ENTRENAMENTS GRUP - TERRASSA

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4821

Si ara vivim el boom de cï¿½rrer, almenys pel que coneixem en els seus darrers temps; al nostre raconet del mï¿½n
tambï¿½ s'hi havia de notar. Sembla com si per nosaltres anar a cï¿½rrer amb gent sigui el mï¿½s normal i si us fixeu quan passeu uns dissabtes sense
poder venir, el dia que ho feu, sempre hi veieu algï¿½ nou. Hi ha qui es consolida i ho agafa com un bon costum; i tambï¿½ qui ve quan les circumstï¿½ncies
els ho permeten. Hi ha per qui prova, i no torna.

Fem xarxa social de la de tocar: som prop els uns dels altres i notem que millorem el nostre estat de forma fï¿½sica, i aixï¿½ pot ser degut al fet
que entrenant de costat, ni ens adonem la constant millora.

La teoria ens diu quï¿½ per quï¿½ funcioni, i ja que hem vingut a cï¿½rrer, sembla que el retorn a la cua ï¿½s necessari, i si el fem, no tan sols es fa
mï¿½s amï¿½, sinï¿½ que sempre anem fent pinya. Els encreuaments sï¿½n un bon lloc per fer aquests reagrupaments necessaris, almenys fins ben passat
la meitat de l'entrenament.

Aquest dissabte ens ha costat trobar mossenaire. Sembla com si la timidesa o el "quï¿½ diran" ens fa respecte i no penseu que sou menys
importants, pel fet no tenir massa bagatge. Al contrari; tots sou igual d'importants i aquest projecte, com tot a la vida, tï¿½ caducitat i com quï¿½ ser
"Mossenaire d'honor" nomï¿½s se'n fa un a la setmana, us agraï¿½m molt el gest de voler-ho ser. I si no, tampoc passa res. Us apreciem igual: nomï¿½s faltaria.
Per aixï¿½ volem ser distingits per entrenaments sense compromï¿½s.

Grï¿½cies a tothom i per molts anys.

Quan engeguem la nostra marxa, els mossenaires no saben ben bï¿½ on aniran, encara que per terreny conegut: aixï¿½ si.
En Montilla i en Sebas riallers i a les primeres posicions

En un dels reagrupaments tï¿½pics i quï¿½ no sona a tï¿½pic

En Marc, del http://www.elroure.net davant el grup, seguits per Juan i Fernando

Xavi Gp, va fer marca personal a la mitja de Terrassa amb un temps de 1h27' al seu debut

Pedro seguir per qui serï¿½ el nostre flamant Mossenaire d'honor

Yllera ens porta a un amic, en Moisï¿½s

Juan Romero, en primer terme

I la recompensa de quï¿½ queda constï¿½ncia els capdavanters en el progressiu en baixada: Josep, Lizandro, Fernando, Xavi i Montilla

Detall de qualitat la quantitat d'amics que retornen a buscar a la colla.

Moment estelar: la foto de familia Mossenaire

Hem destacat els nous mossenaires i quï¿½ dissabte vinent vindrï¿½ un grup de noies i muntaran la seva paradeta amb menjars a 1 euro per tal de recaptar diners per la OxFam Trailwalker http://goo.gl/IL6hPN

avuï¿½ ens hem endut una gran alegria: tornar a veure entre nosaltres en Miguel Piqueras, i ens ha donat molt bona sensaciï¿½.
A veure si pots venir sovint, com abans

l'Enric Mateu

Encara no ens hem aprï¿½s el nom.

Josep, Fernando i Pedro

Xaiv i Antonio

David

Montilla i vestit de mossenaire, Juan Manuel

Maria

Albert, Jordi i Carme

Casi i Juanjo

Inma Morales

Juan Romero

Diego Garcia i Sebastian Morales

Isabel Alcalde i la seva amiga

Laura i Runi

Carmelo Luque

Javi i Marc

Natï¿½lia i Albert

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4821

Fa una bona colla d'anys entrenava per les pistes i vaig comenï¿½ar a conï¿½ixer a en Jordi, que des d'aquells temps, sempre en mï¿½s o menys intensitat, l'he vist a fer esport. ï¿½s dels atletes pioners de la nostra ï¿½poca i continua ilï¿½lusionat amb el fet de cï¿½rrer i ha encomanat aquest plaer als seus fills, i gairebï¿½ diria que tothom a casa corre i fa esport. Estem molt contents de tenir aquest luxe de quï¿½ avui dia i aquesta setmana que ha estat el seu aniversari de naixement ens hagi volgut dedicar l'escrit quï¿½ ara esteu a punt de llegir. Moltes grï¿½cies, Jordi i per molts anys

Hola amigos!!

