Pep Moliner

Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4821
|
Publicat: Dg Nov 27, 2011 5:29 pm Assumpte: Entrenant sol per la Mola |
|
|
Costa d'explicar per qu� correm; segurament anar a la Mola te part de culpa. Fa dies que tenia al cap fer aquest recorregut per mesurar-lo i saber exactament en quin temps, dist�ncia, sensacions es podia fer. Amics comuns em fan adonar que segurament anar per la carretera no �s una gran idea; per� �s per on m�s gaudeixo. Poder c�rrer anar pujant a ritme, tranquil: poder pensar i tan sols anar alerta quan el revolt va a l'esquerra o endevino que ve un vehicle. De fet, quan vas per la carretera Talamanca en direcci� al Coll de les Estenalles, pocs cotxes baixen. M�s aviat en pugen. Des de Coll d'Estenalles a Coll d'Eres, comences a patir un xic, per� reduint el ritme i no la cad�ncia,
i quan a partir de Coll d'Eres ja trepitges terra, anar vigilant de no fer-te mal. Escampant salutacions a tort i a dret, encara que per aquesta vessant i per l'hora, encara molt tranquil. El primer objectiu �s aturar-se a Font Fl�via, on menjarem per recompondre for�a, menjar-me una fruita i re-omplir la cantimplora, assegut
i llavors seguir pel corriolet que ens portar� als imponents �bits i d'aqu� i ja desprenent-se de la capellina, per gaudir dels rajos solars i enfilant-se cap a la Mola, on un munt de gent esmorzant i gaudint de les vistes i la tranquil�litat des d'on els vehicles motoritzats no tenen acc�s f�cilment, i ho dic per que una avioneta m'ha donat un ensurt per la proximitat al cim.
Entrar al monestir de Sant Lloren�, i sense entretenir-se massa, comen�ar el descens pel cam� dels monjos i ara si saludant sense parar.
Un munt d'excursionistes d'edats diverses que aprofiten l'�poca tan bonica de l'any, on la frescor, verdors, l'olor a terra mullada i aprofitar el solet tan gratificant. Passo per Can Poble, concretament per sota, per anar sempre que puc per camins ben amples fins a Can Robert. Aqu� observo la quantitat de cotxes que aproxima el vehicle al m�xim per anar a passar un dia a la muntanya. Ja per la urbanitzaci� de Matadepera, i fins la riera, pel cam� que tantes vegades faig amb els meus amics entrenem de fa un parell d'anys els dimarts i dijous. Em sorpr�n, de nou, una persona damunt d'una bicicleta de muntanya que em saluda pel meu nom. B�, segur que em coneix. Tamb� un home que em diu que ara vaig millor: segur que m'havia vist de cara amunt.
En conclusi� val la pena c�rrer: nom�s per poder gaudir d'una matinal com aquesta, on sense gastar-me ni mig c�ntim he estat una persona feli�, feli� de deb� i encara que pensava: "et fan un xic de mal els malucs, per� que vols ia-iu si portes tot el dia corrent: em sembla que hi ha un muscle que xiscle, diria que l'isqui, que es foti. La planta dels peus no guixa b�; normal. L'esquena, fa mal, si i qu� ?. Cordons: i encara dius que t'ho est�s passant b� ? doncs si, au i qui no s'ho cregui que m'ho digui i intento explicar-me" si ?
Si voleu veure el track; aqu�
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2249986
i els ritmes i tot plegat; si voleu baixar el track atl�tic
http://connect.garmin.com/activity/131203802
|
|