ENTRENAMENTS GRUP - TERRASSA

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4821

Anar a Sabadell a veure el bosc de Can Deu, des de dins, era una assignatura
pendent i que fins avui no havia estat possible. No oblidem que tot va
quedar tan impracticable, que resultava totalment irrealitzable fer un circuit
com el d'avui.

Hem sentit una gran tristor: molts anys d'haver gaudit dels seus corriols;
els seus circuits marcats. Els llocs frescos i ombrï¿½vols. Moltes hores
d'entrenaments per aquest bosc que era tan bonic. Les giragonses
divertides, i sempre protegits per grans arbres, que a hores d'ara ja sï¿½n
histï¿½ria. Sempre ens quedaran records i fotografies i, amb la nostra vida,
creiem que ens costarï¿½ tornar a gaudir de racons com aquells, encara que
estem segurs que s'hi podrï¿½ tornar anar-hi de lleure i en el nostre record,
sempre recordarem. Desitgem que torni a ser lloc on tothom pugui tornar a
fer el fï¿½iem: gaudir molt de la natura.

El fet de no haver-hi ombra, i ser una de les setmanes mï¿½s cï¿½lides que es
recorda, hem vist a mï¿½s d'una i mï¿½s d'un patir un xic.

Parlant una mica dels que hem vingut avuï¿½ a entrenar en grup. Doncs bï¿½:
en una setmana on normalment sempre ve menys amistats, donat que a
Terrassa hi havia festa grossa: hi ha "festa major" i de sempre, des de fa
trenta-sis anys, que els dissabtes a la tarda molts mossenaires i prenen part
de la cursa que s'hi organitza, i de ben segur que molts han fet bï¿½ en
conservar la forï¿½a per gaudir dels carrers i les gents de la nostra ciutat. Des
d'aquï¿½ esperem que us hagi anat bï¿½ i que ens ho expliqueu.

Grï¿½cies a tothom pel seguiment i us esperem; quan?, qui hi endevina? Fins
aviat

Si; en Marc quan li vam demanar, va dir:"a mi em tens com a comodï¿½ si no
teniu a ningï¿½". Doncs un luxe de comodï¿½ com en Marc, no es pot
desaprofitar. Quin luxe de "Mossenaire d'honor".

I a partir d'ara, queda nominat i aviat proclamat "Mossenaire d'honor".
Grï¿½cies per fer gran el projecte.

I en aquest marc incomparable de la masia de Torre Mossï¿½n Homs i al
costat de l'Emilio, a punt de comenï¿½ar un nou "Entrenament en Grup", i ja
en van uns quants

En Pau, segueix fidel a la trobada, i enmig de grans entrenaments, sempre
ve a fer un bon entrenament al costat d'amistats con en Joan Carles i l'Anna
Cos

I l'ï¿½ngel ja fa setmanes que no falla i sembla que a mï¿½s gaudeix de la
vostra manera d'entrenar.

Dos grans atletes i parella: la Lorena i en Cristian.

I en Pepe, seguit per la Cristina, Anna i en Pau

Josep Maria i en Joan Carles, tambï¿½ engeguen la marxa

I sortida del dia que dediquem a en Marc. Tot un honor

Toni i Carmelo, Javi i Miguel, Cesar. Estem sortint

Amb l'Anna riallera, en Marc tambï¿½ se'l veu riure

I avui tenim una nova mossenaire: la Gemma. Benvinguda!!! prop. la Cris
de sbd i en Pepe

la Mari, seguit per en Joan a la dreta i l'Alberto a l'esquerra

l'ï¿½ngel a l'enquerra i en Juan Miguel a la dreta.

Camins polsosos per diferents motius: la falta de pluges i que pels camins
ara sovintegen els camions que fan treballs d'arranjaments dels camins,
desprï¿½s de la ventada i l'arbres caiguts que veureu com els van retirant

I tapant-se el nas, l'Inma, de la pols que aixequen els mossenaires, al
costat de la Carme, seguit per en Joseï¿½ a la dreta, mmmm: no recordem.

I ja fa un parell de setmanes que a la mateixa hora, l'Emilio i la Julia surten
a caminar.

I a l'encreuament, arriba la cua, ben acompanyada

Bonica postal, cam la Carme, a la que segueixen, l'Inma, Sebas i de blau i
en Jose.

I la cua ara sï¿½n: en Marc i l'Anna

La Conxita, avui li feia mal el bessï¿½ i ha preferit retornar al camp base.
Esperem recuperis aviat.. Arriba en Miguel i en Javier

Caracterï¿½stica del grup: aprofitar per tenir bones xerrades i que per les
cares que fan semblen ser profundes.

I en el progressiu que hem fet a tota pastilla, aquï¿½ els capdavanters:
l'Emilio, Cï¿½sar, que ha acabat primer i el Mossenaire d'honor, que tambï¿½ ha
anat a tope: en Marc Armengol

I tambï¿½ l'han fet la Lorena i en Cristian, i sembla que s'estan recuperant

Mentre en Juan Miguel s'espera, i arriba l'ï¿½ngel, anem veient com
s'amuntega la llenya

l'Enrique, un clï¿½ssic de la colla i quï¿½ quan no pot venir, no ens perd la pista
i prop d'ell la Sanddra i en Pepe

Balme, mossenaire que no recordem, i Emilio

Fent una miqueta de camins divertit amb en Marc, en Miquel, Emilio, Toni

La Mari, tambï¿½ vigila de no ensopegar, seguida per en Carmelo i en Toni

Paissatge del moment, sec i calorï¿½s. Estem a la setmana en tempratures
rï¿½cords, i avui tambï¿½ hem patit un xic,

Feia molt de temps que no ens encaminï¿½vem cap a Sabadell, donat que el
bosc de Can Deu no estava per cï¿½rrer, i ara tampoc sabï¿½em que ens
trobarï¿½em

I travessem un pont per sota i a la sortida, ja estarem a Sabadell

Perï¿½ abans, amb la Lorena i en Cristian farem un bona pujada

En Pau sempre promociona la seva ciutat allï¿½ on va i el senyal: el senyales
amb ell: es deu dir Sabadell de cognom? Quantes fletxes conteu?

