ENTRENAMENTS GRUP - TERRASSA

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4810

Amunt o avall el que compte és
què ho estem fent plegades i
plegats, una vegada i un altre i
que tenim ocasió d'estar envoltades
i envoltats per persones que valen
molt la pena i que sense aquests
tipus de projectes, que barreja
esport, natura i amistat ho fa
encara més atractiu. Ens heu
escoltat més d'una vegada que
per aquí han passat més de
set-centes persones diferents,
i que un dia o un altre, sempre
al llarg dels anys, un dia ens fa
companyia i podem estar prop
de cadascú de vosaltres. Només
per això, ja val molt la pena.

Però, el que avui hem anat amunt.
Encara que majoritàriament anem
al començament de baixada, avui
ho fem de pujada i per uns llocs
que s'anomenen Anella Verda i que manté uns
camins millorats, amb racons
pel repòs i per gaudir de la natura
i que nosaltres agraïm d'allò més.

Ens hem dirigit a la zona de la
Masia de Can Roure, on hi ha la
font del mateix nom, i que ens
servirà i sobretot a aquesta època,
per mullar la gola i el clatell i
garantir una bona refrescada. Les
fotografies estaran per allargar
encara més el record i farem sempre
noves amistats. Hem conegut dos nous
Mossenaires, i ampliar la llista dels
Mossenaires d'honor i de nou la bandera
ha augmentat els seus quilòmetres a
l'esquena vostra.

Tenim cura en travessar la carretera,
donat que sempre conviure algun
moment amb cotxes, té perill i sempre
demanem passar tots alhora i esperant
que tothom estigui al punt i al cas.

En definitiva, un dissabte Mossenaire
de nou per a la història i que com a
resum és: gaudiment intents i agraïts
a tothom. Fins aviat!!

JuanMa ens fa il·lusió que faci els honors i sigui avui el
nostre nominat. A més tenim de nou un luxe de conèixer
amb qui tenim la sort de compartir grans moments

JuanMa Martín nominat a Mossenaire d'honor. Enhorabona i gràcies!!

D'ençà que ens va conèixer Víctor Escalante ens porta a amics
que alhora esdevindran grans mossenaires.
Avui en Xavi, que després coneixerem.

Engeguem des d'"Entrenaments de grup a Torre Mossèn Homs"

Montse Susín

Xavi, Carlos, Nacho

Carme Valldeperas

Eva, Inma, Icos, Txell, Núria

Núria Mayoral
[img][/img]

Manolo, Sandra, Angel, Eva

David, Paco, Carmelo, i Mossenaire Nou (creiem Khalid)

Jordi González Riquelme

Dia especial pel nostre nominat, en JuanMa

JuanMa amb el Mossenaire nou

I com a bon mossenaire cap a la cua

I arriba la cua i les i els que l'han anat a buscar per un nou reagrupament

I aquí en JuanMa i Jordi acaben de descobrir que són uns autentic apassionants
de l'alta muntanya i practiquen aquesta afició

I de ben segur tenen moltes coses de què parlar

En Víctor, el nostre bandera d'avui.

I al reagrupament arribem a ser-hi tots i la cua també

l'Olga i en Javi i una bona amistat mossenaire.

I ens esperem per seguir un corriolet

I alguna baixadeta que unes millor que d'altres la baixen com poden i saben

Una bona opció és el que han fet la Carme i l'Eva, de donar la volta i evitar possibles relliscades

Vestit de Mossenaire Enrique- Nilo

Roberto

Manolo

Amb la llengua fora, en Carmelo

Txell al capdavant

Quim Gaya vestit de Mossenaire

I en JuanMa i en Jordi al reagrupament

Ja tenim la cua aquí

Reagrupant

Quim i Monstse

Xavi Pons vestit de Mossenaire

Antonio Mayorgas vestit de Mossenaire

Eva Cantero , que la setmana passada va fer tot el reportatge fotogràfic

I passem per la masia de Can Roure i ara bé una bona pujada amb Miquel tancant el grup

Francisco Escudero és una habitual a anar a buscar la cua. Gràcies!!!

Imatge de cua a la font de Can Roure

Sempre una bona refrescada a la cova de la Font de Can Roure

Imma Morales

Segueixen les cues.

Una selfie en tota regla

Josep Mirabet

Antonio Aguilar

Víctor comença a desplegar

Cal posar bé la bandera

La Sandra desapareix

Toca conéixer el nominat

JuanMa Martín, queda proclamat "Mossenaire d'Honor" i com a
curiositat és que ha pujat a tots els 3.000 dels Pirineus.
Ah., no!!, ens recorda. Li falta un. Impressionant!!

