Pep Moliner
Registrat: 30 Mai 2005
Missatges: 4827
|
 Publicat: Dl Set 12, 2011 9:09 am Assumpte: |
 |
|
L'�via torna a la Mola
Quaranta anys sense pujar la Mola, aix� �s el que portava la meva mare.
A casa a la muntanya hi an�vem a buscar bolets o a veure-la de lluny.
De nen vaig a estar a un parell de Centres d'Esplai amb els que regularment ens enfil�vem a les muntanyes que ens envolten: Montserrat, Sant Lloren�, Montseny i vaig comen�ar a estimar-les.
Moltes persones no senten la crida de la muntanya. Jo si. Molts veuen cada dia Sant Lloren� al llarg de la seva vida i no hi pugen mai; no s'hi enfilen. Nosaltres, la gent que correm, tenim un important lligam i trobem un dia per anar-hi al llarg de l'any. �s m�s, quan fa massa dies que no hi anem, fem plans i no triguem a trobar qualsevol excusa per a ser-hi. Sant Lloren� amb la Mola al capdamunt la veiem quan passegem per molts carrers de la ciutat i als que sempre hem viscut aqu�, ens agrada la seva companyia. Sempre hi �s.
Doncs b�, la meva mare nom�s hi havia pujat una vegada i va ser fa quaranta anys, quan era molt jove. Vam anar-hi amb les �vies i els amics de la fam�lia d'aquella �poca, que eren els ve�ns del carrer la Pilar i el Torcuato, amb els seus fills en l'Isidre i en Xavi.
Li vaig proposar, despr�s d'una conversa, de tornar-hi, i amb molts temors, donat que te for�a problemes de salut va dir que si. Vam provar-ho amb la idea que si en qualsevol moment no es podia, girar�em cua, a banda de pujar reposant sovint.
No se si �s per qu� l'entorn �s tan vivificant, gaireb� sense adonar-nos, avan��vem amb molta facilitat. Com que la meva filla gran, l'Elisabet, no es volia perdre aquest esdeveniment, tamb� s'hi va apuntar. I l'Oriol, que li agrada molt caminar, tampoc es va voler quedar a casa.
El primer tram un xic exigent, el que puja pel canal de les bruixes, em feia t�mer que no ho aconseguir�em, per� una vegada arribats a la pista que va de Can Robert a Can Poble, i apropant-nos al cam� dels monjos, mica en mica la possibilitat es va convertir en realitat. Recolzada pels pals, es sentia for�a segura i la possibilitat per la mare de fer una gesta, i el punt d'honor que l'ha caracteritzat sempre.
L'objectiu diria que ha estat f�cil i no tan sols aix�; ara te ganes de pujar a Sant Jeroni i ho tenim pendent.
�s ben curi�s com la muntanya enamora i ens ajuda a �sser m�s feli�os. Hi han moltes coses importants a la vida, i aquesta matinal m'ha demostrat la sort que tenim de tenir una mare i uns fills que ens estimen tant, per deixar-se enredar per mi. Dia inoblidable i de nou us ho explico per si us serveix per res; en tot cas gr�cies per llegir-me i si teniu un amic, feu el mateix: per� amb tranquil�litat i triant molt b� el recorregut i el dia.
Aquesta �s la fotografia de l'arribada a Can Robert. Es veu ben b� que no fa mala cara
Els primers moments encara es riu, m�s endavant es bufa
Els camins es comencen a comoplicar i sembla que podem patir
la muntanya i els seus conglomerats caracter�squics quan comencem la part m�s exigent del canal
alternem les posicions
reposar sovint, �s la clau
passat el primer tram, ara cal tenir el record fotogr�fic amb el Cavall Bernat de fons
a l'�via se li nota que per ella �s un gran dia
I el cam�, ara m�s f�cil per� sense parar de pujar. A l'Oriol no li agraden massa les fotografies, per� amb mi te mala pe�a al teler
Ja tenim a tocar el segon objectiu: Can Poble
I el Nuck tamb� ens mira com anem
Aconseguit !! Can Poble
Tornem a reposar per poder continuar. De fet no estan gaire cansats
Parella impossible; poques possibilitats Nuck
La nena seu a la falda de l'�via
La idea �s que es tenia de veure la Mola, i de ser-hi hi �s
I l'objectiu principal, la magn�fica Mola, ara si qu� si.
Quaranta anys despr�s, torna a veure la Mola de prop.
l'Elisabet i l'Oriol arriben abans i tamb� recordarant tota la vida aquest dia
Si en tenim de llocs referenciats
Ha estat f�cil i ha valgut molt la pena
No diguem burrades, per� �ssers imprescidibles pel Restaurant, son aquests equins
Elisabet i el seu domini de la situaci�, evidencia aquesta preses
Quin tacte amic meu, no siguis ruc,
No penseu que ho tinc clar; pot passar qualsevol imprevist i hem d'estar a punt de sortir corrent
Jalim, jalant i que bons son els esmorzars des d'aqu� dalt
Anem a culturitzar-nos; aquestes pedres endre�ades tenen una llarga traject�ria i aqu� alg� les ha interpretat
B�, tota hist�ria te algun final: avui finalitzen la visita al cim i hem tornat a fer una nova hist�ria familiar
encara que baixar te la seva cosa
encara que un bon invent els pals.
superat el primer tram complicat. foto record
Amb m�s s�mptomes de cansament per part de l'Elisabet
Ara tornarem per un altre lloc
I ja comen�a a fer m�s calor, als volts del migdia, i sota una ombre beurem
I l'Oriol i l'Elisabet encantats d'haver dut a l'�via per segona vegada a la Mola i, encara que un xic cansats, s'ho han passat pipa i hem rigut un munt.
Com an�cdota i per qu� sapigueu que hi ha molta gent de Terrassa que no ha pujat mai a la Mola , aquella mateixa setmana li vaig explicar la proesa a la perruquera del barri, alhora que amiga de la fam�lia i ja jubilida no ha pujat mai i ara ja no s'hi veu encord. |
|
FAQ
Buscar
Llista de Membres
Grups d'Usuaris
Registrar-se
Perfil
Inicia una sessi� per veure els teus missatges privats
Iniciar Sessi�
