Veure tema anterior :: Veure tema seg�ent |
Autor |
Missatge |
Pep Moliner

Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4839
|
Publicat: Dc Des 12, 2012 9:43 pm Assumpte: 8 desembre 2012 -Entrenament per MOSS�N HOMS -Hora: 08:00 |
|
|
Davant l'atenta mirada d'�ssers vius que ens acompanyen en aquest m�n d'incerteses, les aus rapinyaires, bells exemplars qu� tots nosaltres vam poder contemplar mentre corr�em pels entorns
Aquestes dues persones van cedir gentilment la possibilitat de fer fotografies mentre ensinistraven aquests majestuosos animals i els hi agra�m el luxe de tenir un �sser viu com els que podem gaudir en aquestes fotografies en les nostres hist�ries "mossenaires".
De nou, no deixa de sorprendre'ns una vegada m�s la trobada i projecte d'entrenaments en grup, quan tornem a assolir gr�cies a tots vosaltres una fita hist�rica i un nou r�cord de gent que decideix entrenar junta, amb l'�nic prop�sit de passar una bona estona amb els elements que tenim al nostre abast: bones amistats, natura i llocs incre�bles que envolten aquestes dues grans ciutats: Sabadell i Terrassa i d'on venen la majoria de persones que gaudeixen d'aquest invent, sense oblidar que tamb� tenim gent vinguda de Matadepera, Viladecavalls, Sant Quirze, Ullastrell i avui de m�s lluny, crec qu� de Gav� amb en Xavi Papell.
Com sempre diem ens uneix una cosa: c�rrer amb bona companyia.
Es proposava un recorregut que hem fet en moltes ocasions, amb un afegit per dins el magn�fic bosc de Can Deu, i parada a Sant Juli� d'Altura, per qui volgu�s fer un trague't a la font de l'�rea de lleure.
Ens venen nous amics que ens atrevim a dir que s�n mossenaires, pel fet de compartir aquesta filosofia d'esperar-se als encreuaments, sense parar i recular a buscar a qui ve un xic m�s a poc a poc.
Il�lustres persones, com en Rub�n Leiva que regenta una empresa esportiva, Recresport, Javi L�pez nou atleta del Calif�rnia Sports, Josep Boada un atleta de lo milloret d'Europa i de la U.A. Terrassa i molts d'altres i gent qu� si van venint ens aprendrem els noms. Un invent que ens permet que sent de molts clubs, ideologies, sexes, edats, podem c�rrer beneficiant-nos tots els uns dels altres i compartint coneixemets, aix� com grans xerrades.
Doncs nou r�cord de "Mossenaires" 69 , si comptem que dos amics, en Pau i en Papell, han fet el que denominem "caco" caminar/c�rrer i que han aprofitar les proximitats de la Masia de la Masia de Moss�n Homs per entrenar i aprofundir amb l'amistat.
i quant passaven pocs minuts de les 08:00 arrenca el gran grup amb l'Ignacio, Laura i Jorge al capdavant, parella i sogre ven units amb l'esport
I mentre apareixen els primers rajos de sol, el grup s'estira
Amb noies mossenaires, que han vingut aconsellades pel nostre mossenaire Josep Jim�nez, vestit de mossenaire
despr�s del primer reagrupament continuem la marxa
I envoltem el camp que fa poc han llaurat
I en Joan Molina, seguit per en Mirabet i en Marc
i en Jos� Antonio amb en Mart�n, seguits pel ben abrigat Jos� Manuel
les mossenaires amb en Miki, de blau
un petit progressiu en pujada, per veure si el cor funciona
L'Andr�s Exp�sito, un referent per molts
I un camp treballat, pot donar els seus fruits, si se'l llaura b�, se l'abona i alimenta, se'l rega, �s m�s f�cil que doni riquesa. Una imatge per la gent de ciutat que ens apropa el m�n de la pagesia.
I aqu� en Xavi Papell, amb molta vehem�ncia, escoltat per en Pau de blau, i l'Eva i en Javi
Editat per darrera vegada per Pep Moliner el Dc Des 19, 2012 10:53 pm, editat 2 cops en total |
|
Tornar a dalt |
|
 |
Pep Moliner

Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4839
|
Publicat: Dc Des 12, 2012 9:46 pm Assumpte: |
|
|
En Jordi, com molts de vosaltres, pensava que no tenia massa que explicar, , ell pensava que no tenia massa que explicar, atl�ticament parlant, i en canvi veureu com d'interessant �s tot el que ens diu i li ho agra�m. Sabem el que costa parlar d'un mateix i valorem molt aquest regal que ens feu a tots. La manera de no passar per aquest punt de trobada i que quedi alguna empremta �s el que esteu fent: explicar viv�ncies que ens fan adonar quanta sort tenim de compartir aquestes estones plegats: gr�cies Wester i per molts anys puguem gaudir de la teva companyia
Ens deia en Jordi;
Quan el Pep em va proposar ser mossenaire de la setmana, vaig dubtar si era mereixedor d�aquest t�tol, primer perqu� era la cinquena vegada que corria amb els mossenaires i segon perqu� vaig comen�ar a c�rrer el juny del 2011, es a dir fa aproximadament un any i mig.
