ENTRENAMENTS GRUP - TERRASSA

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4827

Unir amb el fet de cï¿½rrer, com fem cada dissabte dues grans ciutats, Terrassa i Sabadell i com si res, a ritme d'amistat, quï¿½ ens permet anar parlant i gaudint del cï¿½rrer, amb el reportatge al qual ens tenen acostumats a mitja setmana, per rememorar el temps viscut que no es repetirï¿½, perï¿½ que ens permetrï¿½ recordar aquell moment. Cada dissabte ï¿½s irrepetible i saber que cada dia pots tenir la sort de compartir un bocï¿½ de la teva vida amb un desconegut, que qui sap pot ser el teu millor amic al futur, com mï¿½s d'una vegada hem pogut veure a Can Mossenaire.

Avui ens ballava pel cap que la Marta, que no ï¿½s persona que li agradi fer soroll, ens fes el regal de donar-se a conï¿½ixer a tots, just avui i de forma sorprenent li heu dedicat l'aniversari feliï¿½, ja que era el dia que el calendari ens indica que feia anys i li agraï¿½m encara mï¿½s i veureu que ï¿½s una noia plena de vitalitat i bons sentiments. I a mï¿½s amb en Ricard i en Jerï¿½me fan quï¿½ tot valgui la pena. Felicitats famï¿½lia.

Amb el fons incomparable de la nostra Masia de Mossï¿½n Homs i avanï¿½ant amb la Isabel i la Sandra, encetem la jornada atlï¿½tica

Passem sovint per aquï¿½ i un per l'altre l'entrenament es por assumir per gairebï¿½ tothom

La Maite de taronja al costat de la Montse, que s'estrenava com a Mossenaira, i el marit de la Imma quï¿½ cada vegada estï¿½ mï¿½s fort

Ens agrada destacar els primers llocs de quan fem el progressiu i en aquest primer, tots aquests amics han fet amb molta rapidesa i ara esperen a la resta de mossenaires que arribin: Pedro, Gemma, Carlos, Jose Manuel i Cisco

El que mï¿½s ens agrada ï¿½s de verd, en Carmelo que tota l'estona fa i desfï¿½ el recorregut, mentre arriben la Sandra i la Mariona, un xic borroses; la fotografia estï¿½ clar

I aquest segon progressiu, ara en baixada amb en David al capdavant

Mossenaires nous, que anirem coneixent.

L'Emilio Expï¿½sito i el seu nebot, que per segona setmana repeteix

I darrere, en Cisco i en Totu de Vilassar

En "Totu", que diu que almenys te vint psedï¿½nims i que depenent de l'ambient l'anomene d'una manera o d'una altre, realment es diu Jordi Sust i el que ens meravella que vingui de tan lluny per cï¿½rrer amb nosaltres. Ens explicava que possiblement professionalment pot venir a espategar prop de casa nostra, i li desitgem el millor en tot.

la Isabel seguida per la Maite

la Maite, avui ens porta una nova mossenaire, la Montse: grï¿½cies !

L'Edu seguit per la Imma

I la Sandra, que fa un parell de setmanes ens va regalar la crï¿½nica per ser Mossenaire d'honor

En Joan Molina, que avui va d'incï¿½gnit: sempre ens duu la gorra vermella i la indumentï¿½ria mossenaire, i avui segurament l'ha deixat reposar.

Diego i Carles, dos luxes per nosaltres.

En Quim,tancant el grup

La foto de famï¿½lia on hi som tots, a terres sabadellenques i on destaquem els nous mossenaires i es canta el cumpleanys feliï¿½ a la Marta.

tots migrant on trepitgem, per no ensopegar, desfem la foto. Primer terme en Joan Molina i la Imma

Per si hi ha cap dubte, passem per Ripoll, capital de la comarca del Ripollï¿½s

En massa travessem carrers i viles

Amb en Casi i en Quim pugem on s'hagi de pujar

I al capdavant la Marta, seguida per l'ï¿½scar

Lluis Garcia, que fa almenys sis anys quï¿½ no falla gaire, passi el que passi. Al seu costat en Carlos i la Isabel i darrere en Joan Forte i l'Albert Galan

El marit de l'Imma, cada dia va mï¿½s fort, i sembla passar-ho bï¿½

La Isabel, tota maca, dedicant-nos un somriure i ara cada setmana al nostre costat

l'ï¿½scar, mentre fent un bon estirament

I l'ï¿½scar i l'oportunitat de fer-se amics dels protagonistes d'avui. En Ricard i la Marta

Ricard Moliner, Pep Moliner i la Marta Campos: units per l'esport i per molts anys

