Veure tema anterior :: Veure tema seg�ent |
Autor |
Missatge |
Pep Moliner

Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4845
|
Publicat: Dc Gen 13, 2016 8:07 pm Assumpte: 9 gener 2016 -Entrenament per MOSS�N HOMS- a les 08:00 |
|
|
Una hora, deu quil�metres i molta xerrera
Costa de creure, per� sempre ens sorpr�n quanta gent veniu a provar i quants veniu cada
setmana des de fa molt de temps. Avui hi havia tanta gent que feia vertigen i els cotxes
gaireb� no hi cabien a la recta principal. Impressionant!!
Al final d'aquesta cr�nica, llegireu a un dels puntals del projecte, que fa tant de temps
que comparteix amb nosaltres tants i tants moments. Em deia, mentre entren�vem en grup,
que ell te el bon costum de guardar cadascuna de les fotografies de grup que s'han anat
fent durant aquests darrers deu anys. �s m�s, la desenteranyinada i les primeres, de quan
va comen�ar a venir.
S'ha anat cap a Matadepera i en concret un dels circuits que ens duu fins a la font de la
Tartana. De fet al nostre pas per la pla�a de Sant Jordi, hem fet la fotografia de fam�lia
d'avui.
Primer agrair la bona predisposici� a anar seguint una manera de fer: anar replegats, per
la vorera i esperant-nos i respectant els senyals de circulaci�. Un grup tan majoritari �s
complicat de qu� tot vagi alhora, i segur que hi ha moments tensos amb cotxes, mobiliari
urb�, i segur qu� m�s coses.
Sabem que no sempre el circuit �s del grat de tothom, per�, ens agrada fer-ne de variats i
de vegades encertem m�s o menys. Hi hav�em veus dins que estaven encantats i havien
gaudit. Segur qu� alg� hagu�s anat cap a una altra banda: per� no patiu que tard o aviat
hi anirem. Gr�cies per la vostra paci�ncia i per fer el projecte "d'entrenaments en grup"
possible.
Amb en Jos� Carlos, tenim un dels "antics" i sempre us dic, que si despr�s de tants anys
el teniu al costat, �s perqu� hi t� molt a veure. Gr�cies: Jos� Carlos; sense tu no seria
possible.
I anb en Nacho, Cisco, Toni i David i la gossa Luna: un grup d'entrenament
anomenat "Egaramossenaires"
I el nucli dels nostres protagonistes principals: "El Mossenaire d'honor"
El "bandera", en Joan Molina, i en Miquel i el Pedro
I tindr� la tasca de ser el portador de la nostra bandera: en Joan Molina , que va
ser mossenaire d'honor fa just quatre anys
link , duia el mateix gorro!!. Fidel a l'equip
De la m� del David, tenim per primera vegada la Sonia Orriols. Sense saber-ne massa, prov� de familia de grans atletes sabadellencs i avui s'estrenava. Ja l'anirem coneixent, oi?
I els germans Molina seran els nostres abanderats durant tot l'entrenament
Grans i antics Mossenaires
El matrimoni Gemma i Cisco al capdavant, seguits per la Inma, Carme, Toni i Carlos
detectem molta gent nova cada setmana
I tancant el grup la Mosseanire Major, l'Anna Cos i la Mariona, i amics de corredors.cat,
que han fet vernir b� l'entrenament amb un posterior esmor�ar, dels que van participar en
la marat� a favir de l'ELA (Esclerosis lateral amiotr�fica)
Miguel i Anna, acabant de travessar la carretera de Matadepera,
a l'al�ada de la Sammy, aigua amb gas egarenca
Vicente, Javier i Tottu: Mossenaires i correcats
Eva, que estima molt als gossos i avui estrenava al Watson.
sherlock i watson: dos personatges de la ficci� molt reals, en aquest cas
El nucli dur dels Mossenaires: Carlos i Fran.
