Pep Moliner
Registrat: 30 Mai 2005
Missatges: 4845
|
 Publicat: Dg Gen 04, 2009 6:07 pm Assumpte: Un corredor Solitari. (setmana d'esllavissada) |
 |
|
http://blogs.avui.cat/pepmoliner/2009/01/04/un-solitari-a-la-muntanya-de-monserrat/
Reconec que soc un solitari, que moltes vegades vaig acompanyat. De vegades penso que dir que m'ho passo tan b�, denota que anar sol m'agrada. Penso que hi ha un temps per cada cosa i que anar a la muntanya i sentir-se el cor, mirar el paisatge i gaudir-lo, amb el pensament com a �nica companyia. Vas realitzant cr�niques mentals, penses amb la feina, la fam�lia, els amics: envoltat d'una entorn magn�fic. Que m�s es pot demanar ?
Com cada mat�, mentre el preparo el caf� amb llet, connecto les noticies de tv3, miro el correu i avui incl�s per sentir-me comprom�s poso al facebook "me'n vaig a intentar pujar corrent de Monistrol a Sant Jeroni pels tres quarts.". B�, senzillament �s per comprometre'm sense saber a qui li pot importar: a pocs, penso.
Pujo al cotxe i miro el rellotge, per saber qu� trigo a arribar al punt de sortida, per si torno a repetir, que ser� aviat: ja m'ho dic. El rellotge del cotxe marca les 08:06 i a les 08:28 ja soc a la pla�a de Monistrol. Busco on deixar al cotxe, aparco i em faig una fotografia, posant la c�mera amb un contenidor d'escombraries: el de pl�stic per ser m�s exacte.
Miro la pla�a emboirada i solit�ria i tinc la incertesa en aquests moments de s'hi fet una bona tria pel meu primer diumenge de l'any.
Penso que els records i pensaments ens els quedem sempre per nosaltres, per� com tinc la necessitat d'explicar-los, res millor que la meva petita c�mera per il�lustrar un excursi� en solitari, per un dels paratges m�s bonics que conec. Aqu� em disposo a engegar a c�rrer.
Els senyals coneguts tant del GR com els de la Matagalls en desperten bells records de marxes anteriors i aquests arbres sense fulles, per l'�poca, em fan feli� com moltes altres vegades.
Un munt de recorreguts convergeixen pel mateix cam�. Aquesta pared natural, gaireb� no li caben m�s senyals.
Una cosa m'ha passat, que era important. La meva intenci� era pujar pels 3/4, que �s l'�nic cam� que conec per aquesta cara de la muntanya. En un moment donat, quan passo per l'encreuament, hi havia un senyal que no em deixa passar, per la recent esllavissada, i imagino per protegir-nos, no em deixa pujar. Faig uns metres, dient que quan ho vegi cru, o alg� m'alerti girar� cua; per� aviat canvio de parer i decideixo tornar a la pista i continuar amb l'esperan�a de trobar una nova manera de d'assolir el meu objectiu.
En aquest lloc torno a veure altres possibilitats d'apropar-me a la magn�fica muntanya, amb un r�tol fet sobre fusta i al foc, que m'agrada i fotografio. Encara no veia clar si podria pujar. Qui sap, i si no hi ha opci� i tinc que tornar: quin frac�s.
Fins aquest moment no havia aconseguit ubicar-me, donat que la muntanya estava amagada per la boira. Al veure-la tens un plaer especial. Tinc que tenir present que per aqu� no he passat mai i no he preguntat si vaig b�.
Uns instants despr�s i com per art de m�gia, un claredat en fa adonar que he superat per sota el punt de l'esllavissada, i a la primera ocasi�, m'enfilar� direcci� dalt.
darrera deixo boniques vistes, emboirades, aix� si.
Endevino all� lluny la meva Mola estimada, que feia un parell de dies vaig tenir la sort de tornar a veure.
Conforme vas pujant, menys boira i millor nitidesa
Moments que el mateix cam� es va obrint
Posarem un corredorets d'ateretzo
Reconec ara m�s la Mola
Aquests r�tols m'agraden. En plena era de la inform�tica, injecci� de tinta, el r�tols plastificats, serigrafiats i no s� quatres coses m�s: unes fustes i lletra feta de forma casolana: m'encanta
M�s senyals, per enlloc diu que �s per aqu�: vinga que Montserrat �s cap amunt.
Les escales posen forts als atletes afeccionats com jo; almenys aix� diuen. Doncs escales
Com puja de r�pid aix�. El cor batega i el sento. Bon senyal
Que s�, que �s per aqu�.
Com m�s amunt, m�s avall la boira
Quin ensurt; pensava que l'excursi� tocava fi: i no. Marcava el cam� de la dreta: eiii, el de l'esquerra ja me'l conec. Ja se on soc i �s obert
Sempre dic que vull anar a la Santa Cova, i fa un munt d'anys que la miro des d'aqu�. A veure !
