ENTRENAMENTS GRUP - TERRASSA

[Pep Moliner]

Qu� degust ve c�rrer a aquesta �poca, i tan ben envoltats: de gent i natura.

Cada dissabte tenim la inc�gnita caracter�stica; per una banda de qui vindr� i a on anirem. Del cert que els m�s habituals queden poc sorpresos, donat que els set o vuit circuits que fem, tenim per costum anar-los variant d'una setmana a l'altre, per� si que els anem fent. Tamb� els progressius que es fan per crear ambient, i enfortir cors i cames. I els reagrupaments, que fem, per anar for�a units. La caracter�stica �s anar molt en grup i el remor de les converses es fa molt evident. Aviat arriba l'hora de la fotografia, on es procura �sser tothom per fer un record �nic i ens fa �sser m�s fam�lia, i certament no tindrem dos dissabtes iguals i ens cal aquest moment.

S'han fet uns canvis o progressius interessants que heu fet alguns, i d'altres heu augmentat el ritme i en qualsevol cas, tots hi hem participat, ni que sigui en esperit.

Avui, de nou, mirem de fer recorreguts que a tothom els vagi b�, si m�s no escur�ats en alguns llocs per poder ser-hi tots el m�xim d'estona. �s a dir, que des de la bassa del golf els uns hem fet el llarg i d'altres el curt i ens hem tornat a trobar.

Nous progressius i els m�s exigent el que va fins a la rotonda de l'h�pica.

Hem tingut nous mossenaires, com Isabel i molt bones vibracions, com �s caracter�stic de la trobada.


Avui en David ens ha dut el que ser� el nostre flamants Mossenaire d'honor i de la setmana


I en Josep Mirabet, en primer terme, sempre que pot ens ve a fer costat a la trobada, seguit per l'Antoni Amela i l'Oriol Farr�, que a l'endem� tenia una de les duatlons de m�s prestigi del nostre calendari i que al seu blog ens convida a llegir:



L'�scar ben rialler al costat d'en Joan Molina amb gorra vermella i seguit de prop per l'Adri�

En Toni, Ra�l, Juan Carlos i l'�lvaro, que fa poc ha estat pare per segona vegada i que ja �s un habitual entre nosaltres.

Mart�, Vicen�, Manel i Toni

En Carles Salmeron, amb ulleres, seguit per la Marga, l'Eva i en Llu�s

Quan travesssem el pontet de sobre el tren de Rodalies i ens creuem amb un corredor




Darrera l'Adri� tenim en Joan Forte, que a l'endem� s'estrenava a la Marat� de Barcelona






En Josep i en Carles

Xavi Miquel i Mirabet



David, Tom�s, Andreu i Isabel, la nostra nova mossenaire i gran corredora




Dos amics que progressen a gran velocitat i mai millor dit: l'Oriol Farr� i l'Alex Castells

Aquest progressiu en pujada han estat protagonitzats per l'�scar, l'�lvaro, Juan Carlos, Mart� i Toni

La foto de fam�lia a un punt for�a estrat�gic per a tots

I despr�s de la forta pujada al costat de l'hotel de Can Bon Vilar

Els amics d'en Miguel Moreno, que moltes vegades tenim la sort de creuar-nos amb ells

[Pep Moliner]

En Tom�s fa vint-i-cinc anys que ens veiem, des de quan intent�vem modelar la musculatura al gimn�s Olimpo del carrer col�legi que ja no existeix. Ja per aquella �poca em vaig fixar amb ell per qu� sempre tenia aquest toc ir�nic caracter�stic i sa que et fa somriure. De fet no vam fer amistat, per� el veia regularment mentre f�iem gimn�stica amb peses. Llavors li vaig perdre la pista.
Passats aquests anys un bon dia vaig veure que tamb� corria i no tan sols aix�, si no que �s for�a autoexigent i enguany ha assolit 1h27 en mitja, que vol dir que s'ha d'entrenar i ho fa acompanyat d'una bona colla d'amics.
Les xarxes ens han apropat i quan puc vaig a la P�a. de Can Roca on surt amb tota una colla d'amics que s'autoanomena "Nenazas" i que a m�s �s la colla que hores d'ara ens reuneix per Sant Silvestre i fem una volta per llocs emblem�tics de Terrassa.
Avui s'ha apropat gr�cies a en David i no pod�em perdre l'oportunitat del que el conegueu una mica m�s i ens ha fet un escrit molt seri�s i que agra�m per que ara el coneixem una mica m�s.
Nom�s pel fet de no perdre contacte amb persones com en Tom�s, ja val la pena c�rrer.







Hola gran familia mossenaire, la verdad es que me es dificil explicaros de m� cuando lo verdaderamente importante sois vosotros, pero bueno acepto el reto que me ha brindado Pep.

Mi nombre es Tom�s Sanchiz soy de Terrassa y ya hace m�s de 20 a�os que tuve 20 a�os , como la mayor�a de cuarentones parece que vivimos una segunda juventud y para aprovecharla hago deporte, en este caso running y que como todos vosotros sab�is, engancha.

Desde tiempos pret�ritos me gust� siempre el deporte y desde ni�o lo he practicado con asiduidad. Mis comienzos fueron en el mundo del f�tbol donde con m�s pena que gloria iba quemando etapas, desde los 12 a�os hasta los 18 cuando me di cuenta que mi lamentable formaci�n futbol�stica s�lo me permitir�a llegar a calentar banquillos en equipos de 4� regional. Una vez descartado el f�tbol en campo grande prob� el f�tbol sala, lo mismo pero corres menos. Eso dur� unos cuantos a�os, lo que quemaba en los partidos lo ganaba despu�s en el bar y poco a poco iba entrando en el t�pico abandono f�sico de los veintitantos a los treintaitantos. El abandono no era total, intentaba maquillarlo e iba al gimnasio a ponerme �cachas� (a destacar en esa etapa de culturista poco culturizado coincid� con Pep Moliner). Cabe destacar que en el tema del culturismo tampoco nada de nada, en mi habitual linea de precariedad.

Y bueno, llegamos a la etapa runnera donde me encuentro en la actualidad y espero que dure muchos a�os. Esta nueva vida deportiva comenz� hace 6 a�os en el gimnasio terrassasports donde de la mano de Jaume Leiva comenc� a aprender a correr... s� aprender, porque empec� desde lo m�s abajo que se puede, concretamente hac�a una clase de running indoor en cinta donde Jaume me indicaba t�cnicas y me impon�a los ritmos... a�n recuerdo el sufrimiento de las sesiones, entiendo a los que abandonan.

Ya durante esas clases indoor comenc� a conocer a gente ( los famosos nenazas) que sal�an a la calle a entrenar y me anim�, junto a ellos poco a poco fui entrando en el mundillo runnero en toda su magnitud, los progresos los notaba enormemente y eso me animaba mucho, tanto que me decid� a apuntarme a hacer cursas. Recuerdo la primera como si fuese ayer, la cursa Santi Centelles de 5 km paralela a la mitja marat� de Terrassa, que manera de sufrir. Ve�a a los participantes de la mitja marat� y me preguntaba si ser�a capaz alg�n d�a de hacer una cursa de 21 km. Ahora, 5 a�os despu�s puedo decir que llevo varias medias maratones y que pr�cticamente una detr�s de otra he ido mejorando, empec� haciendo 1h 50�50�� y en la actualidad tengo una MMP de 1h 27�52�� en Terrassa este a�o.

En resumen, que desde siempre he hecho deporte pero es ahora cuando el running y las personas que estoy conociendo practic�ndolo me hace feliz de verdad, porque gracias a este deporte mi cartera de amistades ha crecido mucho en cantidad y en calidad.

Un cordial saludo a todos los mossenaires y nos veremos m�s S�bados, sin duda.