Per� deixeu que em presenti. S�c el Jordi Westermeyer i la gent que em coneix de sempre em diu Wester, vaig neixer a Terrassa l�any 1962 i aquest estiu he fet els cinquanta.
Puc dir que mai m�ha agradat l�esport. Aquesta afirmaci� tot i no ser estrictament certa si que ha format part del meu tarann�. De petit no m�agradava jugar a futbol, quan ho feia volia ocupar la posici� menys activa, a poder ser la porteria, i quan veia l�oportunitat per fugir, cames ajudeu-me! Vaig formar part de l�equip de b�squet de l�escola tot i que crec recordar que no vaig acabar la temporada, i aix� podria continuar.
De tota manera, sempre m�ha agradat caminar, preferiblement per la muntanya. De jove vaig fer una mica d�escalada. He fet tamb� alta muntanya i he coronat la majoria dels cims m�s emblem�tics de Catalunya. Tamb� he jugat una mica a p�ddel. Durant un temps, vaig sortir a patinar en l�nia per la ciutat, saltant voreres, esquivant obstacles, fent cons; realment, m�ho passava molt b� patinant. Aquest �s tot el meu curr�culum esportiu.
I aix� arribo a la primavera del 2011, a punt de fer 49, f�sicament cansat i amb un nivell de vitalitat preocupant; vaja, que m�imaginava en un futur no gaire lluny� arribant a la tercera edat abans d�hora.
He de confessar que sempre m�he sentit atret per la imatge del corredor, i m�s del corredor de muntanya, la din�mica del c�rrer, sortejant obstacles, saltant i controlant cada gir, cada passa, cada moviment posant a prova l�enginyeria del cos hum�.
C�rrer. Potser era el moment de provar-ho. Al cap i a la fi, tot �s q�esti� de motivaci�.
No calia posar-me objectius, i de fet poc confiava en mi mateix. M�ho vaig plantejar com un �anar fent�; aix� si, amb comprom�s i const�ncia.
Els primers dies i setmanes van ser un calvari. Sense cap fons esportiu no volia for�ar la maquin�ria per� s�han de assolir uns m�nims i aquests, per pocs que siguin, porten al cos a una situaci� d�estr�s que no est� acostumat. Mica en mica veia com podia anar allargant el recorregut, com despr�s de l�esfor� em recuperava m�s r�pid i amb m�s facilitat.
Ja era el moment de plantejar-me fer una cursa. A l�octubre em vaig inscriure a la Cursa de fons de Sant Mu�, 10 Km que vaig fer en 46:44. Despr�s d�aquesta he fet la Cursa de Muntanya de Terrassa, la Cursa Festa Major Poble Nou-Zona Esportiva, la Cursa Festa Major de Terrassa, i la Cursa El Pont de Vilomara i Rocafort en 45:31.
M�agrada c�rrer pel seu car�cter primitiu, per la seva senzillesa, no requereix l��s de cap mena d�instal�laci�, ni maquin�ria, ni estris, el material necessari �s m�nim, tan sols unes bones sabatilles i espai. Afortunadament, tenim al nostre abast asfalt, camins, corriols, roques, muntanya, pujades i baixades, tot el que sigui necessari per c�rrer de la forma m�s variada.
Acostumo a c�rrer tot sol, m�s que res perqu� surto quan em ve de gust, ja sigui al mat�, al migdia o a la nit, sovint ho faig des de la feina i gaireb� sempre amb auriculars, prenent la meva dosi de vitamines musicals.
La majoria de les vegades que he sortit en grup, ho he fet amb els mossenaires. M�agrada aquest grup, principalment perqu� �s un grup heterogeni en tots els aspectes, gent de diferent proced�ncia, un ampli ventall d�edats, principiants i gent de nivell, gent que va cada setmana i gent que feia temps que no venia, tots amb l�objectiu com� de c�rrer plegats una bona estona. Aix� no s�aconsegueix aix� com aix�, aglutinar tanta varietat en una activitat com� �s realment dif�cil i l�art�fex de tot aix�, Pep Moliner, pot estar ben orgull�s del fruit que ha donat la seva const�ncia i dedicaci�.
A dia d�avui puc dir que he assolit de llarg les meves previsions m�s optimistes, em sento m�s fort que quan tenia vint anys, salvant les dist�ncies de l�edat doncs el pas del temps no perdona, m�s entrenat i amb m�s vitalitat.
Ara puc cridar ben fort: I AM A RUNNER!!!!
|
|
Tornar a dalt |
|
 |
|
|
No pots publicar nous temes en aquest f�rum No pots respondre a temes en aquest f�rum No pots editar els teus missatges en aquest f�rum No pots esborrar els teus missatges aquest f�rum No pots votar a les enquestes en aquest f�rum
|
|