Índex del Fòrum de ENTRENAMENTS GRUP - TERRASSA ENTRENAMENTS GRUP - TERRASSA

www.mossenhoms.be


 
 FAQFAQ   BuscarBuscar   Llista de MembresLlista de Membres   Grups d'UsuarisGrups d'Usuaris   Registrar-seRegistrar-se 
 PerfilPerfil   Inicia una sessió per veure els teus missatges privatsInicia una sessió per veure els teus missatges privats   Iniciar SessióIniciar Sessió 

1 febrer 2020 -Entrenament per MOSSÈN HOMS-a les 08:00

 
Publicar un tema nou   Respondre al tema    Índex del Fòrum de ENTRENAMENTS GRUP - TERRASSA -> VOLS LLEGIR CRÃ’NIQUES ??
Veure tema anterior :: Veure tema següent  
Autor Missatge
Pep Moliner



Registrat: 30 Mai 2005
Missatges: 4810

MissatgePublicat: Dv Feb 07, 2020 6:22 pm    Assumpte: 1 febrer 2020 -Entrenament per MOSSÈN HOMS-a les 08:00 Respondre citant

La història la fem les persones i aquest projecte no deixa de sorprendre'ns setmana darrera setmana. Si bé la intenció era anar al Llac Petit, el de Can Bogunyà, per gaudir d'uns indrets que ens agraden i ens satisfan, mentre ho realitzem ens adonem la sort que avui tindrem d'haver-hi estat. Els primers compassos, ja li demanem a en Raúl si ens fa els honors i accepta la seva nominació a Mossenaire d'honor. No us perdeu tant el vídeo com el magnífic escrit que ens ha realitzat. Gràcies Raúl.

Arribem al Llac, i de nou en quedem meravelles del pantà que està reposant de ple d'aigua que està. Aprofitem el lloc per on sofregeix i fa un petit rierol, per retratar gairebé a tothom que avui ens heu regalat la vostra presència. Gràcies.

El protagonisme, també, dels germans Elisabet i David Caballero Mirabet, l'Eli ens ha dut la bandera Mossenaire, i en David ens ha llegit els aniversaris de tal dia com avui, i d'anys anteriors. Gràcies.

I un nou Mossenaire, en Javier. No havia vingut mai i esperem tenir-lo moltes vegades.

I quan ja pensàvem que tot estava, en arribar al davant de la Masia de Torre Mossèn Homs, ens trobem una taula parada amb tot de saborosos menjars, que el marit i la filla, Josep i Anna, de la Marta ens han preparat per celebrar l'aniversari del seu naixement, ara fa cinquanta anys. Per molts anys Marta i família. Podreu veure-ho també al vídeo. Gràcies!!


Nominat és en Raúl Elia. Tota una vida lluita


Oita qui ha vingut!!


Que el recordeu?


Rafael Atienza , feia almenys quatre anys que no el vèiem i des de Mataró!!!


I en Carmelo ens presentarà a un nou Mossenaire. En Javier!!


En Rafael Atienza continua saludant als Mossenaires, com en Carlos


Carlos i Rafa






moment de rebre la nominació


No oblideu llegir l'escrit de'n Raúl Elia


I serà
Elisabet Caballero la nostra portadora de la bandera Mossenaire


Elisabet Caballero , a punt d'ajustar-se la bandera


Nuria Masegosa , ben riallera


Francisco Javier Jaques Bonjorn , dels més antics Mossenaires


Rosa, Montse, Isabel, Miguel Angel i Mossenaire Nou en Ramón


Nico i Marta


Pau i Josep


Inma, Miguel, Manolo, Manuel


Jordi, Toni, Manolo


Sandra, Diego, Marc


Rafa, Joan, Paco


Carmelo, el Mossenaire nou Javier, i David


Borrosa, però us coneixem


l'Eva


Sebas, Carlos, Fran


I en Raúl, engega a córrer


A punt de travessar la carretera de Matadepera




S'ha d'anar a la cua!!


