| Veure tema anterior :: Veure tema seg�ent |
| Autor |
Missatge |
Pep Moliner
Registrat: 30 Mai 2005
Missatges: 4845
|
 Publicat: Dc Mai 06, 2015 8:07 pm Assumpte: 2 de maig 2015 -Entrenament per MOSS�N HOMS- a les 08:00 |
 |
|
Apassionat Mossenaire
El pont de l'1 de maig i festa del treball, la gent va aprofitar per fer un
descans i amb un cap de setmana de bonan�a climatol�gica, qu� permetia
anar a platja i a muntanya, i com ve essent habitual de fa vint-anys pels
voltants de la Masia de Torre Moss�n Homs, sempre hi ha alg� disposat i
disposat a fer petar la xerrada, fer 10 quil�metres i veure amb les amistats,
com comen�a a tenir aquells bonics colors florals els nostres camps i entorns
de Terrassa i Sabadell.
Hem passat per la font, donat que comen�a a necessitar-se una bona
refrescada i anem veient com alguns camins es van recuperant, mentre
d'altres encara estan col�lapsats d'arbres per fer llenya.
De nou sorpreses com reencontres amb vells i nous amics; dedicar el dia a
una persona que fins ara per molts de nosaltres era an�nima i a hores d'ara
ja �s una nova amistat de tots i que ens explicar� un munt de coses.
Bella i bonica primavera i un cap de setmana llarg que ja hem passat plegats
i esperant que n'arribin d'altres per tornar a gaudir del projecte
d'entrenaments en grup que feu tots possible. Gr�cies i fins dissabte, a on ?,
ah!, que no ho saps? Val, val.
La Charo ja ve cada setmana, des de Can Llong i avui a m�s mentre corr�em
hem passat molt prop de casa seva, segons ens deia. L'Eli al seu costat veu
ho contenta que est�.
Un home pl� d'energia i de for�a ser� avui el nostre "Mossenaire d'honor" en
Javier Mart�nez C�rdoba, ja veureu al final ho apassionant que �s .Gr�cies;
Javier.
I ara a punt de marxa i com a Mossenaire d'honor
Westermayer, Miquel i Fran; uns cl�ssics de la trobada
Fran Carlos, Pepe, Jordi
Miguel, Antonio i amb barba, en Jordi Gonz�lez que fa just un any, va ser el seu dia
va ser tamb� un gran Mossenaire d'honor gr�cies Jordi per ser-hi
Tres jubilats esperen per a l'era i els sorprenem amb tanta gent
Possiblement avu� podem dir que som poquets i� feu molt de goig i de fet,
una bona colla de gent disposada a passar-s'ho b�
Com en Josep Vandell�s, que quan la feina li permet, b� amb tots vosaltres.
Avui han anat tot l'entrenament juntes, la Charo i l'Eli i creiem que s'ho han
passat b�.
Mentre en Sherlock inspecciona, l'Eva i en Jordi es saluden
I avui baixem pel cam� del golf
En primer terme, en Manel Bernal, que feia molt de temps que no v�iem i
est� sempre viatjant, i ho t� complicat per venir.
Va �sser "Mossenaire d'honor" fa m�s de quatre anys . Avu�, per�, el tenim
de nou al nostre costat junt amb en Pau, que no es refia de si anirem per un altre cam� i m'espera a
l'encreuament
l'Eva i en Javier
Un reagrupament previ a un progressiu que ara es proposa i qu� m�s d'un i
m�s de dos farem.
Entre ells, en Manel
I despr�s del progressiu que en Javier fa dels primers i com sempre fa i que
no para, va cap a la cua a fer costat a qui ve a un altre ritme
Com tamb� fan el gran mossenaires, Manel i Fran
i en Xavi i en Jordi, com a bons mossenaires
Miguel, Jordi, Pepe, Antonio, de dreta a esquerra
Silvia, Pepe que sembla que t� calor, Carlos i Josep
Miguel, Nacho, Sandra i Pepe
Charo i Eli, Diego, Jordi, Oscar, Javier, Sebi, Eva i Pau. Ah !! i Sherlock
I al capdavant i en el seg�en progressiu, en Javier, Sebi, Josep Maria
Silvia, Carme, Antonio i amb gorra en Cano. Darrera en Manuel
Pepe, Miguel i Nacho, amb ulleres
Charo, Merc�, Eli, Sandra, Pepe
Alberto, Eva i Pau
I despr�s del progressiu, la caracter�stica principal del grup: ser solidari i anar-se a buscar els uns als altres. Sebi al capdavant
I vestida de mossenaire, i amb ulleres, felicitem a la Merc� Nieto per la consecuci�
del 100 qm. amb VUITPEUS un equip participant a la OxfamTrailwalker
Girona 2015, 100Km una causa. del 18-19 d'abril, data de l'esdeveniment. <link>
I la proclamaci�n de Javier Mart�nez C�rdoba com a "Mossenaire d'honor", un luxe!!
