ENTRENAMENTS GRUP - TERRASSA

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4821

Si no tenim res millor a fer un dissabte a les 08:00, quï¿½ me'n dieu de no
preocupar-se de res, i afegir-te on segur que trobem alguna amiga o amic al
voltant de la masia mï¿½s famosa que les corredores i corredors Egarencs que tenim:
"Torre Mossï¿½n Homs"

En canvi, hi ha qui tï¿½ com a moment preferent atlï¿½tic, presentar-se i millorar
esportivament, fï¿½sicament i encetar el cap de setmana envoltat d'un nï¿½vol
d'immillorables persones, que amb la senzilla excusa de cï¿½rrer, fan cap aquï¿½.

Aquesta setmana es nota que ens van canviar l'hora i la llum ï¿½s mï¿½s clara i s'hi
veu millor i des d'aquï¿½ volem demanar que tots intenteu ser a la vida una mica
feliï¿½os, com ho sou durant aquesta hora, on us despreocupeu dels altres
problemes, ni que sigui una horeta. Doncs benvinguda sigui la trobada i amb
un recorregut que hem fet un munt de vegades, perï¿½ que avuï¿½, si no millor:
diferent

Veient a les noies que han fet companyia a la nostra "Mossenaire d'honor", la
Gemma Solsona de vermell, t'adones que val la pena la trobada, per veure
aquestes cares rialleres. ï¿½nims i endavant

I poca estona abans i davant l'atenta mirada de l'Eva, queda nominada la
Gemma Solsona, com a "Mossenaire d'honor". Tot un luxe

I el nostre gran mossenaire Sabadellenc, en Miquel, que ve amb en Juanjo. Ens
agrada no perdre la pista.

En Robert, un altre ilï¿½lustre

I la famï¿½lia Expï¿½sito, amb la Carmen, Josï¿½ i Emilio, del California, que es disposaven a anar de caminada.

Als seus llocs, llestes!!, JA!! i la Mariona que s'acordona les sabatilles i ï¿½s enxampada en
aquesta posiciï¿½

I si fa poc la Inma, en duia en Manolo, avui un nou amic s'estrenarï¿½ a la trobada

I espera abans no sortim en el moment en punt.

De nou una gran colla tant amb quantitat com en qualitat es disposa a
recï¿½rrer...
Avuï¿½ en direcciï¿½ a Can Mollor i torrent de la Grï¿½pia

I a l'altiplï¿½ i conegut reagrupament

En Jordi Renom, que ve des de Barcelona a cï¿½rrer al nostre costat i de fa un
munt d'anys. Grï¿½cies Jordi.

En primer terme en Miguel, i prop d'ell la Gemma, Isa, Eli i Charo.

Contxita seguir per en Nacho, que passa pel famï¿½s aqï¿½educte de la Grï¿½pia amb
el seu gran amic, en Runi. Em preguntava si hi hauria aigua al recorregut:
doncs si, no?

Paco Utrera, al capdavant

Moment de qualitat, amunt i avall.

Balme i mossenaire nova.

Sandra, Isaac, Oscar i Pepe

Francisco Escudero, un fixe a la trobada d'enï¿½ï¿½ que va venir d'unes sis
setmanes

Fernando Artesero

Gemma, Xavi i Javi

Reagrupem?

Re-engeguem, amb la Gemma

l'Edu

I estrenem nou reocrregut, pel costat de Torrebonica, del Consorci Sanitari. Un
lloc prou bonic i gairebï¿½ en estat d'abandonament. Una llï¿½stima

A en Totu, crec que sempre el traiem amb la llenga fora, al nostre mossenaire
del Maresme, i que d'allï¿½ ha vingut.

Miguel i Carmelo, seguit per en Jaci i la mossenaire nova

Magnï¿½fiques atletes les dues, la Gemma Solsona i Gemma Cadafalch

anant a tota marxa, cap a la cua

I tornant de nou, amunt i avall i rï¿½pides, rï¿½pides.

I arriba la nostra cua, i la solidaritat dels mossenaires

Silvia i Cotxita.

Manolo, corre i alleugera roba.

La Sandra no recordo que explicava, perï¿½ hi posava molt d'ï¿½mfasi

Balme i Pedro ens senyala el recorregut que compartim amb gent que va sobre
rodes

I arriba la cua, amb en Juanjo, Miguel, Carmelo, Javi i la mossenaire nova

Les prï¿½vies

coneixem a qui s'estrena de mossenaire

Benvingudes i, repetireu?

I ara volem conï¿½ixer la nostra mossenaire d'honor: La Gemma Solsona. Fantï¿½stica!

La Gemma aplaudida per tothom

Un gran moment per molts de nosaltres. Grï¿½cies

Mentres els ciclistes arreglen la punxada, mossenaires amb un bon progressiu

I els que l'han fet, Alberto, Marc, Marc, Roberto, Laura i darrera mig amagada la Gemma Solsona

I les nostres amazones: Eva, Sandra, Eli, Isa, Charo

I els que han fet el progressiu de baixada a les primeres posicions,
Paco, nou, Charo, Miguel, Marc, Laura, Rafa, Hassan, Juan Miguel, Totu, Joan,
Enrique-Nilo: grï¿½cies per acceptar el joc.

jo tambï¿½, jo tambï¿½, jo tambï¿½, deia l'Eva Gorina. I la Noï¿½lia, pensativa

Sempre activa la Gemma, darrere l'Edu

Llocs prou coneguts per a tothom

I com a bona mossenaire, amunt i avall, la Gemma i en Pascu

l'Eli lluint samarreta del "1000 clandestino", de les que n'hi ha poques i nomï¿½s per a guanyadors.

Com dues amigues i que van repetint. Grï¿½cies per venir!!

Allï¿½ a l'infinit grans atletes s'endevinen a contrallum, qui seran?

Esteu emplaï¿½ats?

Una pujada que a mï¿½s d'una i mï¿½s d'un se'ns fa feixuga

Laura i Gemma

Totu, caracterï¿½sitca de totes les fotos: llenga fora i solidari, amunt i avall

Com en Miquel Moreno, estï¿½ clar

ï¿½s l'hora de l'adï¿½u-siau, i fins a un altre i grï¿½cies a tothom.

Com que hem sabut que el nostre gran amic Juan Manuel Muï¿½oz aquesta setmana ha perdut
al seu pare, donar-li el nostre condol i molts ï¿½nims.

Tambï¿½, voldria aprofitar per desitjar a una persona per la que sento un gran
apreci i amistat, en Tomï¿½s Sanchiz i que avui sabia que l'operaven d'un trencament
important de fï¿½mur que tingui una rï¿½pida
recuperaciï¿½ i tornar-lo a tenir animant com sempre fa a tothom que l'envolta.
ï¿½nims Tomï¿½s!

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4821

De casualitat va nï¿½ixer entre nosaltres l'amistat. Un diumenge de bon matï¿½ i
quan no trobava a algï¿½, va venir amb un grup fantï¿½stic de Terrassa, "Las
Nenazas", on vam anar entrenar plegats i fruit de la conversa, hem compartit
entranyables moments i tinc la sort de seguir veient sovint i gaudir de la seva
companyia. Apassionada, escriptora, grafï¿½loga i no sï¿½ quantes coses mï¿½s iï¿½
molt, molt competitiva i no para d'anar amunt i avall a esperar-nos. Una sort
de tenir-te tant aprop i espero que per molts anys. Un fort petï¿½.

TOT VA COMENï¿½AR UN MATï¿½ DE TARDOR, EN AQUESTA TARIMA, POCS MINUTS ABANS DE LES VUIT DEL MATï¿½

Sempre mï¿½ha apassionat lï¿½esport, ja que, de petita, havia fet dansa clï¿½ssica
amb la Marta Mos i tambï¿½ judo, al Carviï¿½s, i fins i tot vaig arribar a cinturï¿½
taronja-verd. Perï¿½ fins fa pocs anys no havia corregut dï¿½una manera constant,
continuada.

Vaig anar vint-i-vuit anys al Tosca (ara ja en tinc 46! ï¿½eh que no ho sembla?
Aixï¿½ ho fa lï¿½exercici!), i tambï¿½ vaig fer pilates al Q-sport, tant dï¿½alumna com de
professora. Com a hobby, em vaig treure el tï¿½tol, a Orthos, de monitora de
pilates, tant de ï¿½mattï¿½ (terra), com de mï¿½quines (Reformer), i vaig estar fent
classes de pilates al Q-Sport durant tres anys.

Potser us deveu preguntar: ï¿½i quan va ser que la Gemma va comenï¿½ar amb
aixï¿½ del ï¿½runningï¿½? Alguna vegada anava a cï¿½rrer, perï¿½ de manera esporï¿½dica.
Recordo un dia, amb 18 anys, que em vaig presentar a la cursa de la festa
Major de Sant Llorenï¿½ de Morunys, i, com que no hi havia gaires noies (en
aquella ï¿½poca, no estava tant de moda cï¿½rrer), jo vaig quedar tercera. Perï¿½ no
vaig ser constant.. Jo seguia amb el meu gimnï¿½s i prou.

Per manca de temps (responsabilitats familiars i laborals), un dia vaig decidir
deixar el gimnï¿½s i sortir a cï¿½rrer pel meu compte, ja que un bon amic, en
Miquel Rovira, que abans regentava el Videomania del carrer Galileu, em va dir
que hi havia un grup que sortia a cï¿½rrer els diumenges, davant la tarima del
Terrassa Sports. I jo em vaig dir: cap allï¿½ falta gent!

Tot va comenï¿½ar un matï¿½ de tardor, en aquesta tarima, pocs minuts abans de
les 8 del matï¿½.

