Pep Moliner
Registrat: 30 Mai 2005
Missatges: 4839
|
 Publicat: Dc Jul 05, 2023 5:49 pm Assumpte: 6 maig - 30 anys Mossenaires-60 Anys Pep Moliner |
 |
|
Els que coneixeu en Pep amb més profunditat
segurament intuïu que no vull donar la nota i la
dono sobradament, quan us veig preparant amb
il·lusió tantes coses per fer-me feliç. És com si la
feina que fem tots plegats d’una manera o altra a mi
em ve retornada amb aquestes espectaculars
mostres d’estimació, que us agrairia a cadascú.
Sense saber massa com es va gestar aquesta festa,
l’entorn magnÃfic de la masia de Torre de Mossèn
Homs que un dia vaig descobrir amb el meu amic
Javier Jaques, mentre preparà vem la Marató de
Barcelona i que formant part de l’únic club de
Terrassa que tocava totes les disciplines com és Unió
Atlètica Terrassa, del que vaig arribar a ser
vicepresident de comunicació de la mà d’en Jaume
Sales.
A les pistes des que hi vaig començar a anar a l’edat
de catorze anys i que presidia en Bernat Serrán, i
una senyora amb un tro de veu era una de les
entrenadores, Carmen Gómez Florido, que jo
escoltava sempre que hi anava des de nen i a la que
mai havia demanat que m’entrenés, va ser quan
estava ja molt malalta que en Javier i jo li và rem
demanar que si ens podia entrenar. Érem els dos
únics del club a aquella època que volÃem fer marató
quan la gent no hi entenÃem gaire, i aixà ho va fer, i
els entrenaments llargs els vam començar a fer per
Torre Mossèn Homs, on a més en Santander i els
seus amics del Club Natació Terrassa havien marcat
amb senyals. Va ser una bona època i anà vem a
Torre Mossèn Homs a suar de valent. Grà cies a la
Carmen i al seu marit en VÃctor Campos. No vull
oblidar que el meu primer entrenador va ser en José
Vicente Muñoz Montenegro, que em va portar junt
amb el meu company d’entrenament a aquella
època David Otero, director de la mitja de Terrassa,
a fer una marca en marató la meva primera de dues
hores amb cinquanta-quatre minuts, precisament
amb trenta anys. Pertanyia a dos clubs a la Unió
Atletìca Terrassa i a Fondistes de Terrassa. Com que
el club tenÃem massatgista, en Jordi MartÃnez Abad,
mentre ens escoltava a la nostra recuperació, d’en
Javier i meva, i donat que ell era migfondista, aviat
vam ser tres els que fèiem aquests entrenaments,
una vegada superada la marató que ens va anar
força bé i que si no fos que acabava a l’estadi
olÃmpic LluÃs Companys i la part final era pujada,
haurÃem baixat de tres hores, però vam quedar
prop. Aquella època era un repte important apuntar
a aquestes marques. Bé, tot això per dir que
entrenà vem per la zona de Torre Mossèn Homs.
Jo entrenava els set dies de la setmana, donat que
com treballava de dissenyador grà fic al costat del
meu pare Josep Moliner Penalva i l’avi Josep Moliner
Lahoz, em passava el dia o assegut o tancat al
laboratori fotogrà fic i al vespre necessitava buidar
tota l’energia i ho feia anant a les pistes d’atletisme
on em feia un fart de donar voltes pels carrils de
terra entre setmana.
Aviat vam ser tres, quatre, cinc, sis i vam començar
a fer alguna foto per tenir un record, i també venien
noies que els agradava molt l’entorn, com la Mònica,
Mari Pau, Anna Cos, Dolors Vilà , Carme Ballesteros i
segur que em deixo algú. I l’Antonio Zarco que era
capaç de fer proeses amb marató i cent quilòmetres
era un dels millors ultrafodistes i maratonians de
Terrassa.
Vaig conèixer allà per l’any dos mil set per aquesta
època en Cisco Romero, de tv3, que feia programes
de salut i que dirigia la marató de tv3 per lluitar
amb les malalties durant molts anys. D’ell ens ve el
nom de Mossenaires, donat que també va començar
a entrenar al nostre costat, donat que li van
demanar a en Jordi M.Abad de regalar-nos el dibuix
que ara coneixeu i que moltes i molts porteu amb
orgull.
Bé, ja us he carregat prou i no pararia de dir noms
que heu passat per aquà i que molts sou de cor
Mossenaire. És un concepte, a part d’un nom. És fer
l’entrenament plegats i el que va més de pressa
torni enrere a esperar al qui va a un altre ritme, i a
part de no parar de xerrar, el que vol no aturar-se
en cap moment, va i bé amunt i avall. Nodrim de
reportatge fotogrà fic la trobada i ampliem
d’amistats i tots aportem amb la nostra presència
aquest projecte, que tot i ser vell ara està ben viu.
Sabeu que moltes vegades he estat a punt
d’anunciar que ho deixava, i el que més es nega a
acceptar-ho és el meu amic Jordi Viñeta. Ho
necessita. Ens necessitem. I en Juanjo, aquell
armari que jugava a voleibol i que quan ja no podia
córrer, ens venia a veure cada dissabte i amb el que
ara tenim un excepcional grup de caminar que
comencem a la mateixa hora i acabem plegats. No
sé si em perdonarà ara que ho he escrit. Però és
que al ser tant alt em ve aquesta confiança.
Dues persones que tampoc voldria oblidar ara, en
Josep Maria Antentas, vicepresident de la federació
catalana d’atletisme, que sempre m’afalaga i ha
estat conduint l’homenatge, com en ell és costum
l’acte amb el micro, a més de ser mossenaire, és
amic i en Josep Mirabet, i mossenaire, i que sempre
desinteressadament els dos, venen a aportar la seva
professionalitat i sempre tot queda molt bé per tenir
tant de saber.
I a tots, un per un no pararia: els regals, els
pastissos, la presència, les paraules, en fi. Perdoneu
si em descuido res, que segur que sÃ.
Per acabar: aquest dissabte va ser una bogeria.
Gent importantÃssima tots, amigues i amics que han
vingut i molts que no han pogut ser-hi o per no
assabentar-se’n o per qualsevol motiu, però segur
que de cor i de cap també hi eren. També vull agrair
a la primera autoritat de Terrassa, l’alcalde en Jordi
Ballart que també hi era, aixà com la resta del
consistori i els mossenaires Josep Rull i Marc
Armengol. Sabem del cert que esteu al servei de la
ciutat i que vetlleu per nosaltres i avui hi heu volgut
estar. Grà cies de part de totes i tots.
El que podreu veure que tinc una famÃlia que
m’estima i estimo, la meva muller que m’aguanta,
Marisol, filles Elisabet i Anna, fill Oriol, gendres
Rubèn i Manu i força estona tenia al meu net en Nil
Moliner, pensant que ploraria, o s’espantaria al
veure tanta gent: i no. Segurament perquè totes i
tots sou tan bona gent
Bé, no acabaria d’explicar coses i m’he enrotllat
prou per avorrir. Però mil grà cies de part de tots
nosaltres i també la meva per tots aquests
reconeixements que també vull que us els sentiu
vostres. Grà cies!!
https://blogs.avui.cat/pepmoliner/2023/05/15/30-anys-mossenaires-60-anys-pep-moliner/
|
|
FAQ
Buscar
Llista de Membres
Grups d'Usuaris
Registrar-se
Perfil
Inicia una sessi� per veure els teus missatges privats
Iniciar Sessi�
