═ndex del F˛rum de ENTRENAMENTS GRUP - TERRASSA ENTRENAMENTS GRUP - TERRASSA

www.mossenhoms.be


 
 FAQFAQ   BuscarBuscar   Llista de MembresLlista de Membres   Grups d'UsuarisGrups d'Usuaris   Registrar-seRegistrar-se 
 PerfilPerfil   Inicia una sessiˇ per veure els teus missatges privatsInicia una sessi´┐Ż per veure els teus missatges privats   Iniciar SessiˇIniciar Sessi´┐Ż 

12 desembre 2015 -Entrenament per MOSS´┐ŻN HOMS- a les 08:00

 
Publicar un tema nou   Aquest tema estÓ bloquejat i no hi pots editar temes ni publicar respostes    ´┐Żndex del F´┐Żrum de ENTRENAMENTS GRUP - TERRASSA -> VOLS LLEGIR CR├ĺNIQUES ??
Veure tema anterior :: Veure tema seg´┐Żent  
Autor Missatge
Pep Moliner



Registrat: 30 Mai 2005
Missatges: 4829

MissatgePublicat: Dc Des 16, 2015 8:10 pm    Assumpte: 12 desembre 2015 -Entrenament per MOSS´┐ŻN HOMS- a les 08:00 Respondre citant


Pep Moliner: "Mossenaire d'Honor"

Vaig n´┐Żixer el 8 de maig de 1963 a la Cl´┐Żnica del Remei de #Terrassa,
l´┐Żany de sobre de les tristament famoses riuades de la meva ciutat. El meu avi
patern era de Daroca, aragon´┐Żs, la iaia de Terrassa; Josep i Sisca. La meva iaia
materna, Severina, de Villaviciosa de C´┐Żrdova i separada del marit, Amadeu, va
venir d´┐ŻAndalusia i a treballar al textil, i es va presentar amb dos dels seus tres
fills, i estava de rellogada als pisos de Montserrat amb una fam´┐Żlia. La iaia Sisca
va n´┐Żixer a la mateixa casa, com es feia abans, al capdamunt del carrer de
Sant Joan, i quan corro pel parc de Vallparad´┐Żs de vegades miro el lloc on hi
havia la casa i li dedico un pensament. Quan el meu pare es volia casar, a
Terrassa, no hi havia cases per comprar i va decidir a la mateixa casa que
havien fet a Can Palet i que hi havien constru´┐Żt de planta baixa, fer un pis al
damunt i al poc de casar-se amb la meva mare, la Carme, es va endur el
cunyat i la sogra, el meu tiet Benito i la iaia Severina, a casa. Vol dir que us
podeu imaginar com vivia jo d´┐Żenvoltat d´┐Żestimaci´┐Ż: els avis abaix, a casa, la
iaia i el tiet, i els meus pares. Vol dir que tenia una infantesa incre´┐Żble. Abaix, a
ca l´┐Żavi, tenia la meva tieta Merc´┐Ż, amb la que em porto dotze anys i per mi era
com si fos la meva germana gran i que d´┐Żella tot s´┐Żn bons records. El tiet
Benito m´┐Żenseny´┐Ż a caminar, a portar la bici, la moto i el cotxe. Quan tenia
quatre anys va n´┐Żixer el meu germ´┐Ż, i sempre he dit que som molt diferents i
se m´┐Żenfada, perqu´┐Ż diu que no ´┐Żs cert, i ara la meva neboda Judit em va dir
amb el front premut: ´┐Żsou iguals´┐Ż. No ho allargo m´┐Żs, per´┐Ż era perqu´┐Ż
entengu´┐Żssiu com ens estim´┐Żvem. Les meves ´┐Żvies i avi eren relativament
joves i m´┐Żestimaven amb bogeria i jo amb ells. Era un nen que no em mancava
de res.


Infantesa i joventut

Els nens de l´┐Ż´┐Żpoca jug´┐Żvem al carrer, ten´┐Żem bicicletes per anar per la vorera i
el ve´┐Żnat sortia a prendre la fresca els estius de calor. Es menjaven ous de les
gallines de la ve´┐Żna, ca la Paquita, i tamb´┐Ż conills, que s´┐Żalimentaven de les
pells de fruita del ve´┐Żnat, i menj´┐Żvem enciams de l´┐Żhort de cal Sebasti´┐Ż, i era la
nostra alimentaci´┐Ż privilegiada. Cada dia passava un carro a vendre llet
acabada de munyir, porta por la Maria, la mare de la Rubalcaba, i el cavall que
duia el carro, es pixava davant de casa i deixava l´┐Żolor moltes hores, que jo,
que m´┐Żasseia sovint al graonet de casa l´┐Żavi olorava aquella ferum. El cole el
tenia a dos-cents metres de casa, l´┐ŻAndersen, i an´┐Żvem a jugar per les cases
dels ve´┐Żns que tenien uns patis molt llargs i les mares ens feien berenar. Els
diumenges an´┐Żvem a Coll d´┐ŻEstenalles a l´┐Żestiu a menjar al camp, i l´┐Żensaladilla
russa que feina la meva mare, no m´┐Żagradava perqu´┐Ż tenia pebrot vermell, i
ens rebolc´┐Żvem amb el papa a l´┐Żherba, jugant a lluitar i xutar la pilota. Jo era i
s´┐Żc un nen t´┐Żmid que es posava vermell a la m´┐Żnima i amb molta por al rid´┐Żcul.
Tot i aix´┐Ż vaig fer una obra de teatre que es deia ´┐ŻLa Rondalla´┐Ż i en van fer fer
d´┐Ż´┐Żngel i no em van maquillar, perqu´┐Ż tenia les galtes com tom´┐Żquets. El
mestre Margarit en feia cantar i just quan tenia el canvi de veu. Amb deu anys,
i havent apr´┐Żs ´┐Żajedrez´┐Ż del meu pare, vaig quedar segon de tot el cole i aviat
va ser el ´┐Żmeu esport´┐Ż. De fet sortia molt amb bici i els nens f´┐Żiem molt esport
sense adonar-nos. Els colegis de Terrassa cada any feien campionats entre ells.
De b´┐Żsquet, nataci´┐Ż, futbol i sobretot i que a mi m´┐Żafectava: d´┐Ż´┐Żajedrez´┐Ż.
Perqu´┐Ż ho dic aix´┐Ż?: doncs perqu´┐Ż no recordo que ning´┐Ż digu´┐Żs escacs. Els nens
no ens ensenyaven gens el catal´┐Ż, donat que era prohibit, i tot era en castell´┐Ż i
de fet recordo que no li donava cap import´┐Żncia, com si fos normal. De fet no
l´┐Żhavia llegit mai i nom´┐Żs el parlava. Ho trobava normal. Per aix´┐Ż: ajedrez. Com
escola jug´┐Żvem quatre nens per escola enfront dels altres coles, i jo no sempre
era titular i qued´┐Żvem alg´┐Żn any primers de Terrassa i el Gorgas en feia una
medalla d'or, amb l´┐Żescola Andersen Gald´┐Żs, que ´┐Żs la que jo anava. Recordo
que Cultura Pr´┐Żctica i l´┐ŻAcad´┐Żmia Maragall portava bons jugadors i eren els
rivals a batre. De fet, jo no em considerava massa bo; normalet. Recordo que li
vaig preguntar, amb deu anys, al meu pare: ´┐ŻPapa, com es pensa?´┐Ż no entenia
que quan fas una jugada, havies de pensar-ne les que vindrien despr´┐Żs. B´┐Ż,
vaig quedar tercer o quart, no recordo, dels jocs de Sant Jordi amb dotze anys
de tot Catalunya. Vaig estudiar a l´┐ŻArrahona, on ara estan els mossos
d´┐Żesquadra, batxillerat i com que no veia clar quina carrera fer, vaig decidir
intentar aprendre l´┐Żofici del meu pare, que era dibuixant. Ara en diuen
dissenyador gr´┐Żfic, i a l´┐Żescola Municipal vaig fer algun curset, i sobretot
aprenent veient a treballar al papa, a Barcelona vaig estudiar inform´┐Żtica, ja
que a Terrassa enlloc es feia. De vegades li havia sentit al meu pare a dir;
´┐Żprefereixo un fill tonto prop meu i que un de molt llest i que marxi lluny´┐Ż. B´┐Ż,
des dels disset anys que laboralment el tinc el meu pare a un radi de cinc
metres i treball´┐Żvem junts. Ara est´┐Ż jubilat, per´┐Ż encara ve al ´┐Żtaller´┐Ż. ´┐Żs m´┐Żs,
encara te'l seu ordinador a un metre del meu. De fet escriu i llegeix,
principalment. Quan era petit, amb sis anys i m´┐Żs, els dibuixos a la feina del
meu pare, es feien en cartolina, guaix, pinzells i tinta xina. Un cop s´┐Żacabaven
de fer aquests dibuixos, il´┐Żlustracions i altres, es feia un paquet i es portava al
client, si aquest no veia a buscar-lo. El meu pare tenia nou nois joves, que eren
els seus socis treballadors, donat que ell no es volia considerar amo i els feia
socis. Els dibuixos, qui els duia al client? El recader. I qui era el recader? El
meu avi, que tot i ser gaireb´┐Ż cec des dels cinquanta-set anys, anava de punta
a punta de Terrassa molts dies. Doncs b´┐Ż: molt´┐Żssimes vegades i quan jo
estava de vacances, anava i caminava tant com ell. Potser per aqu´┐Ż em ve aix´┐Ż
de c´┐Żrrer. Una vegada recordo que, de petit, em van preguntar a qui estimes
m´┐Żs al m´┐Żn i vaig dir: a l´┐Żavi. Com ell i cinc generacions m´┐Żs, com a m´┐Żnim, els
primog´┐Żnits ens d´┐Żiem Josep. Ara passat el temps, s´┐Ż que els estimo a tots
igual i tot el que recordo s´┐Żn les coses bones i ho b´┐Ż que m´┐Żho han fet passar.

La cosa m´┐Żs meravellosa ha estat tenir tres fills magn´┐Żfics i que ha estat ra´┐Ż
suficient, ja, per viure. L´┐ŻElisabet, l´┐ŻOriol i l´┐ŻAnna. El moment de veure´┐Żls per
primera vegada el tinc gravat i hem gaudit des del primer dia. A la meva dona,
estant a l´┐Żhospital, li portava cada vegada una est´┐Żtua amb al´┐Żlegoria a la
mare, per manifestar el que sentia que havia fet i el que havia portat fins
aquell moment dins seu. Aquestes figures de bronze encara, quan les mirem,
ens porten a aquell moment i tenim records per parar un tren dels nostres tres
fills. Imagineu que ja era un afeccionat a la fotografia i m´┐Żs endavant al v´┐Żdeo.
Hem estat molt de sort i en continuem estant. No recordo haver-nos enfadat
mai amb la meva dona i menys en serio. Sempre he estat bojament enamorat
de la p´┐Żl-roja i durant molts anys, gaireb´┐Ż mai ens hem separat m´┐Żs d´┐Żun dia.

Abans els nois ens feien anar a la mili a aprendre a fer anar les armes, i per si
mai en un conflicte b´┐Żl´┐Żlic la naci´┐Ż necessitava que la defensessis. Tots
pass´┐Żvem per aquest tr´┐Żngol, i jo tamb´┐Ż. El papa em va dir; ´┐Żmira de passar el
m´┐Żxim de desapercebut i no et presentis de voluntari a massa coses´┐Ż. B´┐Ż,
despr´┐Żs d´┐Żhaver anat al campament de Santa Ana a C´┐Żceres i desfilar a primera
l´┐Żnia per fer metro vuitanta (els alts anaven davant), vaig anar a parar a Madrid
i un polvor´┐Ż anomenat el Viso a Alcala d´┐ŻHenares i quan et prenien dades, i com
que el furriel era de Terrassa i funcionava la "recomanaci´┐Ż", em va dir si sabia
escriure a m´┐Żquina. Em va fer una prova i vaig ser ´┐Żfurriel´┐Ż. Per passar
desapercebut no era, donat que posava totes les gu´┐Żrdies, distribu´┐Ża els
permisos de tot el quarter i repartia els llen´┐Żols i donava les eines als
departaments. Cada dia havia de llegir-ho davant dels comandaments. Havia
d'anar a disparar cada quinze dies i canviava les dianes. Vol dir, que
desapercebut: no massa. B´┐Ż, a l´┐Żoficina vam fer tots tal amistat, que un cop
acabada la mili ens hav´┐Żem anat reunint i an´┐Żvem als casaments els uns dels
altres. Aix´┐Ż si, parl´┐Żvem de la mili i les nostres batalletes. Vaig ser padr´┐Ż de
bodes de l´┐ŻIgnasi d´┐ŻOlot, vaig tenir al basc Zarrabeitia dormint a casa, en Narc´┐Żs
de Castellfort en va venir a veure expressament a Terrassa. Tinc records
profunds.

Per cert; la vegada que he plorat m´┐Żs i m´┐Żs de la meva vida: el dia que em
vaig llicenciar. Tinc debilitat per les persones que em cauen b´┐Ż i sabia que gent
amb la qual m´┐Żhi passava moltes hores i que considerava bones amistats, ja no
les veuria possiblement mai m´┐Żs. ´┐Żs com si morissin aquell dia, i no ens
veur´┐Żem. Vaig plorar com mai. B´┐Ż, el dia que em vau fer mossenaire d´┐Żhonor
tamb´┐Ż vaig plorar.


C´┐Żrrer

Com recordareu, us he explicat que jo he jugat a escacs. De fet vaig estar al
´┐Żclub d´┐Żescacs Terrassa´┐Ż jugant vint anys. Tenia categoria preferent i em vaig
retirar amb un elo de dos-mil cent quaranta. No he tornat a jugar mai m´┐Żs de
campionat, per´┐Ż segueixo jugant per internet a una p´┐Żgina que es diu
escaquejant, des de fa deu anys i cada dia. El meu nick ´┐Żs correr42, per qu´┐Ż
em vaig apuntar quan tenia quaranta-dos anys i perqu´┐Ż la marat´┐Ż t´┐Ż quaranta-
dos quil´┐Żmetres i escaig. Al club d´┐Żescacs es va organitzar un any un partit de
futbol de costellada de solters contra casats, quan tenia uns quinze anys, i
aquell dia va ser el primer en qu´┐Ż amb el que era el meu millor amic, cada
dimecres i des d´┐Żaquell dia intent´┐Żvem reunir a deu persones per jugar al ´┐ŻClub
San Fernando´┐Ż, que ´┐Żs ara les pistes del Nataci´┐Ż. Va durar molts anys el partit
setmanal. Quan jug´┐Żvem a futbol, de vegades es penjava la pilota i, a on es
penjava? Just al costat, on hi havia unes pistes d´┐Żatletisme i, per qu´┐Ż era molt
barat, m´┐Żhi vaig apuntar I de fet hi he estat lligat fins el dia d'avui. Trenta-vuit
anys al ´┐ŻClub Atletismo Terrassa´┐Ż ´┐ŻUni´┐Ż Atl´┐Żtica Terrassa´┐Ż, ´┐ŻFondistes de
Terrassa´┐Ż ´┐ŻAtletisme Arec Terrassa´┐Ż Vaig estar a diferents juntes, i un dia que
no vaig anar, em van fer vicepresident de la Uat, en l´┐Żapartat de comunicaci´┐Ż.
En Jaume Sales era el president i en Ramon Senar l´┐Żaltre vicepresident. De fet
ens reun´┐Żem tots els dimecres fins a la una de la nit per l´┐Żatletisme durant
molts anys. Crec que vam tenir de les primeres webs catalanes i la vaig fer de
forma casolana i del tot autodidacte. L´┐Żescola d´┐Żatletisme la duia el Consell
Esportiu de Terrassa, i quan aquest va veure´┐Żs obligat a passar el testimoni,
aquesta junta, de la que guardo records agredol´┐Żos, la vam muntar i en guardo
bons records. Em quedo amb els bons, i estic molt content de bona gent que
ara la considero amiga i que va ser la primera escola d´┐Żatletisme important.



Per´┐Ż, quan comen´┐Żo a fer curses de deb´┐Ż?

B´┐Ż, Quan em caso amb la Marisol, fruit d´┐Żhaver-me-la presentat el meu millor
amic, faig el que fem molts, de voler-nos posar en forma i m´┐Żapunto al gimn´┐Żs
Olimpo, on aprenc a jugar a esquaix i de fet durant for´┐Ża temps, jugava a
futbol, anava en bicicleta, jugava a frontenis, a esquaix i segur que em deixo
alguna cosa. Un amic, en Xavi Boronat, em diu que entrenem una mica per
escalfar i correm per apuntar-nos a la cursa de l´┐Ż´┐Żpic, que es feia per
Matadepera. No cal que us digui que ho vaig passar fatal i crec que vaig quedar
dels ´┐Żltims, donat que sentia el cotxe escombra. A l´┐Żarribada, recordo que hi
havia un formidable esmorzar, samarreta de cot´┐Ż amb un dibuix molt xulo,
medalles, trufeig i no s´┐Ż quantes coses m´┐Żs. Una cosa que no sabia ni que
existien, les curses populars. Em vaig posar nervi´┐Żs pensant, on se´┐Żn feien m´┐Żs
com aquestes. I al cap d´┐Żun m´┐Żs es feia la de Viladecavalls, pujant a Sant Llu´┐Żs.
I hi vaig anar durant quatre setmanes, a fer la pujada pel meu compte i amb el
meu amic Xavi, per preparar-nos. I va ser el que em va despertar el gust per
aquest esport. Vaig continuar buscant i evidentment va caure la cursa de El
Corte Ingl´┐Żs i la festa major de Terrassa. Al cap d´┐Żun any, corria la festa major
del barri i vaig quedar primer de Can Palet, El meu avi em va dir ´┐Żque no corria
ning´┐Ż m´┐Żs?´┐Ż. La iaia Sisca, buscava al diari Terrassa la columna dels que
corr´┐Żem i sempre que veia el meu nom, retallava i un enganxava a un ´┐Żlbum,
per qu´┐Ż n´┐Żestava orgullosa Al noranta-dos, i fent pr´┐Żviament voltes a les pistes
d´┐Żatletisme per veure com estava i quin ritme portar l'endem´┐Ż, em vaig apuntar
als 20 qm. d´┐ŻAlella, una setmana despr´┐Żs mitja de Matar´┐Ż, una despr´┐Żs Mitja
d´┐ŻIgualada i una despr´┐Żs a la Mitja de Roda: ja vaig fer 1h27 i durant molt de
temps anava a mitja per setmana, acompanyat sempre, sempre, per la meva
muller, la Marisol, i la meva filla l´┐ŻElisabet i a partir del 94, del meu fill Oriol i a
partir del 97 de l'Anna. Per cert, aquestes mitges les feia una setmana rere
l´┐Żaltre. No s´┐Ż com agrair a la meva dona el que ha suportat. Ah, i sempre
aprofitava per con´┐Żixer els pobles que visit´┐Żvem. Em vaig posar gorra, perqu´┐Ż
em vei´┐Żs de lluny i em fes una fotografia de record la Marisol. De fet, amb el
meu estil caracter´┐Żstic, aviat em va dir que em coneixia la manera de c´┐Żrrer i
que no calia. Tinc un estil que com diu un amic, semblo un ´┐Żnec.

