| Veure tema anterior :: Veure tema seg�ent |
| Autor |
Missatge |
Pep Moliner
Registrat: 30 Mai 2005
Missatges: 4829
|
 Publicat: Dc Oct 08, 2014 5:56 pm Assumpte: 4 d'octubre 2014 -Entrenament per MOSS�N HOMS- a les 08:00 |
 |
|
Una familia ben esportiva
A casa d'en Miguel corre tothom, i aquest dissabte i, com sempre fa, ben
discretament, va anar a la "cua" i ho fa de gust. De vegades ja va per
davant de la cua. �s m�s, si li dius: "Miguel, per aqu� talles uns metres", et
diu: "no, no: vaig seguint" L'an�cdota de la setmana passada on el cronista
va confondre una amiga de la seva muller Imma, la Isabel,
per la seva filla i ens va fer adonar i vam arranjar l'escrit per ser m�s fidels a la realitat.
En Jos� Miguel, un luxe tenir a persones com ell i cap problema d'anar fent. Aix� si,
cada setmana m�s r�pid
Venen, i s�n tots mossenaires i sempre els veus contents de poder setmana
darrera setmana compartir aquesta estona amb tots nosaltres.
Gr�cies, fam�lia i per molts anys.
Aquest dissabte vam anar a fer un circuit variat, comen�ant des de la masia
de Torre Moss�n Homs, el colomar esportiu, corriols, �rea d'estudi
mediambiental de Can Bon Vilar, el cam� del golf, Torrebonica i retornant
pel golf del Prat, fer la pujadeta que travessa per davant de DoubleTree by
Hilton Hotel & Conference Center La Mola.
Moltes amigues i amics nous i la sensaci� de qu� en general tothom
gaudeix. Gr�cies per venir i dissabte vinent ens veiem, on ?, a Can
Mossenaire.
En aquest moment li don�vem el paperet demanant-li si ens feia els honors
de ser la nostra "Mossenaire d'honor", com aix� ha estat.
El noi de groc, s'estrenava: l'Agust�. De mossenaire en Carles, de blau en
Rafa i la Pamela, a punt de comen�ar
En Marc
Txell, Imma i Jos� Miguel
Carlos i Wester
Wester, Alberto i Carmelo
Contxita i Josep Maria
Toni, Juan i Enrique
El fill de Jose Miguel i Imma, al darrere de Sebastian, el seu tiet, i en Jordi
Paco Utrera
Txell i Silvia
Sandra i �scar
Diego, Carlos i Wester
Gustau, que en el segon dia i el primer va ser proclamat Mossenaire d'honor, ha entrenat de valent per
avui fer un bon paper
Les nostres noves mossenaires, amb la Magda a l'esquerra,
i en Jos� Exp�sito
I l'Emilio que va amb bicicleta, mentre no pot c�rrer
Miguel Pepe, i David
La Pam
Passem per l'�rea de lleure i lloc d'estudi mediambiental de Can Bon Vilar
En Miquel es va situar aqu� per qu� ning� prengu�s mal.
En el primer progressiu, aqui teniu els capdavanters.
Podi virtual: Carles, Sebas, Wester, Carmelo, Toni, Miquel i Josep. Gr�cies per "jugar"
Avui, l'entrenament el tenim dedicat a la Laura Perdomo, que a m�s ha
passejat el m�bil i el paper l'escrit en el que li agraim el gest.
Acompanyada per en Jordi i en Toni. Senyal de vict�ria.
de postal.
Convivim sovint amb ciclistes de muntanya
de nou una bona colla, sempre diferentts i sempre forces amigues i amics,
disposades a fer-se costat tot entrenant plegada. Moment de destacar als
nous i agrair a la Laura que ens faci els honors
Desmuntem el moment familiar i a punt pep proper progress
La Laura va tercera i en Jose Luis, que no feia ni cinc minuts que tenia
mol�sties: surt com un b�lid i al costat en Carles
I aqui el nostre podi virtual: Carles, Laura Perdomo, Marc, Toni, Carmelo i Jos� Luis a un lloc amb bones vistes.
I a un tercer progressiu, aqu� el seg�ent podi: Wester, Sandra, Marc, Jos� Luis i Carmelo
S�lvia, que avui m'ha explicat una hist�ria super extraordin�ria que m'ha
encantat i que esperem que el dia que sigui la nostra mossenaire la
comparteixi amb tots nosaltres. De deb�, que incre�ble.
En Carmelo �s tan bona persona i sempre va a buscar a tothom, que incl�s
ha anat a buscar aquest bon home qu� no era dels nostres, per� mira: si
s'ha d'anar a buscar: se busca.
Esportistes d'un altra manera.
David, a punt de travessar
Juan
Joan Forte, Victor Martin, Sandra Martinez. Diego Garcia
Encarem la recta, amb fin�ssima pujada amb excepcionals vistes
I els amics de Can Llong, amb en Pasqual amb gorra caqui, i fent l'habitual
trobada per la zona i que sempre ens agrada tant de trobar-nos
Bordar, bordaven molt i el filat permet gaudir sense perill
de les seves magn�fiques siluetes. De fet, semblen de bona fe.
