Pep Moliner

Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4845
|
Publicat: Dt Mar 08, 2011 7:58 am Assumpte: |
|
|
Can Palet - La Mola - Can Palet - 27/02/2011
Als que ens agrada tot aix� de la natura, el camp, l'esport, sempre en portem una de cap. Tinc for�a amics que van des de Terrassa a la Mola i tornen amb total normalitat. Per mi la Mola, �s una imatge que tinc molt interioritzada i sempre em fa companyia dins el meu pensament.
El regal del meu pare pintor, Moliner Penalva, va ser: la muntanya de Sant Lloren� amb la Mola el capdamunt des de Can Roure. A Can Roure hi vaig cada setmana amb els amics que entreno, amb els llums frontals de lets. Un altre quadre que tamb� en va regalar de la muntanya de Montserrat, des de el restaurant del desaparegut Sr. Pastall� del "Bona Cuina", recordeu ? Ara penja del marc, l'espardenya Catalana amb la senyera, que em van regalar els del casinet de l'Espardenya, quan vaig ser capdidat a Cap Gros. B�, de fet el tinc for�a gros i dur.
Feta aquesta petita introducci�, vaig deixar per darrera hora apuntar-me a una mitja, la de Cambrils i vaig fer tard i el dijous proposo a la meva dona i al meu fill, la Marisol i l'Oriol, anar des de Can Palet a la Mola i tornar; i vaig veure aquella lluentor als seus ulls. Al gosset, en Nuck, no calia fer-li cap proposta. Sempre �s a punt per anar al camp. �s una paraula que coneix b�; en coneix altres com c�rrer, vol, parque, carrer, pipi... etc.
No tenia massa clar el cam�, en algun punt. Sortim del barri, i dirigint-nos cap a la benzinera de la carretera de Matadepera d'on hi ha un corriol que fa poc em van ensenyar i paralel a la riera fins a l'institut on hi han fet un pont i no recordo el nom, que passarem pel centre de Matadepera, per anar com si an�ssim a la font de la Tartana, on surt un cam� en-cimentat molt fort i d'aqu�, anar fent. Conforme ens anem enfilant, les vistes van sent m�s maques i passades un parell d'hores i quan ja veiem Montserrat de lluny i els rajos de sol que acompanyen, ens aturem a fer un bon entrep�. Feia dies que no an�vem sense ni tan sols un euro, per un descuit de darrera hora, que em feien anar preocupat per qu� un m�nim sempre conv�.Anar fent ens presentem al cam� dels monjos i ens creuem amb el Antonios: Zarco i D�az que son habituals de la muntanya i veien de la font Soleia. Nosaltres, ventilats pel vent, continuem i ara fem un vol per la font del Sa�c, que volia ensenyar a la Marisol i l'Oriol. En Nuck, tampoc �s ali� a veure de l'aigua que s'acumula dins la basseta.
A la Mola, entrem a l'esgl�sia i reposem un mica. Sense perdre passades i despr�s del gaudi de les sempre gratificants vistes, ara ens dirigim a agafar la canal del mico, per fer la sortida m�s arriscadeta. Els faig passar per la cova d'en Manel i passar per llocs on ens hem de sotmetre a petites grimpades. Treiem el nas dins la cova i seguim cap a Can Poble. Curiosament ens equivoquem i entrem per dins un filat que ens fa anar a tocar d'uns dip�sits i sembla que anem una mica a la recerca d'un cam� que no trobem.
Poca hist�ria m�s que anar gaudint i dient el bon dia a tothom amb qui et creues. Baixem pel canal de les bruixes, que fa poc que conec i fins arribar a Can Robert. Ens aturem a fer un traguet d'aigua a la font de Can Marcet i, recordant els trams de la Matagalls, fins a la riera, i avall. Ens trobarem a l'amic Dani Ma�osa, que vet: anava tamb� de casa la Mola. Vol dir, que molts estem units per aquesta bogeria.
despr�s de prop de dues hores de caminar i havent fet la pujada que va des de la font de la Tartana, ara tocava un bon esmorzar, i el camp desperta aquesta.
La Mola encara �s lluny
tot esmorzant
despr�s d'uns bonics camins i vistes, el senyal GR ens indica el cam�
Encara que l'Oriol va s�rio, li encanta caminar.
Hi ha vistes impagables
Vam anar veure una mica a la font del Sa�c, ja prop la Mola i previ a una canal un xic complicada. Crec que �s la del Cavall
I fa riure que si no t'agafes igual pots caure o patinar
L'al�ada te aquestes coses: vistes i m�s vistes que t'omplen de plaer
I l'objectiu el tenim a toca: La Mola
Per aquelles coses, no d�iem ni un euro. Vol dir que alimentarem la vista. Encara que un tallat va prop de tres euros.
Passadissos on hi despulles d'antics frares
Moments per recordar. No sabem quan tornarem a fer un Can Palet la Mola i encara amb bona cara
El vent hi era present amb un bonic fons de Pirineus i en primer terme el Montcau
auto-foto
Ell tamb� reivindica una recompensa
aquestes barretes desapareixen en un fracci� de temps inferior a un segon
ara toca saber com estan les nenes; que ja no volen venir.
Fer una mica emocionant la baixada anant per la canal del mico
No d�iem llum per entrar a la cova. Queda pendent, per la del Manel s'ho val
Jo em quedo aqu�, deu pensar en Nuck
tampoc calia jugar-se el f�sic, no ?
Jo no vinc m�s, deuria pensar l'Oriol
Ja entrant a Terrassa, ja tot comen�a a formar part del record i la fotografia el fa perdurar
A la tarda es posaria n�vol, la qual cosa ens pot dir que vam estar de sort de tenir un dia tan il�luminat
tampoc va ser tant. No fem ni cara de cansats i intueixo que la repetirem.
I per finalitzar el parc de Vallparad�s, que ens ajuda a aproximar-nos a casa per llocs agradables
Un dia inoblidable. |
|