I el moment de la foto de familia per aquests bonics indrets
I comen�a venir de gust hidratar-se a l'�rea de Castellarnau
David, Andreu i Josep.
Dos grans: Javier i Pau. En Pau un exemple a seguir, tamb�
I amb en Pep, �s a dir jo: un bon record d'un bonic dia, de nou. Gr�cies a totes i a tots
Encara costa de c�rrer de vegades
Doncs hem tingut de recular
En Manel no sabia que tot estava tan trinxat
En Xavi Pons
l'Eva i la Merc�, junt amb el Sherlock
L'Eli, a trav�s de les flors
La Charo amb un bell estil i sense tocar ni el terra, seguida per l'Eli
Eva i Merc� i pel mig s'endevina en Javier que no para d'anar amunt i avall-
Aqu� el tenim, patint per en Pau, que venia caminant; i que ja m'ho havia avisat, donat que �s el
seu dia de rep�s.
Hem vist l'aspecte d'aquest caminant, amb dues botelles d'aigua a l'esquena,
una esterilla per domir, un feixuga motxilla, un gos amb aspecte cansat i li
hem preguntat d'on venia, i venia de Barcelona i el seu dest� era Montserrat i
esperem que ho hagi aconseguit. Segur que hi ha una bona hist�ria al darrera.
l'Eva, que �s una apassionada dels gossos, s'ha trobat un company de feina
que tamb� t� un gos de ra�a beagle
I com que hem vist en Juanjo, la darrera fotografia de record:
Eva, Juanjo. Charo, Josep, Eli, David, Andreu, Pep
El track �s d'en Jordi: gr�cies!
Editat per darrera vegada per Pep Moliner el Dc Mai 13, 2015 7:32 pm, editat 2 cops en total |
|
| Tornar a dalt |
|
 |
Pep Moliner
Registrat: 30 Mai 2005
Missatges: 4845
|
| Publicat: Dc Mai 06, 2015 8:11 pm Assumpte: |
|
|
No el coneixem gaire, per� avui veurem quin hurac� de persona. Apassionat.
El primer dia no parava d'anar amunt i avall i seguint-lo una mica per la
xarxa social, veiem que �s una ment inquieta i que no para. Ens fa molta
il�lusi� coneixe't i l'escrit apassionat a mi personalment: m'ha encantat. Un
escrit molt i molt sincer. Gr�cies
Hola a tothom!,
Avui dissabte 2 de maig, m�ha tocat ser mossenaire d�honor, i la veritat, no
m�ho esperava pas! Alguns ja em coneixeu, em dic Javi, tinc 26 anys i s�c de
Terrassa. En Pep m�ha demanat que expliques alguna cosa sobre la meva
vida, normalment vinculat amb aquest esport (jo diria un estil de vida per
tots nosaltres), per descomptat!
Realment �s dif�cil i no s� ben b� per on comen�ar. Es pot dir que vaig
comen�ar a c�rrer a finals de 2012. Jo abans era ciclista, vaig fer descens i
tamb� practicava �BMX Race� (una disciplina de ciclisme extrem ol�mpica des
del 2008). El cas �s que per la p�rdua del meu avi, qui va ser el meu mentor
i mestre a la vida, a part de fer de pare i amic. Va fer florir, en la meva
anima, tots els bons consells que ens donen els avis i la gent gran, consells
que quan ets petit i/o adolescent, no valores com �s degut. Tot i fer esport,
ho feia poc, era molt mandr�s, molt sedentari (per aix� anava amb dues
rodes, per mi era m�s f�cil donar pedals algun cop a la setmana que
mourem caminant). I clar, entre aix� i els moments dif�cils que es presenten
a la vida i que creus que no pots superar �s quan venen les depressions, i jo
en tenia, a part d�una ansietat que em feia menjar per golafreria. Per�
�gr�cies� a perdre a una de les persones m�s importants de la meva vida,
vaig omplir el cor del coratge i la valentia que caracteritzaven al meu avi.
