Veure tema anterior :: Veure tema seg�ent |
Autor |
Missatge |
Pep Moliner

Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4821
|
Publicat: Dc Jun 17, 2015 7:55 pm Assumpte: 13 de juny 2015 -Entrenament per MOSS�N HOMS- a les 08:00 |
|
|
L'excusa perfecte per tenir el plaer d'eixamplar les amistats i
con�ixer a molta gent amb el gust per fe esport i fer-ho d'aquesta manera:
en grup. La gent antiga deia que el c�rrer era un esport per solitaris. �s
m�s, hi han grans escrits sobre "La soletat del corredor de fons". Nosaltres,
ans al contrari, gaudim trobant-nos una setmana darrera l'altre i, alhora
que entrenem, gaudim del moltes altres coses i que segur que no cal que us
repeteixi. Si veniu, �s per alguna cosa i n'hi ha que fa molts i molts anys.
Un fort agra�ment: sense vosaltres el projecte estaria buit i caduc.
Parlant un xic del qu� ha estat: hem anat pel cam� del golf, i amb uns
quants progressius i reagrupaments. Passem pels camps de Can Canya i
ens refresquem a la font de Castellarnau. Fem jocs com acceleracions i
molts hi participeu al vostre ritme, i de nou al final ens queda un regust
molt bo d'una estona molt ben invertida i sempre tenim noves coneixences i
gaudim de la natura, el camp, la bona companyia i millorem f�sica i
ps�quicament. Ens acomiadem, sempre amb una gran rialla fins al dissabte
vinent, que podrem tenir de nou les mateixes oportunitats d'encetar el cap
de setmana amb la sensaci� d'haver gaudit de forma senzilla. Gr�cies a
tothom!!
El nostre amic Antonio ens fa molta il�lusi� de que es proclami "Mossenaire
d'honor" Gr�cies
Al la darrera part de la cr�nica i com �s costum, ens deleitar� amb la seva
breu hist�ria, que del cert que us agradar�.
Al seu entorn, grans persones que esperen el moment de la partida cap un
nou entrenament en grup
I l'Inma la Carme i l'Anna, posant-nos al dia del com va tot.
I enmig de l'espera, veiem els nostres nous mossenaires, que avui
s'estrenaven i que al final deien, fermament, que s'ho havien passat b� i
que repeterien; a l'esquerra l'Enric i al seu costat en Marc.
Toni i Manuel, donant-se la m�
I en Josep Maria Antentas, enmig de la Silvia, d'esquena i la Contxita, lluint
la samarreta que van guanyar a la cursa de la Merc� de Bcn
Juan Carlos i Manolo, tamb� amb el fons de la bonica masia.
I de fet, s�n els primers de sortir, al costat d'en David amb samarreta
blanca i en Cano de mossenaire i gorra blanca
Enric, Josep Maria, Contxita i Marc
Carme, Silvia,
Eva i Anna. Avui veiem que l'Eva no porta al seu inseparable amic: en Sherlock
Juan Romero
En Sebi, de blau, al costat del nostre "Mossenaire d'honor": l'Antonio
Mayorgas. Un luxe tots dos.
Ida, que no ve des de febrer i molt contenta i en Marc Armengol
Arribats a un dels habituals reagrupaments, els que esperaven...
� i els que dubtaven, amb una rialla
I avui, trencant el grup: en Juan i en Juan Carlos
d'all�, d'all�, mes enll�, fosc i s'endevina: un contrallum al reagrupament
En Miquel i en Juan Miguel, segurament no es coneixien gaire i mica en mica
van fent nova amistat; molt normal al projecte d'entrenaments en grup a
Torre Moss�n Homs. De fet, al final de l'entrenament, es mostraven
contents de haver trobar aquesta manera d'entrenar
Nous reagrupaments amb un primer terme d'en C�sar
I les nous mossenaires, Enric i Marc al capdavant, ben envoltats
I ara ens reagrupem a la bassa del rec del golf, amb en Gilberto: ara tocar�
fer un progressiu: per divertir-nos i per provar-nos
I ens creuem amb un bon mossenaire, en Hassan de grog, que anava amb
un bon grup i que no surt tot a la fotografia.