En Raúl ha anat tot l'entrenament amb en Josep


Raúl i Josep








Gràcies per anar a la cua




Molta il·usió de veure com aneu a buscar al Raúl






L'Eli, a punt de desplegar la bandera


En Jordi, també ajudarà


Els germans, l'Elisabet amb la bandera i en David ens farà de lector dels Mossenaires d'honor


David Caballero a punt de llegir


Gràcies per tot, David


David Caballero llegint als Mossenaires d'Honor, tal dia com avui i de fa anys






David Caballero




Els llegits




I Javier, és el nostre Mossenaire Nou. Benvingu!!!


Javier, benvingut!!


I ara proclamen i escoltem al nostre MOssenaire d'honor. En Raúl Elia


Raúl Elia, Mossenaire d'honor


Podreu escoltar el vídeo, per sentir-lo. Gràcies Raúl


Ben aplaudit per tothom


Foto de família amb Mossenaires, i després de conèixer als Mossenaires d'honor antics, el nous, la bandera i en Raúl Elia, Mossenaire d'honor d'avui. Gràcies a tothom


La Cristina va al davant


Cristina Murcia




Eva i Cristina


Marc, Rafa, Paco


Marc Salas Font


Javier, José Manuel


Elisabet i Sandra




Marta


I en Guille ha llegit al Telegram cap on anem i ens troba
https://t.me/mossenaires


Guille i Carmelo


Núria i Joan


Prop del Llac




Montse i Juani, bones amigues


Imma Morales


Elisabet Caballero


Ja som al llac i #correrxerrar predomina





































Cristina Murcia i Juani Trujillo


Cristina Murcia i Juani Trujillo




Montse, Rosa, Miguel Angel


Carla Puig


Imma Morales


Juani Trujillo


Miguel Angel Del Olmo


Rosa i Montse


Francisco Javier i Ramón


Manuel Ales


Guillermo Pérez


Cristina i Isabel


Joan i Cristina


José Manuel i Joan


rafa i Carmelo


Rafael Atienza


Miguel Alonso Giralde


Nuria Masegosa


Diego i Miquel


Sebastián Morales


Eva i Cristina


Eva i Cristina


Nico i Sandra


Toni, Marc, Nico


Marc Salas Font


Carlos i Toni


Joan i Carlos


Javier i Joan


Joan Forte


Javier


Marta Cirera


David i Manolo


David Caballero


Paco Utrera


Fran Frutos


Elisabet Caballero


Eva Cantero


Un banc una mica tocat


Un casc romà, no?


I de vermell, ens creuem amb en Jaume Sales, amic i antic president de la Uat i bon atleta de 400 tanques


Jaume Sales


En Jaume. A veure si un dia torna, que havia vingut a córre a Mossenaires


Jaume


Jaume i Javier, havíem compartit club, i junta


Jaume i Javier


Jaume, amb en Sebas, Javier, Diego


Antics components de la UAT


Els germans amb els seus gossos


I quan arribem una magnífica sorpresa


I quan arribem, el marit i la filla, Josep i Anna, esperen a la Marta per donar-li una bona sorpresa a manera de celebració amb tots nosaltres.


Una bona sorpresa de la família de la Marta


Gràcies Anna i Josep per aquest regal










a punt de bufar


Per molts anys!!












De nou ens heu sorprés. Aquests detallassos ens fan adonar com d'importants sou, i més quan en un dia tan assenyalat: els 50 anys de la Marta Cirera que sempre recordarem. Felicitats!!!


veure i baixar circuit. https://ca.wikiloc.com/rutes-correr/entrenament-en-grup-a-torre-mossen-homs-mossenaires-1-febrer-2020-46223338


veure video https://youtu.be/TsG8C8rpHTk


Editat per darrera vegada per Pep Moliner el Dv Feb 14, 2020 7:18 pm, editat 2 cops en total
Tornar a dalt
Veure perfil de l'usuari Enviar missatge privat Visitar pàgina web de l'autor Yahoo Messenger MSN Messenger
Pep Moliner



Registrat: 30 Mai 2005
Missatges: 4810

MissatgePublicat: Dv Feb 07, 2020 6:22 pm    Assumpte: Respondre citant

Fa unes setmanes en Juanjo em va presentar a en Raúl,
que no tenia el plaer de conèixer. Ja em vaig quedar impressionant
per tot el que m'explicava i a més ens deia que la seva intenció era
de córrer al nostre costat i formar part del projecte que entre tothom
tenim. I ens fa una gran il·lusió i no tenim paraules davant el que
ara tots podreu llegir i segur que si l'anem coneixent, té un munt de
bones històries personals enriquidores. Raúl, et desitgem el millor i
la teva presència ja és un regal per totes i tots nosaltres. Per molts
anys!!








