ENTRENAMENTS GRUP - TERRASSA

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4809

No teníem percepció de si seríem pocs o molts. Després de la castanyada
sembla evident i, ja que és un dia festiu, podríem anar amb petit comitè: i
que va, que va. Una colla d'impressió. Sou impressionants.

El circuit, dels que fan afició: com sempre. Algun progressiu, on sabem que
si ve en Marc Miquel, el veurem a tots.

Anar capa la cua: un clàssic i destacar què força mossenaires enllacen els
seus entrenaments des d'altres punts, fent-s'ho venir bé per arribar a les
08:00 i completar junts l'entrenament que es convertirà, per ells, en més
llarg. Els altres fem els tradicionals 10 quilòmetres de corre-xerrada i bones
vibracions. De nou dir que sou molt bona gent i la prova les contínues
rialles. Gràcies per venir.

Un dels moments més interessants, és saber qui ens farà els honors i serà
la nostra heroïna o heroi de la setmana i podrem tenir-ne més coneixement.

Doncs si, la Nerea Larrañaga ha estat el luxe per tots nosaltres d'avui, tot
un exemple de fermesa i fortalesa, i aquí li demanem i accedia a fer-se
conèixer. Gràcies!!

Nerea al moment d'acceptar

Txell a punt de marxa

en aquets moments d'espera, amb la Nerea i la Laura

pare i fill, els Miquel i tot el griup ens disposarem a rodar.

Alex i Carles, grans atletes i senderistes corredors

En Fran, que ara ens presentarà al seu nebot

I a la mateixa hora de cada dissabte: arranquem

- Fent-se una foto, que piques vegades anem primeres - ens deien la
Laura, Txell, Inma i Carme

Moment de qualitat amb les anades i tornades de l'Enrique

Parella de Jordis

La Maria José, que aglutina al seu entorn molta calidesa humana,
i què dir de la Nerea, que aquí ens fa els honors

Enrique riu, i segurament tindrà a veure, que tota aquella colla de dalt,
s'ha passat de llarg l'encreuament i té de refer les seves passes

Manuel i l'Antentes al capdavant

Grans mossenaires, l'Anna Cos i en Pau Sust

Casi i Txell, seguita per l'Inma

Robert, Pasqual, Marisol i Jordi

Jordi, Anna, Cristina

I els nostres capdavanters al progressiu

Aqui els tenim, Marc, Manuel, Sandra i Robert

I les anades i tornades. Els verts: Victor i Toni

Jordi, Juan i Jordi

Miquel de Sabadell i l'Anna de Terrassa

Veus Miguel com no sempre ets la cua. Avui serà...

En Casi, i els capdvanters l'han anat a buscar. Gràcies amics !!

I en el següent progressiu els guanyador són: Jordi Viñeta,
Carles Salmeron i Marc Miquel

Està clar? parc agrari

Moment familiar on destaquem als nostres nous mossenaires, alguna
anècdota i qui ens farà de Mossenaire d'honor, amb un fons especial: el
camp de golf d'herba que necessita molta aigua

Un esport on a tocar a la boleta s'hi va amb cotxe, on no t'embrutes gaire,
sues poc i val una pastarada i que l'herba és d'aquelles què quan hi hagi
sequera: ja em parlarem. Una bona amiga m'ho ha explicat que s'ha
utilitzat una què te molta sed.

Nerea i Laura

Havent-hi servei de bus, qui corre. Esperant el bus aquests tres amics.

Rendint homenantge a la nostra Mossenaire d'honor

Colorin, colorado...

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4809

Les persones sens diferència, a part del físic, l'edat, el sexe: el tarannà.
I aquí veiem una basca de cor i d'esperit i un luxe tenir el seu escrit per
poder saber que segur que ets una persona magnífica i això és el que
pensem moltes i molts.

Hola a [email protected]

Em dic Nerea Larrañaga i com ja os imaginareu pel meu nom i cognoms
vinc de família Basca-Francesa (Pays Vasc-Français). Des de petita el meu
pare ens va inculcar l’esperit de lluita, força, treball i honestedat. Pels
matins, passés el que passés, sempre ens despertava amb un “aupa” i ens
obligava a posar-nos en actiu. Vaig practicar durant la meva infància molt
d’esport, sobretot dos: La vela i el patinatje, dos grans passions que van ser
una gran part de la meva vida.

Cap els 20 anys, per foça major, em vaig haver de retirar de l’esport
obligatòriament. El meu caràcter lluitador no em va deixar caure i vaig
aprofitar per començar una nova vida i un nou camí. Però no vaig poder
practicar cap esport. Sempre he tingut una gran passió pels gossos i creía
que anant al camp amb ells estaria resolt el tema, però la veritat és que
eren ells qui corrien i jo qui els esperava.

Fa un any i mig, la meva filla de 7 anys em va dir “mami, a què no me
atrapas!”… i no vaig poder. M’ofegava.

Això em va trastocar una mica. No em reconeixia i per primer cop, no ho
vaig saber acceptar. Tota angoixada li vaig comentar a la meva veïna i
amiga Sandra Fernandez qui em va parlar d’un grup de running que tot just
començava. Em va insistir que hi anés i encara que em semblava totalment
impossible, un dia vaig anar i vaig conèixer, per primer cop, el que seria la
meva gran família des de aquell moment: El California Sport!!!!!

M’ha costat molt avançar, però kilòmetre a kilòmetre i gràcies a la Mª José,
que mai em va deixar sola, he anat progressant.

Milions de gràcies al meu marit, en Gus, que m’ha recolçat desde el primer
dia i a qui li dec tots els ànims, suports i bones paraules, ja que no m’ha
deixat decaure ni llençar la tovallola ni un sol dia. També amb la resta dels
meus companys que han estat sempre al meu costat cridant-me “patim
(sobrenom amb el qual em coneixen ☺) tu pots!!” De fet en alguna cursa
on penso que no puc més, tanco els ulls i me les imagino al costat
cridant-me “patim tu pots”. De mica en mica i com una droga ja no podia
estar ni un sol dia sense ells i sense córrer. Aviat em van dir: Vine els
dissabtes amb els mossenaires! De nou se’n va passar pel cap que seria
imposible per mi…… però un bon dia vaig conéixer en Pep amb el seu gran
tarannà, la força del companyerisme i el caliu de la gent i ja no puc deixar
d’anar. Des de llavors la meva vida ha canviat radicalment gràcies a tots
vosaltres i a aquest esport.

Km, salut i cor