ENTRENAMENTS GRUP - TERRASSA

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4821

L'excusa perfecte per tenir el plaer d'eixamplar les amistats i
conï¿½ixer a molta gent amb el gust per fe esport i fer-ho d'aquesta manera:
en grup. La gent antiga deia que el cï¿½rrer era un esport per solitaris. ï¿½s
mï¿½s, hi han grans escrits sobre "La soletat del corredor de fons". Nosaltres,
ans al contrari, gaudim trobant-nos una setmana darrera l'altre i, alhora
que entrenem, gaudim del moltes altres coses i que segur que no cal que us
repeteixi. Si veniu, ï¿½s per alguna cosa i n'hi ha que fa molts i molts anys.
Un fort agraï¿½ment: sense vosaltres el projecte estaria buit i caduc.

Parlant un xic del quï¿½ ha estat: hem anat pel camï¿½ del golf, i amb uns
quants progressius i reagrupaments. Passem pels camps de Can Canya i
ens refresquem a la font de Castellarnau. Fem jocs com acceleracions i
molts hi participeu al vostre ritme, i de nou al final ens queda un regust
molt bo d'una estona molt ben invertida i sempre tenim noves coneixences i
gaudim de la natura, el camp, la bona companyia i millorem fï¿½sica i
psï¿½quicament. Ens acomiadem, sempre amb una gran rialla fins al dissabte
vinent, que podrem tenir de nou les mateixes oportunitats d'encetar el cap
de setmana amb la sensaciï¿½ d'haver gaudit de forma senzilla. Grï¿½cies a
tothom!!

El nostre amic Antonio ens fa molta ilï¿½lusiï¿½ de que es proclami "Mossenaire
d'honor" Grï¿½cies

Al la darrera part de la crï¿½nica i com ï¿½s costum, ens deleitarï¿½ amb la seva
breu histï¿½ria, que del cert que us agradarï¿½.

Al seu entorn, grans persones que esperen el moment de la partida cap un
nou entrenament en grup

I l'Inma la Carme i l'Anna, posant-nos al dia del com va tot.

I enmig de l'espera, veiem els nostres nous mossenaires, que avui
s'estrenaven i que al final deien, fermament, que s'ho havien passat bï¿½ i
que repeterien; a l'esquerra l'Enric i al seu costat en Marc.

Toni i Manuel, donant-se la mï¿½

I en Josep Maria Antentas, enmig de la Silvia, d'esquena i la Contxita, lluint
la samarreta que van guanyar a la cursa de la Mercï¿½ de Bcn

Juan Carlos i Manolo, tambï¿½ amb el fons de la bonica masia.

I de fet, sï¿½n els primers de sortir, al costat d'en David amb samarreta
blanca i en Cano de mossenaire i gorra blanca

Enric, Josep Maria, Contxita i Marc

Carme, Silvia,

Eva i Anna. Avui veiem que l'Eva no porta al seu inseparable amic: en Sherlock

Juan Romero

En Sebi, de blau, al costat del nostre "Mossenaire d'honor": l'Antonio
Mayorgas. Un luxe tots dos.

Ida, que no ve des de febrer i molt contenta i en Marc Armengol

Arribats a un dels habituals reagrupaments, els que esperaven...

ï¿½ i els que dubtaven, amb una rialla

I avui, trencant el grup: en Juan i en Juan Carlos

d'allï¿½, d'allï¿½, mes enllï¿½, fosc i s'endevina: un contrallum al reagrupament

En Miquel i en Juan Miguel, segurament no es coneixien gaire i mica en mica
van fent nova amistat; molt normal al projecte d'entrenaments en grup a
Torre Mossï¿½n Homs. De fet, al final de l'entrenament, es mostraven
contents de haver trobar aquesta manera d'entrenar

Nous reagrupaments amb un primer terme d'en Cï¿½sar

I les nous mossenaires, Enric i Marc al capdavant, ben envoltats

I ara ens reagrupem a la bassa del rec del golf, amb en Gilberto: ara tocarï¿½
fer un progressiu: per divertir-nos i per provar-nos

I ens creuem amb un bon mossenaire, en Hassan de grog, que anava amb
un bon grup i que no surt tot a la fotografia.