Me llamo Raúl Elia y os voy a contar algunas cosas de mi vida deportiva.



Nací el 28/9/1966, tengo 53 años y ahora mismo soy pensionista.

Desde muy joven me ha gustado mucho el deporte, ya que era muy
gordito y no lo quería ser. Empecé haciendo Atletismo en el club
JAB. Al que le siguieron otros clubs como el Natación Montjuic y
Agrupación Atlética Fichet. Mi especialidad era la velocidad: 100 y
200 metros. Gané algunas competiciones catalanas, pero a mí me
gustaba las distancias largas, aunque mi entrenador decía que yo
era velocista y no fondista. Un día me enfadé con mi coach y dejé el
Atletismo, pasándome al fútbol de lo que me arrepentí ya que no era
lo que me gustaba.

Por motivos de la vida estuve un tiempo sin hacer deporte y lo
echaba de menos. Pero con el trabajo y la familia no daba para más.

Un día vi una competición de Taekwondo y me volví a enganchar al
deporte practicando durante 2 años esta modalidad de artes
marciales que me llevó a conocer el Karate Kyokushinkai. Donde
conseguí ser subcampeón de Cataluña de peso pesado y batir un
record del mundo de rompimiento. Consistió en un bordillo de 103
kg en mi abdomen encima de una cama de 1500 clavos y mi
maestro con un mayo de 8 kg me lo rompió: También lo conseguí
hacer encima de la espalda de dos compañeros: Con lo cual la
dificulta era mayor, al tener que soporta el peso del bordillo en el
aire. Después mi vida dió un cambio radical por un accidente laboral.
Eso me llevo a pasar por el quirófano numerosa ocasiones sin
resultado positivo. En esas fechas, me faltaban tres meses para ir al
campeonato del Mundo a Japón con el resto de compañeros de la
Selección y no pude ir por que la lesión que sufrí no pudo
recuperarse con las intervenciones llevándome a una invalidez
absoluta.

A pesar de todo, mi inquietud me llevó a aprovechar el echo de que
mi hijo de 10 años empezaba a jugar a baloncesto en el cole para
colaborar como delegado en su equipo además de sacarme el título
de entrenador de baloncesto para categorías pequeñas.

Más tarde la vida me llevo a Terrassa donde resido actualmente. Ahí
conocí al coordinador del Club Natación Terrassa quien me ofreció
colaborar con el club. Acepté encantado y estuve 5 años. Pero “como
soy culo inquieto”, un día asistiendo a una charla de básket en silla
de ruedas en Sabadell, me permitió conocer al seleccionador Español
de baloncesto en silla de ruedas quedando enganchado y maravillado
de este deporte desconocido para mí. Conectamos y me ofreció la
posibilidad de ir como delegado y acepté. Empecé en octubre del
2013 y en noviembre me propuso ir al campeonato de España
escolar como seleccionador de la selección catalana de basket en
silla de ruedas con los chicos.

Como veis no se decir que no a nuevos proyectos y me lanzo a la
aventura.

En enero se celebraba el campeonato de España en Extremadura y
conseguimos ser 3º con una selección muy joven y además
sumándole mi inexperiencia en este mundo. Pero esos chicos eran
unas máquinas y sólo tenias que animarlos, el resto lo hacían ellos
solos.