Est� clar, no !
Un monjo, de pedra. M�s tard en veur� un de deb� carregat amb diaris. Ll�stima que no l'he retratat. Tenia una pres�ncia imponent
Estic apunt de fer la primera etapa.
I la sort que han tingut aquests dies de tenir el telef�ric. Sense aquest mitj� de transport, no s'hagu�s pogut evacuar tota la gent que va quedar a�llada i ara molt del que es necessita al monestir pot pujar per aqu�, almenys les coses petites.
Primer habitant amb el que trobo en la meva ascensi� !
Per mi perfecte que no hi hagi ning�. M'agrada molt. Tamb� entenc que tot aquest patrimoni no estaria tan ben conservat si no fos pels peregrins i els turistes.
Posem algun monigot per fer veure que hi havia alg�.
Dos caminadors algun treballador de la zona. Deu n'hi do
Vida humana excursionista !!
l'excursionista no para quiet, la gent s'amontega per veure l'espectacle
Sembla que aquest Abat va tenir molt a veure per que existeixi totes aquestes construccions humanes
Cap a Sant Jeroni, que hi manca gent !!
Els monjos benedictins son persones que viuen molt d'aprop tot el mon Cristi�, de fet �s la seva vida. L'entorn de la muntanya, patrimoni de la humanitat, s�mbol del catalanisme tamb�, el fa m�s magn�fic. Els humans constru�m elements que ens donen esperan�a i ens envoltem de s�mbols i jo, com a persona molt respectuosa admiro l'obra i treballo el meu pensament.
Anem per la segona etapa i for�a important, ara que ja tenim algun s�mptoma de cansament, de fet les escales les pujo dificultosament i sort n'hi ha que les fotografies em distreuen. Em passa que ja estic pensant en tornar-hi quan encara hi soc.
Aquesta informaci� �s nova. No fa pas gaire no hi era, reconec que no se massa camins de Montserrat
De tant en tant em poso davant de la c�mera. Algun dia hem pot servir per saber que hi he estat, quan ja no pugui pujar-hi. S� que plorar�.
El Pla dels Ocells; aqu� m'aturo i em poso b� les malles que fan que les meves gruixudes cuixes freguin m�s del compte i pugui acabar amb ferida. Just en aquest moment, veig un corredor que tamb� va amunt, amb el seu gosset. Jo tenia de venir amb en Nuck, per� a la passejada matutina he vist que anava una mica coix, no s� per qu�, i he pensat no for�a'l.
Tamb� sempre dic que tinc que anar a veure on para el Funicular de Sant Joan, i sembla que no trobo el moment. Ara m'he posat al cap, donar m�s voltes per aquests indrets. A veure si aconsegueixo descobrir-los per primera vegada.
Aquesta capella, sembla que �s de Santa Anna, per� en tinc algun dubte i haur� d'investigar. Est� a una esplana molt bonica. Des d'aqui hi ha dos camins: sempre agafo el mateix. Si ja ho dic jo, que no soc massa de fer provatures
Aqu� estic parant l'orella per sentir el clic de la c�mera. Cap on miro no hi ha res i el gest de c�rrer. B�, justet, justet,
A 1236 metres les vistes son d'impresi�
El mirador de Sant Jeroni �s un dels llocs per estar on et sents petit, petit.
B�; donat que pujant m'he anat entrenint per aqu� per all� a anar retratant per engruixir el meu record, els temps emprat sense parar el cron�metre des de la Pla�a de Monistrol fis aqui de 2h15'.
Ara la idea era concentrar-me per no caure, i baixar corrent sense parar, que tamb� costa. De fet ara el meu estil �s m�s relaxat que fa uns anys i la por a fer una tombarella em fa ser prudent.
Gaudeixo un munt de l'entrenament i poca gent a la que saludar. En total unes sis o set persones, cosa inaudita si no fos per qu� la carretera no permet l'atansament de vehicles.
Vaig baixant fins la pista, i d'aqu� el darrer corriol fins al poble. Busco al carrer de la Font, doncs la Font. Veig que no est� massa ben conservada, per� aprofito per omplir la meva cantimplora i m'en vec un bon traguinyol. Arrribo al cotxe tot havent parat el cron�metre en 3h24', que no est� gens malament. Si tot va b�, a la primera ocasi� hi torno. Avui estic content, donat que l'esport em possibilita poder gaudir d'aquestes meravelles.
Ja estic al cotxe
Ja no hi ha boira. |
|
FAQ
Buscar
Llista de Membres
Grups d'Usuaris
Registrar-se
Perfil
Inicia una sessi� per veure els teus missatges privats
Iniciar Sessi�
