ENTRENAMENTS GRUP - TERRASSA

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4829

No tenï¿½em percepciï¿½ de si serï¿½em pocs o molts. Desprï¿½s de la castanyada
sembla evident i, ja que ï¿½s un dia festiu, podrï¿½em anar amb petit comitï¿½: i
que va, que va. Una colla d'impressiï¿½. Sou impressionants.

El circuit, dels que fan aficiï¿½: com sempre. Algun progressiu, on sabem que
si ve en Marc Miquel, el veurem a tots.

Anar capa la cua: un clï¿½ssic i destacar quï¿½ forï¿½a mossenaires enllacen els
seus entrenaments des d'altres punts, fent-s'ho venir bï¿½ per arribar a les
08:00 i completar junts l'entrenament que es convertirï¿½, per ells, en mï¿½s
llarg. Els altres fem els tradicionals 10 quilï¿½metres de corre-xerrada i bones
vibracions. De nou dir que sou molt bona gent i la prova les contï¿½nues
rialles. Grï¿½cies per venir.

Un dels moments mï¿½s interessants, ï¿½s saber qui ens farï¿½ els honors i serï¿½
la nostra heroï¿½na o heroi de la setmana i podrem tenir-ne mï¿½s coneixement.

Doncs si, la Nerea Larraï¿½aga ha estat el luxe per tots nosaltres d'avui, tot
un exemple de fermesa i fortalesa, i aquï¿½ li demanem i accedia a fer-se
conï¿½ixer. Grï¿½cies!!

Nerea al moment d'acceptar

Txell a punt de marxa

en aquets moments d'espera, amb la Nerea i la Laura

pare i fill, els Miquel i tot el griup ens disposarem a rodar.

Alex i Carles, grans atletes i senderistes corredors

En Fran, que ara ens presentarï¿½ al seu nebot

I a la mateixa hora de cada dissabte: arranquem

- Fent-se una foto, que piques vegades anem primeres - ens deien la
Laura, Txell, Inma i Carme

Moment de qualitat amb les anades i tornades de l'Enrique

Parella de Jordis

La Maria Josï¿½, que aglutina al seu entorn molta calidesa humana,
i quï¿½ dir de la Nerea, que aquï¿½ ens fa els honors

Enrique riu, i segurament tindrï¿½ a veure, que tota aquella colla de dalt,
s'ha passat de llarg l'encreuament i tï¿½ de refer les seves passes

Manuel i l'Antentes al capdavant

Grans mossenaires, l'Anna Cos i en Pau Sust

Casi i Txell, seguita per l'Inma

Robert, Pasqual, Marisol i Jordi

Jordi, Anna, Cristina

I els nostres capdavanters al progressiu

Aqui els tenim, Marc, Manuel, Sandra i Robert

I les anades i tornades. Els verts: Victor i Toni

Jordi, Juan i Jordi

Miquel de Sabadell i l'Anna de Terrassa

Veus Miguel com no sempre ets la cua. Avui serï¿½...

En Casi, i els capdvanters l'han anat a buscar. Grï¿½cies amics !!

I en el segï¿½ent progressiu els guanyador sï¿½n: Jordi Viï¿½eta,
Carles Salmeron i Marc Miquel

Estï¿½ clar? parc agrari

Moment familiar on destaquem als nostres nous mossenaires, alguna
anï¿½cdota i qui ens farï¿½ de Mossenaire d'honor, amb un fons especial: el
camp de golf d'herba que necessita molta aigua

Un esport on a tocar a la boleta s'hi va amb cotxe, on no t'embrutes gaire,
sues poc i val una pastarada i que l'herba ï¿½s d'aquelles quï¿½ quan hi hagi
sequera: ja em parlarem. Una bona amiga m'ho ha explicat que s'ha
utilitzat una quï¿½ te molta sed.

Nerea i Laura

Havent-hi servei de bus, qui corre. Esperant el bus aquests tres amics.

