ENTRENAMENTS GRUP - TERRASSA

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4809

http://www.maratonvalencia.com/

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4809

inscrit

Alex · Registrat: 07 Jul 2009 Missatges: 771

Ultimes hores de descans abans de la Marato.

Molta sort i gaudeix al maxim.

Salutacions

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4809

A veure que tal surt. Pensaré amb vosaltres, així m'animaré,

Gràcies

Agustinjr · Registrat: 09 Jun 2005 Missatges: 1362

SERÀ COM ANAR A PASSEJAR PER L´EGARA JA VEURÀS.

SORT PEP Wink

Salutacions

Agustinjr

mirabet · Registrat: 03 Gen 2006 Missatges: 322

Va Pep. estic esperan la crònica.

Alex · Registrat: 07 Jul 2009 Missatges: 771

Ets una makina Pep, felicitats!!!!!!!!!

Agustinjr · Registrat: 09 Jun 2005 Missatges: 1362

OEOEOEOEOE!!!!!!!!!!!!!

MAKINON PEP Wink

TIEMPO OFICIAL 3:07:53 410 42.195 mts 04:27 13,47 km/h
TIEMPO REAL 3:07:43 416 42.195 mts 04:27 13,49 km/h

Crònica del tiempazo!!!!!!

salutacions

AGustinjr

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4809

M'he tornat a sentir maratonià una altre vegada i en part és gràcies a la gent que m'envolteu. 3h07, fa anys no l'hagués considerat una bona marca per mi: ara, una cosa impensable només fa uns mesos.

Ja prepararé la meva crònica, donat que hi ha un barreig de moltes sensacions i ho il·lustraré, si trobo, alguna fotografia.
Dir que feia temps que no disfrutava tant i tant corrent, i que vaig acabar eufòric de content. Bé, un bessó va petar just creuar la meta: una menudesa. Camino ara llastimosament.

El que agraïment especial dedicat a; als Mossenaires i Eskamotumossenaires, al grup dels Egaramossenaires, capitenejats per l'Agustinjr, a la tirada amb l'Alex Castells, que a ser primordial per creure-m'ho i en cachirulo i l'Anfeca, amb un test clau.

La marató és una prova que considero la reina de les proves. La Marató de València, en el meu ranking de les millors maratons està frec a frec amb la de Sevilla.

A veure si poso endreçades les idees, donat que tot va anar perfecte.

Felicitar a l'eiger, Very Happy

que per poc entrem junts, tot i que no ens vam veure en cap moment i segur que estarà content, donat que tots dos aspiràvem a marques una mica més discretes.

Agraiment a tots vosaltres per mantenir la flama d'aquest esport tan meravellós.

MIGUEL SBD · Registrat: 07 Jun 2009 Missatges: 791 Ubicació: Sabadell

Pep m'alegroque tornis a sentir-te maratonia ets un crak makinori Very Happy

_________________
correr no es de cobardes

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4809

Si. Miquel, , va ser com si ho dominés i l'organisme em va deixar passar-ho bé.

La marató no se que té, però si l'acabes bé et deixa com nou.
En el meu cas també anava en un grup encastat, amb la cinquena noia i amb una bicicleta amb un lletreret tota l'estona. L'animaven un munt de gent. ah !, va fondre al seu nóvio, també.
Sabia que podia es podia aspirar a 3h04, però com sempre em va fer por, donat que la marató no son matemàtiques. Jo vaig passar la mitja a 1h3241" Hi ha tot l'historial aquí

Tot molt ben organitzat; per aprendre.

MIGUEL SBD · Registrat: 07 Jun 2009 Missatges: 791 Ubicació: Sabadell

Esta molt be el teu temps , ara toca gaudir després de fer aqest esforç la marato es magica no ser lo que te pero per moltes que fagis cada marato te la seva historia Very Happy

ets un crak Wink

_________________
correr no es de cobardes

Alex · Registrat: 07 Jul 2009 Missatges: 771

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4809

Gràcies i ara et toca a tu Wink

Javi Lopez · Registrat: 17 Gen 2006 Missatges: 281

Enhorabona Pep!!

Quina gran marca.Felicitats per acabar una marato mes al sac i a mes a mes amb bones sensacions.Ara a cuidar aquesta cama i a seguir d'aprop els teus proxims objectius.