Jo buscava el marit de la cosina dï¿½en Miquel Rovira, un xicot que jo no coneixia
de res, perï¿½ que en Miquel mï¿½havia dit que em podia afegir al seu grup. No vaig
veure ningï¿½ conegut. I, mig desorientada ï¿½perï¿½, al mateix temps, decididaï¿½,
em vaig acostar a en Pep (a qui, evidentment, no coneixia) i li vaig dir:

ï¿½ï¿½Que ets en Jaume?ï¿½. I en Pep em diguï¿½: ï¿½No, no ho sï¿½c, en Jaume, jo...;
perï¿½, si vols, pots venir a cï¿½rrer amb nosaltresï¿½. Em va deixar astorada. ï¿½ï¿½De
debï¿½ que puc venir?ï¿½, li vaig contestar, enfervorida. Sense saber que allï¿½
gairebï¿½ comenï¿½ava una nova etapa de la meva vida. O, si mï¿½s no, que en
aquell moment comenï¿½ava a acariciar aquest tresor del cï¿½rrer, fet de sentiment
de llibertat i de companyonia, a la vegada.

En Pep va estar al meu costat gairebï¿½ tota lï¿½estona, animant-me i vigilant que
no ensopeguï¿½s amb cap pedra, i explicant-me totes les colles de ï¿½runningï¿½ que
hi havia (em va parlar tambï¿½ del grup de California Sports). Tambï¿½ em va
explicar quï¿½ era el Projecte de Mossenaires, i que fa quasi 21 anys que el
porta a terme. Tot aixï¿½, jo ho desconeixia completament.

Perï¿½ va quedar aixï¿½, i va passar gairebï¿½ un any, i jo no sortia a cï¿½rrer amb cap
grup, sortia sola, de tant en tant, perï¿½ mï¿½avorria molt. Un dia, la Isabel Alcalde,
companya del Tosca durant molts anys i amiga meva, em va engrescar per
cï¿½rrer la cursa de Sant Silvestre, el 31 de desembre de 2013. (Sempre
acostumen a passar coses interessants, lï¿½ï¿½ltim dia de lï¿½any!) Jo que sï¿½ que me
nï¿½hi vaig anar, i llavors la Isabel em va explicar que anava a cï¿½rrer amb el
California Sports. Tot dï¿½una vaig lligar caps amb el que en Pep mï¿½havia explicat
feia un any i vaig decidir apuntar-mï¿½hi. I aquï¿½ em teniu. Fa quasi dos anys que
corro amb el California Sports, i per mi, ara, tota aquesta colla ï¿½s com la meva
segona famï¿½lia. Meï¿½ls estimo molt a tots. Formen part de la meva vida, i
aquestes dues horetes setmanals que surto a cï¿½rrer amb ells us puc ben
assegurar que mï¿½omplen de vida. I... us dirï¿½ un secret: cada quinze dies, vull
venir amb els Mossenaires, perquï¿½ allï¿½ ens veiem tots, i mï¿½omple de joia.

Agraeixo a en Pep i a la Isabel Alcalde lï¿½entusiasme que mï¿½han transmï¿½s per
sortir a cï¿½rrer amb el grup. Grï¿½cies a tots dos per donar-me lï¿½empenta!

Vull agrair a en Pep la seva dedicaciï¿½ i passiï¿½ per lï¿½esport i la manera com ens
ho transmet cada dimarts i dijous, als entrenaments.A part de cï¿½rrer, parlem,
riem i ens ho passem dï¿½allï¿½ mï¿½s bï¿½.

En aquests dos anys intensos de cï¿½rrer, he fet la mitja de Terrassa, la de
Montornï¿½s, la de Barcelona, la de Badalona, i la transï¿½quia de Manresa, amb la
Sï¿½lvia Vila.Aquest any, mï¿½he apuntat a la mitja de Granollers.

Aquest any vaig fer pï¿½dium, a la Cursa de la Infï¿½ncia, i em va fer molta il.lusiï¿½.
I lï¿½any passat, vaig cï¿½rrer la mateixa cursa, i com que mai mï¿½haguï¿½s pensat
que podia tenir alguna classificaciï¿½, vaig marxar i no vaig recollir el premi..
Aquest any, el Pep em va fer quedar, tot i que primer no sortia a la llista..Molts
sï¿½hi van trobar i les van tornar a imprimir.Ufff!

Grï¿½cies a tots els companys del grup per ser i per seguir gaudint, junts,
dï¿½aquest esport, que tant ens apassiona: cï¿½rrer! Estic enganxada al ï¿½runningï¿½
perquï¿½, a part que fem vida social i tertï¿½lia, estic molt mï¿½s de bon humor, amb
mï¿½s energia i amb moltes ganes de fer coses. Us estimooo!

Una abraï¿½ada a tots!
Gemma