S�c el seu n�t, i n�estic molt orgull�s d�haver-hi eredat joies, com el seu gran
cor, la seva sang i la sensibilitat. Sabeu que? Des de petit m�ha agradat
dibuixar, jo mai m�he cregut res, per� a l�hora del pati a l�escola em quedava
amagat sota la meva taula per quedar-me dibuixant (despr�s em tocava
patir l'esbroncada del profe, jeje). Sempre m�agradava ensenyar els meus
dibuixos i creacions al meu avi, per� acabava amb ll�grimes als ulls i jo no
entenia res al ser petit. Quan vaig cr�ixer una mica m�s, vaig comprendre
que era orgull, perqu� li deia a la meva �via que estava molt ben fet (amb
els ulls brillants), era pur sentiment. Aix� m�omplia m�s el cor que la seva
pr�pia aprovaci�, i per aquesta ra� vaig deixar de ser sedentari i d�bil i vaig
agafar el toro per les banyes. S�ha acabat el sedentarisme! Vaig comen�ar
amb la mountain bike a fer quil�metres per muntanya i a fer-me amic de les
pujades que tant odiava. Continuava tamb� amb els amics de BMX, on el
meu bon amic Sergio Diaz em va donar consells sobre nutrici� a part
d'animar-me a anar al gimn�s i fer esport en general. Ja en l��poca del
gimn�s, vaig comen�ar a fer senderisme amb el meu millor amic des que
tenim 4 anys, l�Oscar. Al principi vam comen�ar a anar per la Serra de
L�Obac, a indrets com la Font del Janot, la Font del Tronc�, Les Foradades,
La Torrota de l�Obac, El Pou de Gla� o la Casa Nova de l�Obac (on f�iem prop
dels 20km en unes horetes). Sempre gaudint i respectant la natura i la seva
bellesa, par�vem a menjar al punt on ja torn�vem. Despr�s d�aquestes
caminades, quan ja ens veiem m�s forts, vam decidir anar a La Mola des del
nostre barri, el Pla del Bon Aire. Van ser una mica menys de quil�metres,
per� molts m�s metres de desnivell que es van notar a les cames. I quan La
Mola va arribar a ser poc, vam anar m�s lluny, puj�vem La Mola i an�vem
fins al Montcau per tornar a pujar a La Mola i finalment tornar a Terrassa,
uns 30 quil�metres que abans, ni boig ho creuria. Aix� ho vam fer uns
quants cops, fins que jo, encara anant al gimn�s, vaig comen�ar a c�rrer en
lloc de caminar, el cos ja m�anava lleuger. Feia tres dies de gimn�s i dos de
c�rrer, fins que em vaig adonar que estar �cachas� no val la pena per mi;
quatre parets, repeticions, monotonia� On jo realment estava b� i em
trobava com un nen era a la muntanya corretejant! I aix� ho vaig fer, primer
vaig comen�ar amb un circuit de 10 quil�metres que em va ensenyar un
altre gran persona i atleta per mi, en Toni Arranz. Va tenir molta paci�ncia
amb mi, jo anava lent i era inexpert� Fins que ja vaig poder fer dues
vegades el circuit, ja podia c�rrer m�s dist�ncia i estar c�mode. Va ser com
caminar, quan podia m�s i m�adaptava, m�s feia. I aix� fins a acabar pujant
un o dos cops a la setmana a La Mola des de Terrassa, ja era un altre nivell
per mi i em vaig sentir genial el primer cop que vaig pujar correns pel Cam�
dels Monjos.
