ENTRENAMENTS GRUP - TERRASSA

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4839

Creuaments de camins.

Quina sort tenim la gent del Vallï¿½s Occidental de comptar d'un munt de camins com fem cada setmana, que
encara que segueixen amenaï¿½ats pels macro projectes i pressiï¿½ de les ciutats que l'envolten, ens permeten
enriquir-nos anï¿½micament cada dissabte a un munt de gent que busca desconnectar uns instants i connectar-se a
aquest gaudiment. El que escriu de vegades l'entristeix que es pugui perdre, encara que el raig d'esperanï¿½a com
un dia van tenir els aiguamolls de l'Empordï¿½ i quï¿½ un quan eixelebrats van aconseguir parar la seva urbanitzaciï¿½,
mantï¿½ amb una flameta que s'apaga, i quï¿½ vaig tenint. Tant de bo aquests rï¿½tols segueixin per molts anys pels
nostres fills i nets.

Sembla que comenï¿½ar amb reflexiï¿½ i segur que endevineu per les fotografies que veureu, que els llocs sï¿½n molt
bonics i la transformaciï¿½ tard o d'hora ens modificarï¿½ la conducta i perdrem aquests entorns, i haurem d'anar per
altres llocs. De moment, donem grï¿½cies de quï¿½ aquests llocs que utilitzem, ens fan arrelar amistats i fer-ne de
noves, amb la nostra prï¿½pia xarxa social: de la de tocar. Tocar l'esquena d'una persona; poder-s'hi abraï¿½ar. fer
un petï¿½ a la galta. Endevinar ulls plorosos d'un amic quan perd un ï¿½sser estimat. Tot aixï¿½ fa quï¿½ estimem aquesta
trobada dels "Entrenaments en Grup a Torre Mossï¿½n Homs" i us agraï¿½m a tots que feu gran el projecte i l'aneu
mantenint viu.

Sovint ens aturem a orientar-nos en el creuament de camins. Aquests son macos de debï¿½: us els recomanem

Pau Sust i Jordi Renom.
Avui li recordava que quan vam comenï¿½ar el tema de proclamacions de Mossenaires d'honor que en dï¿½iem i que
pensï¿½vem que aviat acabarï¿½em, i ja en portem a la ratlla dels tres-cents. Ell va ser dels primers i sempre ens
dona aquesta sensaciï¿½ de serenor que ens agrada. Grï¿½cies Jordi.

Veiem en directe com surt el sol a les 08:09 , que era la seva hora de sortir per l'Est i un dels dissabtes on la llum diï¿½rna
ï¿½s mï¿½s curta

En Carmelo ha fet el progressiu en les primeres posicions

Com l'Albert, en el moment que fa que un mossenaire s'en pugui considerar: quan fa costat al grup i va a buscar
al mï¿½s endarrerit. Merci

Amb un escenari encisador

I veiem amb satisfacciï¿½ i encara que no el coneguem gaire, en Martï¿½ que ja ï¿½s habitual a la trobada. Grï¿½cies !

Oscar, Victor, Edu, Toni i Josï¿½, instants abans de la fotografia de famï¿½lia Mossenaire

I als gronxadors, mentre tots fumejï¿½vem de vapor un nï¿½vol, que ens recordava que estem ben vius i desprenem calor: calor d'amistat

Qui el coneix sap quï¿½ ï¿½s una persona que li agrada competir, i que ï¿½s competitiva. Sabem de bona tinta que
torna a cï¿½rrer a gran nivell, del que ens n'alegrem. Estï¿½ fent un traguet a la font dels gronxadors

I els "Mossenaires fumejadors" tornaran a gaudir, tornaran a cï¿½rrer.