Me ha tocado ser el protagonista de la semana del grupo de Mossen Homs, un grupo al cual me gusta formar parte todos los sï¿½bados a las 08:00 de la mano de Pep Moliner

Mi nombre es Jordi Fabra Aroca y hoy dï¿½a 05 de febrero cumplo 62 aï¿½os.

Soy del barrio de Sants y resido en Terrassa desde el aï¿½o 1966

Un vï¿½deo del corredor de 400 mts vallas, Edwin Moses, me impresionï¿½ tanto que decidï¿½ empezar a correr. En principio salï¿½a solo por un camino que iba de mi barrio a Santa Margarita. Al poco tiempo, se uniï¿½ a mi un compaï¿½ero de trabajo, Josep Mirabet. Los dos compartimos horas, kilï¿½metros y sufrimientos. Decidimos apuntarnos al club Atletismo Terrassa para correr como primera carrera el maratï¿½n Catalunya 80. De la mano del Sr.Planas, entrenador del CAT debutï¿½ en el maratï¿½n que, tras una pï¿½jara en el km 30 acabï¿½ con un tiempo de 3h20ï¿½. Tras la carrera debute en mayo del mismo aï¿½o y sin ningï¿½n entrenamiento especï¿½fico en carrera de 3000 mts obstï¿½culos. El debut fuï¿½ en la liga Catalana, en las pistas del Nï¿½stic de Tarragona quedando penï¿½ltimo con un tiempo de 11ï¿½30ï¿½, si no recuerdo mal, compartiendo equipo con Lluis Mangot. Con el CAT corrï¿½ 2 ligas, cros y algï¿½n medio maratï¿½n (Sant Cugat, Lï¿½espirall, 400mts lisos(57ï¿½ Cool

) y hasta relevos 4x100, para hacer el punto en liga con compaï¿½eros tan importantes como David Meler o Jordi Martin.

En el aï¿½o 1981, tras quedar 1ï¿½ de la general en la cursa Atlï¿½tica de Terrassa y por desavenencias con el Club, fichï¿½ por el Club Atletismo Egara con el que corrï¿½ 2 ligas. Mï¿½s siempre en el ï¿½3000 obstï¿½culosï¿½. En este club tuve el honor de ser entrenado por una mujer totalmente dedicada al Atletismo, Carmen Gomez Florido, ya fallecida tras una larga enfermedad. En este Club corrï¿½ y compartï¿½ entrenamientos con Luis Maqueda, Salmerï¿½n, Roldï¿½n y otros muchos.

En el aï¿½o 1982 tras dos ligas y un campeonato del Valles, bajï¿½ de 10min en el ï¿½3000 obstï¿½culosï¿½ (no recuerdo exactamente el tiempo) deje el atletismo activo.

En el aï¿½o 1997, tras un lapsus de 16 aï¿½os, corrï¿½ el medio maratï¿½n de Granollers, teniendo como liebre a mi hijo Jordi. Reanudï¿½ la competiciï¿½n con un tiempo de 1h 25min.

Mi vida deportiva siempre ha sido muy anï¿½rquica, con muchos obstï¿½culos. Nunca he seguido un lï¿½nea recta en los entrenamientos, pero para mï¿½ es un placer correr; sobre todo salir de madrugada callejear por Terrassa y ver como amanece.

Como corredor mi mejor palmarï¿½s es haber conocido y compartido entrenamientos con un montï¿½n de corredores de Terrassa que serï¿½a largo enumerar pero como padre, el mejor palmarï¿½s es dejar como herencia a dos corredores honrados y tenaces, Laura y Jordi Fabra y espero que la saga continï¿½e.

Gracias Pep por darme la oportunidad de poder compartir con vosotros parte de mi vida deportiva.