Pep Moliner
Registrat: 30 Mai 2005
Missatges: 4810
|
 Publicat: Dv Abr 07, 2006 6:35 am Assumpte: Crònica Marxa de les Ermites |
 |
|
Vaig llegir al "Calendari d'altres proves" de l'admirat Josep Mª
Torras a l'apartat que relacionava aquesta marxa. Vaig llegir que
s'organitzava la vint-i-setena marxa de les ermites a Lloret, i vaig
anar-hi amb el meu plançó.
Davant l'Ajuntament de Lloret vam poder recollir els dos cartrons i
documentació; la del meu fill 'Oriol i la meva, per fer un acurat
seguiment de la marxa i passar pels llocs dels controls prefixats.
Pensava que era com altres que la gent surt sense tret: però
no; hi havia sortida a l'estil cursa amb corredors vestits amb
indumentària atlètica clàssica, cuixa a la fresca i espatlles al vent.
Pel bell mig de Lloret i amb un gran desplegament de policia local i
voluntaris, anem a pas de caminant, travessant carrers i carreteres,
fins a uns camins que podem anar resseguint gràficament amb un plànol
perfecte dels llocs per on passarem, així com noms, alçades i una
esplèndida informació. Un munt de fletxes per no perdre's, guix per
terra i els qms. ben marcats amb uns fulls plastificats per la colla
Xino-Xano. Parada a la primera ermita on trobem les primeres ampolles
d'aigua i taronges i llimones a dojo que et posaven les dents llargues
i tot molt ben muntat i amb les seves mesures de conservació d'entorn
per llençar les pells. Travessem una i altra vegada una de les vies
principals d'entrada a la vila de Lloret i sempre sota l'atenta mirada
del suport abans mencionat. Gaudim del paisatge i de la companyia de
gent de totes les edats: senyores i senyors, nois i noies, que fan de
la caminada una raó de joia. Ens aturem sovint a fer-nos alguna
fotografia de record i avancem tot fent la xerrada amb el meu company
de caminada, a l'hora fill, que s'estrenava a una distància de divuit
quilòmetres: és més, apreciats lectors, a la pujada que ens duu a
l'Ermita de Santa Cristina em diu: "papa, que no pots anar més
ràpid?", "ves dalt i m'esperes, Ori". Ermita a ermita, indret darrera
indret avancem i aviat amb la mirada al mar, ja intuïm que la marxa
aviat arribarà a la seva fi, sense oblidar que caminar cansa i que la
gana apreta, i podrem donar-li veu quan arribem a la platja, al costat
de l'ajuntament d'on hem sortit una estona abans, i on una bona colla
de gent ens dona unes delicioses llesques de pa de pagès amb truita,
d'aquell ou que no fa mal, pebrots verds escalivats, amanides i uns
porrons de vi negre per matar el cuc. El meu pensament posat amb algú
que al mateix moment feia una marató a Barcelona amb la promesa de
fer-la gran, i sembla que si té bon futur.
Salut a tots.
Pep |
|
FAQ
Buscar
Llista de Membres
Grups d'Usuaris
Registrar-se
Perfil
Inicia una sessió per veure els teus missatges privats
Iniciar Sessió