Doncs si, a aquesta pujada he tingut l'oportunitat de sentir
una gran hist�ria de la Silvia
Editat per darrera vegada per Pep Moliner el Dc Oct 15, 2014 9:16 pm, editat 2 cops en total |
|
| Tornar a dalt |
|
 |
Pep Moliner
Registrat: 30 Mai 2005
Missatges: 4829
|
| Publicat: Dc Oct 08, 2014 5:58 pm Assumpte: |
|
|
El 14 d'agost la Laura escrivia a https://www.facebook.com/groups/mossenhoms/ "
Es va presentar amb les seves gosses i de fet ve sovint amb elles. D'en��
de qu� va descobrir aquesta manera diferent d'entrenar, que no falla mai.
Ara gaudirem del que ens explicar� i ens agrada. Qu� tinguis sort amb tot i
per molts anys. Merciiiii !!!
Hola, s�c la Laura i aquesta setmana m'ha tocat a mi descriure la meva vida atl�tica
en general.
No �s que se'm doni gaire b� aix� de parlar de mi mateixa per� intentar�
fer-ho el m�s breu possible i sense avorrir!
Vaig descobrir el c�rrer gr�cies a la muntanya, jo sempre he sortit a fer
senderisme i trekking, gaireb� des de fa m�s de 15 anys, encara que no
molt intensiu, em dedicava a fer aquestes sortides a passar el dia, excusa
perfecta per portar a la meva germana, a amigues que no s�n gaire amants
de caminar i suar (jaja)
A poc a poc vaig anar descobrint el caminar-c�rrer com li diuen alguns i
llavors vaig anar pujant km's a les caminades. D'aix� ens remuntem a fa
uns 6 anys i poc.
El tema aquest em va comen�ar a agradar i aix� vaig endinsar-me en el m�n
del running. Vam anar a buscar un gos a la protectora que fos
expressament de muntanya, per fotre canya!! i aix� ho vam fer...
Llavors jo no vivia a Sabadell i tenia molt a prop la muntanya, el Parc de
Gallecs, La Serralada de Marina... cosa que anava gaireb� cada dia a fer
tiradetes suaus corrents (caminant) amb la gossa.. i aix� vaig descobrir que
realment m'agradava aix� de c�rrer i trobar-me amb mi mateixa, tan sols
amb el soroll dels ocells, del meu gos respirant, de les meves passes trepitjant la terra.
En q�esti� de dos anys i mig fins avui dia, �s quan realment m'he posat a
fer trail i encara estic massa verda ho s�, per� m'encanta aquesta "via de
escape" i gaudir de corriols..camins escarpats..amagats entre matolls,
camins que no saps on porten i potser van cap a enlloc o potser surten a la
pista de m�s endavant!
Aqu� �s quan m�s lesions he tingut que m'han fet parar durant molt de
temps..i no he acabat mai d'arrancar, espero que ara ja no torni a
lesionar-me, per qu� entre fascitis plantars i esguin�os, he estat m�s d'un
any parada!! toquem fusta per qu� va ser al febrer que vaig tenir l'�ltim i el
m�s greu..
Ara acostumo a sortir entre 4 i 5 dies per setmana, depenent del tipus de
terreny que faci,m�s planer o m�s muntanya... l'asfalt no l'he tocat gaire
per no dir quasi res..algunes curses mixtes que he fet, que no he tingut
m�s remei i curses de 5 km curtes, per� que se m'han fet llargu�ssimes!!
falta de costum suposo!!
Actualment encara segueixo en un Grup de Trail a Mollet, no faig vot
d'assist�ncia per motius personals que no importen avui dia per� s� he de
dir que gr�cies a la gent que vaig con�ixer all� i gent que ja forma part del
meu passat, he descobert una part del c�rrer que no havia donat
import�ncia abans i ara �s la meva Vida, la meva Alegria, i com ja he dit
abans, via de escape i posada a zero. C�rrer i muntanya, qu� m�s es pot
demanar?Res!! si amb aix� ja ho tinc tot!
Recordo que un dia, revisant el Face per casualitat vaig veure la vostra web
i em vaig animar a escriure. S�c una persona acostumada a c�rrer sola i
vaig pensar, per qu� no fer un canvi i con�ixer a aquesta gent que semblen
una fam�lia ( i ara penso que realment ho sou!) Jo estava recuperant-me
d'una forta patacada a la meva vida i us dic a tots i totes, que sou unes
persones magn�fiques i els dissabtes em trobo super agust compartint
una miqueta de vida i alegria i amb molta sort de poder portar les meves gosses
amb vosaltres!!
Poc m�s a dir , que em feu sentir b�, vosaltres , c�rrer i muntanya!!..ara si
que ja no fa falta res m�s! I si arribo a saber que avui era el meu dia,
hagu�s portat a les meves petites Pep!
Per acabar dir que si fem all� que ens agrada, que en el nostre cas �s sortir
a c�rrer i gaudir de la tranquil�litat, de la companyia, de la natura,
realment trobarem la nostra pau interior i veure el m�n amb uns altres ulls.
Fam�lia!!!, m'acomiado amb un somriure i : Salut , Muntanya i Km's!!!
Laura P.
|
|
| Tornar a dalt |
|
|
|
|
No pots publicar nous temes en aquest f�rum
No pots respondre a temes en aquest f�rum
No pots editar els teus missatges en aquest f�rum
No pots esborrar els teus missatges aquest f�rum
No pots votar a les enquestes en aquest f�rum
|
|
FAQ
Buscar
Llista de Membres
Grups d'Usuaris
Registrar-se
Perfil
Inicia una sessi� per veure els teus missatges privats
Iniciar Sessi�
