ENTRENAMENTS GRUP - TERRASSA

[Pep Moliner]

Un dia una amistat de fora de l'entorn atl�tic, comentava que qu� es podia fer de diferent i dir a l'hora de fer el relat d'un entrenament que dissabte darrere dissabte es va repetint de fa tant temps i ens atrevim a dir, que no n'hi ha dos d'iguals i que es respira un gran ambient que ens fa tenir molt present a les nostres vides que un dia com aquest tenim l'oportunitat d'entrenar d'aquesta manera tan especial: en un grup tan heterogeni.

El fet de qu� cada setmana ens venen persones noves engrescades per cadasc� de vosaltres on destaca el virtuosisme de la trobada i que varia tant d'un any a un altre. Seguint la hist�ria, hi ha un moviment constant i sempre us ho feu venir b� per venir algun dia a fer-nos costat.

Ens adonem que d'aqu� sorgeixen grans amistats, grups igual o millors i ens fa adonar que l'invent s'ha de cuidar i que val molt la pena.

�s per aix� que tots nosaltres us donem les gr�cies pel fet de tenir tan vostre aquest projecte.

Els bons estudis dirien que abans de c�rrer aniria b� estirar una mica i fer una preparaci� pr�via. De fet ho fem: xerrem un munt abans de comen�ar i estirem de pensament


la masia de Torre Moss�n Homs com a punt de trobada i que ens d�na el nom de "mossenaires", que alhora que nom �s una filosofia. La de fer grup.


La primera recta on encara la majoria no sabem exactament cap on anirem i veiem la nostra Maria al capdavant, i mig amagat l'Enric que el segueix en Jordi Mu�oz i en Javi L�pez i m�s colla.


En Miquel Moreno que apurava els seus darrers dies de vacances i que lluu amb orgull la seva indument�ria. Fa un bon grapat de setmanes que va quasi di�riament a la Mola com a part de la seva posada a punt. A la foto podeu apreciar les anades i vingudes del grup i precisament en Miquel �s el que m�s assumit te lo d'esperar-se


Ja quan apropem al reagrupament el grup passa de c�rrer a caminar, amb en Jos� Luis al capdavant


I despr�s del primer progressiu que es proposa, aqu� els capdavanters. S'ho han agafat seriosament i en som testimonis que el ritme ha estat alt de tots quatre, en Carmelo, Jes�s, Javi i Jordi


I ha vingut l'Enric Mateu, un mossenaire Pantaurell que de tant en tant fa a la colla gran


I els nostres prestigiosos veterans, en Pedro i en Jose, infatigables i dels m�s habituals


I la Maria, que d'en�� que ve, no falla mai i fa progressius tamb�.


En Robert, que aquests dies pot venir i que si no ho fa m�s, �s per obligacions familiars. Tamb� sovintege els Parcs Naturals del nostre entorn que coneix prou b�.


I una mossenaire nova, al costat dels inseparables amics Zico i Carme


Carlos i Jes�s flotant, sense tocar el terra, amb una bonica presa atl�tica

Moments de recuperaci� i reagrupo

A l'antic circuit de cros de Sant Sebasti� dins del bosc de Can Deu, amb una ziga-zaga del grup, les noies encap�alen el grup


I la sort de comptar amb la pres�ncia de l'Oriol Farr�, que fa un any que llueix cofoi la seva condici� pare i marit, de blau i al costat de l'Eduard Mart�n. Al fons en Miquel que ens ensenya el fam�s pont del seu poble, que no n'hi ha dos d'iguals. Sempre tenim bromes per referir-nos a les co-capitals unides amb l'amistat dels seus atletes per l'invent mossenaire

Precisament en Miquel ens ha mostrat un nou cam� que passa a formar part dels nostres circuits, ja que et� molt b�



L'Alegria de Jos� Antonio, que de les primeres setmanes que anava cohibit a aquesta amplia rialla no ha passat gaire i que s'ho troba molt degust, seguit d'un nou mossenaire


per una banda, plaf� explicatiu d'aus que podem veure


I en un altre moment un munt aixecant el seu vol


Moment familiar i fotografia de gradaria en un lloc com Sant Juli� d'Altura en un dia que hem tornat a estar amb les amigues i amics.


I els darrers en sortir i que han aprofitat tamb� per fer un entrenament de qualitat


i abans de proclamar a la nostra "mossenaira d'honor", la possibilitat els anem al seu costat de posar al seu costat. Elena, Toni, Cristina i el de la gorra: servidor

I en Josep, ajupit, era el seu aniversari i ens convidava a un traguet a la font de les "canyes". Li a sortir barato. L'Albert i Casi fan un forat perqu� la veieu. En Casi m'ha fet expliar per en�ssima vegada com ens vam con�ixer, sortosament.