Rendint homenantge a la nostra Mossenaire d'honor

Colorin, colorado...

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4829

Les persones sens diferï¿½ncia, a part del fï¿½sic, l'edat, el sexe: el tarannï¿½.
I aquï¿½ veiem una basca de cor i d'esperit i un luxe tenir el seu escrit per
poder saber que segur que ets una persona magnï¿½fica i aixï¿½ ï¿½s el que
pensem moltes i molts.

Hola a tod@s

Em dic Nerea Larraï¿½aga i com ja os imaginareu pel meu nom i cognoms
vinc de famï¿½lia Basca-Francesa (Pays Vasc-Franï¿½ais). Des de petita el meu
pare ens va inculcar lï¿½esperit de lluita, forï¿½a, treball i honestedat. Pels
matins, passï¿½s el que passï¿½s, sempre ens despertava amb un ï¿½aupaï¿½ i ens
obligava a posar-nos en actiu. Vaig practicar durant la meva infï¿½ncia molt
dï¿½esport, sobretot dos: La vela i el patinatje, dos grans passions que van ser
una gran part de la meva vida.

Cap els 20 anys, per foï¿½a major, em vaig haver de retirar de lï¿½esport
obligatï¿½riament. El meu carï¿½cter lluitador no em va deixar caure i vaig
aprofitar per comenï¿½ar una nova vida i un nou camï¿½. Perï¿½ no vaig poder
practicar cap esport. Sempre he tingut una gran passiï¿½ pels gossos i creï¿½a
que anant al camp amb ells estaria resolt el tema, perï¿½ la veritat ï¿½s que
eren ells qui corrien i jo qui els esperava.

Fa un any i mig, la meva filla de 7 anys em va dir ï¿½mami, a quï¿½ no me
atrapas!ï¿½ï¿½ i no vaig poder. Mï¿½ofegava.

Aixï¿½ em va trastocar una mica. No em reconeixia i per primer cop, no ho
vaig saber acceptar. Tota angoixada li vaig comentar a la meva veï¿½na i
amiga Sandra Fernandez qui em va parlar dï¿½un grup de running que tot just
comenï¿½ava. Em va insistir que hi anï¿½s i encara que em semblava totalment
impossible, un dia vaig anar i vaig conï¿½ixer, per primer cop, el que seria la
meva gran famï¿½lia des de aquell moment: El California Sport!!!!!

Mï¿½ha costat molt avanï¿½ar, perï¿½ kilï¿½metre a kilï¿½metre i grï¿½cies a la Mï¿½ Josï¿½,
que mai em va deixar sola, he anat progressant.

Milions de grï¿½cies al meu marit, en Gus, que mï¿½ha recolï¿½at desde el primer
dia i a qui li dec tots els ï¿½nims, suports i bones paraules, ja que no mï¿½ha
deixat decaure ni llenï¿½ar la tovallola ni un sol dia. Tambï¿½ amb la resta dels
meus companys que han estat sempre al meu costat cridant-me ï¿½patim
(sobrenom amb el qual em coneixen ☺) tu pots!!ï¿½ De fet en alguna cursa
on penso que no puc mï¿½s, tanco els ulls i me les imagino al costat
cridant-me ï¿½patim tu potsï¿½. De mica en mica i com una droga ja no podia
estar ni un sol dia sense ells i sense cï¿½rrer. Aviat em van dir: Vine els
dissabtes amb els mossenaires! De nou seï¿½n va passar pel cap que seria
imposible per miï¿½ï¿½ perï¿½ un bon dia vaig conï¿½ixer en Pep amb el seu gran
tarannï¿½, la forï¿½a del companyerisme i el caliu de la gent i ja no puc deixar
dï¿½anar. Des de llavors la meva vida ha canviat radicalment grï¿½cies a tots
vosaltres i a aquest esport.

Km, salut i cor