Com que volia aprendre, vaig veure que s´┐Żhavia fundat un club que es deia
´┐ŻFondistes de Terrassa´┐Ż, i m´┐Żhi vaig apuntar i regularment sortia i aprenia
d´┐Żells, i el primer any anava sempre amb en David Otero i vaig arribar a fer
1h21 a Mollerussa seguint els seus entrenaments i molts altres fondistes i,
donat que ell segu´┐Ża els entrenaments que li feia el Colombiano, Jos´┐Ż Vicente
Mu´┐Żoz Montenegro. No sabia b´┐Ż qui era, per´┐Ż era un xicot de la meva edat que
tenia costum de guanyar all´┐Ż on anava totes les curses o quedar dels primers.
El dia de Mollerussa m´┐Żhi vaig apropar per felicitar-lo i per dir-li que la meva
marca era fruit de seguir els seus entrenaments, que feia amb en David. Tot i
estar envoltat de molta gent, se´┐Żm va quedar mirant i em diu ´┐Żel mi´┐Żrcoles
haces un test de Cooper y me vienes a ver al Nataci´┐Żn a la puerta principal´┐Ż.
Faig el test, sota les retic´┐Żncies d´┐Żamics que em deien que qu´┐Ż feia, despr´┐Żs de
la mitja, i m´┐Żel´┐Żlabora uns pla d´┐Żentrenaments que no em saltava per res. I el
dia que faig la meva primera marat´┐Ż a Val´┐Żncia 93, que era campionat
d´┐ŻEspanya, al hall de l´┐Żhotel, encara tenia al ´┐Żcolombiano´┐Ż fent-me n´┐Żmeros de
quin ritme havia de dur. Doncs b´┐Ż: vaig fer a la primera marat´┐Ż 2h54´┐Ż, quan no
feia gaire havia arribat l´┐Ż´┐Żltim de la cursa de l´┐Ż´┐Żpic. Com que a ´┐ŻFondistes de
Terrassa´┐Ż reb´┐Żem propostes d´┐Żen Faust Piqueras, president de la Uat per
fussionar.nos amb la Uat, finalment ho vam fer i tot i que ja n'era soci, durant
molts anys vaig c´┐Żrrer molt degust. Per´┐Ż a la Uat no hi havia maratonians, i
vaig con´┐Żixer a un noi que es deia Jaques i que tenia deu anys m´┐Żs que jo i que
havia estat molt gras, segons m´┐Żhavia dit. Sense adonar-nos entren´┐Żvem
plegats a tota hora, i com que era un enginyer al qual m´┐Żencantava escoltar,
entren´┐Żvem de valent, i ens an´┐Żvem fent amics. Un dia, en vaig dirigir a una
senyora que sempre estava a les pistes cridant als seus atletes per que ho
fessin b´┐Ż i entrenant als nois joves, tant de marxa com de migfons i li vam dir
si ens podia entrenar. La dona es deia Carmen G´┐Żmez Florido, i em sembla que
li va fer encara m´┐Żs il´┐Żlusi´┐Ż que a nosaltres tenir a dos maratonians. Em feia
aixecar les cames, bellugar els bra´┐Żos, fer estiraments, rectes, intervals
training, diagonals, i ens ho portava tot escrit. Un dia vaig fer un 1000 a 3´┐Ż. De
fet els entrenaments s´┐Żho mirava m´┐Żs en Jaques, i jo feia el que ells dos em
deien. La Carmen ens venia a veure a les mitges que utilitz´┐Żvem com a
preparaci´┐Ż per la marat´┐Ż. Vaig fer dues maratons aquell any, la de Barcelona i
la Benidorm, amb uns temps prou dignes, per la seva duresa. 3h05´┐Ż i 3h03´┐Ż. La
Carmen tenia un c´┐Żncer del que sabia que no s´┐Żen sortiria, i tot i malalta, venia
amb els seus nois i noies. ´┐ŻElls em necessiten´┐Ż es veu que deia i ho vaig saber
el dia del seu enterrament. Amb ella vaig poder fer-me m´┐Żs persona i durant
molts anys estava sempre sempre sempre a les pistes d´┐Żatletisme ensenyant.
´┐Żs m´┐Żs: sempre estava a la pista. Encara la porto dins.


Torre Moss´┐Żn Homs

Per casualitat i entrenant per aqu´┐Ż i per all´┐Ż, un dia vam decidir amb el meu
amic Jaques, aparcar els nostres cotxes per sobre de la masia I fer els
entrenaments de cap de setmana per aquesta zona. A m´┐Żs els circuits
permetien anar ritme alt i hi havia marques que havien fet amb la roda de
marcar els del Nataci´┐Ż. El David, que a tothom li posava mots, li deia els
piscin´┐Żires i n´┐Żhi havia de molt bons: Aguirre, Amancio, Galan, Galera i el meu
gran amic Pedrero, que em va donar uns consells d´┐Żamic i per aix´┐Ż som tan
amics i tamb´┐Ż el tinc al cor. Crec que en Francisco Santander tenia molts
circuits mesurats, i molts ens benefici´┐Żvem d´┐Żaix´┐Ż. Mentre est´┐Żvem en ple
entrenament poc parl´┐Żvem, per´┐Ż mentre escalf´┐Żvem i des-escalf´┐Żvem, molts
temes: inform´┐Żtica sobretot, i eren els inicis d´┐Żaquesta. En Jaques era un
expert. Per´┐Ż parl´┐Żvem de tot. ´┐Żrem diferents, atl´┐Żticament parlant: ell sortia a
les mitges a un ritme impossible de seguir i jo era m´┐Żs lent, i a la meitat de la
mitja, moltes vegades em posava a la seva al´┐Żada a mitja cursa i´┐Ż el passava.
Encara que no sempre. Era com normal que cadasc´┐Ż an´┐Żs fent la seva
competici´┐Ż, tot i haver fet curses anant plegats. Recordo especialment la mitja
d´┐ŻIgualada, que el dia abans ens vam decidir i sense m´┐Żs ni m´┐Żs vam fer 1h25´┐Ż
. Baixar 1h24 era el m´┐Żs habitual i el que busc´┐Żvem sempre. Com que a la Uat
ten´┐Żem massatgista gratis els atletes, el primer que vam tenir va ser en Jordi
Mart´┐Żnez Abad. Ell ens escoltava parlar de tot mentre ens arreglava les cames, i
a la cambra on feia el massatge, era lloc per debatre. B´┐Ż; es va animar a venir
a c´┐Żrrer i va fer grans marques tant en mitja, sobre 1h22 com en marat´┐Ż amb
3h07, sense haver estat mai corredor de fons. Si mireu el logo de la vostra
samarreta el veureu signat. ´┐Żs fet d´┐Żell. Entren´┐Żvem, des d´┐Żaquell moment: tots
tres. De mica en mica anava venint gent que tamb´┐Ż corrien i vam acabar fent
durant nou mesos el mateix circu´┐Żt exacte i sense variacions. A m´┐Żs crec que
l´┐Żhav´┐Żem fet a tota castanya amb 43 minuts i era de m´┐Żs de deu quil´┐Żmetres.
La primera dona que va venir a entrenar va ser la Mari Pau Alvarez i aviat la
Dolors Vil´┐Ż. I quan va venir l´┐ŻAnna Cos, no ens ho pod´┐Żem creure. La noia que
m´┐Żs admirava de Terrassa venint amb nosaltres. Tot i aix´┐Ż sempre ´┐Żrem molts
nois i una o dues noies. Per´┐Ż va durar anys. Tothom coneix com ´┐Żs l´┐ŻAnna i em
sembla que no conec a ning´┐Ż que no tingui bones paraules de la seva persona.
Anna, t´┐Żestimem ´┐Ż!!! No s´┐Ż ni tinc detalls de com vau gestar tot aix´┐Ż i segur que
tindria d´┐Żagrair a molts de vosaltres i me´┐Żn deixar´┐Ż a molts. Qu´┐Ż sapigueu que
tots sou importants per mi i que us tinc fitxats. No us perdonar´┐Ż mai que no em
feu cas i perdeu el temps amb un paio com jo, i ara em passa que no sabr´┐Ż que
fer per ser mereixedor del que heu fet per mi. A tothom us dono les gr´┐Żcies i
estic sobrepassat i no s´┐Ż com quedar b´┐Ż amb tots. Seguint una mica amb la
historia. Jo vaig adoptar el s´┐Żmbol de la gorra vermella, fruit de pert´┐Żnyer als
primers internautes que escriv´┐Żem a una llista que encara existeix i que va
crear en Salva Pou, d´┐Żatletisme.cat. All´┐Ż vam poder parlar d´┐Żatletisme i per
recon´┐Żixer se'ns, d´┐Żiem una gorra d´┐Żaquestes caracter´┐Żstiques, donat que per
internet les fotografies eren escasses pel que costaven de descarregar. Una
amistat que venia a entrenar a Moss´┐Żn Homs, en Joan Carles Sanjurjo, que ja li
rondava pel cap fer un f´┐Żrum, va crear 10de1000.com i en aquest f´┐Żrum que
englobava el m´┐Żn de l´┐Żatletisme, es va fer convocat´┐Żries i va comen´┐Żar a venir
gent de Sabadell, Sant Quirze, Castellar, la Garriga, Viladecavalls, Manresa.

Quan 10de1000 va desapar´┐Żixer, va venir el seu tancament, i tamb´┐Ż tenint
entre nosaltres en Pau Sust, que va liderar la transici´┐Ż cap una associaci´┐Ż
fant´┐Żstica anomenada corredors.cat. En Pau va liderar un grup de gent i
corredors.cat ´┐Żs i continua sent un exemple per molta gent a la qual agrada
aquest vessant de l´┐Żatletisme, els entrenaments, curses i mil hist´┐Żries
fant´┐Żstiques i solid´┐Żries. B´┐Ż, mentrestant, nosaltres an´┐Żvem creixent setmana,
rere setmana. Per´┐Ż, comen´┐Żava a passar que quan m´┐Żs ´┐Żrem els entrenaments
s´┐Żendurien i el temps s´┐Żallargava. Va ser quan van apar´┐Żixer les f´┐Żrmules que
m´┐Żs o menys coneixeu. 1h, 10 qm. Diferents circuits. La paraula Mossenaire ve
del 2007, quan en Cisco Romero, el director de la marat´┐Ż de les malalties de
Tv3 i que tamb´┐Ż venia a c´┐Żrrer, em demana si tinc el logo que s´┐Żhavia creat i va
fer unes samarretes, a l´┐Żestil sotana, negres, amb un Moss´┐Żn corrent. Es fan
unes quantes i al darrere hi posava la paraula Mossenaires, que m´┐Żs o menys
alg´┐Ż deia, per´┐Ż que no ens hi sent´┐Żem identificats. Vaig mirar si podria ser
ofensiu o si la paraula ja afectava algun col´┐Żlectiu, i vaig descobrir que no. Va
ser el moment en el qual oficialment identific´┐Żvem a la gent que corria per
Moss´┐Żn Homs. Per fer que tots f´┐Żssim reconeguts, un dia vaig pensar que si
dedic´┐Żvem l´┐Żentrenament a una persona, donar´┐Żem oportunitat a fer-la
coneguda i propera. I de forma aleat´┐Żria i a una persona per setmana, va
sorgir el ´┐ŻMossenaire d´┐Żhonor´┐Ż. Fixeu us que portem m´┐Żs de quatre-cents i ´┐Żs
nom´┐Żs un per setmana. I encara falten per ser-ne. Per cert, que avu´┐Ż m´┐Żheu
nominat i m´┐Żheu fet ´┐ŻMossenaire d´┐Żhonor´┐Ż. Que jo no n'era. Gr´┐Żcies de tot cor.
Per aix´┐Ż estic fent aquest escrit tan curtet. Aquest entrenament era un dia que
socialment la gent pot fer servir per anar distesament a entrenar, i m´┐Żs d´┐Żuna i
m´┐Żs d´┐Żun es veu que gr´┐Żcies a aquest entrenament es troba la mar de b´┐Ż.



Com no podia ser d´┐Żuna altra manera: he tingut importants problemes laborals.
La feina per la qual m´┐Żhe anat reinventant un munt de vegades d'en´┐Ż´┐Ż que vaig
comen´┐Żar i del 2010 al 2013 no em va anar gens b´┐Ż, El sector va canviar
radicalment i de la nit al dia vaig patir una crisi laboral com mai. Un dia se´┐Żm va
oc´┐Żrrer fer un b´┐Żner per tenir alguna cosa que em sufragu´┐Żs alguna despesa i
em vaig presentar al California Sports. Un noi que no coneixia gaire i que venia
alguna vegada a c´┐Żrrer em va atendre molt b´┐Ż i em va fer con´┐Żixer a la seva
muller, una tal Maria Jos´┐Ż Merino, ara bona amiga i era per arreglar dues webs,
fer uns flyers, i crec que aquell dia passar algo, donat que tot em va canviar i,
tot i que ja venien als entrenaments, els germans Exp´┐Żsito i el fill, un dia em
proposen treballar unes hores als matins per fer feines gr´┐Żfiques, de promoci´┐Ż i
col´┐Żlaborar en el club que volien crear, i des de llavors, que estic lligat
laboralment a California Sports i nom´┐Żs tinc paraules d´┐Żagra´┐Żment, donat que
les coses s´┐Żn com s´┐Żn, per´┐Ż sense tenir una feina en aquesta vida les coses s´┐Żn
m´┐Żs complicades, Gr´┐Żcies. Ara amb ells continuo amb ells, lligat a l´┐Żesport i el
que l´┐Żenvolta. Per mi la vida ´┐Żs esport.


Qu´┐Ż va fer d´┐Żexcepcional el Pep, ´┐Żs a dir jo, en una ´┐Żpoca?