I els capdavanters fent el progressiu, amb la Karen i en Marc, pels camins
de Can Canya
I els capdavanters i que ha fet aquest progressiu: Gilberto, C�sar, Marc i
Karen, que la setmana passada va ser la nostra mossenaire d'honor <Karen>
I una bonica fotografia amb en Joan Carles, Carme i la Silvia. Per cert: en
Joan Carles ha aparegut com per art de m�gia. Al fons la masia de Can Canya
Sebas, Diego, Sandra i Manolo
Toni, Javi i David
I arriba al moment de reagrupar-se, l'Antonio: el mossenaire d'honor
d'avui, amb en Sebi i en Juan Carlos
i la <Karen>, que com �s natural ha anat a la cua, com fan tots els que fan el progressiu. I en <Cesar>
I tornem a engegar les m�quines, i de nou un bon progressiu.
I els capdavanters, en C�sar, Marc, Gilberto i Manolo
Carlos i Fran, que arriben m�s xino xano
Un gran dia per en Marc Armengol
I tots els que han fet el progressiu i han quedat primers, ara han anat a fer
costat a la cua, sent del tot solidaris. Gr�cies!!!
I ara som a Mossos, i a la frontera entre Terrassa i Sabadell, amb els
nostres mossenaires nous. B�, fins que no vinguin tres vegades, no seran
mossenaires de ple dret, jeje
Ida i Miquel
I una gran sorpresa; els nostres amics Juanma i Charo, que com que estan
superant lesions, i que gaudeixen plegats de la btt. Us esperem ben aviat.
Ida, Oriol, i Miquel, a punt de refrescar-se
I a punt de ser proclamat Mossenaire d'honor, l'Antonio
En �poques calories, i en general sempre, no oblidem hidratar-nos
En Cano i la Karen, al "columpiu". I �s que som com nens!!, ben eixerits.
Alg� sap qui �s nou mossenaire, avui?
Doncs en tenim dos: en Marc i l'Enric.
Moment �lgid del dia: moment que coneixem al "Mossenaire d'honor"
l'Antonio Mayorgas Porras
i la foto de familia, a l'�rea de picnic de Castellarnau, al costat de mossos.
Un gran lloc al mig de l'entrenament per hidratar-se i per gaudir d'aquesta
fant�tic companyia
I ara toca anar cap al camp base, tot travessant els Boscos de Cal Berardo
Avui l'entrenament ha estat dedicat a un gran atleta: l'Antonio
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9985031
Editat per darrera vegada per Pep Moliner el Dc Jun 24, 2015 7:48 pm, editat 4 cops en total |
|
Tornar a dalt |
|
 |
Pep Moliner

Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4821
|
Publicat: Dc Jun 17, 2015 9:08 pm Assumpte: |
|
|
Fa molt temps que a l'Antonio el tenia vist, sobretot quan coincidia
amb ell a mitges maratons. No hav�em parlat mai, per� si que havia
corregut al seu costat i crec recordar que anava per davant meu, tot i que
quan llegiu el seu apassionant relat, tenim les mateixes marques i m'ha fet
gr�cia. Per aix� coincidia amb ell a l'�poca que feiem una mitja per
setmana, all� pels nouranta.
Recordo el seu primer dia amb els mossenaires, amb cara d'extranyesa, i
hores d'ara �s un habitual a la trobada i gaudeix i ens fa gaudir quan
correm al seu costat i el sentim a parlar. Et felicitem i et donem les gr�cies i
et desitgem el millor.
SER MOSSENAIRE
Estoy encantado y sorprendido de ser Mossenaire, pues no hace tanto que
vengo, adem�s este s�bado me acerqu� a Pep para preguntarle una cosa y
ya ten�a la nota de Mossenaire de Honor para m�. �Qu� casualidad!
Tengo que deciros que es fant�stico correr en este grupo, siempre he
mantenido que ser corredor a�ade algo m�s a las personas y encontraros a
vosotros me ha vuelto a dar la raz�n. El momento del encuentro matinal es
algo m�gico en cinco minutos ocurre el que un murmullo amistoso se eleva
hasta la copa de los �rboles y tiene lugar el �Buenos d�as! El beso en la
mejilla. La mano tendida, el gesto amable, la sonrisa de bienvenida y el
gran ejercicio humano de tierna relaci�n entre todos y todas.