I els capdavanters fent el progressiu, amb la Karen i en Marc, pels camins
de Can Canya

I els capdavanters i que ha fet aquest progressiu: Gilberto, Cï¿½sar, Marc i
Karen, que la setmana passada va ser la nostra mossenaire d'honor <Karen>

I una bonica fotografia amb en Joan Carles, Carme i la Silvia. Per cert: en
Joan Carles ha aparegut com per art de mï¿½gia. Al fons la masia de Can Canya

Sebas, Diego, Sandra i Manolo

Toni, Javi i David

I arriba al moment de reagrupar-se, l'Antonio: el mossenaire d'honor
d'avui, amb en Sebi i en Juan Carlos

i la <Karen>, que com ï¿½s natural ha anat a la cua, com fan tots els que fan el progressiu. I en <Cesar>

I tornem a engegar les mï¿½quines, i de nou un bon progressiu.

I els capdavanters, en Cï¿½sar, Marc, Gilberto i Manolo

Carlos i Fran, que arriben mï¿½s xino xano

Un gran dia per en Marc Armengol

I tots els que han fet el progressiu i han quedat primers, ara han anat a fer
costat a la cua, sent del tot solidaris. Grï¿½cies!!!

I ara som a Mossos, i a la frontera entre Terrassa i Sabadell, amb els
nostres mossenaires nous. Bï¿½, fins que no vinguin tres vegades, no seran
mossenaires de ple dret, jeje

Ida i Miquel

I una gran sorpresa; els nostres amics Juanma i Charo, que com que estan
superant lesions, i que gaudeixen plegats de la btt. Us esperem ben aviat.

Ida, Oriol, i Miquel, a punt de refrescar-se

I a punt de ser proclamat Mossenaire d'honor, l'Antonio

En ï¿½poques calories, i en general sempre, no oblidem hidratar-nos

En Cano i la Karen, al "columpiu". I ï¿½s que som com nens!!, ben eixerits.

Algï¿½ sap qui ï¿½s nou mossenaire, avui?

Doncs en tenim dos: en Marc i l'Enric.

Moment ï¿½lgid del dia: moment que coneixem al "Mossenaire d'honor"
l'Antonio Mayorgas Porras

i la foto de familia, a l'ï¿½rea de picnic de Castellarnau, al costat de mossos.
Un gran lloc al mig de l'entrenament per hidratar-se i per gaudir d'aquesta
fantï¿½tic companyia

I ara toca anar cap al camp base, tot travessant els Boscos de Cal Berardo

Avui l'entrenament ha estat dedicat a un gran atleta: l'Antonio

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9985031

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4821

Fa molt temps que a l'Antonio el tenia vist, sobretot quan coincidia
amb ell a mitges maratons. No havï¿½em parlat mai, perï¿½ si que havia
corregut al seu costat i crec recordar que anava per davant meu, tot i que
quan llegiu el seu apassionant relat, tenim les mateixes marques i m'ha fet
grï¿½cia. Per aixï¿½ coincidia amb ell a l'ï¿½poca que feiem una mitja per
setmana, allï¿½ pels nouranta.

Recordo el seu primer dia amb els mossenaires, amb cara d'extranyesa, i
hores d'ara ï¿½s un habitual a la trobada i gaudeix i ens fa gaudir quan
correm al seu costat i el sentim a parlar. Et felicitem i et donem les grï¿½cies i
et desitgem el millor.

SER MOSSENAIRE

Estoy encantado y sorprendido de ser Mossenaire, pues no hace tanto que
vengo, ademï¿½s este sï¿½bado me acerquï¿½ a Pep para preguntarle una cosa y
ya tenï¿½a la nota de Mossenaire de Honor para mï¿½. ï¿½Quï¿½ casualidad!

Tengo que deciros que es fantï¿½stico correr en este grupo, siempre he
mantenido que ser corredor aï¿½ade algo mï¿½s a las personas y encontraros a
vosotros me ha vuelto a dar la razï¿½n. El momento del encuentro matinal es
algo mï¿½gico en cinco minutos ocurre el que un murmullo amistoso se eleva
hasta la copa de los ï¿½rboles y tiene lugar el ï¿½Buenos dï¿½as! El beso en la
mejilla. La mano tendida, el gesto amable, la sonrisa de bienvenida y el
gran ejercicio humano de tierna relaciï¿½n entre todos y todas.