El 100

B´┐Ż. M´┐Żagradava fer cada any la Matagalls, com a inici de temporada des dels
trenta-tres anys. La feia i acabava petat. Per´┐Ż era una aventura. Anar de dues
muntanyes m´┐Żtiques, unides pel caminar, passant per la meva estimada
muntanya de Sant Lloren´┐Ż on s´┐Żhi trova la Mola. La vaig arribar fer en 12h03´┐Ż i
en disetena posici´┐Ż, un dia que vaig seguir a l´┐ŻAntoni Mu´┐Żoz del Cemid. Quan ja
portava quatre o cinc Matagalls, vaig pensar que era hora de canviar i hi havia
per la mateixa ´┐Żpoca la Montserrat-Reus de Cent Quil´┐Żmetres. Hi vaig apuntar-
m´┐Żhi amb for´┐Ża confian´┐Ża d´┐Żacabar-la, donat que a m´┐Żs havia anat a aparcar el
cotxe a Reus. A la sortida veig al r´┐Żcord Guinnes de curses de cent, en Henry
Girault i de manera dissimulada i a distancia feia tot el que ell feia. Fins que al
quil´┐Żmetre seixanta se n´┐Żadona i anem plegats. Jo amb el meu nivel de franc´┐Żs
vaig anar tenint una conversa. No l´┐Żhavia practicat mai i menys amb un
franc´┐Żs, i d´┐Żaqu´┐Ż que des d´┐Żaquell dia cada any feia una cursa de 100
quil´┐Żmetres, fins que als trenta vuit anys m´┐Żho passava tan b´┐Ż que vaig fer: la
Matagalls, cinc maratons, cinc curses de 100 qm., dues de seixanta quil´┐Żmetres
i totes el mateix any. I no em vaig lesionar i vaig acabar a totes b´┐Ż. Per aqu´┐Ż
em sembla que va ser quan la raresa d´┐Żaix´┐Ż em va a donar a con´┐Żixer, No ho
recomano a ning´┐Ż: per´┐Ż que b´┐Ż que ho he passat. Vaig deixar de fer cents,
quan dues vegades he vist que podia perillar alguna cosa m´┐Żs que la salut.
Gr´┐Żcies a totes i a tots vosaltres, d´┐Żuna manera intermitent I havent sempre
prop l´┐ŻAnna Cos, he tingut moltes sorpreses: primer nominat pel club de la Uat
als premis d´┐Żesportista de l´┐Żany com a persona dedicada al m´┐Żn de l´┐Żesport i
sent finalista, nominat pel casinet de l´┐ŻEspardenya a Capdidat de Terrassa,
reportatges per tv3, il´┐Żlustrant als al´┐Żl´┐Żrgics en un programa que es diu Salut, a
Canal Terrassa al "Som aqu´┐Ż" i record´┐Ż el dia que vaig fer cinquanta-anys que
em vau organitzar molts dels que est´┐Żveu dissabte una festa sorpresa. Sabeu
que aquestes coses no les mereixo, i els mateixos protagonistes. Tinc una copa
enorme, al menjador, de mig metre, que em vau donar al 2007, i no s´┐Ż
quantes coses m´┐Żs. B´┐Ż. Si ho s´┐Ż, per´┐Ż no us vull cansar m´┐Żs del compte De
deb´┐Ż que em sento m´┐Żs que honorat per tots vosaltres i als que sempre em
voleu fer tan feli´┐Ż, que ho aconseguiu per´┐Ż espero hagi estat l´┐Ż´┐Żltima, donat
que ara ja s´┐Żc ´┐ŻMossenaire d´┐Żhonor´┐Ż i ja no puc aspirar a res m´┐Żs, entesos? Tot
el que vau fer dissabte em sobrepassa i no s´┐Ż com encaixar-ho i com dir-vos
que no us mereixo ni de bon tro´┐Ż. Un projecte un concepte Quedar a una hora.
Sortir plegats. Anar junts. Porto tota la vida corrent amb gent i m´┐Żadonava que
si: sort´┐Żem molts i el grup s´┐Żanava esmicolant i acabaves arribant d´┐Żun en un o
de dos en dos. El concepte: entrenar en grup. ´┐Żs clar: esperar-se. Si una
persona va molt r´┐Żpida i una altra va m´┐Żs lenta, sempre hi haur´┐Ż un moment
que es separin. Doncs, despr´┐Żs de tants anys hem aconseguit que anem junts.
El projecte funciona. La gent xerra, va plegada, es fa amiga, riu, desconnecta,
es posa contenta. El projecte funciona

Repetint una vegada i una altre, no es cansen de venir. El projecte funciona.
Com a persona que gaudeix amb aquest esport, sovintejo anar amb colles amb
les quals tamb´┐Ż m´┐Żhi sento prou b´┐Ż i a Terrassa hi ha un munt de grups que
estan molt units i sempre que he pogut he intentat anar-hi i ser un m´┐Żs: segur
que me´┐Żn deixar´┐Ż per´┐Ż per exemple conec personalment i d´┐Żalguns grups en s´┐Żc
part´┐Żcip: ´┐ŻLas Nenazas Running club´┐Ż ´┐ŻCalifornia Sports Trainning´┐Ż "Arec
Terrassa" ´┐ŻEgaramossenaires´┐Ż Pantaurells´┐Ż´┐ŻSuper Runners de l´┐ŻEgara´┐Ż ´┐ŻLas
supremas´┐Ż "Corredors de Viladecavalls"´┐ŻMatiners´┐Ż´┐ŻRunparad´┐Żs´┐Ż ´┐ŻLeiva Running
club´┐Ż ´┐ŻNemR´┐Żpid´┐Ż ´┐ŻUni´┐Ż Atl´┐Żtica Terrassa´┐Ż ´┐ŻClub Nataci´┐Ż Terrassa´┐Ż . Son grups
o colles que entrenen i fan colla i que conec alguns molt, d'altres una mica.

Marques
Les que porto amb m´┐Żs orgull son: 9h15 als 100qm (he fet 21 proves),
12h03 a la Matagalls (he fet 10 proves) :les 2h52 en marat´┐Ż (he fet 20),
1h20 a la mitja, (un munt) 37'35 al 10mil i he baixat per poc dels 18' al 5000.
M'ho he passat tan i tan b´┐Ż !!!


Dissabte 12 de desembre:

JA S´┐ŻC MOSSENAIRE D'HONOR

Em deia alg´┐Ż que si sospitava res.

Res. Res de res.