[Pep Moliner]

Fa unes setmanes ve un bon noi i ens preguntava per en Fran Frutos i que li havia parlat d'aquest invent mossenaire. Aquell dia no hi era, i axi� qu� gaireb� des de bon comen�ament �s un dels pares del grup.
Jos� Luis, va venir unes setmanes i v�s per on de la seva m� tenim l'orgull de presentar a la nostra "mossenaire d'honor", que com moltes setmanes ens sorpr�n molt gratament. En Jos� Luis que si no vaig errat, em va dir que era el nebot de la dona d'en Fran i la Cristina ve a fer gran el projecte i a qui li agra�m tots aquest gest, i a tothom en definitiva.

Cristina molt content de tot el que dius i l'esfor� que fem molts per continuar el projecte, val molt la pena per con�ixer a persones com tu, i que demostres que t'agrada molt aquest m�n de l'esport. Per molts anys i t'esperem sempre que et vagi b�.





Hola Pep, no tenia ni idea en que consistia aix� de fer una presentaci� d�un nou mossenaire, aquestes coses se�m donen fatal ...la timidesa sempre em vens, per� en les darreres l�nies he intentat explicar un xic de la meva vida. Aquesta �s la meva manera d�agrair el teu esfor� i dedicaci� i fer una petita contribuci� a aquest fant�stic projecte.

La meva afici� a l�esport ja em ve de petita, tot i que no s�c d�aquelles persones que poden resumir els seus anys de vida amb premis i competicions guanyades, si puc dir que hem anat de la m� molt sovint. Potser el culpable de tot ha sigut el meu pare, que ja de nena em feia llevar-me ben d�hora ben d�hora (sempre pensava, que massa i tot) els caps de setmana. Agaf�vem motxilla, aigua i quatre caramelets (abans tot era m�s senzill, res de material t�cnic, gels o barretes energ�tiques!) i apa, muntanya amunt! Des de les hores, sempre busco escapar-me i perdrem entre la naturalesa per poc que sigui.

L�h�bit de sortir a c�rrer m�ha vingut de m�s gran, potser far� uns tres anys, quan la meva amiga i companya de rutes es va anar a viure a un poble perdut del m�n i com que cada cop ens era m�s complicat quadrar horaris per sortir en BTT, un dia vaig animar-me a canviar les rodes pels meus propis peus, i el cas �s que, veien que no estava gens malament aix� de c�rrer, ho vaig seguir fent fins que em vaig proposar fer la primera cursa.

La meva sorpresa i gran alegria alhora, va ser assabentar-me que els meus dos cosins (el Jose Luis i l�Emilio) tamb� s�havien aficionat. I aix� va ser, amb uns magn�fics acompanyants i molta motivaci�, com vaig iniciar-me en aquest esport. Fins ara, he participat en curses d�asfalt com la dels Bombers de Barcelona, Sant Silvestre Sabadell, Santi Centelles... i les meves preferides, les de muntanya, com la del Club de Nataci� Terrassa, la cursa de Carnestoltes de Puigverd de Lleida, etc. Va ser en Jose Luis, qui em va parlar del grup Moss�n Homs, em va animar dient que �reu una colla molt maca i em va conv�ncer per qu� vingu�s. La meva angoixa era pensar que no estaria a l�al�ada de tots vosaltres, per� finalment em vaig engrescar a provar i un cop all�, ara far� dues setmanes, he vist de qu� va realment tot aix�, no �s tant sols sortir a c�rrer, �s molt m�s, �s donar un respir a la ment, permetre�s el luxe d�evadir-se dels mals de cap de la setmana mentre gaudeixes del bosc i de les persones que t�acompanyen, que jo diria que s�n molt m�s que maques. I aqu� em teniu, molt agra�da a tots per la gran acollida i amb ganes de seguir compartint aquestes estones amb tots vosaltres.

I per acabar, qu� menys que presentar-me i fer cinc c�ntims del qu� s�c (aix� normalment aniria al primer par�graf, oi?). Em dic Cristina i he viscut a Sabadell de sempre, per� per motius de feina, vaig anar a parar a Terrassa, cosa que no m�hagu�s imaginat mai a la vida tot i que est� tant a prop!. Aix� �s com des de fa dos anys, exercint de fisioterapeuta, volto pels carrers d�aquesta ciutat.

Una abra�ada a tots; Cristina Garcia Garcia.

[MIGUEL SBD]

Cristina

va ser un plaer trovarte el dissabte passat amb el teu cos� Jose Luis jo vaig ser qui vaig engresca al seu germ� Emilio com tu ja saps �s el meu nebot i li he fet de llebre en algunes curses per� ara ja e deic�xar enrrere ja ens enirem veiem continuar c�rrent ....
_________________
correr no es de cobardes