ENTRENAMENTS GRUP - TERRASSA

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4829

Mal vent pels Vallesans ... i pels Mossenaires.

Dissabte marcat pel vent de dimarts.

Quan rebï¿½em imatges dels entorns dels nostres llocs tan estimats, arrasats
pel vent huracanat. Arbres centenaris, boscos sencers, camins i corriols
quedaven del tot esborrats. Un ban de l'Ajuntament de Terrassa
desaconsellant cï¿½rrer pels nostres camins. Saber que inclï¿½s una cursa de la
ciutat a la qual molts de nosaltres hi estï¿½vem apuntats per tenir amics dins
l'organitzaciï¿½ i per ser a la nostra ciutat, la cursa de muntanya, i quedava
anulï¿½lada i no es faria, i ens feia pensar que podria haver perill per les
amistats a la trobada "Mossenaire". Correus d'alertes feien amoï¿½nar, i el
divendres vaig decidir anar a donar una ullada i vaig veure que realment
era trist. Recular forï¿½a vegades i al final trobar una de les poques
alternatives que consistia a baixar fins a l'intercanviador de Torrebonica,
l'estaciï¿½ de Rodalies quï¿½ no funciona. Vaig trobar-me un amic voluntari de
l'ADF, en Toni Granados, quï¿½ anava amb la serra motora obrint pas i si:
tenï¿½em proposta per dissabte i sense perill per a tots vosaltres.

Serveixi avui per dir que ha estat molt trist i ens sentim tocats pel que ha
passat per causa del vent, el que ha passat ja ï¿½s cosa quï¿½ s'hi ha
d'acceptar: el mateix Antentes m'explicava que ell personalment va lluitar
per preservar el bosc de Can Deu com el coneixem, i que ara sabem que al
voltant d'un quaranta-cinc mil arbres hauran d'ï¿½sser retirats i el paisatge
canviarï¿½ notablement. El mï¿½s trist, encara, ï¿½s saber que conciutadans
nostres i per llocs quï¿½ estem molt acostumats a passar, van perdre la vida;
concretament a la carreta de Castellar a l'alï¿½ada del Monument a la Dona
Treballadora. Vol dir que estem per tot plegat, de dol. Del dol autï¿½ntic.

El paisatge serï¿½ diferent i segurament s'anirï¿½ recuperant. Les vides ja
estant escapï¿½ades i des d'aquï¿½ el nostre condol a les famï¿½lies.

Bï¿½, tornant a l'entrenament; mentre arribï¿½vem a la masia de Torre Mossï¿½n
Homs, el nostre camp base, veiem un cel vermellï¿½s i les siluetes que ens
sorprenien i les volem reflectir amb la primera imatge del nostre resum de
l'entrenament d'aquest dissabte, que no oblidarem fï¿½cilment.

quin moment, just quan el sol vol sortir i es troba aquest cel el qual
ilï¿½lumina d'una manera especial, diria que ï¿½nica. Un lloc on neixen amistats,
projectes i la gent carrega les piles per continuar vivint els uns fent-nos
costat amb gent quï¿½ apreciem i ens hi trobem bï¿½

Clar exemple en Javier Colado, que fa unes setmanes va passar per
quirï¿½fan i ens troba a faltar i bï¿½ a veure a la seva colla, "tots vosaltres"

Quin moment quan sabem qui serï¿½ el nostre "Mossenaire d'honor".
En Toni Peï¿½alver. Grï¿½cies!!

Ester

I la gran notï¿½cia: en Juan Manuel per fi s'atreveix a cï¿½rrer al nostre costat i
sabent quï¿½ li costarï¿½. Perï¿½ a hores d'ara sabem quï¿½ se'n va sortir prou bï¿½,
encara que te que anar vigilant de no fer un gra massa.

Llobet, Leiva i, no recordem el nom de moment. Encara que ja sï¿½n almenys
dues vegades: vol dir que t'estï¿½ agradant.

Laura De Benito

I comenï¿½a el nostre camï¿½, envoltats d'arbres caiguts i per fer llenya.

Ja nomï¿½s comenï¿½ar, tindrem de fer un giravolt pels arbres caiguts

Ostres, mossenaires escapï¿½ades. Ei, nomï¿½s la foto

Continuem escapï¿½ant, ara els dos cunyats: Sebas i Miguel

Inma, per on el Toni Granados el dia abans va serrar aquest arbre i encara
degota la reï¿½na,

i el nostre "MOssenaire d'honor", en Toni el dia de la seva proclamaciï¿½

moment familiar dels mossenaires, tots fent histï¿½ria

I avui, nomï¿½s un mossenaire nou, al que tots rebem cordialment i ens en
fem resï¿½. Grï¿½cies per venir a tots.

I quan descobrim qui serï¿½ el nostre "Mossenaire d'honor" en Toni

Tambï¿½ destacï¿½vem, que desprï¿½s de molt de temps en Juan Manuel Muï¿½oz
venia a entrenar amb tots nosaltres.

En Francisco Javier, feia el primer progressiu amb totes les seves forces i a
la primera posiciï¿½

En Toni, tambï¿½ al capdavant

estrenant recorregut de circumstï¿½ncies cap a el vessant sud i per primera
vegada passem per la porta de El Vallï¿½s Golf

Isabel i Laura

Imma i Cinta

Reagrupaments a la Mancomunitat, amb en Nacho i en Manuel

Gemma i David, dues setmanes seguides ! i venen sovint. Tambï¿½ els veiem
entrenar pel parc de Vallparadis de vegades.

En Toni

Pedro,

I els reagrupaments i despreï¿½s del progressiu, amunt i avall, com en Toni

Jose Miguel i Toni

L'Eva Cantero, ens diu que sï¿½n familiars de la Maria Josï¿½ Merino

I han volgut deixar un bon record d'un dia com el d'avui amb aquesta bona gent

Mï¿½s arbres majestuosos, fets llenya

el cadell Yuma, Nacho i Runi. Fantï¿½stic!!

En Xavi Miquel i la Rosa, venen molts dissabtes: caminen i si poden desprï¿½s
van a esmorzar amb els amics. Una trobada rodona. Nosaltres ens
n'alegrem que veure'ls i tambï¿½ desitjar de tot cor que tot els vagi bï¿½.

Eva, Sherlock, Laura, Runi i al fons: en Nacho. Fantï¿½stic!!

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4829

Sabia que feia molts anys quï¿½ tenia la sort de compartir aquestes
estones els dissabtes amb en Toni, i avui ens fa els honors de donar-se a
conï¿½ixer a tots vosaltres. Sempre ens emociona saber que darrere hi ha
histï¿½ries que fan pensar i amb en Toni Peï¿½alver, ara sabem quï¿½ realment
ens ilï¿½lusiona tenir-lo sempre fent gran el projecte. Quan abans per horaris
no li anava bï¿½ venir, el veiem tot solet lluint la samarreta mossenaire, i ens
sentim feliï¿½os de saber quï¿½ el tornem a tenir prop, Grï¿½cies i per molts anys
i, sobretot, que tot et vagi molt bï¿½.

Hola soy Toni y esta semana he tenido el placer de ser
mossenaire de honor (grï¿½cies Pep, me hacï¿½a mucha ilusiï¿½n)

Tengo 40 aï¿½os y soy padre de dos hijas preciosas que son mi vida, Carla de
9 aï¿½os y Coral de 3.

Trabajo en ferreterï¿½a Pricon desde hace 11 aï¿½os, nos dedicamos a la venta
y alquiler de maquinaria

Contar que desde pequeï¿½o he estado siempre vinculado al deporte, jugando
a fï¿½tbol en el San Lorenzo y mas tarde En el Sant Cristï¿½bal. Una vez
dejado el fï¿½tbol me aficionï¿½ a salir a correr, primero esporï¿½dicamente y
ahora salgo a correr unas 4 veces por semana. Salgo a correr por muchas
cosas, entre ellas porque me relaja mucho, desconecto del dï¿½a a dï¿½a,
disfruto del paisaje y me carga las pilas.

Conocï¿½ a los mossenaires gracias a un amigo en comï¿½n que me lo comentï¿½
hace ya seis aï¿½os y siempre que puedo voy todos los sï¿½bados. Nunca he
echo una carrera y la verdad que tengo la ilusiï¿½n algï¿½n dï¿½a de hacer una
Mitja.

Para acabar me gustarï¿½a agradecer al Pep todo lo que hace por el deporte y
me alegro de haber conocido una persona tan excelente como es ï¿½l.

Saludos a todos.