ENTRENAMENTS GRUP - TERRASSA

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4810

Fa dies que rebia escrits a un dels blogs, el que tinc obert al diari avui i
que vaig mantenint en paralel al fòrum, més o menys, amb aquesta
estranya tasca que m'he pres molt a pit, que és encomanar les ganes de
córrer a la gent que m'envolta i ves per on tinc l'oportunitat de fer molts
i grans amics. De fet m'agrada dir: amics, coneguts i saludats, i no tots
són com molts de nosaltres: gent plena de salut i amb un plans molt i
molt exhaustius i molt a llarg termini. Sempre tenim un ai, i quan no una
seva.
Doncs bé; l'amic que fa dies que em deia coses, mirava el seu blog i allò
que fem molts, mirava les fotografies, el llegia un mica, però no endevinava
la persona que s'entretenia amb les nostres coses, veia les seves
fotografies, poemes i no lligava que patia una malaltia que, no per greu
i molt greu, la porta molt assumida, si es pot dir així. Allò que ens passa
a tots, que fem mil coses i anem depressa i de sobte un esglai dels
grossos es va apoderar de la meva existència.
Per mi un desconegut. Sé del cert, que habitualment algú entra a les
meves pàgines i molts passen de llarg. En canvi, en Josep s'atura i llegeix
sempre, i recorda, i comenta. Com un exemple de fortalesa al que molta
gent admira, com jo mateix, però sobretot els seus nets, fills i familia, amics i
la més propera. Una persona que vol que tothom siguem feliços i s'hi esforça
cada dia, i que perd amics de l'ànima per culpa de l'ELA, una enfermetat
que s'apodera d'una manera molt cruel i de mica en mica i que jo no
coneixia i que li fa terrible companyia des de'l seu diagnòstic al 2001 i
que llegint m'adono que és els més fort dels mossenaires, per que ho és
que ve mentalment. Estava amb els donuts de la Matagalls, com recordo.
Aquesta tarda he mirat un video que ell ens proposa al seu blog, del
Manel, de quaranta set anys, que fa pocs dies que ja no hi és i que sentia
ràbia de no poder veure com creixeria el seu fill. He vist que sou persones
molt fortes i ni tan sols sé si està bé que jo ho digui, per què sona a frase
feta.
M'adono que tenim éssers com ell, que he pogut intercanviar uns
pensaments, com en Josep Rof i Rof i que m'ensenya més que qualsevol
llibre i ens ajuden més que qualsevol consell del més sabi, només sabent
com lluiten el dia a dia, que posar-se els mitjons és com pujar el Montseny.
Estic segur que veu el meu blog i que ningú i escriu: només ho fa ell, i
tal com ell diu al seu "un blog sense comentaris, es com una bombeta
fosa" i m'encoratja amb quatre ratlles, que estic segur que li costen molt
de fer i més a un lloc on tots rebossem salut i fem esport , i ell sap de
que va, ja que corria en bicicleta fins no fa massa: feia 100 qms. al damunt.
M'ha costat molt d'escriure, i mira que com sabeu, soc de tecla fàcil, no
callo i de vegades no em tallo: però tot i ser el més inadequat et desitjo
que el que visquis, el que et resti de vida, voldria que fos molta i de la
bona.
No soc res ni ningú; però saber que hi ets: m'agrada !!

http://entrenamentstorremossenhoms.blogspot.com/2008/11/josep-rof-mossenaire-de-la-setmana.html
http://blogs.avui.cat/pepmoliner/2008/11/25/josep-rof-saber-que-hi-ets/

massa · Registrat: 06 Des 2007 Missatges: 274

Per llegir comentaris com aquest teu,ja paga la pena d'entrar a la web mossenaire.
Pep ets un crac,no canviïs pas mai.
_________________
Salut i república

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4810

Ara acabo d'entrar al blog de'n Josep i avui és el seu aniversari, vol dir que el nostre mossenaire de la setmana ha coincidit amb aquesta important data.

vivències d’en Josep, l’avi!

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4810

Xarxes socials, fòrums, blogs, correus electrònics, portals fotogràfics: què son ? eines.

Qui fa servir les eines ? Persones.

Depèn de com i qui fa servir aquestes eines, endevinem que darrera hi ha algú que mereix la pena conèixer. Una persona meravellosa, en aquest cas, a qui tothom estima i que tothom el vol. Amic dels seus amics, marit, pare, avi i qui sap quantes coses més. Amb ganes de ser útil. Una persona que es fa estimar, que per ell la seva família ho és tot i aquesta persona deixa que molta gent el conegui, escampa el seu olor de bona persona també gràcies a aquestes eines. Gent com molts de nosaltres i jo entre aquesta gent he tingut la sort de saber de la seva existència.

Hem vist la possibilitat d'estar-hi prop i hi hem anat tres admiradors.

En Josep Rof i Rof ha estat tal com és: un llibre obert: un llibre com els que ell dissenya amb fulls de colors, ens ha explicat i ensenyat un munt d'aficions i hem vist fotografies, la seva gran afició de llocs on havien creat una gran família que volta al seu entorn. Hem conegut a la seva muller, filla i nets. Hem vist el seu racó a casa, per ell el seu temple i en definitiva, hem pogut gaudir de poder-lo tocar: era l'eina que ens faltava.

Ja tenies un lloc al nostre cap i al nostre cor. Continua amb la teva lluita que portes tan bé i segueix-nos animant a tots. Una forta abraçada.

Mari Pau, Pep, Josep Rof, Dolors