Mï¿½s encreuaments de camins, de ciutats conegudes abans a tot el mï¿½n pel tï¿½xtil; ara les xemeneines ja nomï¿½s
son monuments i la gent de vegades tï¿½ que emigrar si vol tenir bones feines. Alguns polï¿½tics inclï¿½s ens diuen que
estudiem per marxar. Trist, tenint tanta riquesa com tenim. Passem pel parc central dels mossos d'esquadra de
tothom coneguts. Tan de bo la policia no fos necessaria, quï¿½ voldria dir que vivim en una societat segura, sense
vigilants. Permeteu-me avui la reflexiï¿½.

i els "Mossenaires" continuen el seu procï¿½s esportiu i alhora que afavoreixen la salut, i estï¿½ demostrat que els
esportistes tenen les desconnexions per edat neuronals mï¿½s alentides. Vol dir que inclï¿½s per aixï¿½ se't recomana
fer esport. I ja no diem per perdre grassa i cremar almenys vuit-centes calories extres tots els dissabtes.

Veure cara de satisfacciï¿½ de la Mercï¿½ i la Meritxell; em diu "tu per recordar el meu nom recorda't d'Andorra" "i no
hi veia la relï¿½laciï¿½. Saps; resulta que ara no recordava el nom i m'ha servit i mira quï¿½ sort en tinc de Mister Google.

Realment, ens agrada tot el que veiem; i a vosaltres?

I en Juanjo obsequia a la Carme, per quï¿½ es vagi preparant i el guardi de record, un excelent impressiï¿½ de la mitj
Maratï¿½ de Terrassa. En Juanjo es va mentalitzant per fer-la i creuar meta per primera vegada a una mitja i ho tï¿½
com un repte proper i personal i molt important. Entre tots li fem costat i l'animarem a quï¿½ aixi sigui,

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4839

Avui de la mï¿½ del mateix Juanjo, li hem demanat si ens feia els
honors una persona a la qual no coneixem, perï¿½ que si per la quï¿½ sentim
interï¿½s. Aprenem d'aquests pensaments que ens transmets i en gaudim i
els fem nostres i segur que molts ens en sentim identificats. T'agraim,
Francisco, que hagis volgut fer-nos els honors i ser proclamat
"Mossenaire d'honor" Molta sort en tot i esperem que continuï¿½s fent gran el projecte.

Cuando comienzas a correr, te surgen creencias irrealizables:
la creencia de que siempre tienes que demostrar ser competente,
adecuado y capaz de conseguir tus objetivos, la creencia de que tienes
pocas capacidades de controlar o cambiar tus sentimientos o emociones.

No voy a poder estar preparado para afrontar los siguientes km, hay que
despejar la mente de pensamientos negativos o de preocupaciones sobre
lo que podemos hacer. Estos pensamientos negativos atan la mente, y
nuestro cuerpo no nos permite rendir en el momento presente.
Pensamientos positivos, siempre positivos.

Es aquï¿½ donde he descubierto nuevos caminos interiores y personales,
sintiendo que esa soledad es hermosa y enriquecedora desde todo punto
de vista, nuestra compaï¿½era de rutas a pie.

Es aquï¿½, en mossenaires , donde se aprenden todas esta cosas. La
amistad con personas que conoces por primera vez y que es como si te
conocieran de toda la vida, que te arropan y animan a seguir corriendo.

Aï¿½n corriendo cada dï¿½a, esperamos que llegue el Sï¿½bado para
introducirnos en este tan numeroso grupo de amigos y poder disfrutar
durante una hora de una buena compaï¿½ï¿½a y del disfrute de la naturaleza.

Como corredor de fondo, quisiera que aquellas personas que aï¿½n no han
decidido a correr un poco, que lo intenten, y que nos acompaï¿½en los
sï¿½bados a entrenar con este maravilloso grupo.

Es una sensaciï¿½n ï¿½nica, y para los que ya estamos y compartimos esta
hermosa sensaciï¿½n os digo que sigamos disfrutï¿½ndola con mucha pasiï¿½n.

Para este aï¿½o 2014 que se cumplan todos nuestros objetivosï¿½.Los mï¿½os
son poder realizar varias medias maratones y algï¿½n triatlï¿½n olï¿½mpico.

Saludos,
Francisco Ortiz