ENTRENAMENTS GRUP - TERRASSA

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4845

Ajuntar-nos per cï¿½rrer en bona companyia sempre te premi: gaudir mï¿½s de l'esport, dels entorns de natura i la combinaciï¿½ de cï¿½rrer i poder parlar amb multitud d'amics. Es fan coneixences i trobes a persones que es mouen per uns interessos similars: fer salut respirant l'aire mï¿½s net i millorant el nostre sistema cardiovascular i encara que ï¿½s teoria, sempre te mï¿½s virtuts que defectes.

El que ens torna a sorprendre de nou, com tenim nova gent i que hem tornat a ser una colla molt gran avui i posant de costat la fotografia de famï¿½lia de la setmana passada hi han quinze persones que van venir dissabte passat que avui no han pogut venir.

S'ha proposat fer un circuit que repetim bastant i que ï¿½s molt maco, on podem anar per camins que podem xerrar i per fer-ho mï¿½s divertit, tot aquell que vol provar-se, fent alguna progressiï¿½ a una velocitat un xic mï¿½s rï¿½pida.

Hem tornat a veure la possibilitat de poder compartir amb gent vinguda de molts clubs i que grï¿½cies al nostre projecte, podem gaudir sovint de les seves companyies.

Sempre ve alguna persona que ha sentit a parlar de nosaltres i imaginem que es sorprenen com podem cï¿½rrer tantes persones plegades, de tants nivells diferents, sexes, edats, idees; perï¿½ una cosa en comï¿½: cï¿½rrer en grup.

En nom de tots el nostre agraï¿½ment i us emplacem a qualsevol dissabte repetir-ho. Grï¿½cies a tothom.

La foto de famï¿½lia !!

ï¿½s aquell moment que no pot faltar: quan procurem ser-hi tots i que no hi ha ni una sola fotografia que sigui igual. Superem la cinquantena de "mossenaires" en el ho que promet ser una molt bona temporada

dos luxes: ha vingut a entrenar amb nosaltres en "Mosqui" en Francisco Lï¿½pez, que ï¿½s un gran entrenador de la Uniï¿½ Atlï¿½tica Terrassa i que estï¿½ parlant amb en Diego Garcï¿½a . En Diego defensa el club d'en Domingo Catalan. Dos mites de l'atletisme i que alhora tenim la sort que siguin tambï¿½ "mossenaires"

L'Alex i l'Albert, que tambï¿½ es troben els dimarts i dijous per l'ï¿½gara i que podem entrenar per sort tambï¿½ aquests dies amb ells dos.

I els moments previs on ens saludem, com en Josï¿½ Expï¿½sito, del Califï¿½rnia Esports, que tot i lesionat ens ve a veure abans de la sortida

I en Carles que estï¿½ parlant amb la Montse i la Dolors. Avui tenï¿½em una gran representaciï¿½ femenina

Fran i Carles

Bï¿½, ara ve aquell moment en el qual mirem de dir alguna coseta, que segur que en podrï¿½em dir mï¿½s, perï¿½ que s'aprofita per destacar temes, com ara els mossenaires nous, com en Jordi i l'Hermoso

I en Rafael Atienza, del qual son moltes de les fotografies que podem gaudir, ens retrata mentre ens posem a punt

Juan, escolta atent el que estic dient en aquell moment, com per exemple vaig dir que jo trio els circuï¿½ts abans de sortir, per quï¿½ costaria posar-nos tots d'acord i que ens agrada que vosaltres mateixos ens digueu quan voleu ser "mossenaires d'honor"

Do, re, mi, fa, sol o mï¿½s ben dit avui no en fa massa de sol. Talment sembla que dirigem alguna cosa.

... o no

cares de preocupaciï¿½...

I vinga, el que toca ï¿½s cï¿½rrer i avui a mï¿½s hem pogut veure que ha tornat la Dolors, que sempre diu que no sap si podrï¿½ ... i ï¿½s clar que si, amb la "samarreta mossenaire" tunejada,

En David i en Juan

Lizandro i Pedro, seguits de prop per en Juli, que sabem que estï¿½ molt fort.

Carlos, Javier i Juli

I encara que ha tingut de girar cua, per quï¿½ te un petit problema muscular, hem tornat a tenir a en Jeroni, que desitgem es recuperi aviat.

Primer pla de l'Alex i darrera la Rosa Cos i en Maten

En Jordi de blau, debutava de Mossenaire, i ens confesava que sempre corre sol i l'hem vist tota l'estona forï¿½a content i participant, inclï¿½s en algun progressiu. Al seu costat en Mariano.

