ENTRENAMENTS GRUP - TERRASSA

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4839

Saps quï¿½?, hi ha una masia del segle XIII que la volem veure des de fora i ï¿½s Ca n'Ustrell , i a mï¿½s ens hi agrada anar amb Mossenaires, per donar-li encara mï¿½s valor. Grï¿½cies per tot.

L'entrenament, que si vols et pots baixar aquï¿½ , ens ha servit per recordar a Mossenaires a qui apreciem: els Mossenaires d'Honor, d'altres anys i que en Joan ens ha ajudat a recordar:

Perï¿½ abans hem sortit de la Masia de Torre Mossï¿½n Homs i la filla d'en Joan, ha estat qui durant tot el recorregut ha cuidat de la nostra bandera Mossenaire: Grï¿½cies

Quan en Joan llegia Mossenaires, ha sorgit la meva dona, la Marisol, que ho va ser. Si veieu el vï¿½deo veureu com ho festegen.

Tenir entre nosaltres a la Mercï¿½, que ho va estar l'any 2014 ens encanta, donat que li podem dedicar uns aplaudiments, ben merescuts. Grï¿½cies.

I el que ens encanta, ï¿½s tenir un Mossenaire d'Honor avui: en Jordi. Un luxe i grï¿½cies per acceptar-ho. El podreu llegir al final d'aquesta crï¿½nica, amb un fantï¿½stic escrit. Grï¿½cies.

I avui acomiadem el 2019 sabent que no hem fallat ni un sol dissabte i hem tingut l'oportunitat de passar molt bones estones, grans converses, noves amistats i consolidant les velles i el mï¿½s important: el projecte d'entrenaments en grup, continua viu i dirï¿½em que val la pena, o no?. Clar que sï¿½. Feliï¿½ 2020 i ens esperem grans moments. Fins dissabte.

I una setmana mï¿½s tenim el luxe de presentar-vos el nominat a Mossenaire d'Honor: en Jordi Martï¿½nez!!,

Al costat d'en Carlos, en Jordi reb la seva nominaciï¿½

Carlos i Jordi

I amb qui un dia ens va dur en Jordi, un altre gran Jordi: en Jordi Mas, al costat d'en Carlos

I li demanem ens dugui la bandera Mossenaire, la Carla Puig

Joan i Carla, pare i filla.

I sortim amb en David, Cisco, Nï¿½ria, Isabel

En Pau davant

Comenï¿½a a ilï¿½luminar-se la Mola

Isabel, Olga, Nï¿½ria

Patxi Parado , que avui ens ha fet bona companyia

Reagrupem amb la Mercï¿½

Avui ï¿½s aniversari Mossenaire de la Mercï¿½ Nieto

Sap greu la caiguda d'en Joan. Esperem no sigui res.

Loli Roldï¿½n

I en Jordi a punt de ser Mossenaire d'Honor

Carmelo, Olga, Isabel

Carla Puig conduint la bandera

Manuel va ser qui ens va ensenyar el racï¿½ que anem

Sandra Martï¿½nez al seu pas per la font de l'Argelaguet

Joan i Pau, al seu pas per la mateixa font

Dia especial per la Mercï¿½ , que avui aplaudirem. Aquesta zona de gebre per recordar aquest dia

Amics que van sempre a la cua, Carmelo, David, Pepe

Diriem que estï¿½ al revï¿½s, oi?

La bandera surt de la motxilla

I toca girar-la del dret

Joan Puig ens llegirï¿½ els aniversaris. Grï¿½cies!!

Joan Puig

El document que llegeix en Joan

I tenim la Mossenaire d'honor, tal dia com avui perï¿½ de l'any 2014 Mercï¿½ Nieto . Enhorabona!!

Continua la lectura homenatge dels Mossenaires d'honor antics llegits per en Joan Puig

A punt de nominar a Mossenaire d'Honor: en Jordi Martï¿½nez Farfï¿½n

I tenim Mossenair d'Honor: en Jordi

Enhorabona i moltes grï¿½cies Jordi, per fer el projecte d'Entrenaments en grup molt millor amb tu

I davant de la Masia del segle XIII de Ca n'Ustrell, tenim nou Mossenaire d'Honor

i amb el fons de la masia de Ca n'Ustrell, les fotos Familiars

Podreu triar la foto familiar on millor cara feu: encara que sempre feu bona cara.

I replegar la bandera i sant tornem-hi

I dos amics que feia dies que no venien i que avui tenim el luxe de tenir:
Pepe i Enrique- Nilo

Grï¿½cies Joan

Francisco Javier

Jordi i Joan

Nuria Masegosa

Jordi Mas Abellï¿½n avui estrena samarreta. Promocionant els entrenaments. Grï¿½cies!!!

Estela Arquï¿½ i Mercï¿½ Nieto

Patxi Parado

Olga, Santi, Manolo

Sempre que travessem carreteres, tenim ajut de Mossenaires que vetllen per nosaltres. Grï¿½cies!!

Miquel i Jordi

Jordi Mas Abellï¿½n avui estrena samarreta. Promocionant els entrenaments. Grï¿½cies!!!

La bandera ben conduida per la Carla, prop de Sant Juliï¿½ d'Altura

David, Cisco, Manuel

Pau Margarit

Els Xavi's

Fernando, Isabel, Carmelo

Nï¿½ria

Carlos Rodrï¿½guez

Sandra Martï¿½nez

Santi, Diego

Joan, Pepe, Joan

Patxi

Patxi Parado

El compte enrere al camp base

Quï¿½ us podem dir?, doncs grï¿½cies per fer-ho possible

veure vï¿½deo https://youtu.be/Y4l4xJYgXQc

veure ruta https://ca.wikiloc.com/rutes-correr/entrenament-en-grup-a-torre-mossen-homs-mossenaires-28-desembre-2019-45077730

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4839

Quan llegeixes a en Jordi, t'adones la sort del projecte
quan ens venen persones com tu. Sempre ï¿½s d'agrair la
qualitat humana que regales a qui t'envolta i t'agraim
que ens dediquis aquest escrit i ens enorgullim de
comptar amb tu. Tambï¿½ agraï¿½m al teu amic Jordi Mas
que ens ha donat l'oportunitat de poder-te conï¿½ixer.
Grï¿½cies per tot. Per molts anys i enhorabona

Hola Mossenaires,

Sï¿½c el Jordi Martï¿½nez, tinc 44 anys, i tot i ser nascut a
Barcelona fa 9 anys que vaig decidir venir a viure a
Terrassa enamorat de la seva riquesa cultural i
proximitat a la natura.

Com vaig comenï¿½ar en aixï¿½ del running? Si quan
canviem d'any sovint se'ns acudeix algun nou propï¿½sit a
assolir, els reptes mï¿½s desafiants i els canvis mï¿½s
radicals que la majoria de persones afrontem venen
desprï¿½s d'una crisi o al comenï¿½ar una nova dï¿½cada, fruit
de replantejar-nos la nostra vida.

Aixï¿½ que a les portes dels 30 anys, quan a l'anar a
encendre un cigarro vaig adonar-me que l'anterior que
m'havia fumat encara no havia deixat de fumejar en el
cendrer, vaig decidir que no era una bona idea continuar
mï¿½s temps amb aquell estil de vida. El meu propï¿½sit a
partir dels 30 seria ambiciï¿½s: zero tabac, exercici fï¿½sic
regular i menjar porqueries nomï¿½s en certes reunions
socials o per donar-me algun capritx de tant en tant.

En el cas de l'esport cï¿½rrer era la millor opciï¿½: era barat,
fï¿½cil, i ho podia fer sol i a qualsevol hora.

Aixï¿½ que em vaig comprar unes sabatilles Kalenji model
"No t'hi fixis" i vaig sortir a cï¿½rrer per primer cop. Que
em plantegï¿½s cï¿½rrer 30 minuts i que als 15 prï¿½cticament
ja no poguï¿½s respirar ni mantindre'm dret per tornar a
casa caminant no em va desanimar i vaig continuar
sortint i millorant dia rere dia.

Aviat vaig comprovar que el cï¿½rrer no nomï¿½s em feia
sentir millor fï¿½sicament, sinï¿½ que tambï¿½ m'aportava pau i
em feia sentir millor mentalment. M'hi vaig enganxar i
des de llavors el cï¿½rrer, tot i que amb alguns descansos i
no sempre amb la mateixa intensitat, sempre ha estat
present a la meva vida. Al llarg d'aquests 14 anys he fet
servir el cï¿½rrer no nomï¿½s per entrenar sinï¿½ tambï¿½ per
oblidar-me de la feina en els dies mï¿½s estressants,
perquï¿½ alguns moments difï¿½cils ho fossin una mica
menys, perï¿½ tambï¿½ per celebrar moments d'alegria o pel
simple fet de connectar amb la natura o amb mi mateix.

I com ï¿½s que vaig acabar matinant els dissabtes per
venir a cï¿½rrer amb el grup dels Mossenaires? El Jordi Mas
em va parlar d'aquest grup i veient com havia augmentat
la seva motivaciï¿½ des que feia els entrenaments vaig
decidir provar-ho jo tambï¿½.

Sempre havia corregut sol i potser per idees
preconcebudes imaginava la gent en aquests tipus de
grups pendents del crono en tot moment, picant-se entre
ells a la mï¿½s mï¿½nima i discutint de qui havia fet la carrera
mï¿½s llarga o el millor temps. Bï¿½, no em sento identificat
amb aquest concepte del running perï¿½ estava disposat a
fer-ho aquell dissabte, un dia ï¿½s un dia. Va ser una
sorpresa per mi veure com el comportament del grup no
tenia res a veure amb el que havia imaginat, hi havia
gent amb nivells diferents perï¿½ no percebia
competitivitat en cap moment, parï¿½vem per esperar als
ï¿½ltims vï¿½ries vegades i els que estaven en millor forma
fins i tot els anaven a buscar en lloc d'aprofitar el
descans per discutir qui s'havia apuntat a mï¿½s curses
aquell any. A mï¿½s, el fet que es rememoressin els antics
membres del grup llegint el seu nom em va semblar
tambï¿½ un acte de respecte molt maco, tot plegat feia que
es respirï¿½s un ambient de cordialitat i solidaritat que em
va agradar molt. Aixï¿½ combinat amb la calidesa i
lideratge natural del Pep i l'admiraciï¿½ que vaig sentir al
enterar-me de la llarga histï¿½ria d'aquest grup em va fer
decidir repetir.

Bï¿½, ara ja sabeu una mica mï¿½s de mi i haig de dir que si
algï¿½ de vosaltres estava prou interessat en mi per a
llegir tot aquest totxo fins aquï¿½ es mereix tot el meu
respecte i potser tambï¿½ que el convidi a una birreta si es
presenta l'ocasiï¿½.

Que tingueu una feliï¿½ entrada de 2020 i espero que
continuem gaudint de molts quilï¿½metres junts!!

Jordi