Seguint aquest ritme, ja havia perdut 50kg dels meus antics 110kg. Em
trobava super b� i em van proposar fer la Travessa de Circutor-Montserrat
2013 (que va des de Viladecavalls al Monestir de Montserrat), uns 24km amb
m�s de 1300 metres positius. No portava ni un any correns, no tenia m�s
experi�ncia que la de la cursa popular del barri. Aquest cop era per
muntanya, on jo em sento realitzat espiritualment en solitud i em trobo a la
meva salsa. Llavors va arribar el dia, 4 d�octubre, molts nervis al meu cos�
Ho far� b�? No s� PLAF! Donen la sortida, jo anava amb unes sabates
minimalistes que ja es sortien els dits literalment. Em sorprenc quan
m�adono de qu� vaig primer, que est� passant? Vaig massa r�pid? El cas es
que em trobava c�mode i vaig continuar amb aquell ritme, fins que m�s o
menys a meitat del circuit (un circuit que per cert, desconeixia), em vaig
equivocar de cam� i vaig tenir que remuntar fins a la tercera posici�. Els dos
primers corredors em portaven 15 minuts d�avantatge al punt de control de
Monistrol, quedava el quil�metre vertical per les escales fins al Monestir de
Montserrat. En aquest tram �s on em vaig sentir millor, ja que a les baixades
no podia donar gaire gas perqu� em feia mal als peus amb les pedres pel
desgast excessiu de les meves sabatilles. I finalment, vaig acabar tercer a
uns tres o quatre minuts del guanyador. Dins meu, sabia que si em donaven
un quil�metre m�s de pujada, hagu�s guanyat perqu� em trobava nou. Per�
no per aix� va ser menys satisfactori, com ja us he contat, porto al meu avi
al cor i a tota la meva gent i fam�lia (de fet vaig arribar emocionat). A sobre,
a la meva �via li havien d'operar per extreure uns bultets que no sabien si
podien ser malignes, va ser una doble empenta per lluitar per ella� I va
sortir b�! Despr�s d�aquesta experi�ncia, vaig crear objectius i somnis, el
primer com sempre �s poder gaudir de la muntanya, i el segon era ficar-me
al m�n de la competici� de curses per muntanya. Tot anava molt b�, podia
c�rrer molts quil�metres, vaig batre el meu record d�ascens i descens de La
Mola des de Terrassa en 1:30 els 17 quil�metres amb 750 metres positius i
negatius que hi han aproximadament d�anada i tornada pels camins m�s
salvatges que conec. Resumint, vaig saber com entrenar millor, com
preparar-me mentalment i anar millorant a poc a poc, i es va notar molt. Em
trobava molt m�s fort que a la travessa i ho volia aprofitar. Fins que a la
primavera del 2014, vaig tenir una caiguda per Sant Lloren� del Munt i vaig
continuar sortint amb inflamaci� i la ferida oberta al genoll esquerre. Per
aquesta inconsci�ncia, vaig lesionar-me el turmell dret per sobrec�rrega. I
amb aquesta lesi�, (que avui dia em continua fotent limitant-me en el
rendiment i el goix de poder anar on vulgui sense preocupar-me de res), la
seguretat social fa poc. El primer que em diuen �s que �s un esquin� de
primer grau, sense fer res m�s que palpar, per� no, vaig estar molt de
temps amb medicaments, banys de contrast, mesos sense c�rrer, etc. I res
de res� A part, no hi havia inflamaci� ni va haver-hi tor�ada, per� no
escolten o no volen escoltar. Per sort aquest 7 de maig tinc de nou visita
amb el traumat�leg, i prego per qu� em doni hora per una resson�ncia i aix�
saber que tinc d�una vegada� Perqu� ja fa un any que estic malament, �s un
infern acostumat no a c�rrer, sin� a volar lliure per les muntanyes i a passar
cada dia per La Mola! I b�, aix� �s un resum de la meva �vida� com a
corredor. Puc c�rrer en asfalt, per� no em sento c�mode, m�agrada pujar i
baixar muntanya, m�agrada sortir a les tempestes i fer m�stiques les meves
exploracions perdut pel munt.
A vosaltres, els mossenaires us vaig con�ixer a l�estiu del 2014, vaig anar
amb en Toni d�infiltrat. I recordo perfectament que en Pep a la foto de
fam�lia mossenaire de cada dissabte, va preguntar si hi havia algun nou i
vaig fer-me el longui perque m�agrada passar desapercebut (a part de ser
molt t�mid, jeje). Per� ja en 2015, al con�ixer a la meva bona amiga Mari
Baena, em va comentar que sortia amb vosaltres i vaig decidir tornar-hi!
Gr�cies a aix�, us he conegut m�s i espero passar-mo b� amb tots com faig
sempre! Podria dir molts sin�nims per descriure l�ambient que enganxa dels
mossenaries, per� resumint; �s amistat, �s companyerisme, �s bon humor,
�s esfor� S�n valors que fan gran al conjunt, i que jo, tot i guanyar-me el
sobrenom de �llop solitari� per sortir sempre en solitud, valoro molt�ssim.
Gr�cies a tots per fer-me costat, �s un plaer c�rrer amb vosaltres!
--
http://jmartinezcordoba.tumblr.com/
https://www.facebook.com/maco.art.bcn/ |
|
| Tornar a dalt |
|
|
|
|
No pots publicar nous temes en aquest f�rum
No pots respondre a temes en aquest f�rum
No pots editar els teus missatges en aquest f�rum
No pots esborrar els teus missatges aquest f�rum
No pots votar a les enquestes en aquest f�rum
|
|
FAQ
Buscar
Llista de Membres
Grups d'Usuaris
Registrar-se
Perfil
Inicia una sessi� per veure els teus missatges privats
Iniciar Sessi�
