ENTRENAMENTS GRUP - TERRASSA

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4821

Si feu comparatives amb altres anys, els entrenaments en grup son tot un ï¿½xit. Molts sou els que veniu i repetiu una vegada i un altre i segur que hi trobeu el que molts de nosaltres: distracciï¿½ i bon ambient.
Com que notem forta calor, aquest dissabte cerquem l'ombre i el circuï¿½t on sovinteja la remor de l'aigua i la trobem al torrent de Gotelles, on mï¿½s d'un ho re-descobria per primera vegada i se'n meravellava. Una refrescada de clatells i l'ascensiï¿½ a nivell de la carretera de Matadapera i fins al camp base, la masia que ens dona el nom del lloc de la trobada: la Torre de Mossï¿½n Homs.
Us esperem el proper dissabte per continuar en el projecte mutu i comï¿½.

per si hi havia algun mossenaire que no vulguï¿½s baixar al torrent, fem una fotografia de familia en un lloc diferent i ens fem ressï¿½ dels nou mossenaires, que en tenï¿½em

Els germans Expï¿½sito, en primer terme, obren l'entrenament

I una bona colla d'amics vestits de mossenaires, amb la Isabel al capdavant, seguit per en David i i l'Antoni

Vestits de mossenaires, i d'esquerra a dreta, en Guillermo, Antoni, David i Joan just al moment de sortir, amb la sempre present muntanya de Sant Llorenï¿½

I els Pantaurells que estrenen indumentï¿½ria i que al grup del facebook em Quim convocava a la trobada i venia acompanyat per l'Olga, a la que demarem que ens faci els honors i ens sigui la nostra mossenaira d'honor

en Joaquim i l'Olga, seguits pel pare de la Clï¿½udia i en Salvador, que mï¿½s tard ensopegaria amb una arrel i acabaria lesionat. Esperem hores d'ara estigui recuperat

En Diego de vermell al costat d'en Carlos i avui tenim la sorpresa d'un amic amb el que feia molts anys que no entrenï¿½vem i de color verd, el mestre d'escola en Sebastian Morales, que aprofita per anar amb en Joaquin Izquierdo, que quan fa dies que no ve, s'ho fa venir bï¿½ per no perdre el contacte

I tancant el grup i d'esquera a dreta, en Xavi Miquel, Joaquim Ortega, Lluï¿½s Garcia, Marc Miquel i l'Anna Cos.

I en Jordi Portero aprofita la trobada per anar ensenyant a la seva gossa a cï¿½rrer i poder-la apuntar aviat a un cursa de Canicross.

L'ï¿½scar ï¿½s el mï¿½s actiu en tots el progressius, de vermell, i l'ha seguit l'Antoni Amela

En Josï¿½ Manuel Portero, lluint vestimenta oficial i a punt de girar per anar a buscar Mossenaires

En Guillermo, tambï¿½ molt actiu als progressius.

I en David, que feia molts dies que no tenï¿½em la sort de tenir i que avui a retornat i se'l veu feliï¿½

Aquest camï¿½ el compartim sovint amb altres esportistes

Esplï¿½ndida, riallera i feliï¿½. Ara no recordem el seu nom. mmm !

I hem fet aquesta recta amb un progressiu important, per llavors esperar-nos, amb l'Emilio al capdavant

De vermell i nova mossenaire la germana d'en Sebas, que de fer ens confesava le seu germï¿½ que l'ha fet retornar a tenir ilï¿½lusiï¿½ pel correr, desprï¿½s de molt de temps. Al seu costa l'Isa

Emilio Expï¿½sito, en primer terme,

En Joan Molina, desprï¿½s d'haver-se refrescat a la font de la Moreria

I els que tanquem el grup, amb en Mirabet i el nou mossenaire, i ens ve a recollir l'Anna Cos, tot un referent

Avui tota la colla s'ha volgut fer una fotografia de record amb l'Olga, la nostra mossenaire d'honor.

i en Josep Mirabet ens explica un xic, per que servien aquestes peces de pedre que de vegades trobem pels camins. Solien marcar el final d'una proietat i comenï¿½ment d'un altre i amb sigles que segurament amb les inicials del nom dels propietaris

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4821

A Terrassa hi ha colles molt boniques, on a banda de trobar-hi l'oportunitat de conï¿½ixer bona gent, es pot millorar i aprendre a practicar l'esport de cï¿½rrer. Els Pantaurells n'ï¿½s una que, a mï¿½s, ja porta forï¿½a anys i fa una bona tasca d'aplegar gent que alhora fa trobades per anar a curses, entrenaments, dinars i trobades socials i que any rere any creix i d'on molts de nosaltres coneixem a les persones que moltes d'elles sovintegen i formen part del projecte "mossenaire" llegï¿½em que en Joaquim Gallen, que n'ï¿½s dels que mï¿½s podem tenir la sort entre nosaltres, convocava al grup a venir i de la seva mï¿½ coneixï¿½em per primera vegada a l'Olga i ens ha enviat un escrit molt sincer i que ens ha agradat molt i de la quï¿½ ens emocionen les seves paraules. Et desitgem molta sort i grï¿½cies per venir i t'esperem sempre que puguis.

Hola Pep,

Mï¿½he posat a escriure i he escrit el que m'ha sortit del cor. No sï¿½ si m'haurï¿½ passat... aixï¿½ que si-us-plau, fes-me de crï¿½tic sincer, que encara som a temps de canviar-ho.

A part del que explico al text, dir-te que sï¿½c una dona madrilenya de 42 anys, que va venir a viure a Terrassa des dels EUA a l'octubre de 2004 per amor. Que aquï¿½ he tingut a les dues meves filles i que aqui sï¿½c feliï¿½.

Una abraï¿½ada,

La meva historia de com vaig comenï¿½ar a cï¿½rrer ï¿½s molt bonica. O almenys, aixï¿½ mï¿½ho sembla a mi, i per aixï¿½ mï¿½agrada explicar-la.

Tot va comenï¿½ar al desembre de 2011, quan un dia que estava a casa sentint-me molt i molt trista, vaig mirar al tiï¿½ i li vaig fer una proposta: si em cagava unes sabatilles per cï¿½rrer, jo faria el que havia de fer per deixar de plorar. I aixï¿½ ho vam fer. Desprï¿½s de les vacances de Nadal vaig comenï¿½ar a cï¿½rrer, de mica en mica, perquï¿½ portava uns deu anys sense fer res dï¿½esport. Primer vaig cï¿½rrer amb el meu cunyat, desprï¿½s amb un amic, i desprï¿½s sola. I mentre corria sola, es va cuinar al meu cap dur a terme un canvi de vida radical.

La meva primera cursa va ser Bombers de Barcelona 2012. Vaig anar sola, amb el cor trencat en pedaï¿½os petits, nerviosa i sense saber si seria capaï¿½ dï¿½acabar-la. Anava en tren cap a lï¿½Arc del Triomf quan ho vaig fer: vaig treureï¿½m lï¿½alianï¿½a i vaig dir-me que aquell dia seria el primer de la resta de la meva vida.

I dit i fet. Vaig aconseguir acabar per sota de lï¿½hora. Vaig creuar la meta plorant com una nena petita, perï¿½ aquelles eren llï¿½grimes de felicitat. Des dï¿½aquell moment, excepte per alguna lesiï¿½ o altra, no he parat de cï¿½rrer. He corregut allï¿½ per on he anat, a prop de casa i tambï¿½ lluny, molt lluny. En el camï¿½ mï¿½he deixat moltes coses: un home que no em sabia estimar, una feina que em separava de les meves filles, una pila de kilos i una gran pena.

Ha estat un any molt dur en el que mï¿½he hagut de superar a mi mateixa. Un any en quï¿½ he tornat a cï¿½rrer Bombers de Barcelona 2013, rebaixant dels 56:48 de 2012 a 49:20; un any en quï¿½ he conegut gent meravellosa que mï¿½ha ajudat a recuperar el somriure. I entre aquesta gent, sense cap dubte, esteu vosaltres, els Mossenaires. I ï¿½s que encara em dura la sorpresa per la fantï¿½stica acollida!