I els Molina, abanderat en Joan Molina . De prop l'Elisabet
d'esquerra a dreta, Antonio, Miquel i Juan Miguel
Tottu i Mariona
Nery i Cesar, anant amunt i avall a fer costat a la cua
Eva, amb en Sherlock i en Watson
I una vegada reagrupats: tornem a c�rrer.
El "Mossenaire d'honor" Jose Carlos Rogr�guez, engega i atura el crono.
En Josep Maria Antentas
� no va primer, va segon: primer en Runi
Cap a Matadepera
I arribats al reagrupament, "Quality moment", amb mossenaires retornant a buscar la cua
Vestit de correcat i quasi d'estiu, en piri, que s'estrenava. Davant Carme, Lourdes.
Senyalant amb el dit: Anna i Mariona
Els solidaris amb la cua
La Cua
El Mossenaire d'honor
Com que ja la pots estar borrant? jeje, si sempre quedes b�!!
En Joan Molina
Posant-nos a punt per la foto familiar. Nery, Laura
El cotxe dels "desalojos", ens desalojaran de la pla�a Sant Jordi?
El ciclista de la bici, duu una gopro
Desplegament de la nostra bandera
Sis persones s'estrenaven avui: gr�cies per provar-ho i us esperem aviat.
Tot a punt
I el nominat "Mosseanire d'honor", queda proclamat. Gr�cies Jos� Carlos!!
Una vegada ja hem fet el moment que sempre recordarem, reprenem la nostra marxa
Montilla
I amb en David, cap a la Masia La Tartana i la font
Carme i Lourdes
Omplim els carrers de Matadepera
Raquel i Isaac
wolves
, pinelli31 i Vicente
Tottu, sempre amunt i avall: el Mossenaire del Maresme (i ve expressament des d'all�)
Inma i Carme
Elisabet i Juan
Francisco
Es diu� alg� em d�na una pista?
Marc, Anna� cap a la cua
En Joan, esperant a la font de la Tartana
Veure en piri fa venir fred
I la cua arriba, amb en Juan i la Inma
Jose Carlos, Fran i Diego
Oscar i Sandra
Antonio: un fixe cada dissabte des de que va venir per primera vegada ara ja fa temps
Quim
Carme
Oriol
Tottus al costat Forn de Cal� del cam� de Girabau. Forns de Cal� de Sant Lloren� de Munt
Miguel i Chiqui, la Loli. Les samarretes que porten s�n d'impressi�
Miquel, Antonio, Oriol, N�ria, Marc, Joan Cano, Marc
David i la Luna al capdavant
Isaac, Diego i Jos� Carlos
Mossenaires nous, la noia i el noi (Badia) amb en Tottus
Oriol i Marc
Vicente, pinelli31, wolves
Joan Molina, al darrer reagrupament
Diego i Jos� Carlos
Josep Maria Antentas, David Llinares i Sonia Orriols
Reagrupaments, "quality moment"
Inma cap al camp base
Eva Gorina i N�ria Masegosa, luxes mossenaires
David, Sonia i Miguel
I ja som al camp base, amb en Jose, Rafa, Gemma i Raquel
Fent costat a la gent sense les quals tot aix� que vivim continuament, no seria possible:
Fran, Jos� Carlos, jo, Diego, Miquel
De nou aprofito per dir: que sou imprescindibles pel projecte i per aix� �s viu. Avui
semblava que an�vem de r�cord de gent.
Editat per darrera vegada per Pep Moliner el Dc Gen 20, 2016 9:34 pm, editat 2 cops en total |
|
Tornar a dalt |
|
 |
Pep Moliner

Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4845
|
Publicat: Dc Gen 13, 2016 8:10 pm Assumpte: |
|
|
Si ve fa molts anys ja li hav�em dedicat un dissabte com a mossenaire de la setmana, ara
volem fer un gran agraiment a la seva persona i el seu tarann�. Em sopren que passats deu
anys, gr�cies a aquest projecte, sempre som prop teu i fas que tothom que t'envolta s'hi
sent degust. Estem del tot segur que el teu gran cor, com el de moltes i molts que es
retrobem cada dissabte, provoca a la gent ganes de tornar una vegada i una altre. Per aix�
i per tot el que ara ens explicar�s la nostra m�s gran admiraci� i agraiment,.
La verdad es que estoy delante del teclado del ordenador y no s� por d�nde empezar. Bien,
en primer lugar decir que es un honor ser mossenaire por partida doble, serlo en el d�a de
hoy, pero tambi�n haberlo sido tiempo atr�s, all� por abril del 2008 (entonces mosseners
y sin cr�nica).
Hoy charlando con Pep le comentaba a modo de curiosidad que cada semana aparte de leer la
cr�nica me descargo y guardo la foto de grupo de cada entrenamiento. Despu�s de 10 a�os ya
tengo un amplio �lbum de fotos �mossenaires�
Mi nombre es Jos� Carlos, tengo 51 a�os, soy de Terrassa, m�s en concreto de Can Anglada.
Siempre he sido un gran aficionado al deporte, de peque�o el f�tbol, recuerdo los partidos
que hac�amos por las calles y descampados del barrio, m�s adelante jugu� en los infantiles
del Agut, un buen d�a colgu� las botas y cog� la raqueta. Empec� jugando a frontenis en el
desaparecido San Fernando (donde est� el actual CNT), tambi�n en el Sportcenter all�
empec� a jugar a tenis, deporte por el cual al final me decant�.
A principios de los a�os 80 descubr� en pleno centro de Terrassa, (justo en la calle
Galileo con Blasco de Garay) el Club de Tenis Terrassa. Me hice socio del club y empec� a
jugar m�s en serio al tenis, lo estuve practicando con un cierto nivel hasta finales de
los 80, principios de los 90. All� conoc� a algunos mossenaires como Pedro Molina, y Patxi
Parrado que en aquella �poca tambi�n jugaban al tenis. A finales de los ochenta conoc� a
Lidia mi mujer, nos casamos y fuimos a vivir a Granollers. Viviendo en Granollers perd�
contacto con el club y ya s�lo jugaba de manera espor�dica.
Y �cu�ndo empiezo en el mundo del running?.
Pues como dec�a poco a poco fui dejando de jugar al tenis, lo practicaba de manera
ocasional y hac�a una vida m�s bien sedentaria. Un d�a en los controles m�dicos de la
empresa en la que trabajo me llama la doctora y me dice que tengo el colesterol a 391 (una
barbaridad), y que tendr�a que empezar a cambiar de h�bitos alimenticios y hacer algo de
deporte.
As� que me lo tom� en serio, empec� con la dieta y el deporte m�s asequible para m� en
aquella �poca era salir a correr. As� empec� all� por mayo del a�o 2002 con 37 a�os a
adentrarme en este maravilloso mundo del running.
Al principio recuerdo que aguantaba poco, 10 minutos era todo un r�cord, me dol�an las
piernas, me costaba respirar, estaba tentado a dejarlo, pero como soy bastante "cabez�n"
yo segu�a, me iba marcando mis peque�os objetivos, cada vez que sal�a, intentaba aguantar
cinco minutos m�s que la vez anterior. Empec� a correr por el parque Vallparad�s, me hac�a
circuitos por la ciudad, tambi�n por Torrebonica, por el Egara, me hac�a mis propios
entrenamientos, empec� a apuntarme a las cursas populares, ya aguantaba entrenos de hora,
hora y media o 2 horas, siempre sal�a a correr s�lo (la soledad del fondista).
En el a�o 2005 apuntamos a nuestros hijos Enoc y Raquel en la U.A.T Lidia y yo tambi�n
nos hicimos socios. All� conozco a una serie de atletas que habitualmente hac�an sus
entrenos por las pistas, entre ellos estaba Pep Moliner y empiezo a rodar y a entrenar con
ellos. Todav�a recuerdo los bloque de series de 300 que hac�amos, tambi�n series de 1000,
cada 2 semanas Pep nos preparaba el Test de Cooper que nos serv�a de para ver en el nivel
en el que est�bamos.
M�s adelante cuando los d�as se alargaban en la primavera- verano del 2008 empezamos a
quedar en el Egara, (creo que aquel grupo fue el embri�n que dio a luz a los
Egaramossenaires) sal�amos a entrenar por Can Candi, el Janot, la font del Tronc�, el
pico del �guila, Can Torres, etc, para m� salir a entrenar con Pep, Agust�n Jr, Folch,
Joaqu�n, Barato, etc... era un aut�ntico lujo, compartir con ellos entreno y aprender de
ellos era impagable.
Creo que todos tenemos una referencia en el mundo del running, alguien en el que fijarnos,
alguien de quien aprender. Para m� ese alguien sin duda ha sido y es Pep.
Al poco tiempo de entrenar con el grupo en la U.A.T, Pep me habl� de que los s�bados hab�a
un grupo quedaba en Moss�n Homs para salir y entrenar 1 hora m�s o menos, as� que sin
dudarlo mucho empec� a ir con los entonces "mosseners", fue a principios de febrero del
a�o 2006, es decir pronto har� 10 a�os.
En aquella �poca no �ramos m�s de diez o doce en cada entreno, pero la filosof�a era la
misma, el ambiente era genial, como lo es ahora, y aunque est� bien lo de la "soledad del
fondista", creo que compartir entreno, o m�s bien compartir vivencias, en definitiva
compartir momentos irrepetibles, no tiene precio. Cada s�bado es una historia distinta.
Claro que como todo en la vida hay otra cara de la moneda, y ese otro lado son las
lesiones. Los que ya vamos teniendo una edad vemos que el cuerpo se desgasta, que ya no se
recupera igual, problemas en las articulaciones, roturas, sobrecargas, en m� caso tambi�n
un problema de coraz�n, son situaciones que nos hacen ver que el cuerpo tiene un l�mite,
unas limitaciones y que hay que saber "leer" los mensajes que tu cuerpo te transmite, pero
que cuando uno sale de esos parones obligados te hace saborear, disfrutar y valorar aun
m�s si cabe el placer de practicar este maravilloso deporte.
Llega un momento en el que ya no importa tanto las marcas, el ir por debajo de �4�, el
hacer tantas series, etc. (aunque el gen competitivo no desaparece)
Pero lo que realmente importa y valora uno es poder salir y recuperar la sensaci�n de
poder correr y compartir esos momentos con los amigos.
Bien al principio de esta "cr�nica" no sab�a c�mo empezar, ahora no s� muy bien c�mo
acabar, o quiz�s s�.
Quisiera acabar expresando a todos los "mossenaires" el orgullo y la gratitud de
pertenecer a esta gran familia, una familia que semana tras semana crece, que mes tras
mes es m�s grande, pero que no pierde su esencia, en el que la amistad, el compa�erismo,
el apoyo mutuo, el esp�ritu de sacrificio y superaci�n son distintivos que lo hacen �nico
e irrepetible.
Gracias a todos los mossenaires, por formar parte de esta gran familia.
Parafraseando el tango de Gardel ��veinte a�os no es nada� en mi caso 10 a�os no es nada,
o mir�ndolo bien creo que 10 a�os son bastantes, son bastantes entrenos compartidos,
muchas an�cdotas, momentos irrepetibles, �nicos, nuevas amistades, nuevos retos,
Y sobro todo, una vez m�s, gracias a ti Pep por ser el impulsor y el alma mater de este
maravilloso proyecto.
Os dejo algunas fotos de mis primeros entrenamientos �mosseners�, all� por el 2006
Salud y Km.
Feliz y pr�spero 2016 |
|
Tornar a dalt |
|
 |
|
|
No pots publicar nous temes en aquest f�rum No pots respondre a temes en aquest f�rum No pots editar els teus missatges en aquest f�rum No pots esborrar els teus missatges aquest f�rum No pots votar a les enquestes en aquest f�rum
|
|