Josep
Registrat: 01 Jun 2005
Missatges: 1180
|
 Publicat: Dl Oct 10, 2005 11:25 pm Assumpte: |
 |
|
En Josep Maria va escriure aquesta cronica l' any passat, ell descriu molt bé com es aquesta cursa:
"Quan he arribat a la sortida, m'hi he trobat l'Alfredo, que l'altre dia li vaig comentar a les pistes que aniria a fer aquesta cursa, i em va dir que com estaria pel
Pirineus, potser s'hi arribaria per fer un entrenament durillo. També hi havia en Ferran (Sr. de Kañera), que m'ha introduït en el tema de les curses d'alta muntanya
que no s'assemblen en res amb les que fem pel Vallès.
La cursa sortia d'una alçada de 1.700 m i després de passar l'arc del patrocinador, s'enfila fort aproximadament uns 500 m que es fan durs perquè t'agafen en fred.
Un petit descans i pujada forta fins al primer avituallament al km 3 i a 1.960 m d'alçada. Després de l'avituallament, amb tot just temps d'escoltar per la megafonia
de la cursa que algú havia de treure un Opel Corsa Gris perquè molestava, el terreny passa de pujar fort a pujar encara més fort, jo que anava de guiri, he vist que
els professionals començaven a caminar, també he vist que l'Alfredo (que anava al meu davant uns 50 m), continuava corrent però de seguida m'he adonat que
caminant ràpid amb la gambada llarga, es feia més via que corrent. Aquesta ha estat la primera lliçó del dia.
Entre el km. 3 i el 8, que està a 2.517 m (La Tossa d'Alp), el que és córrer córrer, pràcticament se'n fan 500 m. En arribar a dalt, vent de cara que t'eixuga la suor
en un tres i no res, control horari (1h. 07' i segon avituallament. A partir d'aquí comença un descens de 4 km. que no presenta cap perill però que és molt tècnic,
almenys pels que estem acostumats a córrer per Mn. Homs o el Parc de Sant Llorenç, una barreja de pedra, terra i herba irregular per les trepitjades del bestiar.
En aquesta baixada he intentat veure La Mola, que els dies clars m'han dit que es podia veure, però avui la boira del Berguedà ho impedia. També he aprofitat per
al·lucinar amb l'habilitat amb que baixaven alguns corredors, semblant a la d'En Joaquin o en Folch.
Al Km. 12, 2.110 m es travessa la carretera de Coll de Pal que els Mossos tenien tallada al tràfic i hi ha un altre avituallament. A partir d’aquí, en menys de 2 km.
s'ha de salvar un desnivell de 300 m per pujar al Puigllançada. Aquesta pujada representa un pendent constant d'aproximadament un 16% i és criminal pels bessons
i la ronyonada. Els ronyons els pots anar relaxant mentre camines, però els bessons o arribes a dalt o peten pel camí. No hi he vist cap corredor que es plantegés
fer-la corrent, jo m'he afegit a la majoria. Un cop dalt, segon control horari (2h). A partir d'aquest punt ja comença el descens cap a La Molina; el primer tram (2
km. llargs) no presenta cap problema, però en els 2 km. següents, he après la segona lliçó del dia, que és un nou estil de córrer en baixada, ja que pel grau de
desnivell havíem de córrer posant els peus de costat. Jo ho he fet per imitació dels que duia al davant. Tot i que el sistema de baixada és segur, quan portes una
estona, tens totes les cames ben carregades.
Al km. 20, un altre avituallament i "último repechón" d'aproximadament 1 km. Ja estàvem a 1.850 m i la pujada més suau es podia fer corrent. Al principi de la
última baixada, també et feia treballar les cames d'una manera peculiar donada la inclinació que agafaven els peus. Més endavant baixant per la pista llarga, també he
après que no havia de baixar per la pista, ja que les pedres et duien on elles volien, sinó que s'havia de córrer per l'herba del costat que anava retenint els peus. Això
ho he après quan m'ha avançat un grup de corredors.
Sense més novetats he arribat al pàrking de La Tossa en 2 h.53', ja ho dono per bo després de la irregularitat que porto aquesta temporada en els entrenaments. És
el temps aproximat que m'havia pronosticat el Ferran, al voltant de les tres hores. Com entrenament no està malament. L’Alfredo m’ha comentat que ha entrat
aproximadament un minut abans."
Jo volia destacar que aquest any el temps era molt bó, una mica fresquet a la sortida , pero malgrat que anem pujant força altitud no tinc sensació de fred ni de vent,dia fantastic, la prova es molt dura, primer pujant de 1700 metres a 2500 i uns kms més enllà despres de creuar la ctra. de coll de pal hi ha una pendent fortíssima, una autentica paret .
En aquesta prova es fa dur inclús el baixar , amb pendents fortes igualment que has de fer un bon esforç de cames per frenar,
En resum , una prova maca, molt exigent, amb temps per mirar el paisatge tan maco dels pirineus i donar una ullada a com estan les pistes d' eski abans de que comenci a caure la neu i es com es converteixen en un altre esport
Josep |
|
FAQ
Buscar
Llista de Membres
Grups d'Usuaris
Registrar-se
Perfil
Inicia una sessió per veure els teus missatges privats
Iniciar Sessió