Año 2014 sería el campeonato del Mundo de Baloncesto en silla de
ruedas en Corea del Sur (Incheon). Como ya os decía antes conocí al
seleccionador de baloncesto en silla en Sabadell a quien le estoy
muy agradecido por abrirme las puertas de este deporte tan
espectacular y maravilloso. Me acordaré del día que me dijo que
necesitaba un delegado para una semana en el CAR de Sant Cugat.
Para la selección absoluta, ya que nuestro delegado no podía asistir.
Acepté encantado de poder estar con la élite del baloncesto en silla
de ruedas. Al cabo de un mes me sorprendieron al proponerme
viajar a Turquía con la selección como delegado para ver como me
desenvolvía en los viajes con el equipo. Quedamos subcampeones
del torneo internacional y volvimos a España; y a la vuelta ocurrió
una cosa muy especial de la que no me enteré hasta un tiempo
después. Los jugadores se reunieron con el seleccionador en el
aeropuerto de Estambul antes de la salida de nuestro vuelo de
vuelta a España y le preguntaron si yo iría con ellos al campeonato
del mundo en Corea, el seleccionador les contestó que no podía ser
por presupuesto, ya que llevar a un técnico más suponían otros
3000€ lo que la federación no podía asumir. Ahí viene lo mejor.
Todos los jugadores y técnicos renunciaron a sus dietas de viaje y
me pagaron el viaje a Corea. Yo no lo supe hasta 6 meses después
del campeonato. Ya me tenían ganado, pero después de ese gesto,
os podréis imaginar. Son mis niños y yo para ellos soy el Tete. Pues
así se me conocen en la selección, como el TETE. Del mundial de
Core quedamos 4º, a puertas de una medalla.

El cuerpo técnico se despidió en Corea tras 6 años para facilitar el
relevo generacional, sin embargo, el equipo quiso que yo continuara
en el nuevo cuerpo técnico, ya que decían que acababa de llegar al
equipo. Tanto el seleccionador como la federación estuvieron de
acuerdo. Hasta la fecha he estado en tres Europeos, dos Mundiales
y una Paralimpiada en Rio 2016. Donde fuimos medalla de plata
(Primera de plata para España para este deporte). El año pasado
2019 se celebró el Europeo en Polonia, donde las primeras 4 plazas
daban pase a los juegos Paralímpicos de Tokio 2020. Al quedar
subcampeones de Europa en Polonia volvimos hacer historia
asegurándonos una plaza a las Paralimpiadas de Tokio 2020.

Hace tres meses me propuse hacer algo de ejercicio físico. Y opte
por caminar, ya que como sabéis algunos voy con muletas por mi
situación. Empecé haciendo dos kilómetros a 14 minutos el km,
ahora ya estoy en 7,50 el kilometro y llego hacer 10 km. Gracias a
Juanjo, amigo en común, que me habló del grupo de Mossenaires,
que salían todos los sábados a las 8:00h, llueva, trueno o nieve. Me
animé, fui hace tres semanas y me encanto el ambiente tan familiar
y de compañerismo que se respira. Cual fue mi sorpresa esta
semana cuando Pep me pide que escriba un poco sobre mi vida
deportiva. Para mi ha sido un placer y espero no haberos aburrido
con ello. Nos vemos los sábados haciendo Km y piña.



Un saludo y gracias.



Raúl Elia.
Tornar a dalt
Veure perfil de l'usuari Enviar missatge privat Visitar pàgina web de l'autor Yahoo Messenger MSN Messenger
Mostrar missatges d'anteriors:   
Publicar un tema nou   Respondre al tema    Índex del Fòrum de ENTRENAMENTS GRUP - TERRASSA -> VOLS LLEGIR CRÃ’NIQUES ?? Totes les hores són GMT + 1 Hora
Pàgina 1 de 1

 
Canviar a:  
No pots publicar nous temes en aquest fòrum
No pots respondre a temes en aquest fòrum
No pots editar els teus missatges en aquest fòrum
No pots esborrar els teus missatges aquest fòrum
No pots votar a les enquestes en aquest fòrum


Powered by phpBB © phpBB Group. Hosted by phpBB.BizHat.com


For Support - http://forums.BizHat.com

Free Web Hosting | Free Forum Hosting | FlashWebHost.com | Image Hosting | Photo Gallery | FreeMarriage.com

Powered by PhpBBweb.com, setup your forum now!