Imagino qu´┐Ż, com molts de vosaltres, la cosa anarva rara. Encara que notava a la gent
estranya i alguna cosa havia de passar. El dia abans tinc costum, enguany,
d´┐Żanar amb tres amics, les Gemmes i en Jordi, per preparar l´┐Żendem´┐Ż, i tenia
preparat anar a Castellarnau i havia pensat a l´┐Żhora que el sol il´┐Żlumina un punt
adequat per la foto de fam´┐Żlia, i com molts dissabtes molt nervi´┐Żs per qu´┐Ż tot
sort´┐Żs b´┐Ż. Pensava parlar de l´┐ŻAntentas i el centenari de l´┐Żatletisme i tenia un
parell de persones al cap, si venien a entrenar. El dia abans m´┐Żhavia descuidat
de fer la nota manual que sempre dono, i vaig haver de preparar-la. No tinc
folis a casa i vaig haver d'anar al ´┐Żtaller´┐Ż, i sempre la faig a m´┐Ż, amb ´┐Żel
bol´┐Żgraf´┐Ż, un inoxcrom d´┐Żacer inoxidable que tinc des dels catorze anys i em va
acompanyar als estudis. Ho escric sempre amb aquest bol´┐Żgraf. Digueu-m´┐Żhe
sentimental. Durant la nit la bateria de la m´┐Żquina de retratar i carregant-se i
netejar l´┐Żobjectiu que una setmana abans se m´┐Żhavia mullat, donat que he
perdut el tap i no he tingut temps de comprar-ne un altre. Faig alguna foto al
menjador per si tot va b´┐Ż. Miro si porto una samarreta de cada talla, per si alg´┐Ż
me´┐Żn demana. De vegades em passo mesos portant les mateixes amunt i avall
sense vendren cap: per´┐Ż una de cada. Les demano quan s'acaben i les tinc a
una maleta de quan els meus pares es van casar i que tamb´┐Ż vaig dur a
colonies, a la mili. I encara aguanta. All´┐Ż dormen les samarretes noves. Avui la
Marisol, casualment te festa i puc sortir de casa. Normalment surto del forn de
pa on treballa i a on l´┐Żajudo a pujar una porta met´┐Żl´┐ŻLica que pesa un ou. Abans
he anat a donar una volta al Nuck, el gos dels nens i que em toca cada dia
passejar de fa vuit anys donar un tomb pel barri i m´┐Żagrada. Recordo que ´┐Żs el
meu barri. Recullo les´┐Ż b´┐Ż, el deixo a casa i em disposo a pujar el carrer
Colom, pensant ja amb vosaltres. Miro el rellotge i faig els mateixos temps de
pas i passo sempre exactament al mateix minut. Quan arribo al monument de
la dona treballadora, comprovo que el temps va b´┐Ż. Al cap de poca estona
m´┐Żatrapa l´┐Ż´┐Żscar, que ´┐Żs el nebot de la que va ser la meva entrenadora i que
des del primer dia va ser nominat mossenaire d´┐Żhonor. Parlem de la seva mitja
de Matar´┐Ż i continuem. Arribo i ja veig alguna cosa estranya. Gent que feia
temps que no veia, amics tots ells i la gent posada de forma diferent dels altres
dissabtes. Sempre deixo la bossa al mateix cotxe i la Mariona ve tota esverada
a buscar la seva samarreta que em va encarregar, la samarreta mossenaire i
com a nerviosa. Jo n´┐Żestic sempre els dissabtes. Agafo el paper manuscrit, que
faig d´┐Żagra´┐Żment, i tots veniu amb un munt de papers nominant-me mossenaire
d´┐Żhonor. Recordo que dic, no, no, no. Jo ser´┐Ż l´┐Ż´┐Żltim, el dia que ho deixi. I
molta insist´┐Żncia i un munt de papers. Jo agafo el meu i el tiro a l´┐Żaire, i incl´┐Żs
no m´┐Żadono que hi portava entremig un billet de vint euros que tamb´┐Ż llen´┐Żo.
En Jordi, el meu gran amic, diu? D´┐Żaqu´┐Ż ´┐Żs aix´┐Ż. De fet, em vau posar tan
nervi´┐Żs que si hagu´┐Żs pogut m´┐Żamagava sota una pedra. No podia ni caminar i
no trobava el cotxe per deixar els vostres papers. I anar rebent papers que tots
em volieu donar. Em vaig quedar ben bocadat. B´┐Ż, pensava que s´┐Żhavia acabat
aqu´┐Ż i deia. B´┐Ż, haur´┐Ż de fer un petit escrit com a Mossenaire amb quatre idees
perqu´┐Ż la gent em conegui, si alg´┐Ż no em coneix. Coi ´┐Ż!, veig a un que
s´┐Żassembla a mi amb gorra vermella i em dona entendre, que avui portar´┐Ż el
grup. Ostres, ´┐Żs en Fran Frutos. Sempre que no puc anar a Moss´┐Żn li emano si
pot fer-ho ell, i sempre em diu que si. B´┐Ż, la darrera vegada no va poder, i van
ser en Carlos , en Joan tamb´┐Ż. Em sento en reveldia, i penso. I ara qu´┐Ż? B´┐Ż,
penso: far´┐Ż fotos I aix´┐Ż com cada setmana. I apareix la Laura de Benito i em
diu que la c´┐Żmera la porta ella i me la pren. Li explico quatre coses, tot i que
com molts sabeu ´┐Żs una fot´┐Żgrafa de professi´┐Ż i fa un parell de setmanes va
´┐Żsser la nostra mossenaire d´┐Żhonor. B´┐Ż, em sento estrany i despla´┐Żat, per´┐Ż,
com en mi ´┐Żs caracter´┐Żstic, vaig xerrant, per´┐Ż amb cert nerviosisme. De fet ho
estic passant, diguem que malament. Molt despla´┐Żat, i estrany tot. Donat que estic
veient que passa alguna cosa que no controlo. Com que us aprecio tant, s´┐Ż que
m´┐Żesteu fent alguna cosa que m´┐Żhaur´┐Ż de sorprendre, sense tenir ni idea de
res. Continu entrenant al vostre costat, incl´┐Żs vaig a la cua que ja no tinc
costum d´┐Żanar tot i que ´┐Żs la filosofia del nostre grup i tot d´┐Żuna en Fran en ve
a buscar i em situa a les primeres posicions. Quan de lluny veig a la zona
d´┐Żestudi mediambiental on hi ha una ´┐Żrea de p´┐Żcnic tota una colla, evidentment
mossenaires i amistats, i l´┐ŻAnna Cos a un costat. Com que s´┐Ż com ´┐Żs, o
almenys penso com ´┐Żs, vaig a veure-la la primera i a fer-li un fort pet´┐Ż i de
lluny veig a en Jaques. B´┐Ż, la resta els que hi ´┐Żreu la sabeu. Em vaig trencar i
vaig plorar com feia dies que no feia. Llavors, us mirava a totes i a tots i m´┐Żs
d´┐Żuna i un, us veia emocionar-vos I encara va ser m´┐Żs fort. En Josep Maria
Antentas s´┐Żhavia preparat un escrit, que mentre escoltava m´┐Żagradava per qu´┐Ż
s´┐Ż que no hi ha ning´┐Ż com ell que entengui m´┐Żs de tot aix´┐Ż i que a hores d'ara
continua estant a primera l´┐Żnia del nostre m´┐Żn de les curses i atletisme. Tot era
genial; tot el que deia i de sobte vaig pensar a mirar-vos a un per un i totes
teniu una mirada neta, d´┐Żaquelles mirades que nom´┐Żs tenen les bones persones
i que s´┐Żhan molestat o millor dit, han volgut dedicar-me tot aix´┐Ż a mi, que del
cert que no calia i que no mereixo. Per´┐Ż sabent que hi est´┐Żveu amb tot el cor.
En Mirabet, del que tant he apr´┐Żs m´┐Żha dedicat una poesia, mirant-me als ulls i
de la manera m´┐Żs tendre. I de sobte un munt de regals, quin millor. Tots
sobrepassen el que ning´┐Ż es pot esperar. Un modest dissenyador gr´┐Żfic, que li
agrada la natura, fer webs, i compartir moments en persones que valen la
pena. I aqu´┐Ż est´┐Żveu tots; en silenci escoltant i mirant tota la pila de regals.

Quan em vau regalar, entre tots els regals genials, Escapada Spa & Gourmet
amb aquest pack per mi I la Marisol, vaig recordar que em he de disculpar amb
la meva filla. Una vegada, fa un parell d´┐Żanys, em va fer un regal del mateix
estil i jo sabia que no anava b´┐Ż de diners, i se´┐Żls va gastar amb nosaltres. M´┐Żhi
vaig quasi enfadar i li vaig dir que no el podia acceptar. Segurament ´┐Żs de les
coses que m´┐Żs malament he fet, i n´┐Żhe fet moltes. Ho va fer per qu´┐Ż ens estima
molt i segur que encara arrossega el disgust, Vol dir, que perdona. S´┐Żpigues,
Elisabet, que tamb´┐Ż els hi hagu´┐Żs dit als mossenaires que els tornessin tots,
per´┐Ż tu em vas ensenyar que quan les coses es fan amb el cor, es fan amb el
cor. Segurament ho vaig entendre m´┐Żs aquest dissabte i la meva primera
reacci´┐Ż seria de, no, que no, que no cal. No ho vull. Per´┐Ż els hi hauria donat el
mateix disgust que et vaig donar a tu. Perdona´┐Żm.

Hi havia una pancarta, que
va fer el David Gonz´┐Żlez Resbier que ara portarem els dissabtes, un quadre
genial impressionant de diferents ´┐Żpoques que ´┐Żs magnific amb un escrit que hi
diu:
´┐ŻA un sabio le preguntaron: ´┐ŻPor qu´┐Ż se pierden los amigos? El respondi´┐Ż:
´┐ŻSi se pierden no eran amigos, porque los amigos son para siempre. Gracias
por ser nuestro amigo
i firmat Els Mossenaires,

unes gorres personalitzades
amb un mossenaire amb gorra vermella, versi´┐Ż estiu, versi´┐Ż hivern, una panera
impressionant, un ram de plantes amb boletes vermelles, hort´┐Żnsies per la
meva dona. Dues samarretes amb un mossenaire amb gorra vermella i amb
c´┐Żmera penjada, versi´┐Ż hivern, versi´┐Ż estiu.



Una placa al meu nom amb una inscripci´┐Ż;
Al Mossenaire d´┐ŻHonor PEP MOLINER
Que per molts anys segueixis ´┐ŻOficiant´┐Ż Mossenaires Gr´┐Żcies per la teva
dedicaci´┐Ż 12-12-2015

La Gemma, va anar i tornar a casa a buscar dues obres escrites per ella i
dedicades: ´┐ŻEl Sentit d´┐Żuna vida´┐Ż i un altre llibre ´┐ŻRes a perdre´┐Ż, de la Gemma
Solsona. Gr´┐Żcies Gemma i no m´┐Żho mereixo. Espero no decebre´┐Żt mai. Ha estat
un escrit llargu´┐Żssim i no s´┐Ż si prou interessant, donat que parlar d´┐Żun mateix
sembla com pretensi´┐Żs. Per´┐Ż, als que vol´┐Żeu saber alguna cosa m´┐Żs de mi, i tot
i que cada setmana us faig una cr´┐Żnica que miro de qu´┐Ż no sigui pesada, ara
era el moment d´┐Żobrir-se al m´┐Żxim, ja que vosaltres heu esmer´┐Żat tants i tants
esfor´┐Żos. El projecte continua viu i si m´┐Żs no, vosaltres el feu m´┐Żs viu i tot i
tothom ens agradaria saber el futur de les coses, si sab´┐Żssim que aquest futur
´┐Żs bo., Hem de viure el present de manera intensa i aquestes coses ens
demostren que alg´┐Ż t´┐Żestima i pel que sembla molt, i aix´┐Ż que vau fer
m´┐Żacompanyar´┐Ż fins a la fi dels meus dies i m´┐Żagradaria que em promet´┐Żssiu
que no ho tornareu a fer, Ara ja s´┐Żc mossenaire d´┐Żhonor i he fet el meu petit
escrit, Els dissabtes a les 08:00 continuaran igual fins que la salut ens
acompanyi i el dia que no sigui aix´┐Ż, el temps viscut ning´┐Ż ens el podr´┐Ż prendre
i tots el portem a dins, El meu m´┐Żs gran agra´┐Żment i no se pas com fer-ho
perqu´┐Ż sabeu que em vau fer i s´┐Żc la persona m´┐Żs feli´┐Ż del m´┐Żn.

Pep Moliner ´┐ŻMossenaire d´┐ŻHonor´┐Ż nominat i proclamat pels Mossenaires

Portar´┐Ż el t´┐Żtol amb orgull

Gr´┐Żcies!












Pd.
diria tots els vostres noms i els que no heu pogut venir: per´┐Ż ompliria 11 fulls m´┐Żs al word, com de fet ha ocupat aquest petit escrit.
Disculpeu-me el rotlle, per´┐Ż s´┐Żc molt perill´┐Żs: ja ho veieu
Tornar a dalt
Veure perfil de l'usuari Enviar missatge privat Visitar pÓgina web de l'autor Yahoo Messenger MSN Messenger
Mostrar missatges d'anteriors:   
Publicar un tema nou   Aquest tema estÓ bloquejat i no hi pots editar temes ni publicar respostes    ´┐Żndex del F´┐Żrum de ENTRENAMENTS GRUP - TERRASSA -> VOLS LLEGIR CR├ĺNIQUES ?? Totes les hores s´┐Żn GMT + 1 Hora
P´┐Żgina 1 de 1

 
Canviar a:  
No pots publicar nous temes en aquest f´┐Żrum
No pots respondre a temes en aquest f´┐Żrum
No pots editar els teus missatges en aquest f´┐Żrum
No pots esborrar els teus missatges aquest f´┐Żrum
No pots votar a les enquestes en aquest f´┐Żrum


Powered by phpBB © phpBB Group. Hosted by phpBB.BizHat.com


For Support - http://forums.BizHat.com

Free Web Hosting | Free Forum Hosting | FlashWebHost.com | Image Hosting | Photo Gallery | FreeMarriage.com

Powered by PhpBBweb.com, setup your forum now!