Pep Moliner

Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4845
|
Publicat: Ds Gen 03, 2009 9:50 am Assumpte: Caminada per Barna i a l'endem� a la Mola |
|
|
La muntanya va b� per pensar.
El dia abans, per all� de les tradicions que baixem a passejar per Barcelona, aparquem al passeig de Sant Joan fins a Pla�a Catalunya, la porta de l'�ngel, la Catedral, La Pla�a de Sant Jaume, Palau de la Generalitat, el carrer Ferran, la pla�a Reial, les Rambles fins el monument a Colom, la passarel�la fins el marem�gnum i retorn, pujant de nou les rambles i passejant pel bell-mig de la gran capital que �s Barcelona.
 
 

Avui necessitava enfilar-me dalt i ves per on feia un dia pluj�s, per� una vegada visitat el meteocat, decideixo fer-ho igual. La Marisol treballa i els nens no estan per fer caminades de llu�ment. En Nuck, en canvi quan veu les espardenyes de caminar no para de fer bots. Anem fins a Can Robert i d'aqu� anem per dreceres conegudes fins a Can Poble. El meu amic de passejada, se'l veu feli� i puc anar pensant i respirant aires nets de la nostra muntanya estimada. Paro per fer fotografies i em sorpr�n veure baixar els animals de carga de la Mola, que baixen les escombraries del Restaurant. Observo el proc�s: animals ensenyats a fer el cam� fins a can Poble, amb un home i un parell de gossos, que es saluden amb en Nuck. Ens aturem a observar i aviat reprenem la marxa fins dalt. Triguem al voltant d'una hora. El cam� �s maco, com sempre i arribats dalt, i com que m'agrada col�leccionar records, ens retratem tots dos. Ens creuem amb en Salvador Card�s, que no ens coneixem, per� que escolto a la r�dio i llegeixo al diari. Li poso aigua a en Nuck, per� sembla no tenir sed. Gaudim de les impressionants vistes tan i tan conegudes i sempre sorprenents i aviat desfem el cam�. De baixada m'agrada fer-ho m�s llarg i vaig fent m�s volta per� millor cam� i des de Can Poble, �dhuc baixo per la pista. En un rac� del cam�, observo un naixement fet amb pastelina, on es veu l'escena de la representaci� del naixement del nen Jes�s al pessebre.
Aquest cop la pista no est� gents polsinosa, per la pluja que xiuxiueja. Despr�s de tota una vida, �s la primera vegada que faig una excursi� com aquesta amb paraigua i m'agrada. Anar sentint les gotetes i de passada de mullar-me gents, va b�.
Passant per sota Can Poble, sento unes passes preocupants, i se'ns apropa esverat un gos pastor Alem� magn�fic i a la vegada molt manso, que ve a mirar que coi fa el yorshire amb jersei. Una vegada petonejats, ens deixa sense cap problema. Una mica despr�s ens torna a visitar i aprofito per fer-li alguna fotografia. Un gos magn�fic i de la ra�a que m�s m'agrada. Si tingu�s lloc, aniria al darrera de tenir-ne un.
Un mat� molt bonic, que a la vegada que un bon entrenament, moments per pensar amb tot el que bull pel cervell i ganes de tornar-hi a la primera ocasi�.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 |
|