ENTRENAMENTS GRUP - TERRASSA

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4827

A veure si sï¿½c capaï¿½ d'explicar el munt de sensacions abans de la fotografia:

Comenï¿½o dient que sï¿½c un aprenent a muntanyenc, i no sï¿½c res ni ningï¿½ i quan esbrines un xic, t'adones que hi ha persones que hi han dedicat la vida a explorar cada raconet de la muntanya de Montserrat i tan sols puc dir que sempre que hi vaig m'impressiona. Tambï¿½ aquest aire mï¿½stic que donen les formes i que va lligat amb la religiositat de molts dels seus racons, amb un munt d'ermites i el monestir de Sant Benet i el de Montserrat on el mï¿½n catï¿½lic tï¿½ la seva mï¿½xima expressiï¿½ al nostre paï¿½s. Perï¿½ sense oblidar la importï¿½ncia de molts fets que si han desenvolupat, el muntanyenc aprenent hi anem a badar, a gaudir, i veure quï¿½ la natura ha treballat unes formes ï¿½niques i que l'home ha fet que s'hi pugui anar, fent tantes vies equipades, que en diuen. Nomï¿½s veure que hi ha cadenes i llocs on agafar-se que la majoria de vegades hi sï¿½n posades per persones anï¿½nimes, quï¿½ volen que la resta de la humanitat hi vagi i gaudeixi com ells.  Bï¿½, cenyint-me a la setmana passada, hi vaig anar en solitari amb la intenciï¿½, amb una baixada prï¿½via d'un track que he carregat al gps, una anada i tornada des de Monistrol fins a Sant Jeroni i tornada.  Com anï¿½cdota: em vaig perdre i la canal me la vaig saltar, i cap a on? cap a una ferrata que mï¿½s tard m'han dit que era la Teresina i que ja quan vaig veure quï¿½ me la jugava vaig recular, per no jugar-me-la, ja quï¿½. Amb sinceritat sï¿½c molt insegur. aixï¿½ si; adrenalina per un tub i gaudint com un babau.  Vaig retornar fins al punt que em vaig creure com a punt de retornar a la canal i finalment i de mica en mica fins al capdamunt i ara ja estic a punt per a portar-hi a qui no se la conegui.  Doncs bï¿½: quan li explicava al meu gran amic Jordi Viï¿½eta, els ulls li feien pampallugues i vaig veure ja aquella expressiï¿½ que em fa tremolar les cames: "ja et portarï¿½ a un lloc que t'agradarï¿½", i com que hi confio amb ulls clucs, el dimecres d'aquesta setmana he gaudit tant de la seva companyia i coneixement, com d'un munt de llocs que es gravaran al cervell com llocs impressionants amb vistes ï¿½niques i en entorns que, tot hi sabent que existien i alguna altra amistat m'hi vol portar, com l'Antonio i pare de l'Oriol, que no hi ha ni un sol racï¿½ de la muntanya que no conegui.  He vist corriols que es poden fer per tothom i he grimpat gairebï¿½ sense moments de perillositat per la meva integritat i que m'ha despertat un nou interï¿½s per anar trobant aquests llocs que ara se de primera mï¿½ que existeixen i segur que trobarem moments per quï¿½ el que jo he aprï¿½s transmetre a tot aquell que hi senti interï¿½s.  Molt agraï¿½t Jordi, tant pel que m'has ensenyat, com de l'estona que hem passat plegats. Iapoiiinnngg !!

Comenï¿½o amb una fotografia molt representativa: en Jordi Viï¿½eta senyalant amb el dit cada racï¿½ que coneix i m'explica. Resulta que les pedres tenen nom, les agulles, les canals, els corriols... grï¿½cies Jordi !!

una setmana abans d'anar amb el Jordi, vaig aparcar el cotxe a Monistrol i per la canal dels Angels, passant per Monestir de Sant Benet i fins a Santa Cecilia on agafarï¿½ direcciï¿½ a la canal de Sant Jeroni

un rï¿½tol ben modern i que aguanta el pas del temps. I al ser un lloc on no freqï¿½enta massa gent, segueix en plena forma

Bella panorï¿½mica, per un lloc que no havia passat fins el dia d'avui

sense imaginar el que m'esperava, faig veure que ï¿½s necessari agafar-se: estic a un pam de terra

oi?