I en Gaby, un xic apedaï¿½at, estï¿½ fent els impossibles per tornar a ser cada setmana "mossenejant", i seguit per la Teresa i en Xavi Miquel

Martin i Fran, que se'ls veu en un estat de forma envejable

I en Joaquim, que hem anat seguit la seva lesiï¿½ al peu i que mica en mica torna a poder cï¿½rrer i ho ha volgut fer al vostre costat.

l'Antonio que ve seguit per la Montse i en Joan, que ha tornat de les ben merescudes vacances

Pau, que aixeca la mï¿½, que va i bï¿½ fent d'"autï¿½ntic mossenaire"

Seguit per l'Alberto Lao i la Marga, que feia dies que trobavem a faltar. La Marga va tenir un accident de moto i va trencar inclï¿½s el casc i sortosament mireu ho bï¿½ que estï¿½.

I en Toni, que fa un munt de quilï¿½metres d'entrenaments de cara a propers reptes, al costat de l'Albert

I una persona que hem vist moltes vegades mentre entrenï¿½vem els dissabtes, l'Hermoso, un atleta Sabadellenc i molt reconegut a la veï¿½na ciutat i que avuï¿½ s'ha sumat al costat del noi que va de negre, que no vam preguntar el nom. Sap greu.

Gemma, que avui ens ha dut tambï¿½ a la Paqui

I l'Andreu que venia corrent des de casa

En Joan Forte i l'Alberto, gaudint del moment

I en Fernando i la Tensi, que ja veiem corrent de nou. En Fernando tambï¿½ prepara grans reptes

Eeeeep !!! reagrupament, perï¿½ parats !!! quï¿½ ï¿½s aixï¿½ !! no s'hi val !! hem d'anar a la cua, no ?

En Rafa, autor de moltes d'aquestes fotografies i de moltes setmanes des de fa un munt d'anys i que li agraim

Paqui, Marga i Gemma. En deia la Marga a mitja setmana que vindria en modo "caminar/cï¿½rrer", i en canvi l'hem vist en modo "cï¿½rrer". Enhorabona Marga !!

Forï¿½a vegades ens creurem amb aquest companys. Bonica imgatge i grans companys per cï¿½rrer, tambï¿½.

I la Dolors. "No se si aguantarï¿½, dï¿½ia amb tota modï¿½stia" . I tant que ha aguantat !

En Fernando Galceran

Rafa, Gaby i Juan

Rosa i Casi, La rosa amb els pals tambï¿½ ha corregut forï¿½a

Martin i Albert

Vï¿½ctor i Enrique

Paqui i Gemma

Casi i Fernando

Alberto, que va superant el mal d'esquena

Gaby i Joan

L'ï¿½lex sempre rialler

Montse pensativa

Vï¿½ctor i Enrique han fet tota la baixada plegats

No em ve el nom.

Paqui i Gemma

Rosa i Tensi

Marga i Gaby, patint en els seus respectius retorns

I la pujadeta que alguns fem progressiu i aquï¿½ al capdavant en Mosqui i en Juaquï¿½n Izquierdo

Diego, Fran, Joan, Mariano i Jordi (el nou mossenaire)

Aquï¿½ els veieu millor a en Mariano i en Jordi

Alberto Lao, provant-se

Els "Nenazas", David, Sebas i Emilio

Joan, seguit per l'Alberto i en Martin

Toni Fernï¿½ndez, Albert Carona i Gemma Franco

Quï¿½ ho fa que van rient si ï¿½s una pujada ? i sobretot en Xavi Miquel.

Tensi fa els darrers metres de la pujada caminant

Rosa i Marga, superbï¿½

Aquï¿½ va la mï¿½ d'una amic, moments abans de proclamar-se l'Emilio el flamant "mossenaire d'honor"

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4845

Quan he anat a entrenar i he sortit de la plaï¿½a de Can Roca, ho he fet darrerament amb una colla d'amics que es fan anomenar els "Nenazas", perï¿½ a mï¿½s fan trobades, van a esmorzar plegats i des de fa uns quants anys per cap d'any organitzen una trobada per "Sant Silvestre" on l'Emilio hi ï¿½s al darrera. Mentre corrï¿½em i tot i que no ens coneixem gaire, he vist que te que ser una gran persona i per com parlava estï¿½ molt agraï¿½t a aquest entorn humï¿½ del que fa uns anys comparteix grans estones. Estem contents de saber una mica mï¿½s d'ell, encara que intuï¿½m la seva modï¿½stia. Havia estat una persona que ha rebut premis esportius i no ens en parla, perï¿½ que sapigueu que un luxe entrenar amb ell.

