ENTRENAMENTS GRUP - TERRASSA

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4839

Fa dies que rebia escrits a un dels blogs, el que tinc obert al diari avui i
que vaig mantenint en paralel al fï¿½rum, mï¿½s o menys, amb aquesta
estranya tasca que m'he pres molt a pit, que ï¿½s encomanar les ganes de
cï¿½rrer a la gent que m'envolta i ves per on tinc l'oportunitat de fer molts
i grans amics. De fet m'agrada dir: amics, coneguts i saludats, i no tots
sï¿½n com molts de nosaltres: gent plena de salut i amb un plans molt i
molt exhaustius i molt a llarg termini. Sempre tenim un ai, i quan no una
seva.
Doncs bï¿½; l'amic que fa dies que em deia coses, mirava el seu blog i allï¿½
que fem molts, mirava les fotografies, el llegia un mica, perï¿½ no endevinava
la persona que s'entretenia amb les nostres coses, veia les seves
fotografies, poemes i no lligava que patia una malaltia que, no per greu
i molt greu, la porta molt assumida, si es pot dir aixï¿½. Allï¿½ que ens passa
a tots, que fem mil coses i anem depressa i de sobte un esglai dels
grossos es va apoderar de la meva existï¿½ncia.
Per mi un desconegut. Sï¿½ del cert, que habitualment algï¿½ entra a les
meves pï¿½gines i molts passen de llarg. En canvi, en Josep s'atura i llegeix
sempre, i recorda, i comenta. Com un exemple de fortalesa al que molta
gent admira, com jo mateix, perï¿½ sobretot els seus nets, fills i familia, amics i
la mï¿½s propera. Una persona que vol que tothom siguem feliï¿½os i s'hi esforï¿½a
cada dia, i que perd amics de l'ï¿½nima per culpa de l'ELA, una enfermetat
que s'apodera d'una manera molt cruel i de mica en mica i que jo no
coneixia i que li fa terrible companyia des de'l seu diagnï¿½stic al 2001 i
que llegint m'adono que ï¿½s els mï¿½s fort dels mossenaires, per que ho ï¿½s
que ve mentalment. Estava amb els donuts de la Matagalls, com recordo.
Aquesta tarda he mirat un video que ell ens proposa al seu blog, del
Manel, de quaranta set anys, que fa pocs dies que ja no hi ï¿½s i que sentia
rï¿½bia de no poder veure com creixeria el seu fill. He vist que sou persones
molt fortes i ni tan sols sï¿½ si estï¿½ bï¿½ que jo ho digui, per quï¿½ sona a frase
feta.
M'adono que tenim ï¿½ssers com ell, que he pogut intercanviar uns
pensaments, com en Josep Rof i Rof i que m'ensenya mï¿½s que qualsevol
llibre i ens ajuden mï¿½s que qualsevol consell del mï¿½s sabi, nomï¿½s sabent
com lluiten el dia a dia, que posar-se els mitjons ï¿½s com pujar el Montseny.
Estic segur que veu el meu blog i que ningï¿½ i escriu: nomï¿½s ho fa ell, i
tal com ell diu al seu "un blog sense comentaris, es com una bombeta
fosa" i m'encoratja amb quatre ratlles, que estic segur que li costen molt
de fer i mï¿½s a un lloc on tots rebossem salut i fem esport , i ell sap de
que va, ja que corria en bicicleta fins no fa massa: feia 100 qms. al damunt.
M'ha costat molt d'escriure, i mira que com sabeu, soc de tecla fï¿½cil, no
callo i de vegades no em tallo: perï¿½ tot i ser el mï¿½s inadequat et desitjo
que el que visquis, el que et resti de vida, voldria que fos molta i de la
bona.
No soc res ni ningï¿½; perï¿½ saber que hi ets: m'agrada !!

http://entrenamentstorremossenhoms.blogspot.com/2008/11/josep-rof-mossenaire-de-la-setmana.html
http://blogs.avui.cat/pepmoliner/2008/11/25/josep-rof-saber-que-hi-ets/

massa · Registrat: 06 Des 2007 Missatges: 274

Per llegir comentaris com aquest teu,ja paga la pena d'entrar a la web mossenaire.
Pep ets un crac,no canviï¿½s pas mai.
_________________
Salut i repï¿½blica

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4839

Ara acabo d'entrar al blog de'n Josep i avui ï¿½s el seu aniversari, vol dir que el nostre mossenaire de la setmana ha coincidit amb aquesta important data.

vivï¿½ncies dï¿½en Josep, lï¿½avi!

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4839

Xarxes socials, fï¿½rums, blogs, correus electrï¿½nics, portals fotogrï¿½fics: quï¿½ son ? eines.

Qui fa servir les eines ? Persones.

Depï¿½n de com i qui fa servir aquestes eines, endevinem que darrera hi ha algï¿½ que mereix la pena conï¿½ixer. Una persona meravellosa, en aquest cas, a qui tothom estima i que tothom el vol. Amic dels seus amics, marit, pare, avi i qui sap quantes coses mï¿½s. Amb ganes de ser ï¿½til. Una persona que es fa estimar, que per ell la seva famï¿½lia ho ï¿½s tot i aquesta persona deixa que molta gent el conegui, escampa el seu olor de bona persona tambï¿½ grï¿½cies a aquestes eines. Gent com molts de nosaltres i jo entre aquesta gent he tingut la sort de saber de la seva existï¿½ncia.

Hem vist la possibilitat d'estar-hi prop i hi hem anat tres admiradors.

En Josep Rof i Rof ha estat tal com ï¿½s: un llibre obert: un llibre com els que ell dissenya amb fulls de colors, ens ha explicat i ensenyat un munt d'aficions i hem vist fotografies, la seva gran aficiï¿½ de llocs on havien creat una gran famï¿½lia que volta al seu entorn. Hem conegut a la seva muller, filla i nets. Hem vist el seu racï¿½ a casa, per ell el seu temple i en definitiva, hem pogut gaudir de poder-lo tocar: era l'eina que ens faltava.

Ja tenies un lloc al nostre cap i al nostre cor. Continua amb la teva lluita que portes tan bï¿½ i segueix-nos animant a tots. Una forta abraï¿½ada.

Mari Pau, Pep, Josep Rof, Dolors