I mentre travessem per llocs on hi havï¿½en passat un munt de vegades,
gairebï¿½ ni els reconeixem. Es deia, mentre corrï¿½em, que hi ha gent que no
havia mai vist Castellar des de casa, i la manca d'arbres ara ho fa possible.
Tambï¿½ que ara moltes cases tenen mï¿½s llum.

I en aquest punt, toca reagrupar-se amb el nostre protagonista principal, en
Marc amb l'Anna

I quan diem; "ningï¿½ va a fer de mossenaire a fer costat a qui va mï¿½s
endarrerit". Doncs si: el mestre Pau, aixeca les ales i vola cap a buscar a
mossenaires

I ja tenim aquï¿½ la Mari, en Pau i en Miguel

Qui ha vist i qui veu el bosc, que tant ens enamorava. No es reconeix els
llocs per on passem.

Segur que des d'aquest punt no es veia la Mola: i ara sï¿½.

Miquel, Cristina i Juan Miguel, passant per aquest desolat lloc.

Grans amistats les que es fan aquï¿½ tots els dissabtes: Jose, Sebas, Pepe

Al costat de l'Anna Cos, tenim a la nova mossenaire d'avui: la Gemma

I aplaudim i coneixem al nostre flamant "Mossenaire d'honor", en Marc
Armengol

La foto de famï¿½lia, sota de les moreres i en un dia de molta calor, i que hem
patit i suat la cansalada, encara que a Sant Juliï¿½ d'Altura, sempre hi ha
l'oportunitat de fer un bon traguet d'aigua.

I en Carmelo, de vermell: avui tambï¿½ ens deleita amb un acudit.

L'Anna, la Cristina, Gemma i en Pau

Al costat del mossenaire d'honor: Pep, Anna, Marc, Inma, Emilio

ï¿½ i en Cristian

Parella d'enamorats i grans atletes: Cristian i Lorena. Fa una setmana en
Cristian va fer una maratï¿½ de muntanya.

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4821

Com passa de vegades, ens venen nous amics. Hi ha qui es consolida i ve
cada setmana, com ï¿½s el cas d'en Marc. Sabem que ï¿½s molt bona persona i
a mï¿½s ens fa ilï¿½lusiï¿½ que, com alhora feu moltes i molts, ara fan gran el
projecte amb la seva vï¿½lua com a persona. Molt contents i et desitgem tota
mena de sort, amb tot el que facis i que puguem compartir amb tu molts
moments com els d'avui. Moltes, moltes grï¿½cies-

SER MOSSENAIRE ENGANXA

Hola, sï¿½c el Marc, tinc 44 anys, i fa aproximadament un any em vaig
assabentar que hi havia un grup de runners que cada dissabte a les 8h del
matï¿½ sortien a cï¿½rrer 10km pels boscos que hi ha entre Terrassa i Sabadell.

Dit i fet, ens vï¿½rem presentar sense conï¿½ixer a ningï¿½ i de seguida seï¿½ns va
acostar el Pep, lï¿½alma mater del grup, que ens va acollir amablement i ens
va explicar els orï¿½gens dï¿½una histï¿½ria, la dels Mossenï¿½ires, que fa mï¿½s de 20
anys que cï¿½rrer sense parar. Vaig comenï¿½ar amb el meu cosï¿½ Miquel, amb el
que sortia a cï¿½rrer normalment, desprï¿½s es va afegir lï¿½Oriol, que coneixia el
Miguel; un bon dia vaig trobar-me el Jordi que em va presentar lï¿½Emilio,
company de feina de la meva dona; a vegades, quan no estï¿½ de viatge, ve
la Ida; i si surto corrent des de casa, torno amb lï¿½Antonio; la que no falla
mai ï¿½s lï¿½Anna, una histï¿½rica; a vegades coincideixo amb lï¿½Enrique o el Marc
o amb en David de Sabadell, el Carmelo que sempre tï¿½ algun acudit a punt,
o la Laura, o la Nï¿½ria, el Joan Carles, el Cï¿½sar, el Fran, el Juan Miquel, el
Carlos, lï¿½Eva, el Javier, el Francis, el Rafa, el Manolo, la Conxita, el Juanjo,
la Isa, i podria continuar perï¿½ no acabarï¿½em mai ja que podem arribar a ser
mï¿½s de 60 persones cada dissabte i sempre hi ha alguna cara nova que va
engrandint el grup fins al punt que els Mossenaires sï¿½han convertit en un
fenomen que sobrepassa lï¿½ï¿½mbit de la ciutat de Terrassa. Per acabar, sortir
a cï¿½rrer amb els Mossenï¿½ires implica, a banda de fer una activitat fï¿½sica en
un entorn saludable, conï¿½ixer gent molt diversa i passar-ho francament bï¿½.

En resum, ser Mossenaire enganxa i us animo a que ho proveu!