Mossenaire de la semana, ahï¿½ es nï¿½!!

Hola a todos, soy Emilio, corredor anï¿½nimo y desde este momento ya no soy anï¿½nimo pero si serï¿½ corredor...
Voy a ver si puedo estar a la altura del gran honor que me ha otorgado este grupo, seguramente el mï¿½s antiguo de la ciudad y por lo visto este sï¿½bado tambiï¿½n el mï¿½s numeroso. Y para ello intentarï¿½ explicar mi experiencia en este adictivo deporte y la visiï¿½n que tengo desde mis zapatillas.

Pues era se una vez que se era ï¿½
Ya hace 8 aï¿½os que empece a correr, si a lo que yo hago se le puede llamar asï¿½. Y fue porque, cansado de que cada vez que ejercï¿½a mi deporte hasta ese momento favorito, el fï¿½tbol sala, llegaba a casa con algï¿½n golpe, una lesiï¿½n o cabreado... Que ademï¿½s, y eso lo mï¿½s importante, no conseguï¿½a liberar mi mente de problemas, frustraciones...
Y decidï¿½ como en el monologo de Leo Harlem ï¿½hoy salgo a correrï¿½ y ale, allï¿½ que voy, me decidï¿½ por el terrassa esport, y allï¿½ me encontrï¿½ a un jovencito, muy jovencito JAUME LEIVA que empezï¿½ a darnos/darme el valor para salir a la calle provistos de mallas (que no esconden nada) y camiseta sabiendo que no morirï¿½a en el intento... desde entonces hasta ahora...

Por el camino...
el descubrimiento de que este deporte te aporta tiempos de soledad, superaciï¿½n, compaï¿½erismo, amistad, y empatï¿½a, ï¿½ y la posibilidad de compartir y conocer a una cantidad de buenas personas que parecen tener todos el mismo objetivos, el de ponerse en la piel del compaï¿½ero para hacerle pasar el muro, felicitarle cuando te superas o reï¿½rse con el cuando pegamos un petardazo

Y a estas que se formo el Nenazas Running Club...
Al cual pertenezco con orgullo y agradecimiento, todo lo activo que nuestra ajetreada vida nos permite.. un club donde reina la risa y se nota la felicidad. No diferente a el resto de grupos con los cuales he tenido la suerte de compartir un rato de entreno, ya sean, los martes con dios, todos los del Nataciï¿½ (hay muchos y no querrï¿½a olvidar a ninguno) y como no mossenaires.

La San Silvestre...
Y las nenazas nos decidimos a montar una san silvestre alternativa, que gracias a todos los que participan, nos motiva a cada aï¿½o volver a concentrar nos en prepararla, y ya vamos a buscar el 4 aï¿½o de infinita satisfacciï¿½n y agradecimiento, a los participantes y por los participantes. Como ya sabï¿½is la San silvestre es una carrera que tradicionalmente se realiza el ultimo dï¿½a del aï¿½o y que una ciudad como en la que nos encontramos no tenï¿½amos. No querï¿½amos una carrera al uso (arco de salida, tiempos, marcas, calles cerradas, concentraciï¿½n,..) y decidimos que fuese una ruta lï¿½dico-festiva abierta y gratuita, donde con los amig@s-compaï¿½er@s de hobby que nos cruzamos durante todo el aï¿½o, compartiï¿½semos unas risas y correr por el centro de nuestra ciudad, uniï¿½ndonos en sus calles con la gente compra, pasea o se toma un cafï¿½. Y con estas que en la ultima fiesta superamos los 200 y gracias a todos vosotros. Y aprovecho para invitaros como cada aï¿½o.

En adelante...
Pues ya imagino que si aun seguï¿½s leyendo, intuis que en adelante y si las lesiones me respetan seguirï¿½ corriendo y aprendiendo en cada paso que doy con cualquier corred@r con los que comparto un trote cochinero, pues tod@os te aportan un poquito o un muchito. Donde conozco a grandes personas, libero mi mente de la basura que al vida te genera y regalï¿½ndome mucha felicidad, enseï¿½ï¿½ndome a ser constante, paciente y tenaz para conseguir llegar a meta.

Gracias!!!

Gracias nuevamente por el honor que es ser elegido para ocupar este espacio y gracias a todos los que habï¿½is compartido estas letras sinceras y las zancadas que hemos compartido, y a los que no las hemos compartido espero compartirlas cualquier dï¿½a...

Emilio