Pep Moliner
Registrat: 30 Mai 2005
Missatges: 4821
|
 Publicat: Dc Des 16, 2015 8:10 pm Assumpte: 12 desembre 2015 -Entrenament per MOSS�N HOMS- a les 08:00 |
 |
|
Pep Moliner: "Mossenaire d'Honor"
Vaig n�ixer el 8 de maig de 1963 a la Cl�nica del Remei de #Terrassa,
l�any de sobre de les tristament famoses riuades de la meva ciutat. El meu avi
patern era de Daroca, aragon�s, la iaia de Terrassa; Josep i Sisca. La meva iaia
materna, Severina, de Villaviciosa de C�rdova i separada del marit, Amadeu, va
venir d�Andalusia i a treballar al textil, i es va presentar amb dos dels seus tres
fills, i estava de rellogada als pisos de Montserrat amb una fam�lia. La iaia Sisca
va n�ixer a la mateixa casa, com es feia abans, al capdamunt del carrer de
Sant Joan, i quan corro pel parc de Vallparad�s de vegades miro el lloc on hi
havia la casa i li dedico un pensament. Quan el meu pare es volia casar, a
Terrassa, no hi havia cases per comprar i va decidir a la mateixa casa que
havien fet a Can Palet i que hi havien constru�t de planta baixa, fer un pis al
damunt i al poc de casar-se amb la meva mare, la Carme, es va endur el
cunyat i la sogra, el meu tiet Benito i la iaia Severina, a casa. Vol dir que us
podeu imaginar com vivia jo d�envoltat d�estimaci�: els avis abaix, a casa, la
iaia i el tiet, i els meus pares. Vol dir que tenia una infantesa incre�ble. Abaix, a
ca l�avi, tenia la meva tieta Merc�, amb la que em porto dotze anys i per mi era
com si fos la meva germana gran i que d�ella tot s�n bons records. El tiet
Benito m�enseny� a caminar, a portar la bici, la moto i el cotxe. Quan tenia
quatre anys va n�ixer el meu germ�, i sempre he dit que som molt diferents i
se m�enfada, perqu� diu que no �s cert, i ara la meva neboda Judit em va dir
amb el front premut: �sou iguals�. No ho allargo m�s, per� era perqu�
entengu�ssiu com ens estim�vem. Les meves �vies i avi eren relativament
joves i m�estimaven amb bogeria i jo amb ells. Era un nen que no em mancava
de res.
Infantesa i joventut
Els nens de l��poca jug�vem al carrer, ten�em bicicletes per anar per la vorera i
el ve�nat sortia a prendre la fresca els estius de calor. Es menjaven ous de les
gallines de la ve�na, ca la Paquita, i tamb� conills, que s�alimentaven de les
pells de fruita del ve�nat, i menj�vem enciams de l�hort de cal Sebasti�, i era la
nostra alimentaci� privilegiada. Cada dia passava un carro a vendre llet
acabada de munyir, porta por la Maria, la mare de la Rubalcaba, i el cavall que
duia el carro, es pixava davant de casa i deixava l�olor moltes hores, que jo,
que m�asseia sovint al graonet de casa l�avi olorava aquella ferum. El cole el
tenia a dos-cents metres de casa, l�Andersen, i an�vem a jugar per les cases
dels ve�ns que tenien uns patis molt llargs i les mares ens feien berenar. Els
diumenges an�vem a Coll d�Estenalles a l�estiu a menjar al camp, i l�ensaladilla
russa que feina la meva mare, no m�agradava perqu� tenia pebrot vermell, i
ens rebolc�vem amb el papa a l�herba, jugant a lluitar i xutar la pilota. Jo era i
s�c un nen t�mid que es posava vermell a la m�nima i amb molta por al rid�cul.
Tot i aix� vaig fer una obra de teatre que es deia �La Rondalla� i en van fer fer
d��ngel i no em van maquillar, perqu� tenia les galtes com tom�quets. El
mestre Margarit en feia cantar i just quan tenia el canvi de veu. Amb deu anys,
i havent apr�s �ajedrez� del meu pare, vaig quedar segon de tot el cole i aviat
va ser el �meu esport�. De fet sortia molt amb bici i els nens f�iem molt esport
sense adonar-nos. Els colegis de Terrassa cada any feien campionats entre ells.
De b�squet, nataci�, futbol i sobretot i que a mi m�afectava: d��ajedrez�.
Perqu� ho dic aix�?: doncs perqu� no recordo que ning� digu�s escacs. Els nens
no ens ensenyaven gens el catal�, donat que era prohibit, i tot era en castell� i
de fet recordo que no li donava cap import�ncia, com si fos normal. De fet no
l�havia llegit mai i nom�s el parlava. Ho trobava normal. Per aix�: ajedrez. Com
escola jug�vem quatre nens per escola enfront dels altres coles, i jo no sempre
era titular i qued�vem alg�n any primers de Terrassa i el Gorgas en feia una
medalla d'or, amb l�escola Andersen Gald�s, que �s la que jo anava. Recordo
que Cultura Pr�ctica i l�Acad�mia Maragall portava bons jugadors i eren els
rivals a batre. De fet, jo no em considerava massa bo; normalet. Recordo que li
vaig preguntar, amb deu anys, al meu pare: �Papa, com es pensa?� no entenia
que quan fas una jugada, havies de pensar-ne les que vindrien despr�s. B�,
vaig quedar tercer o quart, no recordo, dels jocs de Sant Jordi amb dotze anys
de tot Catalunya. Vaig estudiar a l�Arrahona, on ara estan els mossos
d�esquadra, batxillerat i com que no veia clar quina carrera fer, vaig decidir
intentar aprendre l�ofici del meu pare, que era dibuixant. Ara en diuen
dissenyador gr�fic, i a l�escola Municipal vaig fer algun curset, i sobretot
aprenent veient a treballar al papa, a Barcelona vaig estudiar inform�tica, ja
que a Terrassa enlloc es feia. De vegades li havia sentit al meu pare a dir;
�prefereixo un fill tonto prop meu i que un de molt llest i que marxi lluny�. B�,
des dels disset anys que laboralment el tinc el meu pare a un radi de cinc
metres i treball�vem junts. Ara est� jubilat, per� encara ve al �taller�. �s m�s,
encara te'l seu ordinador a un metre del meu. De fet escriu i llegeix,
principalment. Quan era petit, amb sis anys i m�s, els dibuixos a la feina del
meu pare, es feien en cartolina, guaix, pinzells i tinta xina. Un cop s�acabaven
de fer aquests dibuixos, il�lustracions i altres, es feia un paquet i es portava al
client, si aquest no veia a buscar-lo. El meu pare tenia nou nois joves, que eren
els seus socis treballadors, donat que ell no es volia considerar amo i els feia
socis. Els dibuixos, qui els duia al client? El recader. I qui era el recader? El
meu avi, que tot i ser gaireb� cec des dels cinquanta-set anys, anava de punta
a punta de Terrassa molts dies. Doncs b�: molt�ssimes vegades i quan jo
estava de vacances, anava i caminava tant com ell. Potser per aqu� em ve aix�
de c�rrer. Una vegada recordo que, de petit, em van preguntar a qui estimes
m�s al m�n i vaig dir: a l�avi. Com ell i cinc generacions m�s, com a m�nim, els
primog�nits ens d�iem Josep. Ara passat el temps, s� que els estimo a tots
igual i tot el que recordo s�n les coses bones i ho b� que m�ho han fet passar.
La cosa m�s meravellosa ha estat tenir tres fills magn�fics i que ha estat ra�
suficient, ja, per viure. L�Elisabet, l�Oriol i l�Anna. El moment de veure�ls per
primera vegada el tinc gravat i hem gaudit des del primer dia. A la meva dona,
estant a l�hospital, li portava cada vegada una est�tua amb al�legoria a la
mare, per manifestar el que sentia que havia fet i el que havia portat fins
aquell moment dins seu. Aquestes figures de bronze encara, quan les mirem,
ens porten a aquell moment i tenim records per parar un tren dels nostres tres
fills. Imagineu que ja era un afeccionat a la fotografia i m�s endavant al v�deo.
Hem estat molt de sort i en continuem estant. No recordo haver-nos enfadat
mai amb la meva dona i menys en serio. Sempre he estat bojament enamorat
de la p�l-roja i durant molts anys, gaireb� mai ens hem separat m�s d�un dia.
Abans els nois ens feien anar a la mili a aprendre a fer anar les armes, i per si
mai en un conflicte b�l�lic la naci� necessitava que la defensessis. Tots
pass�vem per aquest tr�ngol, i jo tamb�. El papa em va dir; �mira de passar el
m�xim de desapercebut i no et presentis de voluntari a massa coses�. B�,
despr�s d�haver anat al campament de Santa Ana a C�ceres i desfilar a primera
l�nia per fer metro vuitanta (els alts anaven davant), vaig anar a parar a Madrid
i un polvor� anomenat el Viso a Alcala d�Henares i quan et prenien dades, i com
que el furriel era de Terrassa i funcionava la "recomanaci�", em va dir si sabia
escriure a m�quina. Em va fer una prova i vaig ser �furriel�. Per passar
desapercebut no era, donat que posava totes les gu�rdies, distribu�a els
permisos de tot el quarter i repartia els llen�ols i donava les eines als
departaments. Cada dia havia de llegir-ho davant dels comandaments. Havia
d'anar a disparar cada quinze dies i canviava les dianes. Vol dir, que
desapercebut: no massa. B�, a l�oficina vam fer tots tal amistat, que un cop
acabada la mili ens hav�em anat reunint i an�vem als casaments els uns dels
altres. Aix� si, parl�vem de la mili i les nostres batalletes. Vaig ser padr� de
bodes de l�Ignasi d�Olot, vaig tenir al basc Zarrabeitia dormint a casa, en Narc�s
de Castellfort en va venir a veure expressament a Terrassa. Tinc records
profunds.
Per cert; la vegada que he plorat m�s i m�s de la meva vida: el dia que em
vaig llicenciar. Tinc debilitat per les persones que em cauen b� i sabia que gent
amb la qual m�hi passava moltes hores i que considerava bones amistats, ja no
les veuria possiblement mai m�s. �s com si morissin aquell dia, i no ens
veur�em. Vaig plorar com mai. B�, el dia que em vau fer mossenaire d�honor
tamb� vaig plorar.