Un d�a en este momento de encuentro y ebullici�n se acerc� un hombre
mayor y pregunt� que quien era el �encargao,� es como si supiera que una
persona ejemplar sirve de patr�n para este grupo, que crece en
compa�erismo y complicidad cada s�bado.
Lo que no sabe Pep es qu� yo vendr�a cada s�bado con este grupo aunque
tuviera que pagar.
Llevo 50 a�os en Catalunya y 10 en Terrassa, mi circunstancia de corredor
fue cuando ten�a 30 a�os de forma accidental en una cursa de mi barrio en
Cornell�, �sta primera cursa de 10 kil�metros fue un suplicio, entonces la
decisi�n fue que si entrenara un poco no lo pasar�a tan mal, a continuaci�n
la amistad con un marathoniano me llevo a querer alcanzar el no da m�s;
correr una marat�n, cuando me faltaban dos semanas para correr la de
Barcelona 82, a causa de una perdida de l�quido sinovial en la rodilla fracas�
en el intento, y esta es la causa de ser hoy corredor, pues hab�a sufrido
tanto en aquella preparaci�n que s�lo quer�a correr aquella marathon y
olvidarme para siempre de que un d�a fui corredor. Entonces me tuve que
preparar para el a�o siguiente y ya quedo fijado en m� el h�bito de corredor
sin remisi�n.
Todo corredor tiene sus man�as y yo muy pronto comenc� a tomar nota de
cada cursa que hac�a, fecha y distancia y con los a�os pasan estas cosas
que se van acumulando cientos de cursas e infinidad de paisajes. Tengo
contabilizadas 191 cursas, de ellas 6 marathones y decenas de m�dias
marathones. Mi mejor tiempo es en la marathon Barcelona 89, con 2 horas
52 minutos, El mes siguiente corr�a la marathon de Madrid con 3 h 6
minutos. El tiempo de mis marathones est� entre 2 h 52 y 3 h 16. Y mi
mejor m�dia en Badalona 92 con 1 h 20 minutos. Si multiplico los
kil�metros de las preparaciones de la marathon y les a�ado los kil�metros
de cada cursa nos dar�a miles de kil�metros, pero eso no es importante, lo
importante son las sensaciones de ser corredor, vosotros compa�eros me
pod�is entender, a veces se corre con la fiera tirando de ti para que te
detengas, y otras se corre con el Tao, correr formando todo uno con la
naturaleza, correr como un suave vuelo, correr cuando el cuerpo generoso
aten�a la respiraci�n y sientes esa sensaci�n de correr 10 o 20 kil�metros
sin cansancio, con gozo y formando parte del todo.
Por eso m�s que kil�metros, lo que quedan son las sensaciones, quiz� la
vida m�s que vivirla a lo largo hay que vivirla a lo ancho. �Ah, subir a el
punto m�s alto de Montserrat corriendo; ermita de Sant Jeroni y descubrir
aquella sorprendente vista! Correr en Madrid y encontrar en un recodo a
Tierno Galv�n aplaudiendo, correr en Andorra y que un generoso corredor
pague la comida en un restaurante para todos los corredores y
acompa�ante, correr por dentro del Monasterio de Poblet y los monjes
hacer pasillo aplaudiendo, ver la ciudad de Barcelona, ahora desde Montjuic
y ahora desde el Tibidabo, correr y hacer una visita tur�stica de 21
kil�metros por Zaragoza, correr y conocer los pueblos de Catalunya�
Tantas y tantas sensaciones.
Si hab�is sido tan pacientes de leer hasta aqu�, s�lo me queda agradecer
esta oportunidad que me dais de ser de los vuestros, nos seguiremos
encontrando los s�bados entre el murmullo del bosque por sus caminos y
por sus fuentes.
Salutacions a tots. |
|
Tornar a dalt |
|
 |
|
|
No pots publicar nous temes en aquest f�rum No pots respondre a temes en aquest f�rum No pots editar els teus missatges en aquest f�rum No pots esborrar els teus missatges aquest f�rum No pots votar a les enquestes en aquest f�rum
|
|