrassa

Carles i David, En David ï¿½s un jugador de Rugbi que compatibilitza les mossenejades amb els seus partits amb "Carboners de Terrassa"

Mossenaire nou, que ve de la ma de Josï¿½ Antonio

els nous

i si en Josï¿½ Antonio de verd

La Gemma feia dies que no podia venir i avui a mï¿½s estrenava la samarreta, a mï¿½s que s'ha aprimat un munt i corre mï¿½s lleugera, segons deia: perï¿½ estava cansada.

Important esperar-se en els punts on ens podem perdre o confondre. No ens cansem de repetir-ho

els que tenen mï¿½s responsabilitat ï¿½s qui va al davant, de no desfer el grup

Josï¿½ Antonio, seguit de prop dels nous mossenaires

l'Albert i les seves tecnologies. Estï¿½ preparant un impressionant portal que aviat anunciarï¿½

simpï¿½tica imatge de l'Adriï¿½.

qui ï¿½s l'ï¿½ltim ?

Una gran i agradable sorpresa trobar-se a un gran amic: l'Antonio Zarco, de blau, que molt te que veure amb l'ï¿½xit de la trobada i quan feia aquests canvis que ara fem tots.

Avui hem tingut i ens omple de joia a en Vicenï¿½ Sant, que per nosaltres ï¿½s tot un honor. Com no, en Joan Rodamilans: un mossenaire creient (vol dir que creu amb aquest projecte com el primer)

Els Matadeperencs

I ens visitava el Gran Casimir Martin, amb el que a l'endemï¿½ anï¿½vem a una marxa a Aiguafreda,

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4845

Des d'aquesta temporada, un matrimoni format per l'Albert i la Irene tenim el plaer de tenir-los entre nosaltres. Com es mira de fer aquï¿½, es procura anar-nos coneixent i res millor si ens voleu explicar coses. Avui li demanï¿½vem a la Irene, a mï¿½s de veure si animem a que mï¿½s noies s'atreveixin a venir a entrenar una horeta al costat de persones com ella, que fan i han fet molt i de les que podem aprendre molt, per la seva trajectï¿½ria com ara veureu. Grï¿½cies, Irene, en nom de tots per donar-te a conï¿½ixer esportivament.

Deia la Irene

Hola companys i companyes mossegaires,

Em dic Irene i malgrat que fa poc temps que em veieu cï¿½rrer amb vosaltres, la veritat ï¿½s que fa molts anys (tants que ni me'n recordo) que em dedico a aquest esport, i no nomï¿½s aquest, perquï¿½ abans d'iniciar-m'hi, jo ja portava temps voltant per les muntanyes de totes les maneres possibles.

La culpa que comencï¿½s a cï¿½rrer la tï¿½ un familiar meu que corria curses i que em va animar a provar-ho. Si no ho recordo malament, la meva primera cursa va ser la de Guanta i a partir d'aquï¿½ van venir altres curses de distï¿½ncia similar: la de Viladecavalls, els 10 km de Martorell, la pujada a Vallvidrera... La meva primera mitja maratï¿½ va ser l'any 88 i va ser la de Ripoll. Malauradament, perï¿½, una lesiï¿½ persistent em va obligar a parar de cï¿½rrer. Llavors vaig potenciar la BTT, que practico des dels inicis d'aquesta disciplina, quan el quadre era de ferro i els complements, molt diferents dels actuals. Amb una bici d'aquest tipus vaig guanyar l'ï¿½nica cursa que he fet amb BTT, tot i que cal dir que llavors ï¿½rem comptades les noies que ens hi dedicï¿½vem. Amb una bicicleta mï¿½s lleugera, de fet la meva bicicleta actual, compto que he fet uns quants mils de quilï¿½metres, entre els quals hi ha els de la travessa als Pirineus i els de moltes rutes que m'han permï¿½s gaudir de grans racons de la nostra geografia. L'any 96 vaig iniciar una nova passiï¿½: l'esquï¿½ de muntanya. ï¿½s un esport dur, que exigeix tï¿½cnica i bona forma fï¿½sica. Durant les primeres sortides acusava la lesiï¿½ que tant m'havia molestat, perï¿½ vaig persistir i poc a poc la lesiï¿½ va desaparï¿½ixer... Havia arribat el moment de tornar agafar les vambes, perï¿½ a partir de llavors seria diferent: no correria curses i encara menys trepitjaria asfalt. Volia cï¿½rrer pel simple plaer de fer-ho i com a mitjï¿½ per estar en forma per pujar muntanyes amb esquï¿½s o a peu en les millors condicions. Tot i aixï¿½, l'any 2001 vaig participar al Campionat de Ralï¿½lis d'Alta Muntanya organitzats per la FEEC i vaig ser campiona de Catalunya en la categoria d'argent (itineraris de 1.400-1.600 m de desnivell). La veritat, perï¿½, ï¿½s que no m'agrada la pressiï¿½ de la competiciï¿½ ni la disciplina dels entrenaments, per aixï¿½ actualment nomï¿½s corro alguna cursa per tradiciï¿½ o perquï¿½ m'aporta algun repte especial dins el marc estricte de la muntanya. Un exemple: la Cronoescalada de Nï¿½ria: 7 km de pujada - 848 m de desnivell positiu ï¿½ 1h 11m 18 s. - 12a de la classificaciï¿½ general de dones.

I ara, per quï¿½ vinc amb els Mossenaires? Doncs simplement pel fet de passar-m'ho bï¿½ i obligar-me a cï¿½rrer d'una manera una mica diferent. I us puc ben dir que m'ho passo bï¿½ i que, a mï¿½s, crec que he millorat la meva forma fï¿½sica: a casa en diem ï¿½l'efecte mossenaireï¿½, vosaltres tambï¿½ el noteu?