C�rrer
Com recordareu, us he explicat que jo he jugat a escacs. De fet vaig estar al
�club d�escacs Terrassa� jugant vint anys. Tenia categoria preferent i em vaig
retirar amb un elo de dos-mil cent quaranta. No he tornat a jugar mai m�s de
campionat, per� segueixo jugant per internet a una p�gina que es diu
escaquejant, des de fa deu anys i cada dia. El meu nick �s correr42, per qu�
em vaig apuntar quan tenia quaranta-dos anys i perqu� la marat� t� quaranta-
dos quil�metres i escaig. Al club d�escacs es va organitzar un any un partit de
futbol de costellada de solters contra casats, quan tenia uns quinze anys, i
aquell dia va ser el primer en qu� amb el que era el meu millor amic, cada
dimecres i des d�aquell dia intent�vem reunir a deu persones per jugar al �Club
San Fernando�, que �s ara les pistes del Nataci�. Va durar molts anys el partit
setmanal. Quan jug�vem a futbol, de vegades es penjava la pilota i, a on es
penjava? Just al costat, on hi havia unes pistes d�atletisme i, per qu� era molt
barat, m�hi vaig apuntar I de fet hi he estat lligat fins el dia d'avui. Trenta-vuit
anys al �Club Atletismo Terrassa� �Uni� Atl�tica Terrassa�, �Fondistes de
Terrassa� �Atletisme Arec Terrassa� Vaig estar a diferents juntes, i un dia que
no vaig anar, em van fer vicepresident de la Uat, en l�apartat de comunicaci�.
En Jaume Sales era el president i en Ramon Senar l�altre vicepresident. De fet
ens reun�em tots els dimecres fins a la una de la nit per l�atletisme durant
molts anys. Crec que vam tenir de les primeres webs catalanes i la vaig fer de
forma casolana i del tot autodidacte. L�escola d�atletisme la duia el Consell
Esportiu de Terrassa, i quan aquest va veure�s obligat a passar el testimoni,
aquesta junta, de la que guardo records agredol�os, la vam muntar i en guardo
bons records. Em quedo amb els bons, i estic molt content de bona gent que
ara la considero amiga i que va ser la primera escola d�atletisme important.
Per�, quan comen�o a fer curses de deb�?
B�, Quan em caso amb la Marisol, fruit d�haver-me-la presentat el meu millor
amic, faig el que fem molts, de voler-nos posar en forma i m�apunto al gimn�s
Olimpo, on aprenc a jugar a esquaix i de fet durant for�a temps, jugava a
futbol, anava en bicicleta, jugava a frontenis, a esquaix i segur que em deixo
alguna cosa. Un amic, en Xavi Boronat, em diu que entrenem una mica per
escalfar i correm per apuntar-nos a la cursa de l��pic, que es feia per
Matadepera. No cal que us digui que ho vaig passar fatal i crec que vaig quedar
dels �ltims, donat que sentia el cotxe escombra. A l�arribada, recordo que hi
havia un formidable esmorzar, samarreta de cot� amb un dibuix molt xulo,
medalles, trufeig i no s� quantes coses m�s. Una cosa que no sabia ni que
existien, les curses populars. Em vaig posar nervi�s pensant, on se�n feien m�s
com aquestes. I al cap d�un m�s es feia la de Viladecavalls, pujant a Sant Llu�s.
I hi vaig anar durant quatre setmanes, a fer la pujada pel meu compte i amb el
meu amic Xavi, per preparar-nos. I va ser el que em va despertar el gust per
aquest esport. Vaig continuar buscant i evidentment va caure la cursa de El
Corte Ingl�s i la festa major de Terrassa. Al cap d�un any, corria la festa major
del barri i vaig quedar primer de Can Palet, El meu avi em va dir �que no corria
ning� m�s?�. La iaia Sisca, buscava al diari Terrassa la columna dels que
corr�em i sempre que veia el meu nom, retallava i un enganxava a un �lbum,
per qu� n�estava orgullosa Al noranta-dos, i fent pr�viament voltes a les pistes
d�atletisme per veure com estava i quin ritme portar l'endem�, em vaig apuntar
als 20 qm. d�Alella, una setmana despr�s mitja de Matar�, una despr�s Mitja
d�Igualada i una despr�s a la Mitja de Roda: ja vaig fer 1h27 i durant molt de
temps anava a mitja per setmana, acompanyat sempre, sempre, per la meva
muller, la Marisol, i la meva filla l�Elisabet i a partir del 94, del meu fill Oriol i a
partir del 97 de l'Anna. Per cert, aquestes mitges les feia una setmana rere
l�altre. No s� com agrair a la meva dona el que ha suportat. Ah, i sempre
aprofitava per con�ixer els pobles que visit�vem. Em vaig posar gorra, perqu�
em vei�s de lluny i em fes una fotografia de record la Marisol. De fet, amb el
meu estil caracter�stic, aviat em va dir que em coneixia la manera de c�rrer i
que no calia. Tinc un estil que com diu un amic, semblo un �nec.
Com que volia aprendre, vaig veure que s�havia fundat un club que es deia
�Fondistes de Terrassa�, i m�hi vaig apuntar i regularment sortia i aprenia
d�ells, i el primer any anava sempre amb en David Otero i vaig arribar a fer
1h21 a Mollerussa seguint els seus entrenaments i molts altres fondistes i,
donat que ell segu�a els entrenaments que li feia el Colombiano, Jos� Vicente
Mu�oz Montenegro. No sabia b� qui era, per� era un xicot de la meva edat que
tenia costum de guanyar all� on anava totes les curses o quedar dels primers.
El dia de Mollerussa m�hi vaig apropar per felicitar-lo i per dir-li que la meva
marca era fruit de seguir els seus entrenaments, que feia amb en David. Tot i
estar envoltat de molta gent, se�m va quedar mirant i em diu �el mi�rcoles
haces un test de Cooper y me vienes a ver al Nataci�n a la puerta principal�.
Faig el test, sota les retic�ncies d�amics que em deien que qu� feia, despr�s de
la mitja, i m�el�labora uns pla d�entrenaments que no em saltava per res. I el
dia que faig la meva primera marat� a Val�ncia 93, que era campionat
d�Espanya, al hall de l�hotel, encara tenia al �colombiano� fent-me n�meros de
quin ritme havia de dur. Doncs b�: vaig fer a la primera marat� 2h54�, quan no
feia gaire havia arribat l��ltim de la cursa de l��pic. Com que a �Fondistes de
Terrassa� reb�em propostes d�en Faust Piqueras, president de la Uat per
fussionar.nos amb la Uat, finalment ho vam fer i tot i que ja n'era soci, durant
molts anys vaig c�rrer molt degust. Per� a la Uat no hi havia maratonians, i
vaig con�ixer a un noi que es deia Jaques i que tenia deu anys m�s que jo i que
havia estat molt gras, segons m�havia dit. Sense adonar-nos entren�vem
plegats a tota hora, i com que era un enginyer al qual m�encantava escoltar,
entren�vem de valent, i ens an�vem fent amics. Un dia, en vaig dirigir a una
senyora que sempre estava a les pistes cridant als seus atletes per que ho
fessin b� i entrenant als nois joves, tant de marxa com de migfons i li vam dir
si ens podia entrenar. La dona es deia Carmen G�mez Florido, i em sembla que
li va fer encara m�s il�lusi� que a nosaltres tenir a dos maratonians. Em feia
aixecar les cames, bellugar els bra�os, fer estiraments, rectes, intervals
training, diagonals, i ens ho portava tot escrit. Un dia vaig fer un 1000 a 3�. De
fet els entrenaments s�ho mirava m�s en Jaques, i jo feia el que ells dos em
deien. La Carmen ens venia a veure a les mitges que utilitz�vem com a
preparaci� per la marat�. Vaig fer dues maratons aquell any, la de Barcelona i
la Benidorm, amb uns temps prou dignes, per la seva duresa. 3h05� i 3h03�. La
Carmen tenia un c�ncer del que sabia que no s�en sortiria, i tot i malalta, venia
amb els seus nois i noies. �Ells em necessiten� es veu que deia i ho vaig saber
el dia del seu enterrament. Amb ella vaig poder fer-me m�s persona i durant
molts anys estava sempre sempre sempre a les pistes d�atletisme ensenyant.
�s m�s: sempre estava a la pista. Encara la porto dins.
Torre Moss�n Homs
Per casualitat i entrenant per aqu� i per all�, un dia vam decidir amb el meu
amic Jaques, aparcar els nostres cotxes per sobre de la masia I fer els
entrenaments de cap de setmana per aquesta zona. A m�s els circuits
permetien anar ritme alt i hi havia marques que havien fet amb la roda de
marcar els del Nataci�. El David, que a tothom li posava mots, li deia els
piscin�ires i n�hi havia de molt bons: Aguirre, Amancio, Galan, Galera i el meu
gran amic Pedrero, que em va donar uns consells d�amic i per aix� som tan
amics i tamb� el tinc al cor. Crec que en Francisco Santander tenia molts
circuits mesurats, i molts ens benefici�vem d�aix�. Mentre est�vem en ple
entrenament poc parl�vem, per� mentre escalf�vem i des-escalf�vem, molts
temes: inform�tica sobretot, i eren els inicis d�aquesta. En Jaques era un
expert. Per� parl�vem de tot. �rem diferents, atl�ticament parlant: ell sortia a
les mitges a un ritme impossible de seguir i jo era m�s lent, i a la meitat de la
mitja, moltes vegades em posava a la seva al�ada a mitja cursa i� el passava.
Encara que no sempre. Era com normal que cadasc� an�s fent la seva
competici�, tot i haver fet curses anant plegats. Recordo especialment la mitja
d�Igualada, que el dia abans ens vam decidir i sense m�s ni m�s vam fer 1h25�
. Baixar 1h24 era el m�s habitual i el que busc�vem sempre. Com que a la Uat
ten�em massatgista gratis els atletes, el primer que vam tenir va ser en Jordi
Mart�nez Abad. Ell ens escoltava parlar de tot mentre ens arreglava les cames, i
a la cambra on feia el massatge, era lloc per debatre. B�; es va animar a venir
a c�rrer i va fer grans marques tant en mitja, sobre 1h22 com en marat� amb
3h07, sense haver estat mai corredor de fons. Si mireu el logo de la vostra
samarreta el veureu signat. �s fet d�ell. Entren�vem, des d�aquell moment: tots
tres. De mica en mica anava venint gent que tamb� corrien i vam acabar fent
durant nou mesos el mateix circu�t exacte i sense variacions. A m�s crec que
l�hav�em fet a tota castanya amb 43 minuts i era de m�s de deu quil�metres.
