ENTRENAMENTS GRUP - TERRASSA

Josep · Registrat: 01 Jun 2005 Missatges: 1180

Tothom el coneixem, es el gran Casimir, penso que ara ja el podem anomenar Sir Casimir, sabem de les bones i grans curses que ha fet, però el que ha aconseguit fa poques hores és dificil de descriure en paraules, cal ser-hi allà, tastar aquelles muntanyes i tindre molt bones cames, preparació , força mental, aguante per tot: la nit, foscor, son, fred, vent fort, pujades i baixades increibles, pocs avituallaments com estem acostumats, etc, etc, no ho puc explicar tot ja que " nomès " vaig fer els 37 km. de la primera etapa, tinc unes bullofes immenses als peus, sobretot en el lloc on els galls tenen els espolons que m'han impedit començar la segona etapa, per forces no anava del tot malament, però el dolor no em permitia des de feia kms res mes. Les bullofes han "conseguit " que les bambes tinguin cada una un forat en l' interior...
M' haguès fet gràcia continuar almenys fins la segona etapa, un cop superada la nit i molt possiblement el vent que desconec si va continuar al fer-se clar en la ascenció a la segona muntanya.
Els detalls de la resta de kms. fins els 100 ja només ho pot explicar en Casi i en Toni, amb qui hem anat junts fins coronar el Aizcorri, fins la segona etapa un Josep , i la cronica de la primera etapa també un altra Josep, el cosí d' en Casi , ja veieu , erem 3 joseps, en Toni i en Casi, ens ho vam passar molt bé sopant junts, i després fent conya amb altres participants el el recorregut en autocar des de Vitoria-Gasteiz fins Zalduondo, començament de la primera etapa.
Em trec el barret davant ho que ha assolit en Casimir, amb 59 anys, juntament amb altres participants, es increible el que m' he trobat, quins ritmes caminant, quines preparacions, quin aguante, quina tosudessa, he pogut conversar amb molt bona gent, amb el que més ha estat amb un senyor gran d'edat , euskaldún de Mongragón, escoltant el seu euskera parlant amb el mobil , caminant ràpid com els marxadors, em comenta que ja ha fet la prova ... 10 cops !! mare meva !! m' ha anat molt bé la seva companyia per poder finalitzar la etapa, que per mi ja era finalitzar la prova.
En aquests darrers mesos he fet diverses i llargues proves de muntanya, de fins uns 32 km. , però això d' allà no té res a veure, no hi ha comparació, m' he trobat en una prova que no era per mí, això es per un altre tipus de gent, son supermans, no son d' aquest mon, no corren al plà ni a les baixades, van caminant i van fent, però a les pujades posen el seu ritme i segueixen fent i fent, es digne d'admirar. Recordo ja anar molt agobiat portant unes 4-5 hores, en aquest moment jo ja tenia cada cop més calr que em retiraria al finalitzar la primera etapa, demano diversos corredors si saben quanta estona queda, jo esperant que queda poc ja que portem bones hores , em contesten : " un parell o tres d' hores" .... ostres, ostres i mil vegades ostres.., no queda mes remei que continuar, ningú et ve a recollir mes que al final d' una etapa i gràcies...

Bé, després d' aquesta incursió en coses que no son per mi, em dic zapatero a mis zapatos i a fer les coses que sempre he fet sempre, proves mes humanes com curses de 10km, mitges , alguna marató, algunes curtes de muntanya, etc, etc , ... mentres estic acabant de escriure això, tinc tant en ment encara la bestialitat de la prova i en Casimir, el meu Heroi...

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4810

Està bé aquest curseta, només són 100 qm. ?

Enorabona i ara l'any vinent a fer totes les estapes-

Estic d'acord: en Casimir no és d'aquest mon

Ara a veure que ens tens preparat per la propera proesa. No hi ha fotos?

Josep · Registrat: 01 Jun 2005 Missatges: 1180

La prova es fa cada dos anys, l' any vinent no es fa. No tinc gaires coses preparades properament, curses com tots farem, can mir acompanyant en Manolo, la de terrassa, ...
Vaig portar la camara, però no hi han fotos, en algun moment vaig pensar de fer alguna foto, es quan no portes la camara al costat Smile

, es una asignatura pendent de molts mosseners, amb excepcions.
Les fotos que no deixo de fer son les visuals dels llocs on vaig, aquestes queden per sempre, que bonic es contemplar coses noves, els llocs per on corres, mirar-ho en un mapa, ñes alçades, els pobles, al final de la primera etapa, el bus ens va portar cap a Otxandio, quin poble més maco, tipic poblet basc, quina plaça, quins edificis del ajuntament i altres, el corresponent frontó al costat,..