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4827

Sabent del cert que la Marta no li agrada que parlin massa d'ella i des del primer dia quï¿½ ho sabem, no volï¿½em perdre l'oportunitat aprofitant que era un dia molt especial per ella i ï¿½s que l'aniversari sempre et fa recordar quï¿½ un dia vï¿½rem aparï¿½ixer a aquest mï¿½n i que cada any que fem les persones que ens estimen ens desitgem el millor i ella s'ho mereix.
En Ricard i la Marta lluiten de valent per un negoci que els permeti crï¿½ixer amb amor i veure al seu fill crï¿½ixer amb uns pares feliï¿½os, encara que els temps siguin difï¿½cils. Pels que no ho conegeu sï¿½n els propietaris de Runparadis i tambï¿½ amb el seu banner, junt amb altres, ens ajuden a fer possible quï¿½ aquest blog funcioni.
Us desitgem quï¿½ tot us vagi el millor possible i una mica mï¿½s i no perdre-us mai la pista. Grï¿½cies!!

Ja sï¿½ que ï¿½s tard, allï¿½ fora mï¿½s enllï¿½ de la finestra hi ha una altra vida que poguï¿½ comenï¿½a. Aquï¿½, prop de les 11de la nit estem a la recta final del dia, recuperarem hores de somni i si deu vol, demï¿½ tornarem a formar part d una nova cursa, sota l arc de sortida, ens sorprendrï¿½ l alarma del mï¿½bil i en pocs minuts serem llestos per emprendre la quilometrada del dia, tant es val si plou, neva o surt el sol, mirarem mï¿½s enllï¿½ i ens concentrarem en allï¿½ que toca:subsistir amb la millor de les somrigudes mai pintades.
Mai m he imaginat fent cap crï¿½nica de res i avui em trobo a les acaballes del dia, prop de la meta i camï¿½ dels desitjats bon somnis, descrivint qui sï¿½c i com he arribat fins aquï¿½.
ï¿½s veritat, ja ï¿½s la nit i un altre silenci embolcalla l ambient. No tï¿½ res a veure amb el que sï¿½c ni d on ve la meva aventura del cï¿½rrer.
Va ser un estiu profundament calorï¿½s i molt mï¿½s sota el sol de Valverde de Llerena (Badajoz), un dels primers estius que vï¿½rem dedicar a estudiar LA repressiï¿½ franquista al poble. S'havia de matinar i treballï¿½vem de valent, prop de les 14 era impossible treure el cap de la porta si no fos per anar de tapa en tapa. Vaig aprendre a cï¿½rrer en un lloc privilegiat, quan el sol queia i la ment creuava dades, el circuit era unaantiga via fï¿½rrea cap a L'Estanque, i puc assegurar que de les poques zones properes amb prop mes de 10metres quadrats d aigua retinguda allï¿½ com per art de mï¿½gia.
Soc geï¿½loga de vocaciï¿½,i tï¿½cnic veterinari tambï¿½ per vocaciï¿½.No sï¿½ fer res sense passiï¿½, aixï¿½ que podeu imaginar que quan corro ho faig per passiï¿½; amor per veure la vida a una altra velocitat que la merament imposada.
De la campinya extremenya vaig passar al Parc Sud de Barbera, El Ripoll de Sabadell i vaig acabar sota la batuta del mr. Pep Molins a la JAS on vaig assolir el que es podria dir alguna cosa similar com destacar. Amb aquesta gran famï¿½lia vaig passar grans moments que encara recordo sobretot en veure a Antentes de nou. Vaig passar per la ruta, la pista, el cros...fins que un dia una lesiï¿½ en va privar de cï¿½rrer...no contenta vaig tirar-me per la bici, vaig embogir amb la carretera i vaig treure adrenalina fent ciclocros. Quan vaig arribar a Terrassa prop de mesos de paron en cï¿½rrer em va semblar una ciutat tobogan, puja baixa baixa puja...i en nï¿½ixer el meu estimadï¿½ssim Jerï¿½me vaig perdre un nord conegut per aventurar-me a altres no tan coneguts.
I havia escoltat parlar dels mossenaires, perï¿½ no va ser fins aquest any que Laura i Nacho em van portar fins aquï¿½.
I sï¿½c aquï¿½, geï¿½loga per vocaciï¿½ que treballa venen allï¿½ que va lligat amb el cï¿½rrer. D'aquï¿½ pocs dies farem el 1er aniversari a. RUnparadis, un projecte ple d allï¿½ que som i fem.
I Pep, em matarï¿½s per la crï¿½nica tan llarga, aixï¿½ que talla per on vulguis.
Grï¿½cies a tots vosaltres per compartir les primeres hores dels dissabtes, no sï¿½ com us dieu tots perï¿½ sï¿½ quan falteu, perquï¿½ desitjo veure el riu de gent corrent, fent a la nostra passiï¿½ un lloc.
Que sigueu feliï¿½os TOTS i SEMPRE