La primera dona que va venir a entrenar va ser la Mari Pau Alvarez i aviat la
Dolors Vil�. I quan va venir l�Anna Cos, no ens ho pod�em creure. La noia que
m�s admirava de Terrassa venint amb nosaltres. Tot i aix� sempre �rem molts
nois i una o dues noies. Per� va durar anys. Tothom coneix com �s l�Anna i em
sembla que no conec a ning� que no tingui bones paraules de la seva persona.
Anna, t�estimem �!!! No s� ni tinc detalls de com vau gestar tot aix� i segur que
tindria d�agrair a molts de vosaltres i me�n deixar� a molts. Qu� sapigueu que
tots sou importants per mi i que us tinc fitxats. No us perdonar� mai que no em
feu cas i perdeu el temps amb un paio com jo, i ara em passa que no sabr� que
fer per ser mereixedor del que heu fet per mi. A tothom us dono les gr�cies i
estic sobrepassat i no s� com quedar b� amb tots. Seguint una mica amb la
historia. Jo vaig adoptar el s�mbol de la gorra vermella, fruit de pert�nyer als
primers internautes que escriv�em a una llista que encara existeix i que va
crear en Salva Pou, d�atletisme.cat. All� vam poder parlar d�atletisme i per
recon�ixer se'ns, d�iem una gorra d�aquestes caracter�stiques, donat que per
internet les fotografies eren escasses pel que costaven de descarregar. Una
amistat que venia a entrenar a Moss�n Homs, en Joan Carles Sanjurjo, que ja li
rondava pel cap fer un f�rum, va crear 10de1000.com i en aquest f�rum que
englobava el m�n de l�atletisme, es va fer convocat�ries i va comen�ar a venir
gent de Sabadell, Sant Quirze, Castellar, la Garriga, Viladecavalls, Manresa.
Quan 10de1000 va desapar�ixer, va venir el seu tancament, i tamb� tenint
entre nosaltres en Pau Sust, que va liderar la transici� cap una associaci�
fant�stica anomenada corredors.cat. En Pau va liderar un grup de gent i
corredors.cat �s i continua sent un exemple per molta gent a la qual agrada
aquest vessant de l�atletisme, els entrenaments, curses i mil hist�ries
fant�stiques i solid�ries. B�, mentrestant, nosaltres an�vem creixent setmana,
rere setmana. Per�, comen�ava a passar que quan m�s �rem els entrenaments
s�endurien i el temps s�allargava. Va ser quan van apar�ixer les f�rmules que
m�s o menys coneixeu. 1h, 10 qm. Diferents circuits. La paraula Mossenaire ve
del 2007, quan en Cisco Romero, el director de la marat� de les malalties de
Tv3 i que tamb� venia a c�rrer, em demana si tinc el logo que s�havia creat i va
fer unes samarretes, a l�estil sotana, negres, amb un Moss�n corrent. Es fan
unes quantes i al darrere hi posava la paraula Mossenaires, que m�s o menys
alg� deia, per� que no ens hi sent�em identificats. Vaig mirar si podria ser
ofensiu o si la paraula ja afectava algun col�lectiu, i vaig descobrir que no. Va
ser el moment en el qual oficialment identific�vem a la gent que corria per
Moss�n Homs. Per fer que tots f�ssim reconeguts, un dia vaig pensar que si
dedic�vem l�entrenament a una persona, donar�em oportunitat a fer-la
coneguda i propera. I de forma aleat�ria i a una persona per setmana, va
sorgir el �Mossenaire d�honor�. Fixeu us que portem m�s de quatre-cents i �s
nom�s un per setmana. I encara falten per ser-ne. Per cert, que avu� m�heu
nominat i m�heu fet �Mossenaire d�honor�. Que jo no n'era. Gr�cies de tot cor.
Per aix� estic fent aquest escrit tan curtet. Aquest entrenament era un dia que
socialment la gent pot fer servir per anar distesament a entrenar, i m�s d�una i
m�s d�un es veu que gr�cies a aquest entrenament es troba la mar de b�.
Com no podia ser d�una altra manera: he tingut importants problemes laborals.
La feina per la qual m�he anat reinventant un munt de vegades d'en�� que vaig
comen�ar i del 2010 al 2013 no em va anar gens b�, El sector va canviar
radicalment i de la nit al dia vaig patir una crisi laboral com mai. Un dia se�m va
oc�rrer fer un b�ner per tenir alguna cosa que em sufragu�s alguna despesa i
em vaig presentar al California Sports. Un noi que no coneixia gaire i que venia
alguna vegada a c�rrer em va atendre molt b� i em va fer con�ixer a la seva
muller, una tal Maria Jos� Merino, ara bona amiga i era per arreglar dues webs,
fer uns flyers, i crec que aquell dia passar algo, donat que tot em va canviar i,
tot i que ja venien als entrenaments, els germans Exp�sito i el fill, un dia em
proposen treballar unes hores als matins per fer feines gr�fiques, de promoci� i
col�laborar en el club que volien crear, i des de llavors, que estic lligat
laboralment a California Sports i nom�s tinc paraules d�agra�ment, donat que
les coses s�n com s�n, per� sense tenir una feina en aquesta vida les coses s�n
m�s complicades, Gr�cies. Ara amb ells continuo amb ells, lligat a l�esport i el
que l�envolta. Per mi la vida �s esport.
Qu� va fer d�excepcional el Pep, �s a dir jo, en una �poca?
