ENTRENAMENTS GRUP - TERRASSA

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4809

La imatge “

”
foto: Marisol

El dimecres tot revisant el calendari de ropits.com , pàgina de referència, trio entre dues mitges i aposto per la Puigcerdà, que feia uns anys vaig anar. Aquest poble, de la Cerdanya és preciós, maquíssim, impressionant. La prova per on discorre és de primer. Tenir la sort de gaudir d'un entorn tan increïble per un urbanita com jo, no te preu. Veure sovint com les vaques pasten, de la raça pirinenca o cavalls, uns animal tan macos, lliures pel camp. Una imatge bucòlica.

El que si feia és un vent de de tombar enrera. Sobre el quilòmetre quatre o cinc i tenint en compte que és una cursa on s'aposta per la qualitat i no per la quantitat de gent, amb un sostre de trescents corredors, és gairebé familiar. Torna a passar un atleta que veu que porto a l'esquena el nom de Terrassa i em pregunta si conec en Bernat Monter, que és familiar d'ell. Suficient per crear una aliança per una bona estona, amb converses simpàtiques i divertides. També un Manlleuenc. Va fer gràcia que el noi de Manresa diu; afluixem que llavors ho pagarem, i fa un canvi a més depresssa. Motiu: hi tenia familiars i calia donar una bona imatge.

Entrat en uns camins sense asfaltar i donat el vent, anem en fila índia, i m'adono que vaig sol i que es queden un mica i decideixo anar a la meva i vaig superant atletes, fins crec la primera dona, que per no treure-li protagonisme, també supero per deixar-la entrar sola.

A l'arribada un amic de la Unió Atlètica Terrassa i mossenaire a la vegada, en Josep Boada que ha fet una excel·lent cursa en una hora i vint-i-dos, assolint la primer posició de veterans.

En el meu cas faig de nou una hora i vint-i-vuit, fent la sisena posició de veterans. Molt content i animat i prova final per acabar-me d'animar a apuntar-me a una prova mítica per mi. Els 100 quilòmetres de pista.

Agustinjr · Registrat: 09 Jun 2005 Missatges: 1362

NO HI HA MIJOR QUE FER UNA GRAN MITJA, DISFRUTAR DE LA MITJA, ANAR EN FAMÍLIA I QUE LA FAMILIA TAMBÉ DISFRUTE DE L´AMBIENT DE L´ESPORT!!!

MOLTES FELICITATS PEP!!!! PEL TEU ESFORÇ I EL SUPORT QUE TENS AL TEU COSTAT.

SR. MOLINER !!! ¡¡¡¡¡¡¡A POR LOS CIEN!!!!!!!!!!

Agustinjr

Alex · Registrat: 07 Jul 2009 Missatges: 771

Bona mitja, no per el temps( que no es gents dolent) sinó per les sensacions que vas tenir a una setmana vista dels 100 Km.

Encare queda molt d'aprendre de corredors com tu. No parlem físicament on tothom amb una mica d'entrenament ho pot aconseguir sinó en el preparatiu psicològic abans d'una cursa sigui molt llarga o molt curta. Encare recordo la teva concentració abans de fer la crono-milla i desprès el teu resultat final.

Si jo hages tingut un 20% del teu pensament, a l'Ultra d'Andorra no hages plegat, be que hi farem, no podem mirar enrere. Frase mitica, que viag aprendre despres d'aquesta Ultra: " “El esfuerzo es momentáneo pero el orgullo es para siempre".

Gracies per, sense dir res aprenem d'aquestes tàctiques física/psicologiques.

Salutacions

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4809

Gràcies Agustinjr, sempre et tinc present i les teves paraules se que son sinceres.

Alex, merci per les teves cordials paraules.

No pensava que em concentrés a la Cronomilla, i després de tants anys de fer curses, he tingut de tot. Sempre tinc nervis abans de qualsevol repte, gran o petit.

Encara no he plegat mai de cap competició i algun dia serà el primer; hi ha moltes possibilitats quan t'exposes a tants reptes diferents.

Una vegada vaig estar concentrat a un hotel pels campionants d'Espanya de 100 qms. Al matí, vaig anar convidat anar amb cotxe fins el punt de sortida amb dos dels millors atletes d'aquesta distància del moment. La seves converses anàven de que sempre rondaven temps entre 7 a 8h i quan ens representaven en proves internacionals els seus entrenaments eren molt acurats. Recordo, a més, que un d'ells era militar i havia demanat d'estar destinat al sud de l'estat, més que res per què al nord feia massa fred pels entrenaments. Doncs bé, a la prova el vaig superar i el que em va quedar gravat d'aquella persona, es que tot i que anava vençut va voler finalitzar i el seu cos fregava el límit. És un detall dels molts que he tingut a llarg del temps.

Ets un gran atleta i molt eufòric, divertit i comparteixes amb els amics la teva vida esportiva. T'esperen molts triomfs. És més, crec que has fet grans participacions, com ara fa poc a Cavalls del Vent i tens una voluntat de ferro. Soc jo el que t'admiro.

Bé, m'agrada fer públics sentiments, com és habitual

I anant per una altre cosa;

Avui han penjat aquesta fotografia que il·lustra millor la crònica de Puigcerdà i estem en contacte