Llargament aplaudit per a tothom. Mossenaires tothom

Ara a esperar l'escrit per ser ben conegut per a tothom

La fotografia familiar, on hi som tot en un dia de nou històric i que és el d'avui. Un luxe entrenar plegades i plegats i ple de rialles

Pleguem la bandera

Baixem

Víctor ha de marxar i passa la bandera a en Carmelo. Confirmem que la porta molt bé, tot i que el gest que fa amb la mà per poc se la disloca

Toca passa la carretera de Talamanca

i a qui ens trobem?

Sandra i Marc Sala

I aquí ens acomiadem d'aquests mossenaires, en Marc i la Sandra

Avui ens esperava una sorpresa

En Manuel ens ha volgut obsequiar amb un bon refresc i bona fruita per tothom
i des d'aquí el nostre agraïment. Gràcies!!

Manuel Ales

I volem mencionar als nostres "Mossenaires Nous":
en Xavi i en Khalid. Benvinguts i us esperem moltes vegades

12, 11, 10, 9... foto corrent!!!

I davant la masia, la darrera foto

Si voleu veure el video del entrenament https://www.relive.cc/view/1083997299
Si voleu veure els temps i recorregut https://www.strava.com/activities/1083997299

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4810

Sempre pensàvem que tocàvem sostre
i no: amb en JuanMa pugem més amunt.
Un muntanyer que té tots els Pirineus i
els seus sostres aconseguits. Bé; en JuanMa
recalca que li queda un 3000 per fer i tant
de bo aviat els tingui tots. Ara et llegirem i
de nou ens tornaràs a sorprendre
agradablement i estem cofois de saber
que podem comptar amb la teva amistat
i podem entrenar al teu costat.
Moltes gràcies, enhorabona i et
desitgem el millor.

Ja!!!!!!!

A la tercera vegada que vinc a còrrer amb vosaltres!!!!!
Pensava que aquest honor estava reservat als constants,
als que fan més pinya, a corredors de veritat,....

Doncs bé, primer ès presentar-me amb
propietat pels que encara no em conegueu,
sóc el JuanMa Martín tot i que en els cercles
més muntanyers i de joventut em coneixen
per Jimmy, vosaltres anomeneu-me com
vulgueu.

Si, la veritat es que tot just us acabo de
conèixer, de fet mai he sigut un gran "runner".
Desde jove sempre he fet molta muntanya, molt
Pirineu i alguna aventureta alpina i andina, de
córrer res de res. Tot va començar al deixar
enrera la joventut i el fet de ser pare que em
van suggerir demanar-me una "excedència"
en la meva activitat muntanyera. Tot i no deixa
r mai aquest món, d'alguna manera o una altra
vaig haver de trobar una vàlvula d'escapament,
de fet vaig trobar dues.

Primera: el meu amor per la natura em van fer
plantejar aprofitar aquest particular "sky line"
que tenim aquí mateix. Em vaig plantejar cercar
totes les fonts, pous, surgències d'aigua de
Sant Llorenç, l'Obac i rodalia. La cosa va
acabar prenent forma en el meu blog
(rutesifontsdesantlloreniobac.blogspot.com) on
descric el meu progrés. És un blog modest, crec
que de vegades poc rigorós, però on podeu
trobar una bona feinada. Tingueu en compte
que aproximadament tinc catalogades unes 350
fonts i porto trobades unes tres quartes parts d'elles.

Segona: sempre he volgut estar a punt per
encegar-me en qualsevol aventura muntanyera,
això vol dir estar en forma, que es tasca difícil
si no surts tant com abans. Solució, sortir a
córrer encara que no m'agradi. Doncs vaig pendre
com a rutina sortir una vegada a la setmana a
córrer per les rodalies de Terrassa, un entorn
periurbà i agronatural que sorprèn. La història
es que al final m'he enga
nxat. Tímidament t'apuntes a alguna cursa de
barri, et lies a fer la mitja i a sobre repeteixes
i descobreixes sensacions que tenia per
exclusives de la muntanya.

El panorama no ès gaire motivador, tothom
corre més que jo, el món està pler de "runners"
de segona divisió, personal amb un físic,
diguem-ne, poc atlètic però que en el Km5 ja
m'han doblat, personal del sexe MENYS dèbil
que són autèntiques màquines i fins i tot un
amic urbanita de tota la vida, pare de família,
que m'entero que el cabrón fa maratons i amb
temps de màster .....quina motivació podria
trobar a córrer? Doncs si, sortir a córrer....la
importància d'aquest vocable no és córrer si
no SORTIR, animar-te a vèncer la meva pereça,
comencar a rodar el cós i ser conscient de com
comença a córrer la sang amunt i avall, el bateg
del cor, el fet de veure com el món gira a sota
els teus peus....crec que ho enteneu...no? És una
experiència que evoca vitalitat.

Això és el que el córrer m'aporta i si a més ho
puc compartir, la jugada surt rodona.

Gràcies per acompanyar-me.