Un dï¿½a en este momento de encuentro y ebulliciï¿½n se acercï¿½ un hombre
mayor y preguntï¿½ que quien era el ï¿½encargao,ï¿½ es como si supiera que una
persona ejemplar sirve de patrï¿½n para este grupo, que crece en
compaï¿½erismo y complicidad cada sï¿½bado.

Lo que no sabe Pep es quï¿½ yo vendrï¿½a cada sï¿½bado con este grupo aunque
tuviera que pagar.

Llevo 50 aï¿½os en Catalunya y 10 en Terrassa, mi circunstancia de corredor
fue cuando tenï¿½a 30 aï¿½os de forma accidental en una cursa de mi barrio en
Cornellï¿½, ï¿½sta primera cursa de 10 kilï¿½metros fue un suplicio, entonces la
decisiï¿½n fue que si entrenara un poco no lo pasarï¿½a tan mal, a continuaciï¿½n
la amistad con un marathoniano me llevo a querer alcanzar el no da mï¿½s;
correr una maratï¿½n, cuando me faltaban dos semanas para correr la de
Barcelona 82, a causa de una perdida de lï¿½quido sinovial en la rodilla fracasï¿½
en el intento, y esta es la causa de ser hoy corredor, pues habï¿½a sufrido
tanto en aquella preparaciï¿½n que sï¿½lo querï¿½a correr aquella marathon y
olvidarme para siempre de que un dï¿½a fui corredor. Entonces me tuve que
preparar para el aï¿½o siguiente y ya quedo fijado en mï¿½ el hï¿½bito de corredor
sin remisiï¿½n.

Todo corredor tiene sus manï¿½as y yo muy pronto comencï¿½ a tomar nota de
cada cursa que hacï¿½a, fecha y distancia y con los aï¿½os pasan estas cosas
que se van acumulando cientos de cursas e infinidad de paisajes. Tengo
contabilizadas 191 cursas, de ellas 6 marathones y decenas de mï¿½dias
marathones. Mi mejor tiempo es en la marathon Barcelona 89, con 2 horas
52 minutos, El mes siguiente corrï¿½a la marathon de Madrid con 3 h 6
minutos. El tiempo de mis marathones estï¿½ entre 2 h 52 y 3 h 16. Y mi
mejor mï¿½dia en Badalona 92 con 1 h 20 minutos. Si multiplico los
kilï¿½metros de las preparaciones de la marathon y les aï¿½ado los kilï¿½metros
de cada cursa nos darï¿½a miles de kilï¿½metros, pero eso no es importante, lo
importante son las sensaciones de ser corredor, vosotros compaï¿½eros me
podï¿½is entender, a veces se corre con la fiera tirando de ti para que te
detengas, y otras se corre con el Tao, correr formando todo uno con la
naturaleza, correr como un suave vuelo, correr cuando el cuerpo generoso
atenï¿½a la respiraciï¿½n y sientes esa sensaciï¿½n de correr 10 o 20 kilï¿½metros
sin cansancio, con gozo y formando parte del todo.

Por eso mï¿½s que kilï¿½metros, lo que quedan son las sensaciones, quizï¿½ la
vida mï¿½s que vivirla a lo largo hay que vivirla a lo ancho. ï¿½Ah, subir a el
punto mï¿½s alto de Montserrat corriendo; ermita de Sant Jeroni y descubrir
aquella sorprendente vista! Correr en Madrid y encontrar en un recodo a
Tierno Galvï¿½n aplaudiendo, correr en Andorra y que un generoso corredor
pague la comida en un restaurante para todos los corredores y
acompaï¿½ante, correr por dentro del Monasterio de Poblet y los monjes
hacer pasillo aplaudiendo, ver la ciudad de Barcelona, ahora desde Montjuic
y ahora desde el Tibidabo, correr y hacer una visita turï¿½stica de 21
kilï¿½metros por Zaragoza, correr y conocer los pueblos de Catalunyaï¿½
Tantas y tantas sensaciones.

Si habï¿½is sido tan pacientes de leer hasta aquï¿½, sï¿½lo me queda agradecer
esta oportunidad que me dais de ser de los vuestros, nos seguiremos
encontrando los sï¿½bados entre el murmullo del bosque por sus caminos y
por sus fuentes.

Salutacions a tots.