Aquesta camï¿½ ï¿½s el de Sant Jeroni, i a la pared preparada per agafar-se

jo diria que la canal estï¿½ un xic complicada, perï¿½ es pot fer de moment

I aquï¿½ resulta que m'havia equivocat i anava cap a la canal de la Teresina, ignorant de mi

Vols dir que ï¿½s per aquï¿½, nen? em sembla que ens estem embolicant

Encara fem bona cara: millor dit, la cara de sempre quan no hi ha problema

Bï¿½, vaig pujar fins que em vaig atrevir i vaig girar cua quan vaig veure molt aeri. Un altra vegada serï¿½, quan anem millor preparats.

Sa i estalvi, sortim de la canal

Encara que baixant veiem escaletes com aquestes. Encara que sembla insegura, es pot fer bï¿½

Ens fem una foto prï¿½via a la baixada d'escala: quina proesa. Ni el Kiliam

Vaig passar per un lloc on hi havia aquests fruits del bosc, que ja han passat a millor vida.

Una bona frase. Aquï¿½ viu la Teresa Forcades, que segur quï¿½ n'heu sentit a parlar

Monestir de Sant Benet.

I per aquest recorregut es veu a passar el funicular que puja de Monistrol al monestir

Quan li vaig explicar en Jordi aquesta excusiï¿½, es va animar a fer aquesta d'avui, just una setmana desprï¿½s

Ens fem una fotografia als degotalls, que diu que a l'hivern de vegades la pedra estï¿½ coberta d'aigua gelada. Ho comprovarem, segur.

Aquestes bestioles, mare i filla, estaven just a 2 metres nostres. Em va fer grï¿½cia que tot i la juventud de la xicarrona, caminen en pared quasi verticals

Aquï¿½ ï¿½s on estaven i que sense voler hem espantat

Crec que em va dir que era la prenyada

i em senyala Sant Salvador, que ï¿½s el nostre punt mï¿½s emocionant

L'urbanita de la muntanya ataca fort

mama por. I ara !! no te res de l'altre mï¿½n, mï¿½s aviat d'aquest. Ja us hi durï¿½ quan vulgueu, ja que en Jordi ha tingut la gentilesa de portar-m'hi

I ara ve la darrera dificultat abans no arribem dalt

I ja estï¿½,

En Jordi aixevava el braï¿½ i projectava una ombra als nï¿½vols que ens encerclaven. Tot un espectacle

Es un home engantxat a la muntanya. Per cert dissabte farï¿½ la Matagalls per vintena vegada

Amb fotografia s'aprecia un xic nomï¿½s de l'inmensitat

davant tenï¿½em un lloc on feia estona que en Jordi es mirava, on la grimpada d'anada no era difï¿½cil. Si: la de tornada.

va de cul

imagina't; ve a buscar-me la cï¿½mera per retratar a l'urbanita muntanyenc

Ja respirant mï¿½s tranquil, desprï¿½s de fortes emocions

La prenyada

Una ermita, on el rï¿½tol posava que hi ha un gos ferit. Segur que ï¿½s per quï¿½ a dins hi ha algï¿½ quï¿½ no vol que es obri la porta.

Aquesta es diu "La mï¿½mia"

Si abans heu vist el monestir de Sant Benet, ara veieu l'ermita de Sant Benet

Diu que es diu el pas dels francesos, donat que els esperaven aquï¿½ i els pelaven

I ja som a la plaï¿½a del monestir, com gairebï¿½ sempre plena de peregrins, turistes, senderistes, corredors i algun pixapins.

Bï¿½, ha valgut molt la pena i si demï¿½ no plou, tornarï¿½ a donar un tomb per algun d'aquests racons. Agrait si m'has seguit, i fins a la propera