El 100
B�. M�agradava fer cada any la Matagalls, com a inici de temporada des dels
trenta-tres anys. La feia i acabava petat. Per� era una aventura. Anar de dues
muntanyes m�tiques, unides pel caminar, passant per la meva estimada
muntanya de Sant Lloren� on s�hi trova la Mola. La vaig arribar fer en 12h03� i
en disetena posici�, un dia que vaig seguir a l�Antoni Mu�oz del Cemid. Quan ja
portava quatre o cinc Matagalls, vaig pensar que era hora de canviar i hi havia
per la mateixa �poca la Montserrat-Reus de Cent Quil�metres. Hi vaig apuntar-
m�hi amb for�a confian�a d�acabar-la, donat que a m�s havia anat a aparcar el
cotxe a Reus. A la sortida veig al r�cord Guinnes de curses de cent, en Henry
Girault i de manera dissimulada i a distancia feia tot el que ell feia. Fins que al
quil�metre seixanta se n�adona i anem plegats. Jo amb el meu nivel de franc�s
vaig anar tenint una conversa. No l�havia practicat mai i menys amb un
franc�s, i d�aqu� que des d�aquell dia cada any feia una cursa de 100
quil�metres, fins que als trenta vuit anys m�ho passava tan b� que vaig fer: la
Matagalls, cinc maratons, cinc curses de 100 qm., dues de seixanta quil�metres
i totes el mateix any. I no em vaig lesionar i vaig acabar a totes b�. Per aqu�
em sembla que va ser quan la raresa d�aix� em va a donar a con�ixer, No ho
recomano a ning�: per� que b� que ho he passat. Vaig deixar de fer cents,
quan dues vegades he vist que podia perillar alguna cosa m�s que la salut.
Gr�cies a totes i a tots vosaltres, d�una manera intermitent I havent sempre
prop l�Anna Cos, he tingut moltes sorpreses: primer nominat pel club de la Uat
als premis d�esportista de l�any com a persona dedicada al m�n de l�esport i
sent finalista, nominat pel casinet de l�Espardenya a Capdidat de Terrassa,
reportatges per tv3, il�lustrant als al�l�rgics en un programa que es diu Salut, a
Canal Terrassa al "Som aqu�" i record� el dia que vaig fer cinquanta-anys que
em vau organitzar molts dels que est�veu dissabte una festa sorpresa. Sabeu
que aquestes coses no les mereixo, i els mateixos protagonistes. Tinc una copa
enorme, al menjador, de mig metre, que em vau donar al 2007, i no s�
quantes coses m�s. B�. Si ho s�, per� no us vull cansar m�s del compte De
deb� que em sento m�s que honorat per tots vosaltres i als que sempre em
voleu fer tan feli�, que ho aconseguiu per� espero hagi estat l��ltima, donat
que ara ja s�c �Mossenaire d�honor� i ja no puc aspirar a res m�s, entesos? Tot
el que vau fer dissabte em sobrepassa i no s� com encaixar-ho i com dir-vos
que no us mereixo ni de bon tro�. Un projecte un concepte Quedar a una hora.
Sortir plegats. Anar junts. Porto tota la vida corrent amb gent i m�adonava que
si: sort�em molts i el grup s�anava esmicolant i acabaves arribant d�un en un o
de dos en dos. El concepte: entrenar en grup. �s clar: esperar-se. Si una
persona va molt r�pida i una altra va m�s lenta, sempre hi haur� un moment
que es separin. Doncs, despr�s de tants anys hem aconseguit que anem junts.
El projecte funciona. La gent xerra, va plegada, es fa amiga, riu, desconnecta,
es posa contenta. El projecte funciona
Repetint una vegada i una altre, no es cansen de venir. El projecte funciona.
Com a persona que gaudeix amb aquest esport, sovintejo anar amb colles amb
les quals tamb� m�hi sento prou b� i a Terrassa hi ha un munt de grups que
estan molt units i sempre que he pogut he intentat anar-hi i ser un m�s: segur
que me�n deixar� per� per exemple conec personalment i d�alguns grups en s�c
part�cip: �Las Nenazas Running club� �California Sports Trainning� "Arec
Terrassa" �Egaramossenaires� Pantaurells��Super Runners de l�Egara� �Las
supremas� "Corredors de Viladecavalls"�Matiners��Runparad�s� �Leiva Running
club� �NemR�pid� �Uni� Atl�tica Terrassa� �Club Nataci� Terrassa� . Son grups
o colles que entrenen i fan colla i que conec alguns molt, d'altres una mica.
Marques
Les que porto amb m�s orgull son: 9h15 als 100qm (he fet 21 proves),
12h03 a la Matagalls (he fet 10 proves) :les 2h52 en marat� (he fet 20),
1h20 a la mitja, (un munt) 37'35 al 10mil i he baixat per poc dels 18' al 5000.
M'ho he passat tan i tan b� !!!
Dissabte 12 de desembre:
JA S�C MOSSENAIRE D'HONOR
Em deia alg� que si sospitava res.
Res. Res de res.