Salutacions

lluis · Registrat: 06 Oct 2007 Missatges: 96 Ubicació: Santpedor

M'hi assabentat aquest matí de la teva marca a València només em queda dir-te moltes felicitats i enhorabona campió

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4809

Just havien passat disset anys des de que vaig debutar en marató a València, Luis, i ho vaig fer anant amb l'autocar que vau organitzar el Club Natació Terrassa, i que tu tenies molt a veure. Sembla, que a més, ho organitzaves. Recordo aquell any amb molt de carinyo i com companys teus em donaven consells, donat que era complicat explicar que la marató era una altre cosa.
Aquest diumenge em vaig tornar a sentir maratonià, que és un sentiment molt intens i no imaginava que m'ho passaria tan bé i com he dit abans si no fos per tots el que ens ajudem els uns als altres, seria impossible de córrer aquesta prova mítica.

Gràcies Lluis

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4809

Un cop finalitzada la marató i si ha anat bé, i em va anar molt bé, ara tot és història i aquesta de la bona. La raó per entrenar i passar l'exàmen i sortir-se'n prou bé, forma part del joc. Hagués pogut sortir malament, però no va ser així. Estic més que content.
No se que ho fa, però s'ha tornat a donar un binomi que vaig tenir l'any 97. Quan va néixer l'Anna vaig deicidir, que si tot anava bé, faria la Matagalls-Montserrat. Vaig patir molt, però la vaig acabar. Al cap d'uns mesos anava a València i em vaig tornar a animar a aquest esport, de vegades molt injust. Injust, per què quan més bé estàs pot venir la lesió, com ha estat més d'una vegada, i passar-se temps mirant de recuperar-me per tornar-hi. Bé, anem a la marató.
Les dues darreres setmanes vaig entrenar poquíssim, per no dir gens. L'una, per molt de fred i pluges que hores d'ara determinen que prefereixo quedar-me a casa. Ho vaig referenciar a la llista d'atletisme.cat, i coneguts m'animaven i li treien importància.
Llavors, com que en parlavem a corredors.cat, al racó dels Vallessans, vaig fer partícips al seus membres, per donar joc i per autoanimar-me. I sobretot, amb meu lloc favorit: el fòrum mossenaire, on et se'ns més proper amb els que sempre entrenes. Com no, als companys de l'Arec Terrassa que també saben ho important que és per un corredor sentir-se recolzat.
El pla era, viatjar amb la meva dona i l'Oriol i l'Anna, però vam passar una setmana de nervis per que fins a darrera hora no vam saber si a la feina li donaven el matí lliure del dissabte per poder viatjar a la Marisol.
Finalment així va ser. Arribem a València a l'hotel Sorolla on recullo el pitrall, per anar llavors al dinar que cada any fan al Restaurant Rosiña. Un arròs Valencià que estava boníssim. Vam comprar un ticket de sobres i vam repetir i tot. Vam fer una mica de turisme pel centre, i vam aparcar el cotxe a un punt intermig. Vam analitzar el lloc de la sortida i aviat a sopar tots quatre. Arribats a l'hotel, vaig posar a punt tots els petracols per la marató, de manera acurada i a dormir de seguida.
Al matí duia l'esmorzar que vaig llegir una vegada en una revista especialitzada: menjar per nens. Fideus amb carn i arròs amb peix. Galetes i Gatorade. Em va sentar de conya i crec que va ser clau. Quan surts a l'exterior als hotels no saps mai que menjar, en canvi dut de casa almenys pots garantir el que menjaràs.
Un sentiment m'arrossega tot el cap de setmana; la marató de València em va veure triomfar a la seva primera participació amb trenta anys, fent dues cinquanta quatre. La marató de València em va veure retornar; quan em van diagnosticar que tenia de deixar de córrer, amb trenta cinc. La marató de València m'ha donat la que serà la meva millor marca de tota la vida; dues hores cinquanta dos amb trenta set anys i ara, quan no pensava que podria doblar amb pràcticament el mateix ritme les dues parts de la marató i acabar eufòric, amb tres hores set, que ja he fet cinc vegades en les meves dinou maratons. No sembla massa bona marca, però a l'entorn en el que em bellugo la gent la troba extraordinària, excepte algú amb aspiracions més altes. És ben lògic.
El meu temor era elevat a que fessin una traca de petards, per ser el lloc adient per fer-ho. Els Valencians son els millors amb aquests temes. Tinc molta por als ensurts i em fa molta engúnia mentre espero sortir.
Arribo amb una hora de marge, i analitzo la zona de bosses, i com ho tenen tot muntat, em passejo per les gàvies on ens posarem d'acord amb el nostre pitrall. Quan quedava mitja hora, deixo tot dins la bossa i escalfo per la llera del riu Túria, i vaig cap a la sortida. Puc saludar a la Cristina Gonzàlez, una de les millors ultra-atletes del moment. Busco a en David Gonzàlez, un Egarenc que també corria i que sabia que la intenció era anar a un ritme similar, com així van reflectir els resultats, tot i que la nostra aspiració era més anar a les tres hores quinze.
Sortida atronadora i com sempre sento una emoció interna com de ganes de plorar i aviat vaig per feina. Intentar anar al que volia; ritme de quatre trenta. A més fàcil de fer càlculs, donat que gaudeixo molt fent números mentre corro. Veig que vaig comodíssim i vaig fent i tot d'una veig que estic corrent al costat d'unes persones que es fan costat. Diria que duien un ritme fixe i decideixo no fer aventures en solitari, i sotmetre'm a una autodisciplina de grup compacte. A més, dins del grup hi havia una noia, Carmen María Pérez Serra, a la que un munt de gent del públic i de corredors animen. De retruc ens sentim animats també. En el grup un atleta veterà que corre d'una manera a ritme constant, en José Cano i al que no aparto ni un moment la vista, ni de la noia. Una anècdota, és que la seva parella, que anava per davant, l'espera per què tenia problemes amb els abductors i ni tan sols aconsegueix anar al seu costat. Hi va un moment que estava tan forta que ens tibava a tots i amb la ma demanava relleu. Vaig anar uns metres intentant fer de llebre improvisada, però aviat vaig recular, donat que no me la podia jugar ara que anava tan bé.
Paso la mitja amb una hora trenta dos, sense cap símptoma de cansament i a ritme constant. El grup s'anava desmembrant i les noves incorporacions o marxaven o també es deixaven caure. Comencem a passar atletes esgotats que lluitaven contra si mateixos, enfonsats, amb cares terribles i patiment intents. Caminant, tocant-se les cames, anant mentalment al límit i físicament vençuts. En el meu cas, començava a notar algun petit avís del bessó esquerra i desitjant que no anés a més. Anar restant quilòmetres i una alegria immensa. He gaudit del darrer quilòmetre emocinant-me i ni tan sols he accelerat per guanyar cap segon. L'objectiu era acomplert i superar totes les neures dels darrers dies, s'havia superat tot alhora. Passo meta, em dirigeixo als massatgistes i només els demano descàrrega de bessó i d'aquí a cercar la familia, a dinar i cap a casa. En definitiva: tot perfecte i una vegada més: SOC MARATONIÀ.

A continuació us poso uns agraïments que he posat en alguns fòrums per que el mèrit no es tan sols meu i espero no haver-te avurrit massa, si has arribat fins aquí, encara que hagis llegit en diagonal.

Al dinar l'Anna, Marisol i l'Oriol

Els nervis a flor de pell

Aquí s'hi dina bé.

Aquesta poma no ens la vam menjar

Prop del marc de la Marató de Valencia

Aquí s'arribarà demà

Mirant les nostres joies

Davant del Restaurant de l'Anna

L'Oriol i l'art al carrer

Escribint al fil de l'Es-k-mot vallesà, mirant darrers detalls de la marató

que maco

i ja tornant, després de la marató paradeta per brenar

a corredors.cat posava:

MIGUEL SBD · Registrat: 07 Jun 2009 Missatges: 791 Ubicació: Sabadell

Pep m'agradat moltissim la teva cronica i les fotos de tota la family Very Happy

m'alegro que et sentis maratonià de nou Wink

ets un super Crak Makinori Very Happy

_________________
correr no es de cobardes

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4809

Gràcies a tu, que animes a tothom Wink

Gràcies per llegir-te-la Very Happy

Alex · Registrat: 07 Jul 2009 Missatges: 771

Bona cronica i millor sensacions de mataronia que has tingut.

Felicitats!!!!!!!!!

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4809

Gràcies !!, avui he fet mitja horeta suau per l'herbe, A veure si torno a córrer normal Wink

Agustinjr · Registrat: 09 Jun 2005 Missatges: 1362

Bon reportaje Wink

veig que t´ho has currat en totes, totes.

salutacions

Agustinjr