ENTRENAMENTS GRUP - TERRASSA

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4839

Anna Cos Morera "Mossenaire Major"

Un dia del segle passat va venir, i com fem tothom, a veure quï¿½ tal
s'entrena en grup des de la Masia de Torre Mossï¿½n Homs i, uns quedem
enganxats dies, altres mesos, alguns anys i l'Anna Cos: sempre. Vagis per
on vagis, saps que es parla bï¿½ d'ella. Amb tants anys, han passat un munt
de bones anï¿½cdotes i des d'aquests entrenaments han sorgit amistats:
amistats profundes.

Aquï¿½ va conï¿½ixer a la seva gran amiga i que ha deixat en ella un gran forat: la
Teresa Farriol i durant un parell d'anys volia
fer coincidir el dia d'avui amb alguna data per fer-ho coincidir en memï¿½ria
d'ella i sabem que no hi ha dia que deixi de pensar-hi. Segur. Va per ella
tambï¿½ dedicar-li aquest pensament.

Hem vist a l'Anna Cos, competint a gran nivell, fent podis a maratons
importants com a Sevilla

ï¿½lbum fotos Sevilla 2008

A Terrassa, ï¿½s tot un referent i el que escriu pensa que qualsevol
homenatge que se't faci sempre serï¿½ ben merescut i desitgem que se't
reconegui en el temps que ets un referent important per moltes persones:
noies i nois.

Ara tambï¿½ els dimarts condueix, aconsella i entrena a un grupet nombrï¿½s
impressionant de noies i que se l'estimen i moltï¿½ssim

La veiem fer de "llebre" moltes vegades a les mitges maratons importants i
fent d'atleta acompanyant "guia" a un amic invident

Jaume Bajo, Manolo Bonastre i Anna Cos

I quantes vegades fas de llebre, amb la banderola de l'equip que
representes, corredors.cat!!

I quan vas protagonitzar, un dels reportatges mï¿½s emotius amb amics del
nostre entorn, com els mossenaires Jaume Leiva, Josep Dalmau, Xavi
Bonastre, jo mateix i amb el Corredor Popular (primera part) Corredor Popular (segona part) ,
i que des d'aquell dia tambï¿½ vam fer-nos amic nostre a en Victor Martï¿½n.
Un magnï¿½fic atleta, amic i mossenaire

I t'hem vist plorar; com quan et vas lesionar i sorties a cï¿½rrer a la teva
ciutat, Terrassa, i t'havies de retirar plena d'impotï¿½ncia. Tambï¿½ recordem
un dia com aquest

Perï¿½ sempre demostres que t'importa tothom i que fas el bï¿½ sense mirar ni
importar-te quï¿½ aquell dia deixarï¿½s de pujar a aquest podi, que ï¿½s tan teu.
Quin gran cor. Bï¿½, ens estarï¿½em molta estona explicant detalls de la teva
vida esportiva que coneixem i segur, que en tens mï¿½s i d'importants i que
els tens per tu, i no ens cansarï¿½em d'agrair-te que siguis com ets: una
grandï¿½ssima persona. Grï¿½cies Anna per tot.

I ara ens centrem a l'entrenament, homenatge a la nostra Anna Cos.

Per estar amb un referent com l'Anna, en Vicente, desprï¿½s de temps que no
venia a cï¿½rrer, encara si que ens venia a veure, avui ha fet tot el recorregut
i l'hem vist molt bï¿½

I, un si rotund a ser avui la nostra flamant "Mossenaire d'honor". Grï¿½cies
Anna de part de tothom

I ara, la nominaciï¿½ i aviat la proclamaciï¿½,

l'Anna Cos, estï¿½ per tot i per tothom

Tot i que en Ferran ara tï¿½ mï¿½s complicat poder cï¿½rrer, i la Tensi, la seva
muller i una molt bona mossenaire; no han volgut, junt amb en Vicente,
perdre un dia com el d'avui: ï¿½nic i irrepetible

En Marc no sabem si estï¿½ cridant efussivament a l'Oriol, o senzillament un
bon badall. Mï¿½s aviat la segona opciï¿½

Pepe, al davant i Juan Manuel, darrere.

Antonio, Vï¿½ctor i Joan; mï¿½s luxes de la trobada

comenï¿½ava a plovisquejar, perï¿½, ens hem escapat de mullar-nos i poder
tenir a la Tensi i en Ferran que no sabï¿½em si vindrien a fer el recorregut,
fem la foto al camp base, davant l'ermita de Sant Josep i un dia que ens fa
molta ilï¿½lusiï¿½ i dels mï¿½s importants: Anna Cos compleix anys i a mï¿½s i al
mateix dia ï¿½s proclamada mossenaire d'honor

Ben envoltada, l'Anna com fa molts anys

Aplaudida, com es mereix

I ara, a mï¿½s en revela la seva edat: molt jove i molt activa i amb moltes
coses fetes i moltes a fer.

I aviat comenï¿½arï¿½ el nostre entrenament

La Pili al capdavant, amb l'Eva, la seva segona setmana com a mossenaire,
seguit de vermell pel mossenaire nou i en Cesar. De blau cel, en Hassan,
que al final veurem quins exercicis fa cada setmana.

Toni, seguit per en Juan Jose, que portava mï¿½sica d'acompanyament

Toni Peï¿½alver, mossenaire de fa molts anys

I en Ferran, molt bon amic de l'Anna, ha vingut a celebrar el seu aniversari

Jordi al capdavant

Emilio s'ha despertat a les 07:55 i encara ha estat a temps d'arribar i ha
provat aquest circuï¿½t i per sort ens ha trobat. Bona intuiciï¿½

La nostra gran protagonista des de fa molts anys, sense parar: l'Anna

I ens dirigim, donat que avui en estar nï¿½vol, era una bona ocasiï¿½ per veure
com ha quedat Can Deu

Ens reagrupem, amb l'Albert, Pili i Anna

Cï¿½sar i Hassan, dirigint-se al abans dit: bosc de Can Deu i ara...

Molta llenya, amb en Jordi en primer terme i amb gorra vermella en Cano

Costa reconï¿½ixer aquest indret, que ara ha quedat com una esplanada.

En Marc, amb samarreta de la vilaolimpica10k.com, i ensenyant melic, en
Javi i en Joan a l'espera.

Hem explicat un xic la histï¿½ria de l'ermita on ara estem aturats, que a
l'any 1973 va ser traslladada des del l'embassament de Sau, cap aquï¿½:
pedra a pedra. Albert, Diego i Jordi i d'esquitllada: Marc

Carlos, Hassan, Vï¿½ctor i Joan

Abans l'ermita era enmig dels arbres i ara: com si fos un altre lloc

Juan Miguel

Hassan, Emilio, Miguel, Marc

Segurament la recordeu entre hombres. Ara, en un dï¿½a nï¿½bil, queda
descoberta l'Ermita de Sant Vicenï¿½ de Verders. Al seu pas, al davant: Oriol,
David, Marc, Ferran, Antonio, Carlos

Pepe, Anna, Pili, Eva, Albert

La setmana passada s'estrenava, de la mï¿½ de l'Anna Cos i en posat molt
seriï¿½s. Avui la vï¿½iem mï¿½s riallera: l'Eva

Dons el quï¿½ dï¿½iem: en Hassan fa flexions i forï¿½a estona. Estï¿½ molt fort!

Al costat d'amics mossenaires, un dia histï¿½ric, quan una de les persones
que mï¿½s creu i ha cregut en el projecte des de fa molts anys i que dï¿½na tant
i tant de prestigi a la trobada: l'Anna Cos.
Vicente, Albert, Jordi, Ferran, Pep, Anna, Pili i Tensi
Eva i Ramon

I una colla d'amics, moltes vegades acaben els entrenaments d'aquesta
manera. Perï¿½ avui era un dia especial: l'aniversari de l'Anna Cos i veiem
tambï¿½ a en Xavi Miquel i la Rosa. I mossenaires, que no han vingut a
cï¿½rrer, com l'Eva, Isa, Isa, Trini, Guille.

Crec que tot i tenir espelmes, no sabem segur si tï¿½ la categoria de pastï¿½s
d'aniversari. Del verd i vermell i hi surten dues espelmes amb la teva edat. Quï¿½ original i segur que l'Anna no ho oblidarï¿½. Ara
esperem que el desig a l'hora de bufar es compleixi.

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4839

Hem dedicat avui l'entrenament a una grandï¿½ssima persona i amiga de tothom. Ha estat i ï¿½s molt important per nosaltres comptar sempre amb la teva presï¿½ncia i sabem que nomï¿½s que tens que amigues i amics. El teu carï¿½cter i el teu tarannï¿½ sempre ens fa sentir bï¿½. El teu aire, de vegades despistat, que sembla que quan passes un camï¿½ i ara que els hem fet cents de vegades al teu costat, sempre ï¿½s com si fossin nous, per quï¿½ encomanes aquesta estimaciï¿½ que demostres a tothom que t'envolta. Grï¿½cies Anna Cos i sempre et portarem i et portem al cor.

Mossenaire dissabte 25-7-2015

Avui si, avui en faig 57, i potser ja ï¿½s hora de compartir coses amb tots vosaltres, coses sobre el cï¿½rrer, que ï¿½s en definitiva el que anem compartint els dissabtes amb els mossenaires. Quants anys fa que vinc els dissabtes??? Doncs no ho recordï¿½, perï¿½ segur, com diu el Pep, que des del segle passat.

Us explicarï¿½, del que jo recordo, com em vaig introduï¿½r en aquest apassionat mï¿½n del cï¿½rrer.

Jo des de sempre he estat vinculada amb el mï¿½n excursionista. M'agrada la muntanya i practicava amb amics del Centre excursionista ski de muntanya i ski de fons. Vaig fer la primera cursa al maig del 1987, amb 28 anys, corrent la cursa del Corte Inglï¿½s. Amb una colla d'amics del Centre excursionista vam decidir de participar-hi. La meva sorpresa va ser quan al cap d'uns dies em truquen a casa per dir-me que havia quedat 2a classificada de la meva categoria i que em convidaven al repartiment de trofeigs....Ualllllaaaaa vaig al.lucinar.... ho havia passat super bï¿½ i a mï¿½s a mï¿½s em donarien un trofeu!!!! Em va fer molta ilu, era el meu primer trofeu!!! A partir d'aquï¿½ vaig anar combinant les curses amb la muntanya, l'esqui de fons..... fins que vaig tenir la primera filla, la Queralt. Amb ella no tenia temps per marxar a fer esqui, ni fer muntanya, perï¿½ si que treia temps per anar, ni que fos 30' a cï¿½rrer. Fins i tot embarassada sortia a cï¿½rrer una estoneta.

Aixï¿½ doncs a partir del 1987, anava participant en algunes curses de Festa Major, de barris, a ciutats properes, lï¿½emblemï¿½tica Jean Bouin, que vaig guanyar un parell dï¿½anys....., fins que a lï¿½octubre del 1989, vaig decidir fer una mitja maratï¿½, la de Seva. Uauuuuuu em va encantar, amb 1h 37ï¿½ la vaig acabar, i tambï¿½ vaig quedar entre les primeres.... ï¿½s clar que parlo de fa molts anys i de dones en corrï¿½em poquetes. A partir dï¿½aquï¿½ ja no vaig parar de participar a curses, mitges maratons.........fins que el marï¿½ del 1990 vaig decidir provar de cï¿½rrer una maratï¿½. Vaig fer la maratï¿½ de Barcelona, que anava des de Matarï¿½ fins a lï¿½estadi olï¿½mpic de Montjuic. 3h 41ï¿½ va ser el meu temps, i recordo patir forï¿½a els ï¿½ltims kms un cop a Montjuic i pujant fins dalt lï¿½estadi........ aquell ï¿½murï¿½ em va acompanyar fins al final...i vaig pensar que aixï¿½ de cï¿½rrer maratons era molt dur i potser calia preparar-ho. No va ser fins el 1999 que vaig repetir una maratï¿½, i a partir dï¿½aquest any, ja en faig una o dues a lï¿½any. En porto 25, i intento cï¿½rrer maratons aprofitant viatjar. He fet Nova York, Berlin, Paris, Madrid, Sevilla........... Tambï¿½ amb tants anys, hi ha hagut altres reptes, com la UTMB de 100 km amb 11.000 de desnivell, que vaig acabar amb 20 hores; els 50kms en pista; la Challenge Costa Brava de 106 km; la Trailwalker, de Olot a Sant Feliu de Guixols, 100 kms que sï¿½han de cï¿½rrer amb equips de 4, i vam aconseguir el repte per sota de les 12h, quedant tercers equip absolut i 1er mixte. I aquï¿½ un record molt especial a la meva gran amiga Teresa, tambï¿½ mossenaire, que ara el mes de setembre farï¿½ 3 anys que va morir fent la cursa de Cavalls del Vent. Per ella i amb ella jo seguirï¿½ corrent!!!

Ja veieu que fa forï¿½a anys que em surto i gaudeixo corrent,....i aquesta activitat s'ha convertit en una mï¿½s de la meva vida diï¿½ria, amb tanta o mï¿½s importï¿½ncia que les altres. No puc dir que corri cada dia, ja que les meves obligacions laborals i familiars no sempre m'ho permeten, perï¿½ ï¿½s ben cert que des de fa molts anys aprofito qualsevol petit moment per calï¿½ar-me les sabatilles i sortir al carrer a disfrutar d'una estona, per a mi tan agradable com necessï¿½ria.......

Jo sempre dic que "ï¿½s quan corro que hi veig clar". Surto cansada de treballar, i mentre faig el camï¿½ cap a casa nomï¿½s penso en posar-me les sabatilles i sortir a cï¿½rrer....les primeres passes sï¿½n certament d'evasiï¿½. Els problemes i altres preocupacions de la vida diï¿½ria queden aparcats....A mida que el cos s'esforï¿½a, la ment es relaxa....i sï¿½c mï¿½s capaï¿½ de pensar, de programar activitats per fer amb els meus alumnes,..... penso en moltes coses, i sï¿½c mï¿½s capaï¿½ de treure conclusions i fins i tot corrent arribo a prendre decisions!!

Tambï¿½ us dirï¿½ que mai he seguit cap pla dï¿½entrenament ni he sigut gaire disciplinï¿½ria amb el tema, nomï¿½s i sempre gaudeixo corrent per sensacions. Ara ja tinc un garmin, que et diu kms, ritme......, perï¿½ nomï¿½s el faig servir quan haig dï¿½acompanyar a algï¿½, o fer de llebre portant un globo....Quan acabo, ï¿½borro datosï¿½, i mï¿½oblido!!

Mï¿½agrada sortir a cï¿½rrer sola, perï¿½ tambï¿½ gaudeixo molt amb les trobades fixes dels dissabtes mossenaires, on he conegut i fet grans amics. Tambï¿½ des de fa gairebï¿½ tres anys, quedem els dimarts a la tarda un grup majoritï¿½riament de dones, on compartim una estoneta corrent. La filosofia del grup ï¿½s gaudir corrent, per tant sempre sï¿½intenta fer la goma perquï¿½ ningï¿½ es trobi sol i tothom sï¿½hi senti bï¿½, al seu ritme. Dirï¿½em que ï¿½s com es fa amb els mossenaires, que tothom hi ï¿½s ben acollit, i no importen colors, clubs, ni nivells, sinï¿½ nomï¿½s compartir una estona fent aixï¿½ que ens agrada i gaudir corrent.

Bufffff quantes coses que em venen al cap i quants records i vivï¿½ncies que hi ha hagut amb tants anys..... Nomï¿½s agraï¿½r a cadascï¿½ de vosaltres, companys de sensacions, que compartim aquest esport, la vostra companyia, generositat i amistat. Dir-vos que mï¿½agradaria envellir corrent al vostre costat.

Avui dissabte 25 de juliol he fet 57 anys, i el Pep mï¿½ha fet aquest regal, mossenaire dï¿½honor. Grï¿½cies Pep.