Imagino qu�, com molts de vosaltres, la cosa anarva rara. Encara que notava a la gent
estranya i alguna cosa havia de passar. El dia abans tinc costum, enguany,
d�anar amb tres amics, les Gemmes i en Jordi, per preparar l�endem�, i tenia
preparat anar a Castellarnau i havia pensat a l�hora que el sol il�lumina un punt
adequat per la foto de fam�lia, i com molts dissabtes molt nervi�s per qu� tot
sort�s b�. Pensava parlar de l�Antentas i el centenari de l�atletisme i tenia un
parell de persones al cap, si venien a entrenar. El dia abans m�havia descuidat
de fer la nota manual que sempre dono, i vaig haver de preparar-la. No tinc
folis a casa i vaig haver d'anar al �taller�, i sempre la faig a m�, amb �el
bol�graf�, un inoxcrom d�acer inoxidable que tinc des dels catorze anys i em va
acompanyar als estudis. Ho escric sempre amb aquest bol�graf. Digueu-m�he
sentimental. Durant la nit la bateria de la m�quina de retratar i carregant-se i
netejar l�objectiu que una setmana abans se m�havia mullat, donat que he
perdut el tap i no he tingut temps de comprar-ne un altre. Faig alguna foto al
menjador per si tot va b�. Miro si porto una samarreta de cada talla, per si alg�
me�n demana. De vegades em passo mesos portant les mateixes amunt i avall
sense vendren cap: per� una de cada. Les demano quan s'acaben i les tinc a
una maleta de quan els meus pares es van casar i que tamb� vaig dur a
colonies, a la mili. I encara aguanta. All� dormen les samarretes noves. Avui la
Marisol, casualment te festa i puc sortir de casa. Normalment surto del forn de
pa on treballa i a on l�ajudo a pujar una porta met�l�Lica que pesa un ou. Abans
he anat a donar una volta al Nuck, el gos dels nens i que em toca cada dia
passejar de fa vuit anys donar un tomb pel barri i m�agrada. Recordo que �s el
meu barri. Recullo les� b�, el deixo a casa i em disposo a pujar el carrer
Colom, pensant ja amb vosaltres. Miro el rellotge i faig els mateixos temps de
pas i passo sempre exactament al mateix minut. Quan arribo al monument de
la dona treballadora, comprovo que el temps va b�. Al cap de poca estona
m�atrapa l��scar, que �s el nebot de la que va ser la meva entrenadora i que
des del primer dia va ser nominat mossenaire d�honor. Parlem de la seva mitja
de Matar� i continuem. Arribo i ja veig alguna cosa estranya. Gent que feia
temps que no veia, amics tots ells i la gent posada de forma diferent dels altres
dissabtes. Sempre deixo la bossa al mateix cotxe i la Mariona ve tota esverada
a buscar la seva samarreta que em va encarregar, la samarreta mossenaire i
com a nerviosa. Jo n�estic sempre els dissabtes. Agafo el paper manuscrit, que
faig d�agra�ment, i tots veniu amb un munt de papers nominant-me mossenaire
d�honor. Recordo que dic, no, no, no. Jo ser� l��ltim, el dia que ho deixi. I
molta insist�ncia i un munt de papers. Jo agafo el meu i el tiro a l�aire, i incl�s
no m�adono que hi portava entremig un billet de vint euros que tamb� llen�o.
En Jordi, el meu gran amic, diu? D�aqu� �s aix�. De fet, em vau posar tan
nervi�s que si hagu�s pogut m�amagava sota una pedra. No podia ni caminar i
no trobava el cotxe per deixar els vostres papers. I anar rebent papers que tots
em volieu donar. Em vaig quedar ben bocadat. B�, pensava que s�havia acabat
aqu� i deia. B�, haur� de fer un petit escrit com a Mossenaire amb quatre idees
perqu� la gent em conegui, si alg� no em coneix. Coi �!, veig a un que
s�assembla a mi amb gorra vermella i em dona entendre, que avui portar� el
grup. Ostres, �s en Fran Frutos. Sempre que no puc anar a Moss�n li emano si
pot fer-ho ell, i sempre em diu que si. B�, la darrera vegada no va poder, i van
ser en Carlos , en Joan tamb�. Em sento en reveldia, i penso. I ara qu�? B�,
penso: far� fotos I aix� com cada setmana. I apareix la Laura de Benito i em
diu que la c�mera la porta ella i me la pren. Li explico quatre coses, tot i que
com molts sabeu �s una fot�grafa de professi� i fa un parell de setmanes va
�sser la nostra mossenaire d�honor. B�, em sento estrany i despla�at, per�,
com en mi �s caracter�stic, vaig xerrant, per� amb cert nerviosisme. De fet ho
estic passant, diguem que malament. Molt despla�at, i estrany tot. Donat que estic
veient que passa alguna cosa que no controlo. Com que us aprecio tant, s� que
m�esteu fent alguna cosa que m�haur� de sorprendre, sense tenir ni idea de
res. Continu entrenant al vostre costat, incl�s vaig a la cua que ja no tinc
costum d�anar tot i que �s la filosofia del nostre grup i tot d�una en Fran en ve
a buscar i em situa a les primeres posicions. Quan de lluny veig a la zona
d�estudi mediambiental on hi ha una �rea de p�cnic tota una colla, evidentment
mossenaires i amistats, i l�Anna Cos a un costat. Com que s� com �s, o
almenys penso com �s, vaig a veure-la la primera i a fer-li un fort pet� i de
lluny veig a en Jaques. B�, la resta els que hi �reu la sabeu. Em vaig trencar i
vaig plorar com feia dies que no feia. Llavors, us mirava a totes i a tots i m�s
d�una i un, us veia emocionar-vos I encara va ser m�s fort. En Josep Maria
Antentas s�havia preparat un escrit, que mentre escoltava m�agradava per qu�
s� que no hi ha ning� com ell que entengui m�s de tot aix� i que a hores d'ara
continua estant a primera l�nia del nostre m�n de les curses i atletisme. Tot era
genial; tot el que deia i de sobte vaig pensar a mirar-vos a un per un i totes
teniu una mirada neta, d�aquelles mirades que nom�s tenen les bones persones
i que s�han molestat o millor dit, han volgut dedicar-me tot aix� a mi, que del
cert que no calia i que no mereixo. Per� sabent que hi est�veu amb tot el cor.
En Mirabet, del que tant he apr�s m�ha dedicat una poesia, mirant-me als ulls i
de la manera m�s tendre. I de sobte un munt de regals, quin millor. Tots
sobrepassen el que ning� es pot esperar. Un modest dissenyador gr�fic, que li
agrada la natura, fer webs, i compartir moments en persones que valen la
pena. I aqu� est�veu tots; en silenci escoltant i mirant tota la pila de regals.
Quan em vau regalar, entre tots els regals genials, Escapada Spa & Gourmet
amb aquest pack per mi I la Marisol, vaig recordar que em he de disculpar amb
la meva filla. Una vegada, fa un parell d�anys, em va fer un regal del mateix
estil i jo sabia que no anava b� de diners, i se�ls va gastar amb nosaltres. M�hi
vaig quasi enfadar i li vaig dir que no el podia acceptar. Segurament �s de les
coses que m�s malament he fet, i n�he fet moltes. Ho va fer per qu� ens estima
molt i segur que encara arrossega el disgust, Vol dir, que perdona. S�pigues,
Elisabet, que tamb� els hi hagu�s dit als mossenaires que els tornessin tots,
per� tu em vas ensenyar que quan les coses es fan amb el cor, es fan amb el
cor. Segurament ho vaig entendre m�s aquest dissabte i la meva primera
reacci� seria de, no, que no, que no cal. No ho vull. Per� els hi hauria donat el
mateix disgust que et vaig donar a tu. Perdona�m.
Hi havia una pancarta, que
va fer el David Gonz�lez Resbier que ara portarem els dissabtes, un quadre
genial impressionant de diferents �poques que �s magnific amb un escrit que hi
diu:
�A un sabio le preguntaron: �Por qu� se pierden los amigos? El respondi�:
�Si se pierden no eran amigos, porque los amigos son para siempre. Gracias
por ser nuestro amigo
i firmat Els Mossenaires,
unes gorres personalitzades
amb un mossenaire amb gorra vermella, versi� estiu, versi� hivern, una panera
impressionant, un ram de plantes amb boletes vermelles, hort�nsies per la
meva dona. Dues samarretes amb un mossenaire amb gorra vermella i amb
c�mera penjada, versi� hivern, versi� estiu.
Una placa al meu nom amb una inscripci�;
Al Mossenaire d�Honor PEP MOLINER
Que per molts anys segueixis �Oficiant� Mossenaires Gr�cies per la teva
dedicaci� 12-12-2015
La Gemma, va anar i tornar a casa a buscar dues obres escrites per ella i
dedicades: �El Sentit d�una vida� i un altre llibre �Res a perdre�, de la Gemma
Solsona. Gr�cies Gemma i no m�ho mereixo. Espero no decebre�t mai. Ha estat
un escrit llargu�ssim i no s� si prou interessant, donat que parlar d�un mateix
sembla com pretensi�s. Per�, als que vol�eu saber alguna cosa m�s de mi, i tot
i que cada setmana us faig una cr�nica que miro de qu� no sigui pesada, ara
era el moment d�obrir-se al m�xim, ja que vosaltres heu esmer�at tants i tants
esfor�os. El projecte continua viu i si m�s no, vosaltres el feu m�s viu i tot i
tothom ens agradaria saber el futur de les coses, si sab�ssim que aquest futur
�s bo., Hem de viure el present de manera intensa i aquestes coses ens
demostren que alg� t�estima i pel que sembla molt, i aix� que vau fer
m�acompanyar� fins a la fi dels meus dies i m�agradaria que em promet�ssiu
que no ho tornareu a fer, Ara ja s�c mossenaire d�honor i he fet el meu petit
escrit, Els dissabtes a les 08:00 continuaran igual fins que la salut ens
acompanyi i el dia que no sigui aix�, el temps viscut ning� ens el podr� prendre
i tots el portem a dins, El meu m�s gran agra�ment i no se pas com fer-ho
perqu� sabeu que em vau fer i s�c la persona m�s feli� del m�n.
Pep Moliner �Mossenaire d�Honor� nominat i proclamat pels Mossenaires
Portar� el t�tol amb orgull
Gr�cies!
Pd.
diria tots els vostres noms i els que no heu pogut venir: per� ompliria 11 fulls m�s al word, com de fet ha ocupat aquest petit escrit.
Disculpeu-me el rotlle, per� s�c molt perill�s: ja ho veieu |
|
FAQ
Buscar
Llista de Membres
Grups d'Usuaris
Registrar-se
Perfil
Inicia una sessi� per veure els teus missatges privats
Iniciar Sessi�
