ENTRENAMENTS GRUP - TERRASSA

[Pep Moliner]

Bonvilar

Una paraula en positiu. Un bon vilar, ja es veu que vas un lloc on alguna cosa bona ens hi trobarem.
A vosaltres, evidentment, amb uns ingredients de què fan de tan bon amanir com: arbres, olor de terra mullada, vistes a la Mola,
gent fent esport amb bicicleta, gent passejant: inspiració per tots nosaltres per fer de l'esport un element necessari.

Un circuit què molts hem repetit una vegada i una altra, però al costat, segur de gent diferent i una conversa nova, d'unes sensacions

totes elles positives. I amb tanta positivitat, segur què al final pensarem a retornar sempre què puguem. Als què feu gran aquest
projecte: gràcies!




Hi ha un lloc que es diu Bonvilar i justament, nosaltres el sovintegem els dissabtes, al costat dels mossenaires.




Instants abans ve el ritual de cada setmana; moments previs de conversa abans de començar a córrer plegats i
veiem de nou com el sol ens vol acompanyar de bon matí






El bon amic Yllera ens anima a fer venir a en Moisès i a veure si aconseguim saber-ne més, què segur que té
un munt d'històries què contar-nos



David, Maria, Òscar, Juan Manuel i José Luis







En David i una tímida senyal de victòria. El proper dia una "v" (ve baixa) ben amunt i ben grossa.


I amb en Xavi Gp, que sembla que està un xic lesionat, però què vestit per l'ocasió, enceta la sortida.





Yllera en primer terme, amb un gest comú a la colla: la rialla





En Casi, la Txell, Juanjo, Maria José, Gemma





quan passem just per centre d'interpretació mediambiental de la primera fotografia: jo no sé que hi fan, de debò.




Uauuuu!!! : no té preu




Si dos amics i grans cracks ens fan costat, vestits de Egaramossenaires, una colla que surt del costat de l'Egara, com l'Alex i l'Oriol,
que porta unes espardenyes amb un color interessant . Però, segur que efectives. Han fet el primer progressiu a les primeres posicions i retornen a la cua




La Gemma Solsona, també ha fet el progressiu: la primera fèmina




I al segon progressiu, l'Òscar, Alex, Oriol, Sergio i Òscar han estat els primers de la magnífica recta de Can Deu




Detall de qualitat:
el retorn i reagrupament de la colla feta per la totalitat de tots. Feia temps que no es veia una imatge tan de fer-se costat






I fent espera







I al bellmig de la fotografia, el que serà el nostre "Mossenaire d'honor" en Rafael Carrera, què com molts de vosaltres sempre
ens porta a bons amics.




Arribant al punt de retorn, just a l'entrada de Sabadell.





I arriba el moment familiar: aquell de la foto de família, amb en Fernando arribant a lloc





de dreta a esquerra, é Luis, Josep Mª Antentas, Montilla, Jose Luis Coca, Oscar Ortiz, Xavi Iribarren







Sempre en som de nou; avui fins a sis persones que s'estrenaven. Esperant retornin sempre que vulguin










Moment en què, a banda de reposar, farem la darrera part de
l'entrenament amb una finíssima pujada









A la font de les Canyes, refrescant-nos una mica al costat de la Maria José , Marta, Laura, Miguel i ... la noia de taronja, què
anaven a continuar corrent per completar un llarg entrenament per la zona.


Un record per mi, estar al costat de'n Rafael, què gràcies a aquest projecte tinc el luxe de gaudir de la seva amistat

[Pep Moliner]

De fa una bona colla d'anys, un dia vaig tenir la sort de
trobar-me a en Rafael. Hem compartit els començaments d'uns
entrenaments que durant quatre anys he gaudit per la part nord
de la nostra ciutat, junt amb un amic que es va fer mal al genoll,
en Jeroni. També hem estat al mateix club i gràcies als entrenaments
del dissabte i a les xarxes socials no perdem contacte. Comparteix amb
tots nosaltres el seu plaer per la fotografia, què combina amb el
senderisme, sobretot de Sant Llorenç i l'Obac, i ha fet llargues curses i
caminades com el camí de Santiago. Bé, estem de sort de poder entrenar
amb ell i estem molt contents de tenir-lo com a amic i desitjar-li el millor.
El dia que ens va enviar la seva crònica atlètica, abans d'ahir, era el seu
aniversari: vol dir què doble felicitació. Per molts anys!!








Aquesta setmana m'ha tocat a mi ser el ‚"Mossenaire d'Honor",
apa som-hi, aqué estic:


Cap a la primavera de 1998 em vaig iniciar amb això del running, sense
adonar-me em vaig enganxar amb aquest fantàstic esport, tot i que per
aquells anys no era tan popular com ara, fins que l'any 2000 es va
organitzar la primera edició de la mitja marató de Terrassa i m'hi vaig
inscriure, cagat de por, per no haver fet mai una cursa popular i menys
tan llarga. Va ser una experiència inoblidable, em vaig sentir com si
l'hagués guanyat, va ser el principi de tot el que envolta aquest món de
boixos del córrer.



Haig de dir que el que més m'agrada és practicar aquest esport en el medi
natural, sóc afortunat de tenir tan a la vora el Parc Natural de Sant
Llorenç de Munt, i quan tinc oportunitat aprofito per anar a fer travesses,
com ara el Camino de Santiago, Carros de Foc, pujar un cim o l'altre,
conèixer racons d'aquí i allà.
També aprofito per a dir com és de
fantàsttic aquest grup de Mossèn Homs i les bones estones que passo
aquí també, perquè el millor de tot és amb qui ho disfrutes


Una abraçada a tots